Residència Vincenzo Luca Picone (setembre 2015)

Durant el mes de setembre l'artista sicilià Vincenzo Luca Picone (Palerm, 1992) ocupa l'espai del Centre Cultural la Mercè dins el programa de cessió d'espais. Interessat en el concepte d'identitat i d'arrelament al territori, Picone vol convertir el taller en un canal de comunicació entre diferents identitats mediterrànies per a promoure la interacció amb altres artistes estrangers.    

Forma Urbis

Les necessitats de l'home es conformen segons el període històrico-cultural, i amb elles la ciutat, lloc de trobada i de vida. L'evolució del pla de la ciutat, la Forma Urbis des de la seva forma original, es desenvolupa segons una construcció ideològica mutant cap al progrés, deixant enrere un residu que ben aviat serà part del substrat. Sovint, a tenor del passat històric les construccions arquitectòniques s'identifiquen com l'òrgan d'una polis, però aquests no són més que l'estructura de l'ós que suporta la vida real que flueix pels seus camins. Llocs plens de gent impetuosa, les artèries que subministren la sàvia vital, per a recolzar als organismes de la comunitat: els carrers, destinats al canvi de flux, sovint canvien, i al mateix temps s'encongeixen fins el tancament i s'obliden, d'altres es dilaten convertint-se en espines dorsals. Tal i com evidencia el pas de la vida, es destaquen els carrers en la seva ramificació en el cos del teixit urbà.

Triana Picone. Open Studio i conversa
Vincenzo Luca Picone i Rafael Triana

Dijous 24 de setembre de 2015
18-19 h Open Studio
19 h Conversa
Espai de la Torre i Aula Digital
Centre Cultural la Mercè

Residència Rafael Triana (juliol-setembre 2015)

No SETUP, pero yo

No SETUP, pero yo de Rafael Triana (Cuba, 1988) és el projecte guanyador de la Beca de Videomapping 2015.

El projecte és una paradoxa entre el Sistema Operatiu Windows i el Sistema polític d'una nació. L'estructura d'ambdós és similar en el seu funcionament de conducta, de patrons, de codis i de l'assimilació de programes dictats. L'home actual és percebut com una aplicació dissenyada pel sistema, al qual se li instal·la un model de pensament, un model de funcionament.

No SETUP, pero yo és una obra processual que consisteix en construir una paperera de reciclatge on les persones puguin llençar documents i articles que ja no compleixen la seva funció específica. La paperera de reciclatge funciona com una projecció sobre la façana escollida i mostra una cambra completament blanca que assumeix la forma arquitectònica de l'edifici mitjançant la tècnica del vídeo mapping. El conjunt de la instal·lació seria la projecció de la façana vista com una paperera de reciclatge i una càmera que enregistra i projecta dins l'edifici en temps real els fitxers i documents que el públic vol destruir. L'obra vol donar el poder de decisió d'escollir coses que han perdut la seva funció segons l'opinió del propietari, llibertat que els sistemes obsolets no permeten a mode d'espai virtual de reflexió generat amb objectes físics. La participació del públic pot esborrar o restaurar els models polítics, socials i culturals del passat per a seguir desenvolupant-se com a essers humans.

No SETUP, pero yo és una gran Paperera de Reciclatge virtual en la qual l'espectador és partícip d'aquesta il·lusió espacial que, en desfer-se dels seus fitxers personals, es converteix en un altre usuari esborrat i oblidat del Sistema.

Cubaland, the wonderland de Rafael Triana
La Cova de La Volta (Pl. Assumpció, Sant Narcís)
Del 12 de setembre al 3 d'octubre de 2015