Residència Vincenzo Luca Picone (setembre 2015)

Durant el mes de setembre l'artista sicilià Vincenzo Luca Picone (Palerm, 1992) ocupa l'espai del Centre Cultural la Mercè dins el programa de cessió d'espais. Interessat en el concepte d'identitat i d'arrelament al territori, Picone vol convertir el taller en un canal de comunicació entre diferents identitats mediterrànies per a promoure la interacció amb altres artistes estrangers.    

Forma Urbis

Les necessitats de l'home es conformen segons el període històrico-cultural, i amb elles la ciutat, lloc de trobada i de vida. L'evolució del pla de la ciutat, la Forma Urbis des de la seva forma original, es desenvolupa segons una construcció ideològica mutant cap al progrés, deixant enrere un residu que ben aviat serà part del substrat. Sovint, a tenor del passat històric les construccions arquitectòniques s'identifiquen com l'òrgan d'una polis, però aquests no són més que l'estructura de l'ós que suporta la vida real que flueix pels seus camins. Llocs plens de gent impetuosa, les artèries que subministren la sàvia vital, per a recolzar als organismes de la comunitat: els carrers, destinats al canvi de flux, sovint canvien, i al mateix temps s'encongeixen fins el tancament i s'obliden, d'altres es dilaten convertint-se en espines dorsals. Tal i com evidencia el pas de la vida, es destaquen els carrers en la seva ramificació en el cos del teixit urbà.

Triana Picone. Open Studio i conversa
Vincenzo Luca Picone i Rafael Triana

Dijous 24 de setembre de 2015
18-19 h Open Studio
19 h Conversa
Espai de la Torre i Aula Digital
Centre Cultural la Mercè

Residència Rafael Triana (juliol-setembre 2015)

No SETUP, pero yo

No SETUP, pero yo de Rafael Triana (Cuba, 1988) és el projecte guanyador de la Beca de Videomapping 2015.

El projecte és una paradoxa entre el Sistema Operatiu Windows i el Sistema polític d'una nació. L'estructura d'ambdós és similar en el seu funcionament de conducta, de patrons, de codis i de l'assimilació de programes dictats. L'home actual és percebut com una aplicació dissenyada pel sistema, al qual se li instal·la un model de pensament, un model de funcionament.

No SETUP, pero yo és una obra processual que consisteix en construir una paperera de reciclatge on les persones puguin llençar documents i articles que ja no compleixen la seva funció específica. La paperera de reciclatge funciona com una projecció sobre la façana escollida i mostra una cambra completament blanca que assumeix la forma arquitectònica de l'edifici mitjançant la tècnica del vídeo mapping. El conjunt de la instal·lació seria la projecció de la façana vista com una paperera de reciclatge i una càmera que enregistra i projecta dins l'edifici en temps real els fitxers i documents que el públic vol destruir. L'obra vol donar el poder de decisió d'escollir coses que han perdut la seva funció segons l'opinió del propietari, llibertat que els sistemes obsolets no permeten a mode d'espai virtual de reflexió generat amb objectes físics. La participació del públic pot esborrar o restaurar els models polítics, socials i culturals del passat per a seguir desenvolupant-se com a essers humans.

No SETUP, pero yo és una gran Paperera de Reciclatge virtual en la qual l'espectador és partícip d'aquesta il·lusió espacial que, en desfer-se dels seus fitxers personals, es converteix en un altre usuari esborrat i oblidat del Sistema.

Cubaland, the wonderland de Rafael Triana
La Cova de La Volta (Pl. Assumpció, Sant Narcís)
Del 12 de setembre al 3 d'octubre de 2015

I Congrés Internacional de Mapping
Del dijous 30 de juliol al dissabte 1 d'agost de 2015

Presentació dels resultats de la Beca Bòlit Màpping: edicions 2014 i 2015 [MA / ED]
Divendres 31 de juliol, a les 12.30 h
Casa de Cultura de Girona
Carme Sais (Directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona) i artistes Teresa Martín (ESP), Carmen Platero (ESP) i Rafael Triana (CUB)

Residència Ferran Cardona (Juny - Juliol 2015)

Ferran Cardona (Menorca, 1994) és l'artista resident al Bòlit fins al 24 de juliol gràcies a la beca obtinguda en la modalitat de projectes creatius, de recerca o investigació en arts visuals.

El projecte Revisions parteix de la recerca de béns patrimonials desapareguts per tal de treballar la noció de memòria històrica envers la destrucció que han sofert els béns arquitectònics en els darrers cinquanta anys.

El projecte actualment està en un procés de recerca i elecció dels cinc edificis que el configuraran i a hores d'ara s'està debatent entre una vintena d'edificis desapareguts a la ciutat des dels anys seixanta fins principis dels dos mil. La proposta pretén reviure tant edificis d'arquitectura modernista, com noucentista i també mostres d'arquitectura racionalista. Tot i que encara no s'han escollit els diferents edificis segurament hi haurà obres d'arquitectes representatius de la ciutat com Rafael Masó, Martí Sureda i Vila, Joan Roca Pinet, Josep Maria Claret o Ignasi Bosch Reitg.

D'aquesta manera el projecte s'emmarca dins una línia basada a fomentar la memòria històrica. Per tant, el fet de fer reaparèixer aquestes arquitectures representa la voluntat de ressituar els records d'aquests edificis a l'esfera pública, perquè sense iconografia no hi pot haver consciència històrica. Alhora, el projecte també té la voluntat de tornar a posar sobre la taula la inestabilitat normativa que ha sofert el patrimoni, així com els motius que han dut a la seva desaparició i l'especulació a la qual està sotmès, a causa de la quotidianitat que fa passar inadvertida la fragilitat dels nostres béns culturals.

http://ferrancardona.hotglue.me/ 

Imatge: Moment de la voladura del cinema coliseu imperial
Crèdits

Residència Javier Chozas (Febrer - Març 2015)

Javier Chozas (Madrid, 1972) ocupa l'espai de residència del Bòlit durant els mesos de febrer i març per portar a terme la seva investigació en el marc del projecte ETAC.

LA FUGIDA DE LES LLUERNES

Com més espai concedim a la nostra identitat digital, més temps convivim amb els nostres dispositius i les nostres pantalles més intens és el bombardeig d'imatges que ens sedueixen i saturen la nostra retina sense descans. Així voletegem com lluernes hipnotitzades al voltant dels focus de llum, abandonant-nos a la seducció dolça i narcòtica del torrent de dades de les xarxes socials d'Internet.

Però, què succeeix quan s'apaguen els focus? Llavors les lluernes recuperen la seva orientació i, guiant-se per la lluna inicien el seu ritual de comunicació entre elles, teixint xarxes d'intermitències i sincronitzant-se a milers a mode d'unitat, igual que ens succeeix a nosaltres quan apaguem els nostres dispositius digitals.

Durant la seva residència, Chozas desenvoluparà "La fugida de les lluernes", un projecte que neix de la reflexió entorn aquesta dualitat entre l'èxtasi individual i el teixit emocional, que materialitzarà a través d'un conjunt de geometries espacials, construïdes amb llum hipnòtica, que contindran espais en penombra en els quals seran visibles els teixits d'emocions que la llum intensa oculta i que apareixen quan la llum s'esvaeix, boniques històries publicades a Facebook o Twitter que oblidem tan aviat com n'apareixen d'altres davant els nostres ulls.

Així, enlluernament i foscor són els elements a partir dels quals es construirà aquesta metàfora entorn la pèrdua d'experiència en un estat de seducció narcòtica.

www.javierchozas.com  

Open Studio
Dijous 9 d'abril de 2015
10 - 14 h / 16.30 - 19 h - Espai Torre del Centre Cultural la Mercè

Presentació "El tiempo digital. Narciso narcotizado" 
Dijous 9 d'abril de 2015
19.30 h - Sala de Conferències del Centre Cultural La mercè

Podria ser que les ficcions distòpiques de 1984 i Un món feliç no fossin ni tan ficcions ni tan distòpiques?

El que a 1984 era una fantasia, avui no ho és ni molt menys. Vivim connectats a dispositius que emeten i reben incansablement informació sobre la nostra activitat, que ens ubiquen, mitjançant els quals ens comuniquem i ens definim davant el món. No obstant això, el que a 1984 formava part d'un aparell de control impositiu, avui és una necessitat bàsica de l'individu. Avui en dia ja ningú no ens vigila, per què ens vigilem nosaltres mateixos, no cal implementar complexos mecanismes de control, ja que el control sorgeix de l'individu, que intercanvia voluntàriament privacitat per comunicació.

Aquest fenomen no ha sorgit del no res, si no que és la conseqüència d'una lenta, però segura concatenació d'esdeveniments que, apuntant en la mateixa direcció, han anat sumant esforços i energies per a constituir aquest ecosistema que ens defineix. Així, entre Edward Bernays i Marc Zuckerberg (fundador de Facebook) existeix una nítida línia continua farcida de petites (algunes no tant) incorporacions que amb pols ferm han ajudat a dibuixar les línies mestres d'aquesta situació.

Des d'aquí ens acostarem a una qüestió relacionada amb el temps, com és l'estat perceptiu que podem vincular en surfejar per la xarxa, un estat d'allunyament del pols temporal impulsat per la hiperestimulació que sorgeix de la pròpia xarxa, i més concretament amb l'ús de les xarxes socials, enfront de la qual l'usuari, potser per mera necessitat de descans, s'evadeix, es deixa flotar en aquest mar d'estímuls visuals, ràpids, urgents, abandonant també en aquest acte el seu vincle amb el pressentiment temporal i, com no, allunyant-se de l'experiència física en favor d'una de simulada, virtual.

En aquest estat de coses ens preguntem: podem estar entre tots transformant la ficció distòpica d'Orwell en una realitat de futur immediat? Aquesta és la pregunta entorn de la qual sorgeix aquest assaig que avui presentem.

Residència Jennis Li Cheng Tien (Gener 2015)

Jennis Li Chen Tien (Taiwan, 1983) ocupa l'espai de residència del Bòlit durant els mesos de gener i febrer per a portar a terme la seva investigació en el marc del projecte ETAC.

Com a artista practica diversos llenguatges i una gran part del seu treball són els projectes site-specific la majoria dels quals estan basats en la recerca i que de vegades compten amb la participació dels seus habitants.

Per a aquesta residència en concret, vol seguir utilitzant la mateixa estratègia de treballar de forma específica per a un lloc. La seva proposta segueix amb el tema de la repetició i la diferència mitjançant l'exploració del patró de les zones urbanes i la planificació urbanística de la ciutat. A partir de la investigació que implica l'exploració de la ciutat / barri, la recerca de les característiques i històries específiques del lloc i seguint per la possibilitat de ser capaç de contactar amb els residents i els arquitectes locals.

Ha fet un projecte similar a Trondheim durant la seva residència allà on ha col·laborat amb un artista i fotògraf local i junts han analitzat els esquemes de color utilitzats en els edificis de la ciutat. També ha investigat la planificació urbana de la ciutat, i certes ordenances que influeixen directament en el paisatge urbà.

En la seva breu lectura de la ciutat de Girona, per exemple, ha detectat alguns edificis de color al llarg del riu que li semblen interessants i que seran una àrea d'investigació.  Així mateix està interessada en esbrinar i comparar les diferències entre diverses ciutats amb orígens culturals diversos.

www.jennislichengtien.de

Jennis Li Cheng Tien
Dissipation, una intervenció temporal de Jennis Li Cheng Tien
Dimarts 17 de febrer de 2015
De 9 a 13h
Llera del riu Onyar

En aquest projecte quatre blocs de gel fets d'aigua del mateix riu s'instal·laran en un punt del seu recorregut creant una divergència temporal del seu curs. La durada de la intervenció estarà determinada pel temps que triguin els blocs a desfer-se. Amb aquest treball, l'artista vol representar el desig humà de permanència al món i l'inevitable flux de la natura.

Activitat inclosa dins les Jornades ETAC