Atles

“ATLES” és una nova col·lecció editorial del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona de llibres d’artista que posa el focus en aquells i aquelles artistes que han treballat força, han viscut més i tenen ganes de revisar la seva producció i les seves idees des del diàleg obert.

Aquesta ordenació dels elements creats o pensats (qualsevol treball creatiu inclou produccions, però també recerca), no pretén ser exhaustiva, ni cronològica, no és un catàleg, ni un llibre de memorabilia a l’ús, sinó que es tractaria, més aviat, d’un exercici de recreació, de posada en situació d’alguna cosa que ve del passat, l’establiment i activació d’una constel·lació de traces. Es tracta de generar una nova topografia i un nou relat a partir de l’obra feta o pensada, a la manera dels gabinets de curiositats o d’Aby Warburg i el seu Atlas Mnemosyne; o des de l’estranyament d’un mateix, com proposava Svetlana Boym; des de les imatges pròpies com si fossin d’algú altre, una vida de segona mà que diria Harun Farocki; o des de recuperar totes les andròmines que al llarg d’una vida hem guardat, provisionalment, als calaixos o les butxaques; tot allò que en algun moment vam aturar, silenciar, o, contràriament, vam posar en altars que ara defugen la cridòria.

A diferència de la figura de l’Atles mitològic, els intèrprets d’aquesta col·lecció es treuen el món i la seva gravetat de les espatlles per fer, com diria Francesc Abad, «un viatge al voltant de l’escriptori»; aquesta boirosa taula de dissecció intel·lectual i emocional que ens permet detectar traces, copsar les cendres que encara cremen, que diria Didi-Huberman; crear jardins des del muntatge i el remuntatge, que diria Alexader Kluge.

Parada i repetició sobre la vida i obra d’un mateix, sense presses, atentament. Totes aquestes metàfores i categories (atles, cartografia, constel·lacions, activació, tesis de la història...) avui en dia ens remeten a l’art del segle XX. Aquesta col·lecció no té una fal·lera de renovació lingüística o de dialogar amb la taxonomia o els “temes” de l’art actual. Les obres d’aquests i aquestes artistes no ho necessiten, perquè el seu món és, precisament, el de la segona meitat del segle XX i el del canvi de segle. Venen de lluny.

Perquè el diàleg sigui més viu, “ATLES” proposta la intervenció d’un/a artista que estigui allunyat, generacionalment, del protagonista, però que hi mantingui algun tipus de vincle.

Número #1

Catàleg -plec raisonné / Je brousse les imatges
Contemporaneïtat-memòria i resistència
Un voyague autour de la table

Edició de 300 exemplars mida din A4, 304 pàgines
Disseny de Marc Valls

Coeditat pel Bòlit, el Museu de Granollers i el MUME

Francesc Abad. Plec. Catàleg no és un inventari d’obra, però sí que ho és, d’alguna manera. No és un catàleg raonat, però sí que ho és, d’alguna manera. No és tampoc un compendi complet de trajectòria artística, però sí que ho és, d’alguna manera. Ho és tot alhora i al mateix temps defuig tots els gèneres recopilatoris. Pot, un recull de trajectòria, ser tan fidel a l’esperit del seu autor com aquest? Confegit a l’Armentera, l’Alt Empordà, entre 2020 i 2021, si Francesc Abad volia “tancar” trajectòria, no se n’ha sortit. Al contrari, tot i voler actuar com un tot, com un gest que aplega una totalitat, ha acabat configurant un nou episodi, un nou capítol a sumar en una possible (i futura) totalitat. Si ens moguéssim en l’àmbit de la retòrica, parlaríem d’una sinècdoque: tot i que havia de ser una part que designés el tot, ha esdevingut una nova part. Quin compilador a l’ús s’hagués atrevit o hagués vist la necessitat de fer un “índex d’índexs”.

Francesc Abad. Diaris de trajectòria. Fragment del text de Cristina Masanés inclòs en la publicació.

Aquest primer número compta amb la intervenció de l’artista Enric Farrés Duran.

Acte de presentació: Je brousse les images

Amb Francesc Abad i Enric Farrés
El dijous 18 de gener del 2024, a les 18.30 h
Al Bòlit_PouRodó