Residència Sabina Vilagut (novembre 2018)

Libacions de cor i plor

(treball en procés)

Artista resident: Sabina Vilagut

"No hi pot haver una transformació de la foscor a la llum i de l'apatia al moviment sense emoció." (Jung)

Libacions de cor i plor és un procés experimental que es basa en l'acceptació i la transmutació de la tristesa en un estat creatiu positiu i generós.

A partir de diverses aproximacions, i en un estat de disciplina i consciència plena, hi estableixo una relació activa on em permeto la vivència pura de l'emoció per desenvolupar-hi una dinàmica diferent, poètica i transformadora, connectant així amb la seva universalitat.

Sabina Vilagut (Barcelona, 1993), és graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona al 2017, havent fet un Erasmus la Faculdade de Belas Artes de Lisboa el 2015-16. Al 2017 realitza unes practiques a les Oficinas da Cerâmica e da Terra (Oficinas do Convento), a Montemor-o-Novo, Portugal i aquest any ha retornat a la seva terra per a ajudar a l'artista Denys Blacker i centrar-se en la seva pràctica.

Ha participat en varies exposicions col·lectives, i forma part dels grups de performance Ocells al Cap i Nus-Nu; a més de seguir-se formant i practicant l'art d'acció a nivell nacional i internacional.

S'expressa a través del dibuix, l'escultura, la performance i l'escriptura en un enfoc multidisciplinari que fon experiència vital amb pràctica, intentant copsar allò que ressona quan, per un instant, se'ns desvela el misteri.

Presentació dels resultats del projecte en residència
Dijous 14 de març - 19 h
La Carbonera
(Pujada de Sant Feliu 2, Girona)
Entrada lliure

Perfomance final i presentació dels resultats de l'estada en residència realitzada durant el mes de novembre de 2018.

Residència Isabel Banal (novembre 2018) - Intercanvi amb Rad'Art

Locus Amoenus

Artista resident: Isabel Banal

El diumenge 18 de novembre va tenir lloc l'obertura del projecte de residència "Locus amoenus" d'Isabel Banal Xifré a l'espai Rad'Art.

L'artista catalana ha aprofitat la seva estada d'un mes a Itàlia, gràcies al programa d'intercanvi d'artistes en residència entre el Bòlit i l'Associació Arteco per desenvolupar una investigació sobre la relació i els llaços que tenim amb el paisatge, com un estadi d'experiència en la formació personal. Experiència i relació que es converteixen en una càrrega que sempre portem a sobre.

La forma d'aquesta reflexió adquireix un caràcter simbòlic i relacional a l'hora  de triar un conjunt d'objectes, proporcionats pels habitants de San Romano, habitualment utilitzats pel transport de coses o per carregar i els reprodueix a petita escala per a continuació, relacionar-los amb elements naturals del territori. Per exemple: la cistella per la collita; la motxilla per fer senderisme; la galleda de cendra; la bossa de la compra; la maleta per viatjar ...

La instal·lació final no és només un compendi de la pluralitat de correspondències entre les formes de contenir i les formes de carregar sinó que és també un corol·lari de la relació entre la càrrega personal en relació amb el paisatge en una dimensió reduïda, tot i que universal. Com la del pessebre.

Isabel Banal Xifre (Castellfollit de la Roca, Catalunya, 1963). Artista visual i professora a l'Escola Massana de Barcelona. Beques per a l'Acadèmia Espanyola a Roma (2013-14).

Entre les seves exposicions personals destaquen: Amb la suor del teu front. (ARBAR, Vall de la Santa Creu, 2017), Llunyanies. (Espai Dieu.Cadaqués, 2017), Natura morta amb Passos (Fundació Miró, Barcelona, ​​2016) Via Làctia (Arts Santa Mònica, Barcelona 2014), La maleta [blava] de W. B. (Portbou, 2011), puja (Galleria Enrico Fornello. Prato, 2007), Feix petit paper camí Creix (Centre de Lectura. Reus, 2004), Allez (Centre d'Art Contemporain. Saint-Cyprien, 2004), remugant (Espais Girona, 2003), Sense revelar (Espai Zero1, Olot, 2002).

Va participar en diverses exposicions col·lectives: El relat d'una exposició. Can Palauet. Mataró, 2017) El Bianyal (Vall de Bianya, 2016), Llum obligatòria :. Oberta (Artopia Milà, 2014), La guerra que s'acosta no és la primera (MART, Rovereto 2014), els territoris de Lleida (al Centre d'Art panera, 2010), Querformat (Kunstverein Tiergarten-Galerie Nord. Berlín, 2009), Fràgil (Galeria Estrany-de la Mota. Barcelona, ​​2007).

Presentació dels resultats del projecte en residència
Divendres 15 de març
19 h
Bòlit_PouRodó
Entrada lliure

Presentació del projecte realitzat durant la residència a Mercato Sarraceno (Itàlia) gràcies a la beca del Bòlit en el marc de l'intercanvi d'artistes residents amb l'Associació Artéco (Rad'Art) i inauguració de l'exposició a l'aparador del Bòlit amb un recull fotogràfic de l'experiència creativa.

Residència Anna Mitjà (novembre - desembre 2018) - Intercanvi amb La Chambre Blanche

Exposant Cinema Collage

Artista resident: Anna Mitjà

Amb Exposant cinema collage entenc la idea del collage com un tipus d'expressió de l'acte d'aprenentatge. S'interrelaciona estretament amb el tema principal de la pel·lícula Les pedres 1, actualment en fase de desenvolupament del seu teaser i vídeo assaig Les pedres. L'assaig 2, sobre les relacions d'admiració, fascinació i idolatració entre dones de forma intergeneracional.

En aquestes relacions, escoltem, llegim, convivim i anem seleccionant (retallant) determinats aspectes que enscommouen positivament o negativament, però que els carreguem (els enganxem) a les nostres pells, hàbits imemòries com si fossin pedres pesants. Tot creant una espècie de comunitat invisible que ens manté (des)lligades quan ho necessitem. Traiem d'una realitat concreta per apropiar-nos-en a la nostra. Al final dels nostres camins o mentre caminem, ens adonem que hem passat les nostres vides apropiant-nos de petites peces del món on hem viscut (des d'abstraccions fins a conceptes més concrets) i que acabem en l'heterogeneïtat.

M'interessa el moviment, les històries i la memòria.

La meva idea és cercar i crear entorn el cinema collage a partir de l'equipament digital que ofereix La ChambreBlanche, des d'una perspectiva d'experimentació tan formal com dramatúrgica, aprofitant el focus en arts digitalsdel centre. En paral·lel, aniré treballant en la realització i muntatge del vídeo assaig Les pedres. L'assaig sobre el procés de creació de la pel·lícula Les pedres, un producte que incorporarà diferents registres audiovisuals; l'heterogeneïtat per parlar d'una sola cosa. I finalment o mentrestant, s'estudiaran maneres de fer interaccionaraquests treballs audiovisuals en una sala expositiva, des d'un punt de vista cinematogràfic (recreació d'una escena,projeccions, exposició d'objectes, de vídeos...).

Exposant cinema collage com una recerca viva del procés creatiu i d'aprenentatge que fa el personatge principal de Les pedres, així com també el que fa la seva autora amb Les pedres. L'assaig.

L' Anna Mitjà (Girona 1990) va començar la seva carrera professional participant a l'equip de direcció i muntatge de projectes dirigits per Isaki Lacuesta, com el documental El moviment perpetu (2013) i la vídeo-instal·lació De cos presenta l'Arts Santa Mònica, després d'haver realitzat el curtmetratge documental Desmuntar per construir (2012), sobre la pedagogia de la dansa clàssica.

Es gradua en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, complementa els seus estudis de cinema a la Freie Universität i Universität der Künste de Berlín i ho completa amb el postgrau en Art Contemporani a la Universitat Oberta de Catalunya i amb estudis no reglats en dibuix, tècniques pictòriques i escultòriques a l'Escola Municipal d'Art de Girona. Com amant i practicant de la dansa contemporània, s'especialitza en la filmació de dansa, i treballa amb companyies de dansa com Impàs, GelabertAzzopardi i Ponten Pie. Els seus treballs més coneguts són l'adaptació cinematogràfica de Múltiples (2017) i BUIT (2016), ambdós en coproducció amb cia. Impàs i seleccionats en festivals internacionals com Rollout Dance Film Festival, BIDEODROMO, Mostra internacional de videodança or Encontre internacional de vídeodansa i vídeoperformance, de la Xina, Espanya, Argentina i Brasil.

Com a guionista i directora, l'Anna ha produït curtmetratges com l'autobiogràfic Der fremde Blick (La mirada aliena,2012) i Tu i Berlín (2013), amb la Universitat Pompeu Fabra, i el seu projecte més recent Com moure (2017), un curtmetratge documental i experimental sobre el poder emocional de les històries, seleccionat al Festival Inund'art de Girona, essent ella premiada amb la Menció d'Art Jove promogut per la Coordinació Territorial de Joventut de Girona.

Al 2015, va ser becada pel Bòlit Mentor per dur a terme el projecte pedagògic "Cinema amb poc" i l‘INS Carles Rahola de Girona, amb el qual va poder dirigir el seu primer llargmetratge documental Amb poc, estrenat a l'exposició col·lectiva "Picar a la porta, entrar i sortir", a cura de l'artista Jordi Mitjà. L'Anna ha seguit impartint tallers de cinema al Museu del Cinema i en d'altres centres educatius.

En els últims anys, ha portat la direcció d'art del llargmetratge Les amigues de l'Àgata (L. Alabart, A. Cros, L. Rius i M.Verheyen), seleccionat al D'A Film Festival 2015 i premiat a Abycine 2014. Recentment, ha muntat el llargmetratge de ficció El vent és això dirigit per Pere Vilà, amb la interpretació de Laia Manzanares i Àlex Brendemühl, i estrenat al D'AFilm Festival 2018. Pere Vilà ha comptat amb la col·laboració de l'Anna en el desenvolupament de guió de la seva propera pel·lícula La frontera humana.

Ha viscut a Berlín, Barcelona i actualment a Girona, des de juliol de 2017 com artista resident de La Volta, tot desenvolupant el guió del llargmetratge de ficció Les pedres, seleccionat a L'Alternativa Mentoring Projects 2016 i finançat pels Ajuts Kreas de l'Ajuntament de Girona. A La Volta també treballa amb presenta:, un servei artístic audiovisual que hacreat recentment com a manera de seguir explicant històries familiars, professionals i patrimonials, amb imatges d'arxiu.

Residència Silvia Bigi (octubre - novembre 2018)

La teoria del color

(treball en procés)

Artista resident: Silvia Bigi

Goethe, refutant la teoria del color de Newton, va afirmar que el color és el més subjectiu i personal que tenim: és qui està mirant qui fa que un color sigui real. És una interacció entre una visió, una existència i la realitat a què s'enfronta. "L'ull és un reflex de la mateixa llum que rep", va dir.

Pel seu projecte de residència a Bòlit, Silvia Bigi investiga sobre el tema del color a la fotografia. Partint del supòsit que mai veiem persones o llocs, sinó la llum que reflecteixen, l'artista vol treballar en el procés de codificació amb imatges analògiques i digitals, així com en les conseqüències d'aquestes imatges en la nostra visió. La teoria del color és una investigació sobre el llindar entre els sentiments humans i la percepció, entre el color i la representació.

"Perquè la fotografia, malgrat els grans canvis de les últimes dècades, continua sent part de les nostres existències, fent eterns un milió d'instants". Segons l'artista: "La nostra memòria és sensible a les seves superfícies i tons, fins i tot més que a la pròpia realitat".

Bigi és guanyadora de la beca d'intercanvi amb el projecte Rad'Art de l'Associació Artéco.

Silvia Bigi va néixer el 1985, a Ravenna, Itàlia. Llicenciada a la Universitat de les Arts Visuals de Bolonya, continua els seus estudis amb un màster al Centre Sperimentale de Fotografia Adams de Roma. Ha fet cursos al Centre Internacional de Fotografia de Nova York, i molts tallers d'artistes com Guido Guidi, Silvia Camporesi, Saul Sagatti.

Amb la seva investigació, explora la fotografia com un llenguatge, els seus límits, així com les seves connexions amb altres mitjans. El seu treball revela la il·lusió de reiteracions i automatismes que afecten la nostra vida, centrant-se en el punt de trobada entre natura i cultura. Generalment treballa en projectes multidisciplinars, incloent-hi les instal·lacions de video, l'art tèxtil i sonor.

Les seves obres d'art han estat exhibides en grups i en solitari, tant a nivell nacional com internacional. Actualment viu i treballa a Milà, on també dona classes de fotografia.

www.silviabigi.com

Open Studio
A càrrec de Silvia Bigi
Dimecres 7 de novembre 18 h
Bòlit_PouRodó
Entrada lliure

Presentació pública dels resultats de la seva estada en residència.

Residència Jordi Mitjà (setembre 2018)

L'escultor a tocar de l'ofici. Recerques amb fang i d'altres perversions

Presentació-conferència 
A càrrec de Jordi Mitjà.
Dijous 27 de setembre a les 19 h
Al al taller de ceràmica del Centre Cultural la Mercè
Activitat gratuïta. Es prega confirmar assistència a info@bolit.cat

El guanyador de la residència, l’artista Jordi Mitjà, presenta amb “L’escultor a tocar de l’ofici. Recerques amb fang i d’altres perversions” al taller de ceràmica de l’EMA els resultats de la residència en format de presentació-conferència del projecte “Llot del toll, fang de llera i foc d’aquell foll”.

Jordi Mitjà (Figueres, 1970) ha realitzat residències Ciutat de Mèxic i São Paulo. El seu treball, formalment heterogeni, ple de contingut i crítica social, a la vegada sensible i poètic, troba les seves fonts en imatges de la vida quotidiana que l'artista registra contínuament. Col·lecciona experiències, imatges, inventa situacions, indaga en arxius, i proposa accions per examinar les reaccions humanes més simples enfront a situacions imprevistes. Extreu i inventa a partir de la realitat, bé a través d'un tractament fílmic, bé creant publicacions o objectes, les seves propostes susciten qüestions sobre l'individu, els comportaments socials i l'art.

Se li ha dedicat una exposició a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, i ha participat en les exposicions inaugurals del Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona i del Canòdrom de Barcelona, ​​i la seva obra es troba en col·leccions públiques com el Museu de l'Empordà, la mediateca de la Fundació "la Caixa", o el Centre Gallec d'Art Contemporani, entre d'altres.

www.jordimitja.com

Residència Andrés Siri (Del 6 de setembre al 21 d’octubre)

Come fare parlare un muro

En aquesta exposició mostrarà els resultats del treball realitzat durant la seva residència a la capital italiana. “Come fare parlare un muro” és un projecte artístic que crea un diàleg entre el patrimoni històric de Roma i l’art contemporani, amb l´objectiu de mantenir, representar i reflectir la memòria i el rastre que la coneixença de la ciutat deixa en l’artista. Amb la tècnica del “frottage” Andrés Siri documenta el pas del temps que ha quedat a la superfície dels murs de la ciutat.

L’artista d’orígen argentí, gironí d’adopció, ha estat artista resident del projecte internacional del Bòlit The Spur a la Fundazione per l’Arte di Roma. 

Andrés Siri va néixer a Buenos Aires el 1974 (Argentina), on es va graduar en Arquitectura per la Universitat de Buenos Aires l’any 2000. El 2004 va obtenir el Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la Universitat de Girona, ciutat en la qual viu i treballa des de. Andrés Siri combina la seva professió, l’arquitectura, amb la pràctica artística, la qual inclou tècniques com la pintura, l’escultura i les instal·lacions audiovisuals.

El 2014 l’artista va guanyar la beca Girona Residència Creativa, atorgada pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona, i una menció especial a “Imagine a place where...”, una competició internacional d’escultura contemporània celebrada a Postignano (Itàlia). El 2013 Andrés Siri va ser seleccionat per a la setena edició de la Biennal d’Art de Girona, i ha exhibit les seves obres al Casal Son Tugores d’Alaró (Mallorca), al Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona, al festival Fields Empordà, a Hipermerc’Art, dins de la Galeria Safia (Barcelona), a “delicARTessen”, dins de la Galeria Esther Monturiol (Barcelona), i al Centro Cultural Borges de Buenos Aires (Argentina), entre d’altres.

Andrés Siri també ha dissenyat instal·lacions efímeres que s’han pogut veure al festival Temps de Flors de Girona en set ocasions, el 2008 i del 2010 al 2015. També ha dirigit tallers, com per exemples Arquixics, un taller per a petits arquitectes desenvolupat al Centre Cultural Barri Vell – Mercadal de Girona. Andrés Siri també ha donat classes de pintura a Girona.

Residència Ann Karine Bourdeau Leduc (juliol - agost 2018)

Ann Karine Bourdeau Leduc (Canadà) és l'artista resident de la convocatòria d'intercanvi de residències entre el Bòlit, Centre d'Art Contemporani i la Chambre Blanche del Québec.

En la seva pràctica artística, Ann Karine s'interessa principalment per materials i tècniques relacionats amb el sector de la construcció i la rehabilitació. Els seus muntatges compostos i incongruents proposen una barreja de recobriments d'interior i exterior. Les instal·lacions escultòriques representen espais incomplets i elements arquitectònics la funció dels quals està, des d'un principi, condemnada al fracàs. Les obres, congelades en una etapa indeterminada entre la construcció i la deconstrucció, prescindeixen del concepte de durabilitat associat a l'arquitectura.

Durant la seva residència a Girona, l'artista s'interessa per l'arquitectura i les textures (maons, pedres, ciment, roca, entre d'altres) que formen el paisatge urbà de Girona. Barrejant el que coneix dels codis de construcció nord-americans amb l'arquitectura local, dibuixa models dispars que barregen referències arquitectòniques dels dos llocs. Sota el títol Bâtir des châteaux en Espagne:I, II, II et IV (Construint castells a Espanya: I, II, III i IV) les maquetes fan referència a l'expressió que significa: tenir projectes irrealitzables i inaccessibles tal com ho són les construccions dels castells dels seus dibuixos. Així mateix, el treball de l'artista proposa una amalgama d'espais arquitectònics incoherents, on queden barrejades les referències de l'univers domèstic i les del sector de la construcció.

Presentació pública de la recerca
Dissabte 1 de setembre a les 12 h
Al Hall del Bòlit_PouRodó

Acompanyats d'un vermut, l'artista ens explicarà l'experiència de la residència i presentarà Bâtir des châteaux en Espagne:I, II, II et IV (Construint castells a Espanya: I, II, III i IV).

Esther Roca

Read Me

Vídeo i instal·lació d'Esther Roca
De l'1 al 30 de juny de 2018
Inauguració divendres 1 de juny 2018 a les 19 h
Performance de l'artista dissabte 2 de juny a les 18 h
Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Espai Hall Bòlit_PouRodó
Pou Rodó, 7-9 Girona

El vídeo i instal·lació de "Read Me" és un reportatge abstracte i documental singular. Un migmetratge experimental de 30', gravat íntegrament a la ciutat de Québec i rodalia, durant la residència artística d'Esther Roca al centre d'art La Chambre Blanche.

Del títol "Read Me" (llegeix-me), arriba un "Dear You" (estimat) que est torna a transformar en un "To Dare" (atrevir-se). Un treball d'intuïció d'aquesta capacitat de l’ésser humà de generar pensaments nous més enllà del consens social, ampliant la consciència global.

Abarca conceptes vitals i principis bàsics de l'experiència humana, mirar-se endins i arribar a fora, llegir-se les cicatrius fins a travessar-se la pell, palpar la textura de la carn i trobar el crit del cor, l'ànima i el batec de l'univers passejant per una diària ciutat social. Tot a través d’un llenguatge oníric.

Partint de la pregunta "què queda tatuat a la pell de les vivències i herències d’un mateix", l'artista arriba a la conclusió que tot queda gravat en l'aire, i que tot queda enregistrat per sempre, en algun lloc del món. I si som sumatoris d'un mateix procés? I tots tenim la clau per obrir la porta als coneixements globals de les experiències passades?

Esther Roca Vila (Sant Jaume de Llierca, 2891), repassa poesia improvisada a passes d'or i creua en el destí l'acció poètica i l'amor del dors. Escriure a mà i també a màquina, equilibrar el destí en una piràmide, desenredar obstacles, traçar deserts, plantar-hi plantes. Art d'acció, performer, poeta, artista plàstica, videoartista, sonora, multi, pluri, trans, art, ística... un experiment d'imaginació i diàleg pur, cert, llum. L'estretor l'eixampla i el Dao i el De arriba, llegit en mans d'altre, clara arbòria carícia que abraça i obre camps sonors, zenergètics, plantables. Amb la punta dels dits, dibuix absort, tanca els ulls, balla la paraula. Vent d'aire net i pur ventila entre les mans amigues alenada d'aigua salada. Deixar que l'altra vida abraci l'ara. Tot es perdona en un salt quàntic, material seré per l'ànima. Ella és en tu. Com tu ets vosaltres. I nosaltres som els altres. Tots hi som, connectats pel do, un Paradís renaixent, i enmig, nosaltres.

Residència de Serguei Wolkonsky (maig 2018)

Serguei Wolkonsky aka John Moderno

John Moderno és un artista francès d'origen ucraïno-català. Professor d'escriptura artística a l'Haute École d'Art (HEART), la seva pràctica parteix d'una exploració poètica i teòrica de nous mitjans, formes discretes d'intervenció artística (tractes, lectures mixtes, experimentació sonora, cançó, videotextes, performances, fotografies, etc.). El concepte de la transmissió és l'element clau de tots els seus treballs de recerca artística. Mitjançant diferents escoles (École du mouvement, Collège Métabolique, Fabrica Mundi, Groupe de Recherche Création Essai, entre d'altres), crea una unió entre la seva passió d'ensenyament artístic i el seu treball artístic.

Després d'una quinzena d'anys treballant entorn de la pedagogia artística, la seva reflexió l'ha portat a pensar i crear dispositius per produir atenció, tant individualment com col·lectivament. El projecte que inicia amb la seva residència al Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, amb la col·laboració del Festival Inund'art,  l'emmarca en una perspectiva d'experimentació social i artística.

École des attentions (Escola d'atenció)

John Moderno proposa dos workshops sota un format d'escola alternativa d'art, nòmada i casual, que se centrarà en el concepte de l'atenció, i una conferència recopilant els resultats dels workshops i de diverses trobades amb personalitats del sector cultural de la ciutat. 

La nostra atenció, argumenta, no és un recurs inesgotable. I doncs, a què triem dedicar la nostra atenció? A obres d'art, llocs inusuals, situacions, persones notables, entorn sonors del nostre dia a dia, gestos, ambients, passatges singulars? No es tracta d'enregistrar o recopilar, sinó de renovar i enriquir les nostres experiències recuperant la possessió de la nostra atenció, exercint-la en múltiples objectes; i tornant la dignitat al que normalment se'ns amaga de la mirada.

En un entorn saturat d'imatges i missatges, produir atenció és obrir reserves de significat. És reconnectar a una forma de presència. Una presència d'un mateix, dels altres, allunyada dels mitjans de comunicació i dels petits automatismes de la vida contemporània.

Workshops "École des attentions": Dijous 17 de maig i dijous 24 de maig a les 16.30hConferència "École des attentions": Dijous 31 de maig a les 18.30 h

Més informació de l'artista a: www.wolkonsky.org

Lectura al presoner que vaig ser. Sergueï Wolkonsky a l'Inund'art

Recorregut sensitiu
Projecte transfronterer amb artistes de la Catalunya Nord-Catalunya Sud en el marc del Festival Inund'art
Divendres 1 de juny de 17.30 a 19 h
Dissabte 2 i diumenge 3 de juny d’11.30 a 13.30 h i de 16.30 a 19.30 h
Refugi Antiaeri (Jardins de la Infància)
Preu entrada: 3€. Infants menors de 12 anys gratuït

L'artista resident, Sergueï Wolkonsky, participa en el projecte "Lectura al presoner que vaig ser" recorregut sensitiu juntament amb els artistes Pep Aymerich, Antoni Madueño i Raquel Moron, en el marc del Festival Inund'art.

"La memòria pot ser viscuda com un confinament, un etern retorn sobre els llocs on s’escriu la nostra història. Aquests llocs són carregats d’esperes i de desigs. Alguna cosa de nosaltres s’hi perd i s’hi retroba, per intermitència.

Aquests llocs són invitacions a ser traspassats, experiències de llibertat per anticipació.

Proposem una ocupació sensible del lloc que relliga diverses maneres d’expressió: performance, cant, escultura, projecció, textos, sota la forma de la simultaneïtat."

Més informació dels artistes:

Pep Aymerich   pepaymerich.com
Antoni Madueño   clustrobar.com
John Moderno wolkonsky.org
Raquel Moron raquelmoron.com

Més informació del Festival Inund'art

Residència d'Anna Smierzchalska (abril 2018)

Anna  Smierzchalska (Polònia, 1991) es va graduar a la Universitat d'Arts de Poznan.

En la seva pràctica artística i arquitectònica, se centra en la relació entre l'ésser humà i la natura, en l'àmbit de l'eco-filosofia, qüestionant la separació entre la cultura i la natura. Observa els canvis de la civilització  que configuren el paisatge, treballant amb o contra els processos biològics.

La seva màster-tesi es va centrar en el redescobriment dels recursos tradicionals del paisatge que enforteixen la identitat dels residents i la seva afiliació al sistema socioecològic. Actualment està treballant entorn del disseny paisatgístic i landart, amb la voluntat d'augmentar la consciència ecològica a la societat.

Va ser convidada a la residència artística del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona en el marc de la trobada internacional "Art i Gavarres 2018"  coorganitzada amb el Consorci de les Gavarres i del festival "Temps d'Art" de Girona. Durant la seva residència a Girona (abril 2018), l'Anna va experimentar i estudiar la relació dels habitants de Girona amb el paisatge circumdant. Durant la seva estada va ser fortament influenciada per la natura.

La humanitat del segle XXI només forma part del procés d'evolució de la naturalesa de la Terra. Recollir dades durant les passejades als afores de la ciutat ha estat un intent de veure les connexions invisibles en el sistema eco-social i de buscar la manera d'estimular la consciència ecològica mentre vivia el paisatge.

Journey inside the tree (Viatge dins de l'arbre)
Una caminada a través d'una experiència ecològica
Divendres 27 d'abril de 2018 a les 18.30 h
Plaça Pou Rodó, Girona
Activitat gratuïta

"Imagina que ets un arbre.
Com et comuniques amb el teu bosc? Tens prou llum pels teus arbres? Què sents quan absorbeixes l'aigua a través de les teves arrels? Torna a la teva vida humana del segle XXI.  Tu ets l'actual creador. Tu tens el poder de crear el teu propi viatge. Tu, la humanitat, dones forma a l'entorn i l'influencies."

Els/les participants de la caminada, a través de la seva força humana i imaginacions individuals, tindran l'oportunitat de recordar la seva integració en aquest super-organisme anomenat Terra, i de veure el món des de diferents perspectives de formes de vida biològiques.

Serà un viatge per l'interior d'un arbre, a través del temps, dels elements, a través dels diversos processos de vida. L'artista convida als/les participants a ser els creadors del seu propi trajecte.

Clàudia Del i Jaume Clotet

Wifi Leaves

Wifi Leaves
Clàudia Del i Jaume Clotet
Del dijous 5 d'abril al diumenge 6 de maig de 2018
Inauguració dijous 5 d'abril de 2018 a les 18.30 h
Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Pou Rodó, 7-9 Girona

Wifi Leaves és un projecte que reflexiona sobre estar offline a través d'una metàfora amb l'entorn natural i rural, que es podrà veure en format de mini-exposició al Hall del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona. 

Estar a la natura és sinònim de desconnexió, però avui en dia, la desconnexió 100% de l'àmbit digital és gairebé una utopia. Podem no utilitzar Internet però això no implica que deixem d'estar enganxats als dispositius tecnològics (podem seguir a l'ordinador i al mòbil treballant, jugant, llegint, etc. sense la necessitat d'estar a la xarxa). 

Wifi Leaves és una narració videogràfica fragmentada i lúdica sobre habitar l'àmbit rural. El projecte manté un estricte mètode de treball: no s'ha fet ús d'Internet. Per tant, tot el material mostrat està generat insitu des de la casa Rad'Art i al voltant de San Romano, confeccionat i editat amb eines tecnològiques en mode offline. 

La pràctica artística de Clàudia Del i de Jaume Clotet, artistes residents al Rad'Art Project (Itàlia), gira entorn de com Internet i els dispositius tecnològics conviuen i afecten la nostra quotidianitat. Mantenint un plantejament irònic i crític, construeixen relats visuals que els porten a explorar la dissolució del real amb el digital i a caricaturitzar i tergiversar el sentit de l'entreteniment. 

Crèdit de la foto: Wifi Leaves (San Romano, 2017). Acció documentada. 

Residència Nicolas Daubanes (Desembre 2017 - març 2018)

#SignsOfTheTime

El hashtag, una empremta efímera a les parets virtuals.

En l'apartat digital del nostre món, les idees dins el vent i els temes en l'aire del temps es troben associats a "paraules clau" precedides d'un coixinet, només per posar-los endavant. Els moviments d'opinió, els escàndols i revelacions, allò inútil, allò pràctic, allò quotidià i banal es retroben recoberts d'aquesta alteració, permetent que els programes informàtics els puguin trobar, classificar-los i examinar-los amb més facilitat.

Aquest paisatge digital s'alimenta sense interrupcions per un flux de missatges i hashtags associats.

Els hashtags #Catalunya, #Madrid, #Puigdemont, #Rajoy ... actualment composen una inundació de missatges injuriosos i de revolta, animant amb passió les nostres pantalles.

Aquest paisatge és global i aquesta onada d'informació és contínua, quasi marejant, si hi penses.

Tota aquesta agitació només és visible a través dels nostres dispositius digitals, i la seva influència en la nostra realitat queda limitada a l'ús que d'ells en fem. Per tant, un cop desconnectada o lluny de les pantalles, aquesta excitació digital es fa invisible per nosaltres.

« Être dans le vent, c'est avoir le destin des feuilles mortes » ("Estar en el vent és tenir el destí de les fulles mortes") va dir Jean Guitton.

Els hashtags passen de moda. Les nostres inquietuds i els nostres temes de debat evolucionen ... I algunes paraules pronunciades acaben desapareixent.

Tot això és com l'arbre de Nadal, que viu a les nostres cases per un temps limitat. Comença de manera esclatant, després s'asseca, perdent les seves agulles i la seva bellesa, per acabar a les escombraries o al compost.

No hi ha millor moment per parlar sobre l'inexorable marxa del temps que el les festes de celebració del final de l'any.

Què ocorre quan etiquetes triades, es retroben amb una existència / manifestació, en la nostra realitat?

El dispositiu, presentat de forma simultània a Perpinyà i Girona, permet fer parpellejar les garlandes lluminoses de colors diferents en funció de l'aparició a Twitter de hashtags relacionats amb la independència de Catalunya (unionistes o independentistes).

Decorat amb aquestes garlandes, l'avet (presentat a Perpinyà) i la corona (presentada a Girona) es retroben manifestant la seva presència.

Nicolas Daubanes (Perpinyà, 1983) és el guanyador de la tercera convocatòria per artistes europeus en residència del projecte The Spur/ETACEC 1618.

Open Studio. Nicolas Daubanes

Open Studio

Nicolas Daubanes
Dimecres 14 de març de 2018, 18.30 h
Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Plaça del Pou Rodó 7-9, Girona

Inscripció gratuïta prèvia a bolit@ajgirona.cat o 972 427 627 
Places limitades

L'artista francès, Nicolas Daubanes (França, 1983), artista resident del projecte europeu The Spur proposa una visita a l'actual exposició del Bòlit a un grup de residents del centre obert de Girona, així com la participació en un taller d'art plàstic al mateix espai. Durant el taller, Daubanes farà una presentació de la seva recerca artística.

Molts dels projectes de l'artista reflexionen sobre les polítiques de reinserció de residents. En el taller que proposa, es pregunta si la visita d'espais artístics, la participació en les activitats proposades, la consulta de documents associats o, senzillament, el simple fet d'integrar a les vides dels residents una relació amb l'art, és important per la reinserció social. 

Aquesta trobada reflexiva està oberta a tot el públic. La visita de l'exposició durarà 30 minuts i el taller de dibuix 1 hora, que inclourà la presentació de la seva recerca artística general, com també la recerca realitzada a Girona en el marc de la seva residència pel projecte The Spur. 

Més informació sobre l'artista a: nicolasdaubanes.com