Bòlit Mentor és un projecte que combina educació i creativitat i que consisteix a introduir artistes visuals a tres instituts de secundària del territori per desenvolupar un projecte creatiu juntament amb els estudiants, dirigits per un curador d'arts visuals.

L’exposició «Atles, mapa de mapes» aplega els resultats de l’edició 2023/2024
del projecte educatiu Bòlit Mentor, de residències artístiques en instituts de
secundària. L'exposició es podrà visitar del 25 de maig al 23 de juny de 2024 al Bòlit_PouRodó i la inauguració serà el dissabte 25 de maig a les 12 h.

Els artistes que han treballat durant aquest curs són Paula Grande, Nirvana Jiménez i el col·lectiu Última Vèrtebra (Anna Garreta i Quim Vilagran) als instituts Josep Brugulat de Banyoles, Santiago Sobrequés de Girona i Carles Rahola de Girona, respectivament. En aquesta ocasió, el comissariat i mentoratge ha anat a càrrec de Clara Garí.

«Atles, mapa de mapes» agafa com a fil conductor un camí ambigu, ni totalment domèstic ni totalment escolar: el trajecte que separa la casa de l’escola. El camí a l’escola és el primer assaig de mobilitat en llibertat i té el poder renovat dia rere dia, d’introduir variants que remeten tant a la responsabilitat com a la llibertat dels individus, tant al sentit del deure com a l’aprenentatge de la capacitat crítica de dissentir.

El camí a l’escola té una altra característica peculiar: és escolar sense ser una activitat de l’escola; és formatiu sense ser una activitat específicament educativa i és personal (de cada estudiant) sense deixar de ser una activitat amb objectius comuns. I és aquest camí el que han cartografiat els artistes d’«Atles, mapa de mapes».

Amb aquesta idea de fons, l’exposició parteix de la idea que el mapa és un dispositiu d’expressió, de comunicació, que va molt més enllà de la qüestió gràfica, de la bidimensionalitat, i que pot ser una cosa profundament explicativa de les emocions del cos en la mesura que també es pot dibuixar amb altres mitjans com el so, la música, el moviment, el treball gràfic, etc.

Prenent el mapa com a punt de partida i visibilitzant-lo, doncs, sorgeix l’emoció i la subjectivitat de cada caminant i de cada recorregut i és això el que es podrà veure a l’exposició.

Els i les artistes han treballat diferents aspectes d’aquesta idea de “mapa de mapes”: en el cas de Nirvana Jiménez vinculant la identitat amb el tema del color; amb un treball de l’espai sonor i el soundscape, com ha fet Paula Grande i, en el cas d’Última Vèrtebra, a partir de la tridimensionalitat i tot el que té a veure amb l’expressió amb el cos.

Aquestes obres ofereixen una visió molt més global, molt més tridimensional, del que realment és el mapa i que passa de ser un simple desplegable per formar part de la nostra vida.

L’exposició es planteja, doncs, com un espai on intercanviar idees sobre quin és el nostre mapa a partir d’aquesta mirada que uneix les iniciatives dels estudiants i les dels artistes amb la idea del camí a l’escola de fons.