Aleix Font (Novembre 2025)

Handling Dreams with Care: cartografia d'un simulacre

Residència a Gambettola (Rad'Art Project, Itàlia)

L'eix de la proposta per a la residència a Gambettola parteix de la mirada "feliniana" aplicada a la pràctica artística. Aquesta perspectiva metodològica, que atén allò marginal, fragmentari i coral, constitueix un marc per repensar la producció artística en relació amb el territori. Allò residual i quotidià, generalment invisibilitzat pels circuits econòmics i culturals, es converteix aquí en material de narrativa visual.

La residència s'articula entorn a l'estampació, concebuda no només com una tècnica, sinó com a llenguatge situat. A Gambettola, l'estampació xilogràfica forma part de la tradició artesanal i del teixit productiu local. Integrar aquest llenguatge al projecte significa establir un diàleg directe amb l'ofici històric de la comunitat, però també amb les dinàmiques contemporànies de producció i reciclatge que defineixen l'economia actual de la regió. (1)

En aquest context, els materials de treball -caixes de cartró, embalatges industrials, ferralla i altres residus- són seleccionats com a matrius d'estampació. Estampar aquests objectes significa traslladar-los de la seva funció utilitària i efímera a un nou pla de significació cultural. L'obra no oculta les irregularitats del procés: arrugues, errors de pressió i marques de desgast esdevenen registres d'ús i memòria, integrats dins del llenguatge plàstic.

La metodologia feliniana permet llegir aquests materials de manera acumulativa i coral. De la mateixa manera que Fellini construïa relats des de personatges secundaris i imatges excèntriques, el projecte proposa una narrativa visual configurada per fragments. No es tracta de representar fidelment Gambettola, sinó de desplegar una cartografia crítica: un espai visual on convergeixen tradició artesanal, fluxos de mercaderies, pràctiques de reciclatge i memòries materials. (2) "ressonància on conflueixen diverses capes"

El procés no persegueix idealitzar els residus, sinó integrar-ne la complexitat i ambivalència. Allò que és considerat marginal o banal és activat com a material d'anàlisi, qüestionant les jerarquies entre allò artístic i allò industrial, entre objecte singular i resta col·lectiva. D'aquesta manera, l'estampació esdevé un dispositiu de pensament crític capaç d'assenyalar les tensions socials, econòmiques i mediambientals que travessen el territori.

El resultat no serà una obra unitària, sinó un corpus de fragments que, en la seva acumulació, funcionaran com un arxiu experimental. Aquest arxiu, desplegat tant en suport mural com en tela, actuarà com a memòria visual situada i com a mecanisme de lectura del territori.

La residència, entesa des d'una perspectiva d'art contextual, no té com a objectiu únicament la producció d'imatges, sinó la creació d'un camp d'experimentació estètica i crítica. Es tracta de posar en diàleg art, artesania i indústria; de pensar la relació entre pràctiques manuals i processos de reproducció seriada; i de confrontar la tradició local amb les economies globals del consum i del reciclatge. En definitiva, explorar com la pràctica artística pot operar com a forma de coneixement situada, capaç de generar noves maneres d'entendre la relació entre creació, territori i comunitat.

Aleix Font (Sabadell, 1984) és un artista que explora conceptes com l'espai, el buit, les fronteres i la identitat, partint de la quadrícula com a símptoma i símbol d'allò planificat. La seva pràctica artística emergeix de l'ús del residu pictòric del grafiti com a metodologia de treball -taques, degoteigs i traços espontanis-i evoluciona cap a processos més analítics. Aquesta tensió entre l'espontani i l'ordenat genera ficcions pictòriques que interroguen la relació de l'individu amb la seva pròpia autopercepció i amb la mirada de l'altre.

A través de composicions que oscil·len entre el minimalisme i la complexitat, Font investiga la fricció entre el caos i l'estructura, entre l'individual i el col·lectiu, i situa la seva practica com una invitació a qüestionar com habitem l'espai i com construïm significat compartit. En aquest procés, l'artista transita del grafiti i el muralisme cap a una recerca més àmplia sobre l'urbà com a espai simbòlic i col·lectiu, un lloc on convergeixen experiències, identitats i maneres de veure el món.

Des de 2014 ha desenvolupat diverses metodologies de creació col·lectiva, aplicades a projectes comunitaris. Aquest treball situat i participatiu nodreix i transforma la seva pràctica artística, obrint espais de reflexió sobre el valor del comú, el paper d'allò públic i les nocions de frontera i identitat. En aquest sentit, la seva obra tanca el cercle entre el comunitari i l'individual, posant en relleu l'urbà com a camp de relacions simbòliques compartides.

Paula Anta (maig i setembre 2025)

IHLATHI LEPULASITIKI
Bosc plastificat

Residència en col·laboració amb el Festival Art & Gavarres

Gairebé tot el plàstic es fabrica a partir de petroli i gas fòssil i les emissions de la seva producció impulsen la crisi climàtica. El plàstic i els productes químics tòxics que conté també fan malbé els sòls, els ecosistemes i la salut humana i són presents a tot el món, des del cim de l'Everest fins a les profunditats de l'oceà, des del cervell humà fins a la llet materna. La quantitat de plàstic que produïm actualment és impossible de gestionar. No hi ha cap forma, ni tècnica, ni política. Però l'objectiu del sector és produir més i, alhora i miraculosament, reduir-ne d'alguna manera l'impacte. Els meus “arbres plastificats” mostren una realitat on el plàstic ens envolta, però què passaria si convertim el problema en una solució?

Com si fos una protecció, embolico els arbres amb bosses de plàstic cremant-les perquè s'adhereixin a la forma de l'arbre, com una segona pell. La natura mostra allò que ens envolta, allò que es troba dins nostre, però alhora, l'acte d'envoltar i abraçar l'arbre és un acte de protecció.

D’altra banda, hi ha un codi de colors acceptat. Cada color representa un “envàs”, el groc és per a plàstics i envasos de metall, el blau per a paper, verd per a vidres… O les bosses de plàstic de diferents marques o supermercats on els colors representen diferents empreses que ens inunden amb els seus colors corporatius.

La meva intenció és donar-los a tots dos, a l'arbre caigut i al plàstic rebutjat, una segona oportunitat i potser un intent de pensament optimista. I si les restes del desastre poguessin ser part de la cura?

No és destrucció, és senyal.
No són escombraries, és testimoni.

L’obra de Paula Anta combina la imatge fotogràfica amb la instal·lació, la pintura i l’escultura. Acostuma a treballar en sèries a partir d'arguments que després  desenvolupa in situ, en la majoria de les ocasions, a mode d'escenificacions que, de forma instal·lativa, construeixen la imatge final. La relació entre la natura i l’artificialitat unida a les estructures creades per l'home, la història i el viatge configuren el camí de la seva obra, però principalment es podria assenyalar que la línia conceptual del treball d'Anta es centra en mostrar el significat de cada paisatge com un fet cultural en sí mateix.

La seva obra s’ha exposat tant a nivell nacional como internacional en importants museus i institucions como el CA2M de Madrid, CCCB a Barcelona, Centro Cultural Sa Nostra en Palma de Mallorca, Centre Niemeyer a Avilés. Internacionalment a la Biennal de Dakar al Museu Boribana (Dakar, Senegal), Nobel Prize Museum (Estocolm, Suècia) o recentment a la Fundació Donwahi (Abidjan, Costa d’Ivori). S'ha format i viu gran part de l’any a Alemanya, realitzant un doctorat europeu. Ha rebut importants premis com  l’internacional de fotografia Pilar Citoler o el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid entre d’altres.

Isabel Banal i Xifré (Setembre 2025)

Jo també subscric la teoria de la bossa

Residència en col·laboració amb l’Escola Municipal d’Art (Gravat Contemporani)

La proposta les deu mil coses vol continuar incidint en un tema en el qual porta temps treballant, la idea de càrrega: tothom tragina coses constantment, tant per necessitat com per mer consumisme.

Es planteja explorar la idea de rastre, treballar amb l’empremta que poden deixar els estris de càrrega: un cabàs, una galleda, una bossa de paper, una caixa... Fer visible el pes i entendre el rastre com a memòria.

El projecte parteix de l’observació de les diferents empremtes que deixen les coses en una superfície tova, com és la sorra...Del contacte de la part inferior dels objectes de càrrega amb el terra. 

Generalment en els àmbits que ens movem tractem amb superfícies dures: els panots de les voreres, l’asfalt dels carrers, els paviments de les estacions, aeroports, el terra de l’ascensor...Quasi mai visualitzem els rastres que anem deixant. 

Per experimentar aquesta idea es farà servir amb la tècnica del gofrat, per aconseguir un relleu real i a la vegada subtil, on el resultat sigui blanc damunt blanc.

Isabel Banal i Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) és artista visual i professora a l'Escola Massana. Ha estat becada a l'Academia de España a Roma (2013-14). Entre les seves mostres individuals trobem abismes (Chiquita Room. Barcelona, 2023), Parar taula (Canònica de Santa Maria de Vilabertran, 2022), ad infinitum_nadala (Estrany-De la Mota Art Advisors. Barcelona, 2020), in(certeses) (MUME La Jonquera, 2020), intents (Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí, 2019), locus amoenus. (Rad-Art/ Bòlit. San Romano (Itàlia), 2019), Llunyanies. (Espai Dieu.Cadaqués, 2017), Natura morta amb passos (Fundació Miró, Barcelona 2016) Via Lactea (Arts Santa Mònica, Barcelona 2014), La maleta [blava] de W.B. (Portbou, 2011), Ascensioni (Galleria Enrico Fornello. Prato, 2007), feix petit pel camí creix (Centre de Lectura. Reus, 2004), Allez (Centre d'Art Contemporain. Saint-Cyprien, 2004), Rumiant (Espais. Girona, 2003), Sense revelar (Espai Zero1. Olot, 2002).

Cicle d'accions A + A la nit i el llamp

Els projectes artístics que Oscar Holloway i Neus Masdeu duran a terme en el cicle A+A Accions Artístiques a ARBAR exploren, des de diferents pràctiques, interessos i actituds, el que és momentàniament visible i es distingeix d'un paradigma de foscor -literal o abstracte- del qual alhora forma part. Oscar Holloway treballarà entorn a diferents fenòmens i pràctiques relacionats amb la visualitat en el context de la nit, i amb la presència subtil o temporal de la llum durant la nocturnitat. Per la seva banda, Neus Masdeu durà a terme un conjunt d'accions relacionades amb l'acte d'aparèixer, de mostrar-se, d'esdevenir momentàniament visible, en distinció del que no és veu o del que s'amaga. Són treballs que comporten, directament o indirecta, una reflexió sobre la visió, sobre els llindars perceptius, i que ens predisposen cap a un tipus d'observació atenta, suscitada per unes condicions de visibilitat reduïda o per l'esperonament de la cerca, de trobar el que s'amaga o inicialment no es veu.

Les intervencions artístiques d'Oscar Holloway Accions i Neus Masdeu Quan surti la primera estrella exploren, des de diferents pràctiques, interessos i actituds, el que és momentàniament visible i es distingeix d'un paradigma de foscor -literal o abstracte- del qual alhora forma part.

Neus Masdeu

Quan surti la primera estrella

En el marc del cicle d'accions artístiques A+A, Neus Masdeu ha dut a terme una investigació entorn la pesca i la preparació de l'anxova. Aquest peix es pesca tradicionalment de nit, mitjançant la modalitat de pesca a l'encesa, usant la llum com a esquer. Segons va explicar a l'artista algú que s'hi dedicava, el senyal temporal entre els pescadors per trobar-se i sortir a pescar era l'aparició al cel de la primera estrella. Aquest senyal visual relacionat amb el trànsit del dia a la nit, dona lloc a un projecte artístic en què l'artista explora qüestions relacionades amb les nocions d'aparició, secret i troballa; amb les formes de mesurar el temps i celebrar el seu transcurs; i amb l'oposició entre la llum i la foscor i la seva incidència en la percepció humana. Quan surti la primera estrella comprèn una ruta autoguiada nocturna a un conjunt d'intervencions artístiques situades a diferents espais que s'inaugurarà el 19 de juliol (Quan surti la primera estrella (I), i un àpat popular festiu inventat per l'artista, el Cap d'Any de l'Anxova, que es celebrarà el 6 de setembre (Quan surti la primera estrella (II)).

Oscar Holloway

29 Accions

En el marc del cicle d'accions artístiques A+A, Holloway ha fet una recerca de la nit a la Vall de Santa Creu i les seves proximitats. En resposta a aquesta investigació, l'artista ha generat un llistat de 29 accions, totes elles relacionades amb la nit, la foscor i la llum, les quals ha començat a dur a terme la primavera de 2025. A l'execució de les accions, Holloway hi ha vinculat una voluntat de registrar-les, però en ser activitats nocturnes o relacionades amb la foscor, les fotografies i registres videogràfics resultants, més que oferir una imatge eloquent del que s'ha volgut documentar, expressen, sobretot, la resistència de la nit a ser documentada. El 19 de juliol es presentarà el llistat d'accions i una selecció d'aquestes fotografies (29 Accions (I)). El 6 de setembre, Holloway oferirà al públic un relat visual i performatiu sobre la seva investigació i sobre les accions realitzades fins a aleshores (29 Accions (II)).

Alessandro Vitali (maig 2025)

Residència en col·laboració amb el festival Inund’Art

ARXIU GIRONA és un projecte d’arxiu comunitari que preserva i celebra la memòria col·lectiva de la ciutat. Mitjançant retrats de residents i àlbums familiars, convida a la participació ciutadana i construeix un relat compartit que connecta passat i present. A través de connexions inesperades, l’arxiu crea noves seqüències narratives que reinterpreten la memòria col·lectiva. Així, Arxiu Girona esdevé no només un lloc de conservació, sinó un espai de trobada, reflexió i diàleg sobre la identitat i la diversitat cultural.

L’obra final serà un gran collage de totes les fotografies recollides durant la seva estada a Girona.

TALLER
Dissabte 31 de maig i diumenge 1 de juny
De 12 a 13.30 h 
Casa de Cultura 
 

Què és un arxiu? Què conserva i què explica? Aquest taller explora el significat de l'arxiu a través de les imatges personals dels participants, transformant-les en instruments de narració.

Cada participant portarà una desena de fotografies impreses, fetes per ells o pertanyents a la seva vida: imatges de família, fotos del mòbil, records recollits amb el temps. Partirem de l’anàlisi d’aquests materials per reflexionar sobre què pot formar part d’un arxiu i quines històries conté. A través d’un joc d’associacions, posarem en diàleg les imatges, cercant connexions i creant noves seqüències narratives. L’arxiu esdevindrà així no només un espai de conservació, sinó també un lloc de descobriment i transformació.

https://www.alessandrovitali.it              
http://www.inundart.org/

Sara Torres & Elia Bagó (Febrer –maig 2025)

Torres.Bagó

Residència a La Cellera de Ter

torres.bagó és una pràctica col·lectiva formada per Sara Torres i Èlia Bagó, sorgida del projecte Sociedad0, fundat fa set anys amb la intenció d'investigar els límits entre l'íntim i el col·lectiu a través del disseny i l'espai quotidià. El seu treball parteix de l'experimentació en espais de convivència —com a naus industrials o una masia al Prat de Llobregat— i es basa en l'acte de compartir com a motor creatiu. El seu enfocament se centra en la relació amb l'entorn, l'autoconstrucció, l'ús de recursos pròxims i la creació d'objectes que replantegin formes de convivència col·lectiva des de l'arquitectura i el disseny.

Després de la creació, el 2024, de la taula infinita suspesa entre els pollancres de Can Ribes, torres.bagó han sigut les encarregades de dissenyar i construir varies de les infraestructures d'enguany, entre les quals estan el bar, la cuina, la zona de càrrega, l'accés al festival, així com la ja mencionada taula infinita.

Rizomes és un festival que neix i mor un cop l’any en una plantació de pollancres de La Cellera de Ter. Un espai cultural efímer en cerca de noves i velles maneres de fer, on el joc i l’experimentació col·lectiva prenen el centre. L’edició d’aquest any té lloc els dies 20, 21 i 22 de juny.

Enric Farrés Duran (Febrer-abril 2025)

El contracte

Residència a nyam nyam (Mieres)

"El contracte" és un vídeo on a través de l'autoficció s'analitza la construcció de valor a les arts visuals, escèniques i cinematogràfiques. Desvelant les estructures, fonaments i prejudicis a través dels seus protagonistes, esmicolarem el valor -simbòlic, econòmic i social- que poden tenir avui, posant els processos de producció al centre i treballant des de la primera persona sense distància.

Els tres casos utilitzats són l'actor Pol López, l'artista Regina Giménez i l'artista Enric Farrés Duran. El plantejament del vídeo/peça és un malentès, el nus una acció legal i el desenllaç ha de ser totalment imprevisible. El punt de partida de la investigació és una anècdota que va tenir lloc el 2018 a un bar de Barcelona. Pol López, Regina Giménez i Enric Farrés Duran van signar un contracte en què els artistes es comprometien a lliurar una obra d'art cadascun a l'actor, a canvi d'entrades gratuïtes per al teatre la resta de la seva vida. Tot semblava anar bé fins que van arribar els problemes...

"El contracte" captura en forma de -fals?- documental rar tot aquest procés de redefinició constant dels valors que hi ha entre persones i formes artístiques. Es tracta de posar sobre la taula els processos necessaris per arribar a l'objectiu final: intentar entendre l'altre. En definitiva, és un intent de registre d'una performance, però també és la performance d'un registre amb conseqüències legals.

Enric Farrés Duran (Barcelona, 1983) viu i treballa a Barcelona. És graduat universitari en Art i Disseny (Escola Massana, UAB), llicenciat en Filosofia (UB), Màster en producció i recerca artística (UB), i doctor en Belles Arts per la UB. Com a artista ha estat representat per la galeria Nogueras Blanchard (2016-2024) i actualment ho està per la galeria Bombon Projects (2017-…). Combina la producció d'obra personal amb la investigació universitària, desenvolupament de projectes en editorials independents i actualment forma part del jurat i taula comisarial del centre d'art La Capella. Els seu treball s'ha pogut veure de manera col·lectiva al MNAC, el MACBA, a la Fundació Antoni Tàpies, i individual al Centre d'Art La Panera de Lleida i al Bòlit. El 2015 va rebre l'ajuda BCN Producció per desenvolupar el projecte El visitant ideal d'una col·lecció sentimental, en col·laboració amb el Museu Frederic Marès i la Fundació La Caixa. També ha rebut el premi Generación 2016 atorgat per la Fundació Montemadrid. Al 2016 va estrenar la pel·lícula Un viatge frustrat gràcies a la col·lecció d'art contemporani Cal Cego, així com Una exposició de dibuixos, a la galeria etHALL (Barcelona) amb la qual va rebre el premi GAC-DKV. Durant el 2017 va realitzar una exposició individual a l'espai Uma Certa Falta de Coerência (Porto), una intervenció a l'arxiu d'art contemporani LACA (Los Angeles) i una conferència sobre col·leccionisme i pràctica artística al Museu d'Art Modern (MAM) de São Paulo. L'any 2022 va desenvolupar una exposició centrada en l'arxiu històric del MACBA en motiu dels 25 anys de la seva inauguració. Recentment ha realitzat una exposició individual a Bombon Projects durant el Barcelona Gallery Weekend 2023.