Header: Bòlit

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona

Web provisional | Bòlit

Pàgina web provisional.

Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona (fitxa + presentació)

Bòlit, Centre d'Art Contemporani

Dades de contacte:
Plaça del Pou Rodó, 7-9
17004 GIRONA
+ 34 972 427 627
bolit@ajgirona.cat

Horari:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabtes: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges i festius: 11 a 14 h

Xarxes: Bòlit

Fitxa - Bòlit_StNicolau

Bòlit_StNicolau

Dades de contacte:
Plaça de Santa Llúcia, 1
17007 GIRONA

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabte: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge i festius: 11 a 14 h     

Fitxa - Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dades de contacte:
Rambla de la Llibertat, 1
17004 GIRONA

Horari d'obertura:
De dilluns a divendres de 9 a 20 h
Dissabtes de 9 a 14 h i de 15 a 19 h
Diumenges i festius de 9 a 14 h

Ruta de navegació

Residència Girona Creativa 2023 | Bòlit

Bòlit Residència Girona Creativa 2023

Juliana Hoyos (desembre 2023 – gener 2024)

SoUND

Residència al Bòlit

SoUNd és un projecte que aborda qüestions entorn de la naturalesa de la percepció humana i del so, relacionades amb l'experiment mental i filosòfic: «Si un arbre cau al bosc i ningú no és a prop per sentir-lo, fa algun so?» que genera interrogants respecte a l'observació i el coneixement de la realitat, que l'artista transita des d'un llenguatge de representació visual i sonora, en relació amb els límits de la percepció i l'experiència.

El projecte té com a referència els projectes de sonificació de l'astronomia que evidencien la representació del cosmos, un espai inabastable en termes d'experiència humana, a través de traduccions de fenòmens físics en imatge, i de l'assignació de significats a la mateixa mitjançant el color i l’ús d'un llenguatge musical; amb la intenció especial de qüestionar l'objectivitat i la falsa inclusió que conté en termes de llenguatge i interpretació.

Aquestes friccions que conté l'univers òptic i sensorial en relació amb realitats-espais/temps-cossos de la natura localitzats a distància, com poden ser els cossos celestes o els del Parc de la Devesa de Girona, i la seva representació, conviden l'artista a qüestionar i a proposar altres maneres d'interpretar-los, i possibilitar altres formes d'experiència i relació amb ells.

Juliana Hoyos (Manizales, 1992) és artista graduada en Belles Arts de la Universitat de Barcelona (2022). La seva pràctica artística i investigació impliquen una reflexió sobre la representació, el llenguatge i l'experiència, en relació directa amb la naturalesa de la percepció i un interès particular a explorar-ne els límits, la creació, i la poètica temporal i espacial involucrada.

L'artista explora les imatges, la manera com es creen i ens hi relacionem, apropant-se a la seva materialitat o il·lusió, a través de tècniques sobre paper com experimentació amb llum i processos de fotografia analògics, pintura, dibuix, a més d'intervencions en on el rastre, el moviment i l'atzar en guien la performativitat. També utilitza la imaginació i l'espai per crear les representacions, exposant els paral·lelismes entre ficció i realitat que li interessen. El so emergeix per crear des de lògiques més immersives.

La participació de l'espectador és part activa de la creació i la vivència de les seves obres. El seu propòsit és ampliar l’experiència visual i sensorial, propiciar canvis de perspectiva i formes més properes de relació amb les imatges i l’espai; despertar la imaginació i curiositat.

Ha participat en les exposicions col·lectives com “Desplaçaments voluntaris (i un espai comú)”, Fundació Felicia Fuster (2023); “Sense Títol '22”, Universitat de Barcelona (2022); Blueprint Projects, Pentacle Escultors (2021); i recentment, va crear el podcast From the blank space, un espai de creació obert on l'art i la vida es troben a través d'un pensament poètic i teòric, on aborda temes que envolten el seu treball. Juliana Hoyos va ser la guanyadora de la convocatòria d’intercanvi amb Lo Pati. Centre d’Art de les Terres de l’Ebre.

Més informació: www.julianahoyos.com

Paula Artés (novembre - desembre 2023)

Energia submergida

Residència a Lo Pati. Centre d’Art de les Terres de l’Ebre

Terra, Aire, Aigua i Foc. Els quatre elements essencials que componen tot l’Univers segueixen sent la base dels nostres principis econòmics: excavar, cremar, refredar, evaporar i omplir les butxaques de diners, a costa del planeta i dels qui l’habiten. Un cicle poètic i vergonyós de la vida i la mort.

Aquesta és una llarga investigació on planteja i exposa tots els entramats que hi ha al darrere dels 22 km mar endins i dels seus terratrèmols, entre altres causes dels poders econòmics. Revelant i preguntant-nos quins recursos utilitzen i quina gestió fan certes empreses dels Estats?

Posar llum a tots aquests eixos invisibles i opacs és una de les màximes d’aquest projecte i fent-lo com sempre, destinat a la ciutadania perquè aquesta tingui tota la informació que no tenim al nostre abast, i així poder ser més crítics. Utilitzant la fotografia per accedir i desvelar informació que desapareix dels nostres ulls.

Paula Artés (Molins de Rei, 1996) és fotògrafa. Graduada a Idep Barcelona. Ha estat assistent de fotògrafes com Tanit Plana i actualment és la studio management de l'estudi de Jordi Bernadó. Els seus projectes han estat seleccionats a Descobriments Photoespaña, Trobada d'Artistes Novos, SCAN Photobooks, Sala d'Art Jove, Photogenic Festival, Unseen Dummy Award Amsterdam, FIFTijuana de Mèxic, Viphoto i Embarrat, entre d'altres. Autora del fotollibre “Forces i cossos” (2019).

Compromesa en donar a conèixer i qüestionar les estructures de poder i control, mostrar les entranyes, les quals estan ocultes als ciutadans.
 
Partint d’una investigació prèvia essencial, utilitza la fotografia com excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament.

El projecte de Paula Artés ha estat seleccionat dins la convocatòria d’intercanvi amb Lo Pati. Centre d’Art de les Terres de l’Ebre.

Més informació: https://paulaartes.com/

Mar Serinyà (octubre – novembre 2023)

Parlant amb les plantes

Residència a Rad’Art Project (Itàlia)

Coneixem els éssers no-humans que habiten al nostre territori? Coneixem com es diuen les plantes que viuen amb nostres? Podem comunicar-nos amb elles i restablir els vincles amb el nostre entorn?

Amb aquest projecte a Rad’Art Project es busca dur a terme un estudi de les plantes que habiten al territori de St. Romano per tal de desenvolupar un treball que ens ajudi a reflexionar sobre la relació a actual que tenim amb el nostre entorn i restablir-hi els vincles.

Mar Serinyà (Torroella de Montgrí, 1986) és doctora en Belles Arts (2016) i Màster de creació artística per Universitat de Barcelona (2010). Grau professional de cant pel Conservatori municipal de música de Barcelona (2009) i alhora educada en diverses disciplines de consciència corporal.

Ha realitzat diverses performances individuals a diferents centres com ARBAR-Centre d'Art i natura (2018), Ü del Bac-Cultura als afores (2018), Festival Inund'Art i Bòlit St. Nicolau (2018), Bòlit_Centre d'Art Contemporani de Girona (2016), Nau Côclea (2015), MAC-Museu d'Art de Mataró (2015), FEM-Coorpologia (2012), entre altres.

També ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives on cal destacar: Fundació Olivart (2016), Fundació Vilacasas (2015), Queensland College of Art i School of Art (2015), Bòlit_Centre d'Art Contemporani de Girona (2014), Fundació Fita (2012), Museu de la Mediterrània (2012), Biennal d'Art de Girona (2010).

El projecte de Mar Serinyà ha estat seleccionat dins la convocatòria d’intercanvi amb Rad’Art Project.

Més informació: www.marserinya.com

Isa Fontbona (agost – octubre 2023)

El cos és l'objecte clau a l'hora de portar a terme el projecte Rebregant el cos. El so de la carn. Diàlegs entre els límits físics (La flexion du corps. Le son de la chair. Dialogues entre les frontières physiques). Un projecte que se centra en la investigació damunt la fisicalitat d'aquest, el cos, portat als límits tot explorant la connexió entre el so i la corporalitat portant a terme accions de llarga durada. El cos esdevé doncs, la superfície d'impacte per imprimir-hi un seguit de performances que tenen per resultat diversos rastres sonors i visuals.

Què ens diu el cos quan és conduit en aquest estat? Quina és la simfonia que emet quan li falta l'alè? Què succeeix quan ens apropem als límits que el nostre cos pot acceptar i el mantenim en aquest punt de forma prolongada?

Amb aquestes exploracions corporals de llarga es pretén conduir a l'audiència a la immersió d'aquest esgotament, tot generant a través del diàleg amb la mirada, una relació ubicada entre la incomoditat i l'autoreflexió.

Per altra banda, s'ha optat per teixir una reflexió sobre la naturalesa corrupta del cos emprant principalment materials de rebuig, restes, residus... tals com restes de l'obra, peces de ferralla o  ferros oxidats, blocs de ciment oblidats i trencats... Podríem referir-nos a ells com objectes que han perdut el seu valor dins el circuit de la vida considerada "útil" -i en certa manera, ens permet reflectir també els anys considerats d'apogeu de la vida "vàlida" o "útil" d'un ésser humà en la nostra societat-. D'aquesta manera, i prenent doncs aquests objectes o materials que ja no volem, que estan gastats, fets malbé, oxidats, que han perdut el seu ús i valor, ens remetem a la nostra condició caduca i corruptible, en una lluita exhausta, constant, frustrant i absurda de a vèncer.

Busquem fer reverberar sensacions a través del so que emet el cos rebregant-se i extenuant-se fins a l'absurd.

Isa Fontbona està portant a terme una residència d'investigació a La Chambre Blanche (Quebec) dins el seu programa d'intercanvi amb el Bòlit.

Les quatre branques performàtiques del projecte: Exploracions corporals mitjançant l'esgotament físic

El plantejament del projecte inclou quatre exploracions performàtiques, totes bevent del mateix nucli: portar el cos a l'esgotament físic, desenvolupar peces de llarga durada per tal d'assolir aquest punt de fatiga física per tal d'experimentar en pròpia pell aquest estat; però al seu torn, en tots els casos s'ha procurat que el material amb el qual s'ha portat a terme la peça sigui material de rebuig, per tal d'entrar en diàleg amb la reflexió entorn la decadència material i corporal. L'altre element essencial i explorat en totes elles, especialment a la Réverbérations de la ferraille. Résonances entre détérioration et épuisement (Reverberacions des de la ferralla. Ressonàncies entre el desgast i l'esgotament) és la rellevància de com el cos s'expressa assolint aquest estatus, especialment pel que fa al so que emet.

  • Exploració corporal 1:
    Sueur et matière corrodée. Fatigue rouillée
    (Suor i matèria corrompuda. Fatiga oxidada)

    Localització: Escalier du Faubourg, (Saint-Roch Garden Stairs), Rue Christophe Colomb Est, Québec
    Dilluns 4 de setembre del 2023 (17:00 a 19:00)
  •  Exploració corporal 2:
    Réverbérations de la ferraille. Résonances entre détérioration et épuisement
    (Reverberacions des de la ferralla. Ressonàncies entre el desgast i l'esgotament)

    Lloc: La Chambre Blanche, 185 Rue Christophe Colomb Est, Québec
    *En col·laboració amb Avatar
    Dimarts 12 de setembre (09:00 a 19:00)
  • Exploració corporal 3:
    Détérioration inerte (Deteriorament immòbil)
    Setmana del 18 de setembre
    Lloc: Port of Québec, 2 Rue Abraham Martin
  • Exploració corporal 4:
    Fardeau de déchets. Fragments d'épuisement à sept temps
    (Manyoc de restes. Fragments de l'esgotament a set temps)
    Lloc: La Chambre Blanche, 185 Rue Christophe Colomb Est, Québec
    Setmana del 25 de setembre
  • Acte de finissage a La Chambre Blanche: 5 d'octubre (presentació i exhibició del projecte)

Isa Fontbona

Doctora en història de l'art per la Universitat de Girona (2016-2023) amb una investigació que explora les possibilitats que ofereix el cos musculat resultant de la pràctica del bodybuilding des de la lent artística per portar a terme una crítica a la nostra societat. Una recerca que se situa en el marc de les teories de l'art contemporani, les pràctiques d'art corporal, els estudis de gènere i l'esport. Fontbona és també llicenciada en filosofia i historia de l'art, i màster en introducció a la recerca en humanitats per la Universitat de Girona.

De forma complementària a la seva faceta acadèmica, Fontbona és també competidora de culturisme natural a nivell internacional, i artista visual. Com a artista visual, especialment en la disciplina de la  performance explora la mal·leabilitat del cos emprant la pròpia carn com a objecte d'estudi i de creació, utilitzant el bodybuilding i la modificació corporal com a eina. En moltes de les seves obres desafia els límits de la resistència del seu cos. De forma freqüent es pregunta per la pròpia identitat en relació a la seva corporalitat mitjançant la incomoditat, vulnerabilitat i transparència.

http://isafontbona.com/

Crèdits imatge: Eugeni Prieto

Residència Eva Quintas (juny – agost 2023)

Territoris en transformació

Durant aquesta residència, a través de la fotografia i l'escriptura, Eva Quintas farà un treball de documentació al voltant dels territoris com a espais d'expressió visual, artística i ciutadana. El corpus principal sobre el qual vol treballar, Friches/Baldíos/Wastelands, és una exploració del terrain vague com a generador de posicions alternatives i utòpiques sobre la ciutat en transformació. Porta construint aquest projecte des del 2016, principalment a través d'estades a Barcelona, Buenos Aires, Detroit i Montreal. Actualment el seu propòsit és contrastar els usos del descampat amb qüestions de vegades contradictòries: espais abandonats i després revitalitzats, regenerats, cultivats, colonitzats : utopia cultural a Montreal, fracàs capitalista a Detroit, ocupació d'emergència a Barcelona, espais emmurallats i criminalitzats a Buenos Aires i examinar com el llenguatge i els contextos culturals (Nord, Sud) modelen les nostres representacions d'aquests paisatges: descampat, solar, lloc sense dissenyar, desaprofitat… No man's land, wasteland, edgeland, terrain vague, tiers paysage, interstic, …

De què cuidem? qui cuidem?

Hi ha una segona motivació per participar en aquesta residència que té les arrels en qüestions de pertinença i identitat. La seva família materna prové de Torroella de Montgrí, i amb la mort recent de la seva tia i la seva mare, també han desaparegut moltes peces de la història familiar que està ansiosa per recollir. La residència li permetrà fer una investigació als arxius municipals tant de Torroella com de Girona, i intentar rastrejar persones i moments de la història. Com a "Fàbriques de memòria" (Lemay, Klein, 2012), els fitxers s'utilitzen sovint en l'art contemporani, i sent curiositat per ells. Sense un a priori, serà una oportunitat per iniciar un procés de qüestionament de les destinacions individuals davant d'una història col·lectiva que inclou els esquinços familiars provocats per la guerra civil, el dol i l'exili.

Eva Quintas és artista visual, investigadora dels mitjans i treballadora cultural i viu i treballa a Montreal (Quebec, Canadà). La seva pràctica fotogràfica és interdisciplinària i col·laborativa i es caracteritza per una obertura a altres disciplines, principalment la literatura i els processos multimèdia, narratius i interactius. Ha produït exposicions fotogràfiques, projectes d'art web, videoinstal·lacions, així com una ficció fotogràfica i literària dissenyada per a l'espai expositiu, ràdio, web i CD-ROM, en cocreació. A través d'una exploració de diverses formes narratives, el seu treball qüestiona la construcció d'identitats, mitologies i territoris culturals.

evaquintas.ca


Open Studio

Dijous 20 de juliol, a les 19 h
Bòlit_PouRodó
Més informació

Residència Andrés Siri (Setembre 2023)

Tallar la llengua, cosir-se la boca, mossegar l'orella

En el mite grec, Filomela es va posar a teixir un llenç que relatava sense so la seva història. I això és escriure. Un impressionant callar precedeix en parlar-callant.

Seguint els moviments silenciosos de les mans de Filomela, Andrés Siri proposa una reinterpretació de les diferents tècniques del teixir per portar-les a la tècnica del gravat. Avançant i construint una trama, un relat. Perquè primer es va teixir abans d'escriure. O potser millor dit que s'escrivia teixint. 

La paraula text, del terme textum, remet en llatí a la tela que teixeix, texere. Igual que ho fa una aranya en les branques, el text és un dispositiu de caça que sura en l'aire.

Aquesta superfície en constant moviment es continuarà reescrivint com un veritable palimpsest. Perquè com a la mitologia, Filomela demostra que l'escriptura és una cosa que sembla morta, però que està viva. Totes les paraules tenen un buit, però totes guarden un secret que les lletres revelen.
 
A mesura que el dibuix es completa, es buida la imatge. És invertint el procés del buit per l'ompliment de les línies, com la planxa torna al silenci. A mesura que passen els dies, el grafisme ocupa un lloc que ja no pot dir, i calla, llavors emmudeix. O com popularment a Grècia es diu “tallar la llengua”, al nord d'Europa “cosir-se la boca” i a Àsia “mossegar l'orella”.

Andrés Siri és el guanyador de la convocatòria en gravat contemporani que organitzem en col·laboració amb l’Escola Municipal d’Art de La Mercè.

Residència Melina Peña (maig – juny 2023)

Aorta

Aorta, de Melina Peña, és una peça sensorial interactiva que treballa amb el concepte de la por com a motor de la transformació i acció. Forma part d'una investigació de 10 anys sobre els efectes de la por com a mesura de control a la nostra societat, autolimitació i bloqueig.

Durant aquesta residència, vinculada al Festival Inund'Art, Melina Peña desenvoluparà peces d'art sonor, vídeo i instal·lació fetes específicament per l'espai de La Carbonera. En paral·lel acompanyarà la peça amb una performance duracional on treballarà amb veu, objecte i moviment.

La peça representa una cambra de reflexió, un espai on s'intenta portar el cos a una experiència catàrtica per mitjà de l'art sonor, diferents graus de la veu i la subversió de la llengua - des de la violència més subtil a la més escandalosa - igual que des de l'afecte i la tendresa. S'intenta provocar certa consciència sobre la violència a què ens rendim passivament per por o per hàbit per mitjà d'un recorregut que planteja possibles ficcions i imaginaris sonors.

Melina Peña, artista Interdisciplinar / Performance Art de la frontera EUA/Mèxic amb base a Barcelona, Espanya. La seva investigació corporal l'ha portat per un entrenament extens a Butoh, Dansa Experimental, Body Landscape i Art d'Acció. Màster en Estudis Museístics Avançats i Teoria Crítica - Programa d´Estudis Independents pel Museu d´Art Contemporani, Barcelona (MACBA). Postgrau en Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc pel Teatre dels Sentits/Universitat de Girona. Doble llicenciatura a ¨World Arts & Cultures¨ i Lingüística & Español per la Universitat de Califòrnia, Los Angeles EUA.

En els darrers 20 anys Melina ha estat produint i exhibint el seu treball en llocs com  la Biennal de Cerveira, PA Palazzo delle Arti Napoli, Biennal de Venècia, Galerie Taiss, La Cité Internationale des Arts de París, etc. He participat en residències artístiques a Alemanya, Mèxic, Portugal, Anglaterra, Estònia, Macedònia i Catalunya; ha col·laborat amb artistes com La Pocha Nostra, Shu Lea, Thierry Geoffrey i artistes de diferents disciplines.

Melina busca el compromís en una relació constant amb l'espectador, creant art mitjançant la crítica i el joc. La seva feina està majoritàriament motivada pel procés, creant espais que ofereixin oportunitats i experiències per reflexionar i negociar entre una implicació cultural, física i emocional.

Actualment els seus interessos han mutat en l'experimentació amb altres mitjans artístics que busquen generar l'estimulació i noves formes de llenguatge corporal, com ara: Art Sonoro, Psicogeografia, Instal·lació i el joc a través dels sentits.

www.melinapena.com


AORTA

Melina Peña
Recorregut sensitiu

Recorregut interdisciplinar on es proposa que el cos del visitant viatgi cap a una experiència sonora i visual. Un trànsit a través de l’art sonor, els diferents graus de la veu, la subversió de la llengua, la performance i la instal·lació.

AORTA qüestiona la violència a la que ens rendim passivament per por o per hàbit. Una reflexió d’allò que ens allunya de la nostra essència.

Dissabte 3 de juny d’11 a 14 h i de 16 a 20 h.
Diumenge 4 de juny d’11 a 14 h Lloc: Carbonera i Cisterna del Museu d'Història de Girona

Preu entrada: 3 € (compra a taquilla)

Més informació https://inundart.org/activitat/melina-pena/

Residència Toya Legido (abril i setembre 2023)

En extinció

El desenvolupament del projecte En extinció realitzat a la residència artística del Bòlit, està centrat en la transferència de coneixement científic, la idea és realitzar una instal·lació que visualitzi una sèrie de dades al voltant de la pèrdua de biodiversitat de lepidòpters a les Gavarres de Girona i les  seves conseqüències. Des del 1970 Catalunya ha perdut la meitat de la diversitat biològica que contenia. En el cas dels insectes voladors la proporció és més gran, amb aquesta taxa i aquest ritme d'extinció, les papallones podrien desaparèixer a la zona en només cinquanta anys. L'impacte mediambiental que podria produir la seva desaparició resulta devastador perquè es troba entre les primeres baules de la cadena tròfica, en ser la base de l'alimentació d'altres espècies. Aquesta pèrdua també està directament relacionada amb la desaparició d'un gran nombre d'espècies botàniques de les quals s'alimenten i a les que pol·linitzen. Per tant, l'obra pretén alertar sobre la “ceguesa social” existent relativa a la pèrdua de biodiversitat de papallones i conscienciar sobre la importància de l'estudi, la protecció i la conservació d'aquests insectes que són la clau per a la nostra pròpia subsistència com a espècie.

La idea és treballar amb el Llistat català d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i d’Espècies Amenaçades publicat l’any 2022, estudiar quines d’elles habitaven les Gavarres, de quina flora co-depenen i reinserir a manera d’instal·lació les dues, conscienciar de la necessitat de protegir-les i recuperar-les. 

Toya Legido està en residència en col·laboració amb l’edició 2023 del Festival Art i Gavarres.

Toya Legido, Albacete 1968. Professora Titular de la Facultat de Belles Arts de la UCM, doctora en Belles Arts (2001) i màster de Fotografia per l'IED de Milà. Té tres sexennis de recerca i un de transferència. Ha estat Secretària Acadèmica del Departament de Disseny i Imatge, Directora del grup de recerca Art, Ciència i Natura i és membre d'ANECA.

És membre de grups de recerca des de l'any 2005 vinculats amb l'art i la natura, amb els quals ha dut a terme projectes de recerca com: el comissariat de exposicions com “Ellas ilustran botánica. Arte, ciencia y genero”; “Herbarios Imaginados. Entre el arte y la Ciencia o Zoologías”.També ha realitzat la direcció de la senyalística de Faunia, o el disseny de llibres com Almacenes de vida. Los bancos de germoplasma vistos desde el arte.

La seva obra des de fa més de 15 anys planteja la botànica i l'entomologia com un contingut essencial de l'art, en els seus treballs ens fa prendre consciència que les creacions de la natura són insuperables. Totes les seves obres a través de la bio-inspiració ens consciencien de la necessitat de conservar la flora i la fauna. 

Entre les seves exposicions destaquen: Maravilla al CDAN Centre d'art i naturalesa d'Osca 2023; Naturalia e Artificialia al Castell de Santa Catalina de Cadis 2021, Botànica Secreta, a la Casa de les Ciències de Logronyo 2019, Herbaria a la Fundació Cristina Enea de Sant Sebastià 2021 i Transgènics. El Col·legi d'Espanya a París, 2011. Jardines Imaginarios a la Galeria Sobering de París 2020; Art al Jardí al Jardí Botànic de València 2017; Ars Herbaria al Jardí Botànic de Madrid 2015.

http://toyalegido.com/ 


Visita guiada a "En extinció" amb Toya Legido

Dissabte 9 de setembre, a les 10.30 h
Bòlit_PouRodó
Més informació