Residències 2022 | Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Centre d'Art Contemporani. Girona
Bòlit Residència Girona Creativa 2022
Residència Aureli Ruiz (octubre – novembre 2022)
Quadernària (2008-2022):
Interoggettualità e Memoria
Als quaderns d’Aureli Ruiz es troba la crònica d’una recerca: tempteig en què les figures, a poc a poc, es van determinant a si mateixes, en una gramàtica iconogràfica en procés que no coneix normes preexistents perquè la pròpia norma de constitució i de determinació és qüestionada en aquest llarg pelegrinatge per l’origen del sentit. La concreció de les formes arriba a través de la pluridireccionalitat d’un esdevenir no lineal: metamorfosis multiseqüencials a la recerca —gairebé orgànica— de la pròpia concreció. Autèntica gestació de l’objecte artístic: creació estètica en sentit radical, que no és mera representació ni arbitrària descomposició de formes ja existents, sinó, l’escriptura, en l’acta quadernària, de les empremtes de la seva pròpia història evolutiva.
La litúrgia de la traça. Xavier Antich*
Quadernària (2008-2022): interobjectualitat i memòria, és un projecte per visualitzar els darrers quaderns d'escriptura i pensament visual mitjançant la configuració i actuació in situ de l’espai expositiu de Rad’Art.
És una represa i una relectura, una instal·lació al voltant dels quaderns de dibuix com a eix temàtic principal.
Des de l'exterioritat del lloc i la seva característica topològica, des de l'estança interior d'aquest, revertir recorreguts i crear complicitats. Performar la temporalitat del viscut, en les imatges i, en la seva conseqüent traça visiva.
Quadernària (2008-2022): interobjectualitat i memòria, és un projecte instalatiu amb confrontació i juxtaposició de tres gramàtiques diferents. Tres llenguatges. Tres dispositius interrelacionats poèticament.
D’una banda, posa en escena els tres últims quaderns elaborats dins d’un període extens en el temps, que va des del 2008 fins ara. En ells i en les intervencions a l’espai de Rad’Art, es mostra la particularitat i la creació d’una gramàtica pròpia, elaborada d'ençà de principis dels anys vuitanta (1980), un llenguatge visual i plàstic per configurar dispositius temàtics inversemblants.
D’altra banda -i formalment materialitzat al gran vidre de l’espai expositiu, juntament amb altres intervencions distribuïdes per l’espai Rad’Art, el joc visiu d’un nou llenguatge global, la reproducció d’un fragment d’una fitxa de programació Fortran*, com a paradigma contextual dels nous paisatges que ens ha deixat la postmodernitat més recent. Una crítica visiva i reflexiva i, un joc poètic desenvolupat des dels quaderns i, contextualitzat a l’espai expositiu de Rad’Art.
Fortran es un dels llenguatges de programació més antics i, del qual se'n deriven molts altres més recents, com els dels nostres ordinadors o algoritmes que implementen les xarxes socials.
Tal vegada, un joc de gramàtiques, particulars i globals, que entren en contradicció i que ens mena a reflexionar artísticament, entre la nostra individualitat i el món mediatitzat i regit per algoritmes. Hem perdut de vista l’experiència profunda del nostre entorn més proper. Davant d’aquesta estandardització i anul·lació col·lectiva, la nostra poètica personal, el nostre llenguatge més íntim. Deconstruir, desterritorialitzar.
Trobem d’allò més “natural”, confiar la nostra memòria, les nostres dades més intimes a aparells d’emmagatzematge, a dispositius de memòria: targetes, discs durs, llapis de memòria, i per últim el núvol (quina metàfora, més terrorífica) i, també, el que anem pujant a les xarxes!
El nostre entorn físic convivint paral·lelament amb el virtual del big data, del metavers.
Finalment i a voltes —una tercera gramàtica—, una particularitat de l’espectacular paisatge traçat per l’home durant anys que envolta Rad’Art, potser ho trobareu anecdòtic, però alhora simptomàtic d’altres globalitzacions anteriors: les acàcies o robínies que voregen els camins i rierols de San Romano de Mercato Saraceno i, que han esdevingut endèmiques, virals, en un entorn que els ha sigut molt acollidor i favorable climàticament, un arbre que és sobrevingut dels Estats Units. També com la viralització dels nous llenguatges de programació!
Estem sotmesos amb una servitud seductora, conreada diàriament, que ens fa la vida més còmoda, més suportable i, alhora més complexa, més accelerada, distopies de fa trenta anys, que no ens ho hauríem ni imaginat!
De tot això entre altres línies de treball en parla Quadernària (2008-2022)!
Aureli Ruiz està portant a terme una residència d’investigació a Rad’Art (Itàlia) dins del seu programa d’intercanvi amb el Bòlit.
* Xavier Antich i Valero, és un filòsof, escriptor i professor universitari català. És professor d'estètica de la Universitat de Girona. Va presidir el patronat de la Fundació Tàpies entre 2011 i 2022.[2] Des de 2022 és el President d'Òmnium Cultural.[3]
* Fortran, és el primer llenguatge de programació d'alt nivell, desenvolupat a la dècada dels 50 i que encara s'usa actualment. El nom ve de FORmula TRANslation ('traducció de fórmules' en anglès). Les primeres versions usaven el nom FORTRAN, però l'estàndard actual es refereix al llenguatge com a Fortran[1] . El primer compilador de FORTRAN per a l'IBM 704 el va desenvolupar de 1954 a 1957 un equip d'IBM dirigit per John W. Backus.[2]
Residència Zhenru Liang (octubre 2022)
Construcció, destrucció i transformació
La seva recerca es presenta com un espai de relacions temporals, entenent l’escultura com una obra oberta, temporal, humil, però que constitueix un lloc de trobada, un lloc de relacions. Els projectes són espais recombinats, geomètrics, rectilinis, curvilinis, fràgils i precaris, com si fossin antimonuments, que ens retornin a la nostra dimensió humana més íntima i delicada.
El fet d’habitar en aquest cas, no s’entén com el fet de viure en una casa sinó que és un espai que vol mantenir profundament el sentit simbòlic de l’habitar; allà on resideix un pensament o un sentiment.
Després d’una sèrie d’experiments i realitzacions de tipus minimalístic, sorgeix el desig de realitzar, sempre utilitzant materials constructius i/o industrials, espais relacionals temporals de majors dimensions.
En aquest cas, l’ús de les totxanes, un element clau en la construcció arquitectònica, vol relacionar l’espai artificial construït per l’home amb l’espai de la natura.
El projecte que vol portar a terme a diferents espais i en continu moviment, posarà en evidència el seu caràcter nòmade. De fet, consisteix en una estructura temporal emprant simples totxanes constructives recolzades sobre el terra sense fonaments.
Fonamentalment, en els seus projectes és tan important la interacció amb associacions i persones dels llocs on les porta a terme, com aconseguir el material en préstec o com a molt en lloguer, degut a la seva sensibilitat ecològica, ja que tot el que construeix després es desmunta i els materials tornen al propietari, deixant a tothom que hi assisteix o que participa en el treball, l’experiència viscuda.
En aquesta ocasió, durant el període de residència, té la intenció de bastir les formes geomètriques que realitzarà utilitzant totxanes d’argila. Més enllà del fet de construir i desconstruir, proposa un tercer punt que considera molt important: es tracta de la “transformació” que encara esdevindrà més forta en tractar-se d’una acció efímera.
Zhenru Liang (Xina, 1994) es va graduar en pintura l'any 2017 de primer grau a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera i l'any 2019 va obtenir la llicenciatura en escultura. El curs 2019/20 va treballar com a experta i ajudant de l'assignatura de tècniques de foneria a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera. Des de 2017, és una de les fundadores de l'associació cultural artística sense ànim de lucre forME a Milà. Ha curat el Projecte Educatiu de l'Acadèmia de Brera, el curs 2019/20, "El so del titani" i "Escultures Habitades". Col·labora amb diferents artistes en el projecte i creació d'esdeveniments artístics. Ara viu i treballa a Berlín.
Teatre temporal #4
La circulació eterna i la contemporaneïtat dinàmica
A càrrec de Zhenru Liang
Dissabte 5 de novembre 10.30 - 17.30 h
Diumenge 6 de novembre 10.30 - 13.30 h
Terrassa del Museu d'Història de Girona (Instal·lació)
L’artista explicarà la peça el dissabte de 16 a 17.30 h i diumenge d’11 a 13.30 h
Dijous 10 de novembre 10 - 19 h
Jardins John Lennon (Instal·lació participativa)
El foc és una forma d'energia còsmica segons la llei de conservació de l'energia, el foc no fa desaparèixer la matèria ardent, sinó que només en canvia el seu mode d'existència. L'erupció i l'extinció dels volcans, la destrucció i el renaixement, la vida i la mort, els diferents elements es reuneixen, es dispersen i es reconstrueixen. Segons la interpretació de la teoria xinesa dels Cinc Elements, el foc genera terra, la terra genera metall, el metall genera aigua, l'aigua genera fusta i la fusta genera foc, i totes les coses creades reneixen, repetidament, fins a l'infinit.
L'antic filòsof grec Heràclit diu "Aquest ordre universal és sempre foc viu, que s'encén i s'apaga segons la mesura correcta". S'entén que el principi és el foc, subratllant el seu caràcter permanent, universal, dinàmic i ordenador. El foc no només és el principi, també es regeix per determinats factors. Allò que simbolitza el foc viu és el moviment i el canvi etern, l'única constant és el canvi.
Els savis xinesos també tenien la seva pròpia comprensió de la llei de la formació i del funcionament de l'univers. És a dir, el Tao conté dos Qi, Yin i Yang, els dos Qi es troben i es transformen en els cinc elements, en els quals sorgeixen tots els creats.
En la primera instal·lació hi són presents dos materials que han experimentat el foc, la pedra de lava i el maó, ja que la peça vol relacionar el material natural utilitzat en l'antic sistema de construcció i el material artificial de la construcció històrica en arquitectura. També és útil per representar el procés de desenvolupament de la societat a través de condicions favorables, la fertilitat que ve donada per la natura i com a clar exemple, la naturalesa volcànica de la terra.
Amb la segona instal·lació es vol posar en pràctica el factor del canvi i en aquest cas també de la contemporaneïtat dinàmica i temporal, a través de la transformació contínua de les formes geomètriques construïdes amb maons, que fa encara més efímera tota l'acció. Els visitants estan convidats a participar en el procés de 'transformació', a través d'encreuaments i per tant, a formar part de l'obra i a compartir una experiència única. La intenció principal del treball és construir un lloc de trobada, un lloc de relació. En definitiva, les construccions d'estructures estan sempre en les relacions, en el trobar-se, tenint sempre com a base el construir/deconstruir per reconstruir-se de nou, com en la circulació infinita del Tao.
Residència La noia del monyo (agost – setembre 2022)
Espais Púb(l)ics a la ciutat del Quebec
El col·lectiu artístic La noia del monyo va ser en residència del 3 d’agost al 24 de setembre de 2022 a La Chambre Blanche de Quebec, fruit de l’intercanvi amb el Bòlit - Centre d’art contemporani de Girona. Durant l'estada, es va dur a terme l’estudi de cas del projecte Espais Púb(l)ics a la ciutat del Quebec, contextualitzant així la proposta en aquesta regió canadenca.
En un inici, es va centrar la recerca en la lectura de diferents llibres i articles entorn la història del feminisme, les qüestions de gènere i sexualitats a la ciutat del Quebec. Com que la Chambre Blanche disposa d’un arxiu important pel que fa art i espai públic, es van agafar de referència artistes locals que havien treballat també totes aquestes temàtiques. En aquesta investigació va sorgir la necessitat d'aprofundir en la història de la colonització a la regió del Quebec i en conseqüència, com aquesta havia influït en les relacions socials entre les primeres nacions i els països conquistadors. A partir d’aquí es va detectar que hi havia una clara fragmentació social amb certs tabús pel que fa aquestes temàtiques, les quals comencen a visibilitzar-se des de fa pocs anys. Es va decidir doncs, entrevistar dones de Quebec que poguessin oferir diferents punts de vista pel que fa a aquestes experiències que van transformar la societat canadenca, des d’una mirada present. Paral·lelament a aquesta fase d’investigació teòrica, es van catalogar un total de 120 grafits amb contingut sexual o de gènere. La recerca es va dur a terme en diversos barris de la ciutat i en col·laboració de la ciutadania.
Aquí tots els grafits: https://lanoiadelmonyo.com/Grafitis-Quebec
A més, per arribar també a tota la ciutadania, es va dur a terme una peça d’art d’acció site-specific que va consistir en deixar durant 15 dies 7 llibretes a l’espai públic. Cadascuna d’aquestes llibretes estava en diàleg amb algun grafit i duia escrita una pregunta dirigida a les habitants de la ciutat. De les set llibretes, se’n van recuperar cinc, amb respostes per part de persones amb edats, gènere i procedència diversa: https://lanoiadelmonyo.com/Continguts-llibretes
A banda, per estrènyer vincles amb les dones del barri, es va realitzar un taller de poesia visual al Centre des femmes de la Basse Ville.
Com a tancament de la residència, es va dur a terme la presentació pública de la recerca i dels processos creatius a La Chambre Blanche. Aquesta activitat, anava acompanyada d’una acció participativa en la que es pretenia vincular la comunitat quebecoise amb la comunitat gironina. Per fer-ho es va fer un enviament col·lectiu de 70 pàgines que pertanyen al fanzine resultant de la investigació. Cada persona doncs, escollia una pàgina (la qual contenia material sorgit de la investigació) i una adreça a l’atzar (pertanyent a algú de la ciutat de Girona) i escrivia el motiu de la seva elecció. L’objectiu era posar en relació una persona de cada ciutat mitjançant el projecte Espais Púb(l)ics donant espai a la reflexió i amb la voluntat de seguir construint els relats de la investigació conjuntament amb la comunitat.
Després de reunir de nou totes les pàgines del fanzine, gràcies a l’acció duta a terme el dia 19 de gener de 2023 al Bòlit- Centre d’art contemporani, el col·lectiu La noia del monyo realitzarà una publicació, seguint l’estructura narrativa escollida per la comunitat de Girona i amb la idea de poder-ne fer arribar una còpia de nou al Quebec, tancant així el cercle.
Totes les fases de recerca i creació a La Chambre Blanche es poden trobar aquí:
https://lanoiadelmonyo.com/Quebec
Residència Verónica Aguilera (setembre 2022)
Els objectes de la memòria present, Càpsula Girona
En col·laboració amb l’Escola Municipal d’Art de Girona
Objectes de memòria present, investiga la desaparició-aparició de certes activitats laborals, culturals i socials a la ciutat de Girona. Negocis, tradicions i professions en què no hi ha un relleu generacional, llocs que queden abandonats per donar pas a l'aparició de noves formes de comerç, noves tradicions. Una línia difusa entre permanència i desintegració.
En aquests primers dies de recerca a Girona, passejant pel carrer de les Ballesteries, al número 17, ha trobat un lloc emblemàtic. Es tracta del taller del llauner Ramón Boix. Aquesta petita botiga/taller és una porta oberta a un passat en un present relativament confús per a un artesà. Al seu aparador pengen llums de llautó, cascos romans, aplics daurats que llueixen imponents. Una gran quantitat d'objectes simbòlics, rèpliques i models.
Verónica Aguilera ha estat la guanyadora de la convocatòria de residència en ceràmica contemporània.
Verónica Aguilera (Barcelona 1976) treballa amb la temporalitat, la memòria i els rastres del temps a partir de contextos amb una forta càrrega històrica i social. El seu treball interdisciplinari l'ha fet emprar multitud de tècniques i materials. Actualment, treballa amb la ceràmica com a mitjà per reflexionar sobre temes com el buit, la pèrdua, la fragilitat, la petjada humana.
Aguilera ha fet exposicions tant a Espanya com a l'estranger. Membre del grup Schmalclub, va treballar sota la intendència de William Forthsyte i el teatre TAT a Frankfurt. Guanyadora de premis com La Biennal de Valls o la Fundació Artaids, recentment ha estat seleccionada als premis N.AC.E de ceràmica contemporània. Ha fet nombroses residències a Espanya i a l'estranger: les beques Agita, Grand, Residència a Kunstlerhaus schloß Balmoral, Beca de creació artística Residència artística Projecte Nord/ Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Regió del Desert d'Atacama Xile i al Centre Colombo Americà a Medellín, Colòmbia, Centre d'Art de les Rives, Saint Avertin, França entre d'altres.
Actualment resideix i treballa a Frankfurt, Alemanya.
Vida Simon i Jack Stanley (juliol - agost 2022)
Carried Away
Carried Away és un projecte col·laboratiu en procés que se centra en el dibuix en viu, la improvisació i el paper de l’observador en el context de l'art d’acció. Aquesta pràctica uneix diverses disciplines -dibuix, joc d'objectes, escriptura, so, fotografia i vídeo- posant en primer pla els sentits (tacte, so, gest, ritme). Les seves instal·lacions-performances persistents es mouen entre la narració i l'abstracció i es basen en gran mesura en les ressonàncies metafòriques de materials elementals com ara el carbó fet a mà, la pedra, les verdures i l'aigua.
Vida i Jack aborden aquesta residència com una oportunitat per endinsar-se en el ric patrimoni cultural i arqueològic de Girona, habitant emplaçaments de tota la ciutat (interiors i exteriors). Se senten especialment atrets pels contextos que actuen com a marcs o escenaris on explorar el moviment entre la teatralitat i allò quotidià.
Carried Away s'ha presentat a CVAG, (Columbia Britànica, 2017), Galerie B-312 (Montreal, 2018), festival Ad ognuno la sua p’arte (Villatalla, Itàlia, 2018); Villa des arts, (Dakar, Senegal, 2019), La Chambre Blanche (Québec, 2020) i la Cinémathèque québecoise (Montreal, 2022). Al setembre faran una residència a At Home Gallery, una antiga sinagoga d'Eslovàquia.
Vida Simon i Jack Stanley estan fent una residència d’intercanvi amb La Chambre Blanche (Quebec).
Crèdit de la foto: Guy L'Heureux, 2018
Residència Virginie Laidin (maig 2022)
En col·laboració amb el XVII Festival Inund'Art
El projecte d'instal·lació “Nine” segueix una recerca iniciada amb la sèrie de nou dibuixos “Call me Nine” exposada prèviament al Festival R-Cas de Perpinyà. Aquest treball qüestiona el futur del cos físic i intenta distingir, a través de tres aspectes fonamentals (cos, ment i llenguatge), què és el que constitueix essencialment un ésser humà. A través d'aquesta instal·lació, s'interessa de forma més precisa pel lloc i la forma del llenguatge dins la definició de la humanitat. Aquest projecte es materialitzarà en forma de vuit siluetes en suspensió, de mida humana, de diferents formes i estatures, compostes per fulls de paper que prèviament hauran estat coberts amb inscripcions escrites extretes d'obres literàries de la meva elecció
Laidin és l’artista seleccionada com a Projecte Transfronterer, en col·laboració amb Agit'Hé i la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Durant la seva estada a Girona, participarà en el Taller Art Dones Barri Vell Mercadal, en col·laboració amb el Centre Cívic i SBAS Barri Vell-Mercadal.
Nine
Instal·lació-Performance participativa
Rambla de la Llibertat - Punt de trobada
4 i 5 de juny, d'11.30 a 20 h
Horari de la performance: de 17 a 20 h
Gratuït
Viure i estimar. És al voltant de l'aprenentatge d'aquests dos fonaments que s'organitzen totes les creacions artístiques de Virginie Laidin. Els seus dibuixos, instal·lacions, textos i performances convergeixen en una necessitat alhora vana i essencial: retrobar i copsar el cos, aclarir-ne el potencial i estimar-ne els límits.
Residència Víctor Masferrer (abril 2022)
En col·laboració amb el festival internacional de Land Art Art i Gavarres
Victor Masferrer treballa en l'àmbit de l'escultura, la fotografia i el dibuix. La seva recerca està relacionada amb la llum i els processos perceptius, la fotografia experimental i les seves tecnologies, lligats a la geometria, l’espai i allò matèric. Li interessa la naturalesa de la forma i les formes de la naturalesa.
Per aquesta residència, vinculada al festival Art & Gavarres, està desenvolupant un treball de fotografia del sòl i del subsòl, així com un estudi de senyalètica de grans infraestructures. El sòl és un teixit de relacions vives, que registra canvis en interacció amb el que passa a la superfície. El projecte utilitza la fotografia com a suport físic per a documentar aquests canvis, en interacció directa amb el sòl.
Com ens relacionem, avui, amb el paisatge i la natura? Com es pot connectar, avui, el territori amb la fotografia? Com es pot connectar el paisatge antropoformitzat, amb la fotografia?"
Víctor Masferrer (Barcelona, 1980, fins ara resident a Girona). Graduat en Escultura a l’Escola Massana de Barcelona i llicenciat en Filosofia per la Universitat de Girona, finalitzant estudis a la Univeritat de Roma “La Sapienza”. Combina el seu treball com escultor amb l’educació social. Treballa des de fa més de 10 anys amb joves, com a mediador social i dinamitzador de barris i actualment com a educador en un pis d’autonomia. Com artista desenvolupa des de fa anys una investigació relacionada amb la llum i els processos perceptius, la fotografia experimental i les seves tecnologies, lligats a la geometria i l’espai, així com una tasca docent relacionada amb l’estudi de la forma i de la natura. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals i ha estat premiat amb diverses beques, mostrant el seu treball a La Capella (Barcelona), Espai d’Art Torre Muntadas (Barcelona) al Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), al museu d’Història i a la Casa de Cultura de Girona, entre d’altres. Ha rebut beques com la d’Idensitat (Barcelona) o la beca per a joves artistes de la Fundació Fita (Girona). Ha realitzat residències a Itàlia i Salt (Rad-Art/Les Bernardes). Del 2014-16 vaig ser artista resident a La Volta per progressivament entrar a l’organització i la coordinació del projecte. Actualment, exposo de forma itinerant per les comarques gironines un projecte becat per la Diputació de Girona fins al 2018. www.victormasferrer.wordpress.com
Presentació dels resultats de la residència dins el Festival Art i Gavarres
