Jeremiah Baudrie (maig 2024)

Paraules de barri

Residència al Bòlit

A través d’un projecte artístic comunitari amb veïns i veïnes de Girona de totes les edats, l’artista proposa una cocreació a través de la reconstrucció de l’interior d’un habitatge del barri vell realitzada amb cartrons pintats i amb escrits acompanyats de l’enregistrament sonor dels seus veïns.

La peça podrà continuar evolucionant durant el transcurs del festival de la mà dels mateixos visitants.

L'objectiu d'aquesta instal·lació és denunciar la gentrificació del Barri Vell de Girona amb la participació dels veïns.

Baudrie està en residència gràcies a la col·laboració amb el Festival Inund’Art.

Jeremiah Baudrie és un pintor i dissenyador gràfic belga (Anvers, 1978). Establert com a dissenyador infogràfic des de l'any 2011, posa les seves idees i la seva creativitat al servei dels seus clients. Fill del pintor Johannes Baudrie, la pintura el persegueix des de la infància i la seva trajectòria expositiva comença l’any 2000.

“De la repetició que crea fons, formes i emocions. Escric als meus llenços per expressar contradiccions, sentiments, conceptes... Com un art patològic, els textos esdevenen colors i espais... els buits prenen sentit, les superposicions modifiquen els colors del fons i es dilueixen per tal de obtenir efectes gràfics, profunditat, gràfics per ordinador sobre llenç per escapar de la pantalla. Copiar i enganxar sense fi. El caos organitzat.”

Més informació: https://opensea.io/JeremiahBaudrie

Irena Visa (Setembre de 2024)

Que no balli res

Residència al Bòlit

Les falques són un invent prehistòric amb infinitat d’usos que ha arribat fins als nostres dies per satisfer exactament la mateixa necessitat que fa milers d’anys: que res no balli. Que res es mogui. Que no entri ni surti res. Quina meravella d’invent! Les falques, a més a més, no fan distinció, tot pot falcar-se i tot pot ser falca: un paper doblegat, un tros de rajola, un xiclet mastegat, tot serveix.

Com a artista, m’he acostat a les falques també des d’una possible inutilitat. Parlo de falcar coses que potser no necessitarien ser falcades però que, amb el meu gest, insinuen un possible moviment, un ball en potencia que encara no s’ha esdevingut.

A la residència a l’Escola Municipal d’Art de Girona vull experimentar amb la ceràmica com a material per falcar, ja que tot i ser un material relativament fràgil un cop cuit, té un passat extremadament mal·leable i adaptable. 

Irena Visa (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat Arts Aplicades a l’Escultura a l’Escola La Llotja i ha cursat el Màster en Producció i Recerca artística de la Universitat de Barcelona en la línia d’investigació. Ha realitzat intercanvis a la Universitat Complutense de Madrid (05/06), a la Freie Universität de Berlín i a la Universität der Kunste també a Berlín (08/09). Durant la seva estada a Berlin, va treballar com a assistent de l’artista visual Michalis Pichler.

La trajectòria artística ha comptat amb el suport de la Sala d’Art Jove, de l’OSIC,de l’ICUB, de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Fundació Guasch
Coranty i el festival Internacional de Cinema de Berlín, entre d’altres.

Els seus treballs s’han pogut veure a la Fundació Tàpies, a la Fundació Miró, al Centre d’Arts Santa Mònica, a la Fundació Brossa, al Bòlit de Girona, al Centre d’Art Maristany de Sant Cugat, al MAC Mataró, al festival GREC, a la Casa de Cultura de Girona, al Museu del Disseny, a la Fabra i Coats, el festival Festus de Torelló, el festival Errant de Lleida o al Museu Abelló, entre d’altres. Ha estat finalista als premis Miquel Casablancas i ha guanyat la última biennal Cesc Bas de Mollet del Vallès. Durant els últims dos anys ha estat artista resident al Centre d’Arts Santa Mónica, de Barcelona i recentment ha guanyat la convocatòria Barcelona Producció amb un projecte deslocalitzat.

Ha desenvolupat projectes de creació artística en l’àmbit educatiu en col·laboració amb CaixaForum, el Culturista, Hangar i (I)densitat. Ha estat artista resident en programes en centres educatius com “Bòlit Mentor” (Girona) i En Residència (Barcelona). Actualment és professora a la universitat BAU dins del departament de Composició i Llenguatges. Juntament amb Pau Masaló, ha coescrit la dramatúrgia de les peces teatrals “The national body” (2020), produïda per la Sala Hiroshima i el festival GREC, la peça “Ciutat dormitori” (2021) coproduïda pel Teatre Lliure i Viu Montjuïc, i que ha rebut el premi de la crítica teatral a millor obra de teatre al carrer i el premi Temps de les Arts a millor creació d’arts escèniques 2022; i “Farewell Petroleum” (2023) artista resident al Teatre Lliure. Actualment es troba en el procés d’adaptació de “Ciutat dormitori” per a la seva estrena a Hong Kong al 2024.

Cristina Almodóvar (Abril i agost de 2024)

La inconsistència dels límits

Residència al Bòlit

Ordenem la Natura i la Natura ens ordena. Hi ha una tensió constant entre el desenvolupament de l'ésser humà i el mitjà del qual procedeixen tots els seus recursos. Els límits entre tots dos mons es posen de manifest en l'ordenació del paisatge, en les línies que separen les propietats, en les vies amb les quals per a comunicar-nos, el tallem, en els espais urbans desnaturalitzats on tot respon a un pla racional. Quan l'activitat humana es desvincula del cicle de la vida, malgrat aquest suposat ordre que s'estableix en el paisatge, sorgeix el desordre. L'humà es dibuixa sobre l'orgànic, en uns límits que la Naturalesa esborra lenta, però inexorablement, fent recordar la necessitat de respectar el cicle natural de la vida, de la qual només som una ínfima part. Ens ho recorda l'existència d'unes forces inexorables que escapen a aquest control racional que volem exercir. La nostra immensa capacitat de transformació del paisatge no és res al costat de les forces que mouen la Terra en conjunt. Els seus cicles temporals ens treuen de la nostra immediatesa, de la nostra cerca constant de resultats, i ens vinculen amb una temporalitat diferent, tel·lúrica, còsmica, que ens acosta a l'etern. Aquesta relació entre el racional i l'orgànic és la base de tot el meu treball. A través de la relació formal entre línies rectes amb formes orgàniques, des de la inspiració constant en aquest llibre obert que és el medi natural, reflexiono sobre la relació de l'ésser humà amb la seva pròpia naturalesa. El seu afany de possessió s'enfronta a la seva necessitat de llibertat. La seva racionalitat, al seu impuls passional. 

Tot el seu treball i el projecte que realitzarà reflexionen sobre aquest paisatge humanitzat, en constant tensió i conflicte amb el cicle natural, que no és més que una projecció dels nostres propis conflictes interns. Dibuixarà límits sobre el paisatge, emprant restes vegetals de poda. Restes que procedeixen d'aquesta ordenació del paisatge que el fa més habitable per a l'ésser humà. Amb ells materialitzarà visualment aquest límit en el qual sorgeix l'humà. Un límit construït amb matèria orgànica efímera, branques mortes que han estat tallades, amb les quals construir en espai racional, un buit que el mateix paisatge anirà incorporant al seu cicle, esborrant-lo.

Cristina Almodóvar està en residència en col·laboració amb l’edició 2024 del Festival Art i Gavarres.

Cristina Almodóvar (Madrid, 1970) és Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’escultura, amb Menció d’Honor en els Premis Nacionals de Llicenciatura. Ha estat becària de la Statens Kunstakademi d’Oslo i de la Casa de Velázquez de Madrid. Mostra en la seva obra la seva particular visió de la Naturalesa traslladant a la galeria la sensació de contemplació que es produeix en l’entorn natural, mitjançant una obra sensible, delicada, i a la vegada contundent en el seu missatge i significat. Partint del treball en ferro, material en el qual més ha desenvolupat la seva obra, ha estat realitzant una constant recerca tècnica multidisciplinar, buscant fer una simbiosi entre els conceptes i els materials emprats en les diferents sèries i exposicions. Cada línia de treball, producte d'una continua reflexió i renovació plàstica, revela des d'un llenguatge poètic i filosòfic diferents facetes en la relació de l'ésser humà amb ell mateix i amb la natura. Els contraris són sempre presents en el seu treball: el buit i el ple, la realitat i l'aparença, la llum i l'ombra... Actualment continua amb un treball multidisciplinari, realitzant freqüents col·laboracions amb arquitectes i amb el món editorial. Les seves obres han estat exposades a diverses fundacions, galeries i fires espanyoles i estrangeres. Ha estat guardonada amb premis en diferents disciplines per l'amplitud tècnica de la seva obra, com ara Francesco Messina d'escultura o SETUP Bolonya de dibuix. El seu treball està present en col·leccions espanyoles i estrangeres (Artphilein Foundation, Vaduz, Lietchenstein, BMW, Materima -Casalbeltrame, Itàlia-, DKV, Col·lecció Príncipe d´Aremberg, Col·lecció Bassat, Col·lecció Juan Entrecanales, Nova col·lecció Pilar Citoler, Fundació Hortensia Herrero, Caixa i Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, Universitat de Comillas...).

Joana Moher / El Generador 6a edició (abril i juny de 2024)

Cromatogràfies de l'Hydrocos Ter

Residència al Bòlit

Exercici sonoplàstic sobre un desplaçament sònic pel Ter. Estudi de cromatografies de sòl i hydrocommunes. Memòria-documentació de les comunitats del sòl Ter.

Emprant com a metodologia la sonoplàstia, l'enregistrament sonor i visual, la cromatografia (procediment químic que permet diferenciar cromàticament els elements gasosos, líquids o sòlids d'una mescla complexa), així com la recol·lecta de biomatèria, l'artista Joana Moher ens proposa un treball d'exploració de mostres de sòl de l'àrea del Ter, recol·lectades i analitzades mitjançant cromatografies, i connectades amb enregistraments de camp, tant en format àudio com en format vídeo, així com registres de l'activitat de la comunitat local, com si d'interferències 'antropofòniques' es tractessin.

Joana Moher presentarà els resultats sonors i visuals del projecte en el marc de la inauguració de la sisena edició de la mostra de concerts xerrada d'experimentació sonora El Generador, el dissabte 14 de setembre de 2024 a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles.

El resultat de les cromatografies i la resta de documentació i elements generats com a resultat del projecte es presentaran en el marc de la VII Jornada Internacional en Cultura Sonora Transicions: Horts Sonors a Girona el 21 i 23 d'octubre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Joana Moher, migrant, proletària, bruitista, sociòloga, domèstica, pedagoga, sonoplasta, dislèxica, comptadora d'històries i experimentalista plàstica transdisciplinar. Investiga gairebé de forma monogràfica la interconnexió entre la sonoplàstia i les ecologies rurals i urbanes, a través del soroll i de l'acústica-ecològica, així com de la poesia i l'experimentació del collage audiovisual.

Explora també els biomaterials com a prima-mater tant en vídeo com en paper sota el camuflatge d'Aouch Lab, per crear les seves memòries-documentació sonogràfiques, autoeditades en cassets i fanzins sota el segell Fome Bruta Sonoplàstia Gràfica i Glàndules Syntax.