Aquesta proposta busca establir relacions entre equipaments culturals de Girona i centres educatius d'alta complexitat de la mateixa ciutat, amb la voluntat d'acostar les pràctiques artístiques a aquests entorns.

Diguem-li paraigües és el projecte amb el qual les artistes Marta R. Chust i Roc Domingo Puig despleguen un treball continuat -al llarg de tres cursos escolars- amb l'alumnat i l'equip docent de l'escola Carme Auguet del barri de Pont Major de Girona.

En aquest cas concret, l'equipament de referència del projecte és el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i la proposta compta amb un procés de mediació a càrrec de la cooperativa Cultural Rizoma (Celrà).

En aquest segon any de treball del projecte, les artistes Marta R Chust i Roc Domingo Puig estan desplegant una proposta de producció amb cada grup classe participant, centrant-se, en cada un dels casos, en un aspecte vinculat amb la relació que establim amb l'aigua i, concretament, amb el riu Ter –molt present en la vida del barri de Pont Major, en el qual s'ubica l'escola Carme Auguet–. L'objectiu principal és explorar la relació entre els estudiants i aquest element per tal de realitzar un projecte artístic en totes les seves fases; investigació, experimentació, conceptualització, producció i socialització.

Al llarg del primer trimestre, les artistes i l'alumnat de tercer de primària de l'escola han començat a investigar al voltant dels llocs a través dels quals circula l'aigua dins l'escola, el consum que en fem i les possibles formes de reduir-lo. A través de diverses estratègies artístiques, han visibilitzat aquest circuit i han iniciat un procés de treball encaminat a la producció d'una sèrie de peces –escultòriques i útils al mateix temps– que serveixin, d'una banda, per indicar i fer visible el circuit de l'aigua a l'escola i, de l'altra, per reduir-ne el consum.

Diguem-li paraigües s'inicia durant el curs escolar 2022/2023 a través d'una sèrie de sessions de treball amb els grups d'I5, 1r i 2n de primària. Durant la fase inicial, les artistes van dur a terme una sèrie d'activitats partint de la instal·lació a l'escola de la peça Un mapa com un autoretrat (2019) de Roc Domingo Puig. La peça servia com a pretext per apropar la pràctica d'aquests artistes a l'alumnat, per entendre les dinàmiques de cada grup classe i per començar a introduir nocions vinculades al treball artístic amb el paisatge i el territori.

Paral·lelament a aquestes sessions de treball a l'aula, es va treballar amb les docents de l'equip d'art de l'escola, per tal de dotar-les d'eines a l'hora d'aproximar-se a continguts relacionats amb les pràctiques artístiques contemporànies. Amb aquesta propòsit, es va dur a terme una sessió de treball al Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona en la qual es van presentar una sèrie de projectes referencials que transiten entre l'art i l'educació.

D'aquest treball amb l'equip docent i de les primeres sessions amb l'alumnat, en va sorgir la necessitat d'entendre millor de quines maneres i com són els espais en els quals treballen els artistes. En relació amb aquesta qüestió, es va realitzar una visita a La Volta de Girona amb els tres grups classe participants en el projecte, per tal de conèixer de primera mà com són els tallers dels artistes en funció de la pràctica que desenvolupen i, en consonància, s'ha treballat amb l'equip d'art per pensar com podria ser un futur "taller artístic" dins la mateixa escola Carme Auguet.

Estirant el fil d'aquesta darrera qüestió, durant la primavera els artistes van instal·lar el seu propi taller dins un dels espais de l'escola, utilitzant-lo com a lloc des del qual desplegar els projectes que actualment tenen en curs. Aquests projectes, que tenen com a nexe comú el riu Ter -riu que, al mateix temps, travessa el barri de Pont Major i és un element central d'alguns dels projectes que ja es treballen des de l'escola-, serveixen com a pretext a l'hora d'activar les sessions de treball a l'aula. Així mateix, el fet que els artistes estiguin treballant de forma continuada in situ, permet entendre la seva presència a l'escola com un "recurs" per altres docents i grups classe, podent aproximar-se a les artistes i vinculant els seus treballs a qüestions que estan treballant en diverses matèries, més enllà de les específicament relacionades amb l'art.