Residència Michela Mariani (Desembre 2019 - Gener 2020)

Cartell Cannibal En Ombres

En aquest particular moment històric i polític per a Catalunya, l'objectiu d'aquesta investigació és l'intent de retornar a la ciutat de Girona la seva pròpia cultura catalana, discriminada i censurada en la seva identitat al llarg dels anys.

A través de la trobada amb els habitants de la ciutat i escoltant les seves històries, íntimes o col·lectives, sobre l'intent d'amagar i aniquilar la cultura catalana, els seus usos i costums i sobretot el seu idioma, el seu propòsit és recollir dades i materials per crear instal·lacions repartides per Girona que continguin signes, imatges i escriptura.

L'objectiu final és el de la reapropiació cultural col·lectiva a través de les experiències personals dels habitants de Girona. L'artista vol crear constel·lacions de símbols construïts per acumulació en diferents punts focals de la ciutat, que continguin els objectes "trobats", fotografies (mines o altres), objectes de la cultura tradicional catalana juntament amb l'escriptura real. Una mena d'acumulació de signes de la vida quotidiana i de la memòria, de la col·lecció d'objectes de la vida com a forma de contrarestar la mort i la pèrdua d'identitat. Una cruïlla d'espai, un entorn fortament evocador ple d'objectes, signes i símbols.

El resultat serà una obra site-specific d'històries i presències altament evocadora que mai més seran silenciades.

Michela Mariani va néixer a Cesena el 1977. Es va matricular a l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya on es va graduar amb honors amb una tesi en Estètica. Durant els estudis universitaris, va participar en diversos tallers d'impressió de belles arts fotogràfiques i en blanc i negre en estudis de diversos fotògrafs professionals i es classifica en diversos concursos fotogràfics. Immediatament, després de graduar-se, assisteix a un màster en fotografia publicitària en moda, natura morta i edició digital de fotografies a l'escola John Kaverdash de Milà.

Actualment continua la seva activitat professional com a fotògrafa autònoma col·laborant amb revistes, empreses i estudis de comunicació. Al mateix temps, ha desenvolupat una trajectòria investigadora artística participant en diversos concursos i exposicions.

Des del 2008, Michela Mariani també és professora de Fotografia a l'Accademia Romagna di Cesena i des del 2016 a l'Aula Monty Banks de Cesena.

www.michelamariani.it

Participació en el projecte

(20 desembre de 2019 - 10 de gener de 2020)

Per al seu projecte Michela Mariani necessita entrevistar-se amb diferents persones a les quals demanarà:

- Què significa per tu ser català/na ?
- Hi ha algun objecte, imatge o escriptura important a la teva vida que representi la teva identitat catalana? 
- Vols cedir-me-la temporalment per a la instal·lació?

La intenció de Mariani no és investigar la qüestió catalana en la seva recerca de la independència, sinó comprendre per què es demana, entendre realment què significa ser català. La trobada serà distesa, de celebració, explicant una memòria col·lectiva a través de records compartits.

Si voleu participar de la recerca de Mariani envieu-nos un correu a info@bolit.cat o truqueu-nos al 972427627

Open Studio
Michela Mariani

Dilluns 30 de desembre a les 13 h.
Bòlit_PouRodó
Entrada lliure

En aquesta sessió es mostraran els resultats de l'investigació que Mariani portarà a terme del 20 de desembre de 2019 al 10 de gener de 2020.

Residència Isis Pérez (novembre 2019)

Performance Axis Mundi

Ariadna Isis Pérez Márquez (Zacatecas, Mèxic, 1977) és artista visual, docent investigadora i gestora cultural independent.

Les seves investigacions giren al voltant de l'art conceptual, no objectual així com l'art d'acció. La seva obra es concentra, principalment, en allò que no és objectual i ha estat presentada des de 1998 en museus, galeries i espais oberts de país així com a l'estranger.

Va formar part de l'equip que va realitzar el disseny curricular de la Llicenciatura en Arts a la Universitat Autònoma de Zacatecas i va coordinar el projecte Nens muralistes de la comunitat Els Rancheros. Dirigeix ​​el programa de residències artístiques [R.A.T.] Port Zacatecas i va fundar el 2015 el Festival Internacional de Performance Corpórea. Imparteix càtedra a la Universitat Autònoma de Zacatecas des de 2008 i ha dictat conferències en múltiples festivals i congressos.

La residència d'Isis Pérez té lloc gràcies a la col·laboració amb el FEM, el festival internacional de performance i art d'acció.

Performance Axis Mundi

Isis Pérez
Dissabte 30 de novembre de 2019 - 19 h
Bòlit_PouRodó

El dissabte 30 de novembre el Bòlit_PouRodó acollirà la performance final de residència de l'artista mexicana Isis Pérez gràcies a la col·laboració amb el FEM, el festival internacional de performance i art d'acció protagonitzat per les obres de dones artistes d'arreu del món.

En aquesta performance Isis Pérez es qüestiona sobre l'origen i l'autodeterminació. L'artista no intenta determinar els orígens ni les problemàtiques, però si generar un espai de comunió i connexió entre aquests, el cos com a eix de connexió amb el tot, una arrel que es muda i connecta amb tot i amb tots.

No sé del tot qui sóc ara ni el que he estat. Sé on sóc ara: a 9512 km del meu naixement, un lloc que no he habitat sempre, però que m'ha vist néixer i ser mare. Aquest lloc que m'ha sentit plorar i trepitjar fort per dir prou!, mai més!

En el sense sentit de l'origen i la raça, sense saber d'on vénen els meus: Índia ladina, exiliada o conversa, el meu origen és borrós però no el cos que habito. El meu cos és la meva pàtria, el meu eix i el meu territori, m'ha donat a la meva família i la meva arrel; el meu cos és blat de moro, és arbre, aliment dels meus i recinte dels meus morts. El meu cos és la mel més dolça i ha de morir quan les flors del meu amor es marceixin.

FEM va ser creat l'any 2002 per Denys Blacker i Anet Van de Elzen, fundadores de l'associació Gresol.

FEM és reconegut internacionalment com un esdeveniment de dones artistes que genera noves possibilitats d'interacció i aprenentatge. El programa es pot realitzar gràcies a la col·laboració d'altres organitzacions i institucions.

Residència Albert Gironès i Anna Vilamú (octubre 2019)

Il canto degli uccelli

Albert Gironès i Anna Vilamú
RAD'ART de l'Associazione Artéco (Itàlia)

El projecte Il canto degli uccelli, pretén fer un símil entre la figura arquetípica del monstre mitològic de muntanya, i els cartells publicitaris que se situen també a les muntanyes i turons vora la carretera, fent un paral·lelisme entre la construcció d'imaginaris que proposen un i altre sistema en el context del món rural.

D'aquesta manera, es proposa la construcció d'un artefacte en format de "dispositiu publicitari", que instal·lat en una ubicació per determinar del context rural de San Romano de Mercato Saraceno canviï dràsticament d'aspecte entre el dia (cartell publicitari) i la nit (monstre).

Aquest projecte ha estat el guanyador de la convocatòria 2019 d'intercanvi amb el projecte RAD'ART de l'Associazione Artéco (Itàlia).
 

Open Studio ‘Un inganno tira l'altro'  
Diumenge 3 de novembre a les 16h
Spazio RAD'ART. Mercato Saraceno (Itàlia) 

‘Un inganno tira l'altro' és una recerca d'elements de naturalesa artificial que facilitin la creació, la reproducció i la perpetuació de l'imaginari. Per tant, d'artificis.

El projecte investiga les relacions entre tres elements específics trobats a San Romano: tres estructures publicitàries abandonades; set cercles misteriosos que van aparèixer en un camp d'alfals i diversos artefactes fets a casa, amb ampolles de plàstic, als jardins dels veïns.

La investigació s'articula a partir de les converses mantingudes amb persones del barri i de diverses intervencions a l'entorn de la localitat, per tal de generar un entorn propici a l'especulació i la imaginació. 

Més informació.

Residència Fidel Garcia (octubre - novembre 2019)

2.30

L'obra en la qual treballa està composta per una estació modular, un micròfon amplificador / parabòlica, un sistema de transmissió i un sistema d'energia solar amb unes mides aproximades de 120 cm x 70 cm x 50 cm i pretén mostrar una petita estació de radiooient, que a nivell radial genera un procés d'integració.

La peça pretén eliminar l'estat agencial[1] propi dels conflictes, que genera societats conscients però imparcials davant la situació Així, l'obra s'enfoca a la Tanca de Melilla la qual limita l'accés de poblacions senceres que fugen de conflictes, molts dels quals estan provocats en els seus orígens pels mateixos països que els impossibiliten l'accés.

Donat que es tractarà d'una estació física formada per un sistema de transmissió i un micròfon amplificador-direccional que apunta a la tanca, possibilitarà que individus provinents d'aquestes migracions tinguin veu davant la societat.

L'artista estarà tres dies a Melilla on muntarà i documentarà en foto i vídeo la peça que s'instal·larà en algun punt de la tanca.

Fidel García (Cuba, 1981) utilitza l'art com a mitjà o plataforma, amb l'objectiu d'accedir a eines, camps del coneixement, fenòmens: tots agents externs a l'art que funcionen dins de les estructures de poder i control. Amb això permet al seu treball generar un discurs, que posa en crisi els seus propis recursos, així com, detonar pilars específics del sistema.

D'aquesta manera, genera un art d'operacions que es realitza des de transgressions, connectant l'activisme amb allò antropològic. Treballa des de dominis diversos com ara el biològic i allò estatal (virus, anomalies orgàniques, forces naturals, etc.), societat (sistemes legislatius o la lògica social), telecomunicacions (mitjans de comunicació, sistemes per controlar la informació, com a nodes o els servidors, les xarxes telefòniques, etc.) reutilitzant-los en funció d'un nou ordre, determinat pel propòsit dels seus treballs.

Les diverses etapes o períodes de treball permeten que sistematitzi no només conceptes, sinó també tots els elements que participen en les peces. Estètica, autoria, recepció, propagació, i altres camps no-físics; aquests s'entenen aquí com a recursos que són alterats, des de la funcionalitat i del resultat orgànic dels treballs.

Alguns temes / estratègies en concret que l'interessen son el control territorial; errors en els mecanismes de control; la naturalesa dels diferents fluxos d'informació, com a mitjans per a la construcció de la realitat; estratègies utilitzades per desestabilitzar als sistemes; o l'anàlisi de les 'Veritats' que governen la realitat, és a dir, Moral, Raó, Lògica, Estètica i Ètica.

Exposició
Del 26 d'octubre de 2019 al 9 de febrer de 2020
Espai Hall del Bòlit_PouRodó
Entrada lliure    

Open Studio
Divendres 8 de novembre de 2019
17h
Bòlit_PouRodó
Entrada lliure

Conversa: Quatre modes d'entendre el fet polític
Fidel García, Núria Güell i Levi Orta
Divendres 8 de novembre de 2019
19h
Bòlit_PouRodó
Entrada lliure

Workshop New Media Art
Transdisciplinarietat, una forma global d'atacar la realitat
A càrrec de Fidel García
Dissabte 9 de novembre de 2019
De 9.30 a 13.30h
ERAM
Més informació aquí

[1] Terme encunyat pel conductista Stanley Milgram, Nova York 1933 - 1984, el qual determina el moment exacte en què un individu és capaç d'obeir o romandre imparcial davant d'una acció que posi en crisi els seus propis preceptes, si aquesta és una ordre d'un individu o entitat superior.

Residència Roc Parés (setembre – novembre 2019) – Intercanvi amb La Chambre Blanche

BHDD

BHDD és una experiència d'art immersiva basada en una instal·lació interactiva que permet als participants viure la seva pròpia decapitació. Més enllà de la violència d'aquest enunciat, BHDD és un projecte de recerca experimental que té com a objectiu investigar la desconstrucció de la subjectivitat virtual i la seva funció mediadora de l'experiència humana en entorns audiovisuals interactius.

La confluència del punt de vista del personatge, la càmera i el públic que va donar lloc a la crítica del POV en el llenguatge cinematogràfic des d'una perspectiva de gènere (Laura Mulvey, Visual Pleasure i Narrative Cinema, Screen, 1975) torna a prendre una importància enorme en aquesta etapa en què l'art immersiu i interactiu busca la seva pròpia sintaxi, però roman ancorat en les fórmules representatives del cinema i la televisió.

En aquest moment (estiu de 2019) tinc al meu estudi un prototip operatiu de la instal·lació. Aquest prototip funciona amb un mesclador de vídeo que manipulo en temps real per tal de produir l'experiència. Durant la meva residència a La Chambre Blanche, tinc la intenció de desenvolupar BHDD en una instal·lació autònoma totalment funcional, que permeti interactuar sense assistència. Per a això, necessitaré incorporar un programador informàtic que pugui automatitzar tot el procés, permetent un flux raonable de públic.
 

Roc Parés (nascut a Ciutat de Mèxic, Mèxic el 1968. Viu i treballa a ​​Catalunya) Artista i investigador en comunicació interactiva, l'obra de Parés es caracteritza per l'experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i ha estat presentada i exposada en festivals, centres d'art i museus d'Europa, Amèrica i Àsia.

El seu compromís amb una cultura interdisciplinària (que defensa pel seu potencial antidogmàtic i pel seu poder civilitzador), l'ha portat a explorar les interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat. Parés és doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Belles Arts. És professor i investigador al departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i els seus projectes de recerca han estat publicats per la British Computer Society, Academic Press, FECYT, Macba i MIT Press, entre d'altres.

Ha llançat plataformes pioneres en art electrònic, com, per exemple, "Galeria Virtual" (1993-2000), dedicada al desenvolupament de la realitat virtual com a mitjà d'art; 'Macba En Línea' (1995-1997), una plataforma pionera per a net.art; i M.A.L. (2011-2013), un laboratori d'art amb telèfons intel·ligents. Del 2010 al 2015 va ser codirector del màster en Arts Digitals, UPF.

El 2017 va comissariar juntament amb Mery Cuesta la participació catalana a la 57a Exposició d'Art de la Biennal de Venècia amb el projecte "La Venezia che non si vede. Unveiling the Unsee", d'Antoni Abad. Des del 2018, Roc és membre del Sistema Nacional de Creadors d'Art de Mèxic (SNCA).

http://roc-pares.net/

Residència Jordi Martoranno (setembre 2019)

Marca d'aigua - Empremta de fusta

Residència en gravat contemporani
En col·laboració amb l'Escola Municipal d'Art de Girona

Marca d'aigua - empremta de fusta, és un projecte que es va començar a gestar fa uns anys, quan van convidar l'artista a fer una residència al Marroc que finalment no va dur a terme. Molts dels conceptes que aleshores van quedar aparcats, ara es desenvoluparan en el context de la ciutat de Girona, amb noves idees i aportacions totalment renovades.

Es tracta de fer una recerca "arqueològica" de suports de fusta en desús que resten oblidats en diferents tallers de fusteria de la ciutat. Retalls, formes aparentment inútils i silenciades pel temps, per l'oblit i pel canvi d'hàbits de treball d'aquest col·lectiu.

Hi ha una voluntat de crear un llenguatge singular al voltant d'aquesta idea i de concebre la forma i el format de les obres segons el material que es trobi i segons les condicions en que estigui.

Es farà una recerca de peces, que expliquin alguna cosa sense cap intervenció o manipulació directa, només amb la seva disposició en l'espai plàstic pròpiament dit.

De fons, la idea de posar en valor l'essència i la tècnica del gravat en fusta recuperant en la nostra contemporaneïtat volàtil una disciplina mil·lenària, que ha deixat una profunda petja en la nostra cultura occidental des d'Albert Dürer, fins a les xilografies japoneses.

El món sencer és una matriu gegant (entesa com una planxa o suport preparada per ser estampada) i totes les coses que el componen són susceptibles de deixar empremta trobant-se en tot moment a la nostra disposició. Aquestes formes o objectes, estan esperant ser descobertes per la nostra mirada i ser finalment legitimades a través de qualsevol disciplina artística.

Partint de la mil·lenària tècnica de la xilografia japonesa i utilitzant un paper japonès molt peculiar s'empraran els diferents tacs de fusta trobats a l'atzar, estampant a una sola tinta.

Aquesta tècnica permetrà respectar al màxim les diverses textures originals de les fustes. D'aquesta manera, la fusta expressarà el seu propi llenguatge, sense voler cercar una estampació perfecta, i fent-ho de manera totalment artesanal que permeti imprimir certa frescor en l'execució donant lloc a unes textures singulars.

En anteriors treballs, Jordi Martoranno (Girona, 1965) s'interessa per les relacions i la connexió que estableix l'home amb la natura i el cosmos. Recorre a referents provinents de cultures pre-arcaiques, però també a pensadors contemporanis.

Actualment, treballa en projectes d'antropologia semiòtica. Explora com i des d'on es generen les formes dels símbols, el seu origen i les seves propietats morfològiques. És un pintor que se sent còmode treballant en formats i materials diversos, i tant és així que ha realitzat interessants incursions en el camp de la ceràmica, el gravat i, puntualment, en el tapís contemporani.

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona ha fet diverses residències artístiques a l'estranger, París, Toulouse, Ustka o Nova York. Ha estat guardonat amb el primer premi de pintura Honda Greens (Art Situations) de la Garriga, ha obtingut la Beca d'Arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya i la Beca Kreas i ha participat de les exposicions viatgeres de la Diputació de Girona amb el projecte expositiu "Formes en correspondència" que s'ha pogut veure per tota la demarcació. Ha exposat a Barcelona, Torroella de Montgrí (Galeria Michael Dunev), Girona (Casa de Cultura i espai U, taller de gravat Lupusgràfic), Vilabertran(Canònica de Santa Maria) Beziers, França (Espace Riquet), Peralada (Centre Cultural Sant Domènec).

La seva obra es troba en diferents col·leccions com el Fons d'art contemporani (Ajuntament de Girona), la Baltycka Galeria Sztuky (Utska, Polònia), Fons d'Art Contemporani (Fundació Valvi, Girona), Col·lecció fons d'art contemporani (Diputació de Girona), Notre Damme Church (New York, EUA), Michael Dunev Art Project (Torroella de Montgrí), Galeria Artur Ramon(Barcelona) o la Fundació Vilacasas (Barcelona), entre d'altres.

www.jordimartoranno.eu

Residència Anna Eyler i Nicolas Lapointe (juliol i agost)

La Fable de OxA-21965

Des de la Revolució Industrial, la nostra relació amb la terra ha estat cada vegada més mediatitzada per tecnologies de visualització, sonificació, classificació, cartografia i simulació. Al mateix temps, són els minerals i els materials de la terra els que han facilitat aquests desenvolupaments tecnològics. Per tant, es pot entendre la Terra com un objecte comunicatiu en si mateix, proporcionant els minerals essencials per a les tecnologies digitals contemporànies. Però, és això tot el que la terra hi té a dir? Hi ha altres històries soterrades sota la superfície?

Durant la seva residència, Eyler i Lapointe exploraran les connexions íntimes entre la geologia i la tecnologia. Els éssers humans i la terra existeixen en forma de bucle de retroalimentació, que influeix en - i, a la vegada, estan influïts per -un  altre. En un context contemporani, però, l'acumulació de residus electrònics aclareix les qüestions geofísiques d'aquesta relació.

Els artistes analitzaran el nostre compromís amb la tecnologia en el context del profund (o geològic) temps com a desafiament a la idea del desenvolupament tecnològic com a "progrés natural". Per aquest objectiu produiran un projecte de recerca i creació especulatiu, site-específic combinant a) dades geològiques b) gravacions visuals / sonores i c) recursos textuals. El treball final serà una instal·lació de vídeo i so monocanal.

Anna Eyler i Nicolas Lapointe són artistes multidisciplinaris amb seu a Montréal (Canadà). En la seva pràctica col·laborativa, Eyler i Lapointe utilitzen l'escultura multimèdia i el vídeo per investigar l'impacte que les noves tecnologies tenen sobre la nostra consciència col·lectiva. Inspirant-se en els vocabularis visuals dels centres de dades, la literatura de ciència ficció i els videojocs, els artistes reflexionen sobre com podem reconciliar-nos amb les nostres experiències cada vegada més mediatitzades. Eyler i Lapointe actualment estan acabant els seus estudis de màster en escultura i ceràmica a la Universitat Concordia (2017-).

La seva residència és fruït de la beca d'intercanvi amb La Chambre Blanche del Quebec.

Open Studio
Presentació del projecte "La Fable de OxA-21965"

Dijous 29 d'agost de 2019
18.30h
Bòlit_PouRodó
Entrada lliure

A través de vídeo generat per ordinador, La Fable d'OxA 21965 explora les interseccions entre geologia, tecnologia i temps. Reunint artefactes escanejats en 3D i llocs de tota la província de Girona, el vídeo aplega capes d'història geològica per examinar el nostre futur col·lectiu.     

Residència Domestic Wild (març 2019)

In memoriam_2019

Domestic-Wild (Ariane Patout i René Müller)

Aquesta residència està vinculada al 2n festival Internacional de Land Art ‘Art & Gavarres' que té lloc des de l'abril al juny de 2019. Amb In memoriam_2019 els artistes volen fer un homenatge als 800.000 arbres cremats a les Gavarres al llarg dels  últims 20 anys.

Patout i Müller han realitzat dues instal·lacions a l'espai públic amb les quals recreen una escena funerària, amb les restes d'un pollancre a la Plaça de les Botxes de la Devesa de Girona i amb alzines sureres cremades en els incendis del 2014 a les Gavarres a la Creu i l'era de Romanyà de la Selva.  

Els cadàvers d'aquests arbres reposen a terra coberts amb mantes de supervivència, creant una escena que parla per si sola. Amb aquestes accions Domestic-Wild conviden a reflexionar sobre el valor, la força i la fragilitat de la natura, i a apropar-nos més respectuosament als arbres com a éssers vius de vital importància per les nostres vides. 

Domestic-Wild treballa sobre la relació entre allò salvatge i allò domèstic, entre la natura i  l'ésser humà, reflexionant sobre l'impacte transformador que exercim sobre el medi natural, evidentment negatiu durant molt de temps, però amb l'esperança d'impulsar una evolució de consciencia perquè aquesta força de transformació es reverteixi en positiu.

De vegades ens preguntem si aquestes mantes de supervivència les acabarem portant a la butxaca per sobreviure a aquest canvi climàtic. 
 

Ariane Patout és artista plàstica multidisciplinar, especialitzada en escultura i intervencions en l'espai públic i el paisatge. Va rebre el Premi SID'S (2013) a Suïssa, Premi FAD Arquitectura (2014) de Barcelona, Premi Biennal Escultura (2016) de Valldoreix i finalista dels Premis AFAD el 2013 i 2014, així como finalista al Premio Ciutat Sant Cugat el 2014 pel seu recorregut artístic.
www.arianepatout.com

René Müller és dissenyador, fuster i artista Land-art. Llicenciat a Alemanya, ha estat reconegut amb el Premi FAD Arquitectura (2014) i Premi Biennal Escultura de Valldoreix (2016). Des de 2003 dirigeix la seva pròpia empresa amb seu a Alemanya, WOODLOOPS: JUST NATURE, on dissenya, produeix i distribueix productes i mobiliari de fusta FSC.
www.woodloops.com

Més informació.