Residències 2026 | Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Centre d'Art Contemporani. Girona
Bòlit Residència Girona Creativa 2026
Martina Rogers (Setembre 2026)
Que la terra et sigui lleu
Residència a l’Escola Municipal d’Art de Girona (La Mercè)
Que la terra et sigui lleu és un projecte d’instal·lació que articula ceràmica, cos i imatge en moviment per explorar la mort com a procés de transformació. La proposta consisteix en la creació d’un aixovar funerari contemporani format per diferents objectes ceràmics. Mitjançant la recuperació del sentit màgic de l’art, l’obra convida a un diàleg entre el fang, el cos i allò invisible.
Martina Rogers ha esta la guanyadora de la convocatòria de residència en ceràmica contemporània que organitzen el Bòlit i l’Escola Municipal d’Art de La Mercè. La residència tindrà lloc de l’1 de setembre al 2 d’octubre de 2026.
Martina Rogers Manzano (La Floresta, Barcelona, 1988)és llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. A través del joc i la connexió amb la naturalesa convida a obrir la percepció per captar l’invisible. Amb les mans com a eina principal, fusiona diverses tècniques plàstiques, com el dibuix, el gravat, la ceràmica i l’animació. Animista i recol·lectora, se sent fascinada per la matèria i l’ànima de totes les coses.
Els seus interessos se centren en la similitud entre la materialitat del cos humà i el fang, l’art funerari ceràmic, la simbologia a través dels animals i els vegetals o l’art màgic. Ha exposat a espais com la Fundació Joan Miró, La Virreina Centre de la Imatge, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran i el Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. Actualment està preparant una exposició al Centre d’Art La Panera de Lleida.
En l’àmbit audiovisual, ha participat amb films experimentals en festivals com la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, Festival Brots, l’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona i la Mostra de Films de Dones.
Dins de l’àmbit de la mediació artística, participa com a artista en l’edició 2026 del Bòlit Mentor (Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona) en el projecte comissariat per Núria Nia. Ha participat en els projectes de mediació artística «Escola en residència» al CCCB; el programa d’innovació educativa araArt a l’Escola Guillem de Montgrí amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí; «Segona residència», coproduït pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, l’Associació Cultural La Volta i Les Bernardes, i el programa EN RESIDÈNCIA de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), apropant la creació contemporània a adolescents.
Compagina la pràctica artística amb el disseny i la facilitació de tallers artístics per a persones de totes les edats en institucions com el CCCB, la Filmoteca de Catalunya, el Terracotta Museu de Ceràmica i el Punto y Raya Festival.
Taller: Amulet de la bona mort
Amb Martina Rogers i Som Provisionals
Divendres 6 de novembre a les 18 h
Aula de ceràmica - Centre Cultural La Mercè
Si no vols pols no vinguis a l’era (maig – juny 2026)
Jornada 2, dissabte 13 de juny de 10 a 18 h Espai nyamnyam
‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ és un cicle emmarcat en les pràctiques artístiques contemporànies a cura d’Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez (nyamnyam), amb una programació pública i transgeneracional de maig a agost de 2026.
Luca Calderó, Aitor Climent, Azucena Momo, Stéphanie Janaina, Anna Jornet i Aleix Plademunt, Valeria Mata, Núria Lloansi i Pièrre Perres, Quim Packard, Inés Sybille, Carme Torrent i Ferran Fages, Aldo Urbano i Norma Pérez són el protagonistes de la setena edició.
Cada artista realitza una residència de creació a Mieres que expandeix el treball intern del cicle a tot l'any. Així, totes les propostes estan vinculades al context (humà i no humà) en un format que s’adapta al lloc, amb l’Espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic.
La programació s’estructura al voltant d’una jornada amb dinar inclòs que permet passar el dia gaudint de diverses propostes transdisciplinars com mostres escèniques, vermut a l’era amb els artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, projecció de pel·lícules, dinar a l’aire lliure, i un munt de propostes diferents que completen cadascuna de les jornades.
El Bòlit col·labora en l’edició de 2026 amb el suport a les residències d’Aitor Climent i Azucena Momo.
barder
Aitor Climent Barba
barder és una proposta que cerca recollir, interpretar i confrontar les diferents percepcions que es tenen del bosc de la Baixa Garrotxa dels habitants que si relacionen prenent el barder com a eix narratiu. Un assaig visual que tracta les maneres com veiem els canvis del bosc en plena crisi climàtica des de modes de vida contemporanis amb el barder com a matèria de recerca i experimentació plàstica.
Aitor Climent és artista visual interessat en els coneixements i memòria derivats del diàleg entre les societats i els elements del de l’entorn. Reflexiona entorn la noció de Natura, nuclis de població i espais de trànsit. Contempla la praxi artística situada en, des de i amb el territori, evitant l’extractivisme de determinats llocs i dels seus habitants. Percep la dimensió material i tècnica com una part indissociable de la conceptual i de vital importància. Així doncs, pretén generar espais didàctics on compartir maneres de fer que acompanyin els espais expositius on mostrar les peces. Es dedica a la docència a secundària i intenta crear una simbiosi entre ambdues professions.
Camins salvatges
Azucena Momo - cia. Irregulars
Camins salvatges és una invitació a caminar, a descobrir el món en primera persona. El so actua com a guia i ressona pel territori, com un camí sense nom ni senyal, una veu animal que ens anima a seguir endavant. Un viatge que recorre la solitud i la vulnerabilitat, però també la força de la comunitat i la relació amb la vida que ens envolta. Inspirades per les trobades amb dones pastores del Pirineu us proposem una coreografia col·lectiva que té el paisatge com a protagonista.
Creadora multidisciplinària, apassionada pel cos, l’art del caminar, l’ecologia i les accions participatives, Azucena Momo ha impulsat nombrosos projectes de dansa i poesia a l’espai públic amb la companyia Irregulars. El seu interès per l’oralitat i la fusió de disciplines l’ha portat també a explorar formats sonors i documentals.
Tatiana M. Melo i Samuel H. Ramírez (abril - juny 2026)
Rizomes. Festival ecosistèmic d'art, música i arquitectura efímera
6, 27 i 28 de juny de 2026
Bosc de Can Ribes
La Cellera de Ter
Rizomes és un festival que neix i mor un cop l'any en una plantació de pollancres de La Cellera de Ter. Un espai cultural efímer en cerca de noves i velles maneres de fer, on el joc i l'experimentació col·lectiva prenen el centre.
En aquest context s'ha portat a terme la residència de Tatiana M. Melo i Samuel H. Ramírez amb la qual col·laborem.
Utilitzem la terra del nostre entorn per construir una cabana de vapor excavada al sòl, un espai que convida a endinsar-se físicament i simbòlicament en la terra. A través d'una petita rampa descendim cap a un cau subterrani on la temperatura, la humitat i la foscor creen una atmosfera íntima i envoltant.La sauna forma part d'un sistema modular d'escalfor que estructura tota la instal·lació. El cor del sistema és una 'rocket stove' de quatre trams que aprofita al màxim l'energia generada per una única combustió. El primer tram és l'estufa mateixa, el segon, un serpentí que escalfa l'aigua que alimenta les banyeres calentes i la dutxa, el tercer tram travessa l'interior de la sauna, cedint calor al seu espai de vapor i finalment, el quart tram culmina en la xemeneia que evacua els fums.Aquesta cadena tèrmica permet que una sola font de foc alimenti diferents experiències, connectant-les entre si a través d'un recorregut invisible d'energia.El riu completa el sistema. Entre l'aigua calenta i l'aigua freda, entre el vapor i l'aire lliure, proposem un espai de pausa on els contrastos esdevenen protagonistes. Calor i fred es succeeixen com un ritme constant que activa el cos, desperta els sentits i convida a una escolta més profunda.
Les plantes també ens acompanyen en aquest recorregut. Herbes infusionades a les banyeres i rams d'eucaliptus a la sauna aporten aromes, textures i propietats que amplien l'experiència, establint un diàleg entre el cos, el paisatge i els elements.Més que una instal·lació, és una invitació a habitar el temps d'una altra forma: aturar-se, respirar i reconnectar amb els cicles essencials de la matèria, l'aigua, el foc i la terra.
-------
El treball de Tatiana M. Melo (Barcelona, 1993 habita el punt de trobada entre matèria, memòria i transformació. Artista transdisciplinària formada en Arts i Disseny a l'Escola Massana, la seva pràctica se centra en l'estudi i la transformació de la terra, la calç, l'argila i altres materials naturals, així com en la construcció de forns i sistemes de combustió entesos no només com a eines de cocció, sinó com a espais de trobada, transmissió de coneixement i ritual col·lectiu.
La seva trajectòria transita entre la ceràmica, el disseny, la construcció tradicional, l'educació i la investigació material. A través de l'experimentació amb tècniques vernacles i processos contemporanis, explora com els coneixements ancestrals vinculats a l'artesania, el foc, la cuina i la construcció tradicional poden oferir respostes als reptes ecològics i socials actuals.
Investiga els cicles de transformació de la matèria i les relacions entre territori, producció, alimentació i comunitat. Els seus projectes prenen sovint la forma de processos col·laboratius, tallers, construccions efímeres, objectes funcionals i dispositius participatius que conviden a l'experiència compartida. Forns, saunes, peces ceràmiques i espais de convivència esdevenen eines per reconnectar amb els recursos locals, els sabers situats i les formes de fer col·lectives.La seva pràctica entén la creació com una manera d'aprendre del passat per imaginar futurs més sostenibles, posant el cos, la matèria i les relacions humanes al centre dels processos. Mitjançant la construcció col·lectiva, el coneixement organolèptic i el treball directe amb els materials de l'entorn, desenvolupa projectes que fomenten espais de trobada, transmissió de coneixement i formes de sobirania, afavorint relacions de simbiosi entre els éssers vius, l'entorn i la matèria.
Samuel H. Ramírez (Maó, 1997) va estudiar arquitectura, disciplina que el va mantenir allunyat del contacte directe amb els materials. Després de graduar-se va començar a dissenyar i fabricar objectes de diferents escales a mode d'exploració, forjant una pràctica marcada per la tècnica i per una profunda sensibilitat cap a la matèria.
En la seva pràctica treballa principalment amb disponibles post-consum. Actualment, centra la seva recerca en explorar les possibilitats del metall: les seves propietats, les seves tècniques de transformació i els processos que el defineixen. A través de l'artesania, construeix ponts entre el mon material i l'espiritual, amb una mirada mística i existencial en diàleg amb tradicions i mitologies de societats passades i presents.Ha estat convidat a impartir classes en EINA i ELISAVA (Barcelona) i a la Facultat de Belles Arts de València. La seva obra ha s'ha exhibit al Departement Architektur de la ETH Zürich durant el congres TACK, i a "Trastos", al València Design Week. El seu treball està present a plataformes com Distributed Design, GRUTA i a l'últim número de la revista C41, "How Many Objects".
