Atles sonor

L’ATLES SONOR és una iniciativa que busca explorar el barri de Santa Eugènia de Girona a través dels seus propis sons.

Ho organitzen: Cooperativa Bit Lab Cultural, La Marfà – Centre de Creació Musical i Bòlit. Centre d'art Contemporani. Girona. Hi col·labora: ICEC Cultura Digital, La Caixa de Ressonància de l’SMAC! (Sindicat de Músics Activistes de Catalunya) i Fira d’Economia Solidària.

Atles Sonor - Formació en patrimonialització sonora
Com estudiem amb la ciutadania els sons característics dels barris?
Dilluns 7 de novembre de 2022, 18h - La Marfà

En la sessió inicial d’Atles Sonor, l’experta en sociologia del so i etnomusicologia Ilaria Sartori ens endinsarà en el món de la patrimoniació sonora. A partir de les tècniques d’anàlisi dels entorns sonors (soundscapes) i la ciència ciutadana sonora, rebrem les claus interpretatives i metodològiques per explorar el territori que ens envolta a través del so.

Atles Sonor - Safari Sonor
Dissabte 12 de novembre, 16h - La Marfà
A càrrec de: Lina Bautista i Víctor Jiménez

En aquest taller pràctic, sortirem a l’espai públic per capturar sons i després experimentarem per a crear narratives culturals i socials a través dels sons recollits. Es tracta d'una sessió d’experimentació i creació sonora, utilitzant tècniques provinents del món del so per a imatges (cinema) per a crear paisatges sonors on poder explicar històries (narratives) a través del so (sense imatges), i generar una performance col·lectiva en clau lúdica i experimental.

Atles Sonor - Performance col·lectiva
Dissabte 12 de novembre, 18h - La Marfà

En el marc d’un taller de La Marfà i El Bòlit. Centre d’art contemporani. Girona, guiats pels membres de Bit Lab, un grup de joves ha estat recollint sons del barri i es proposa generar una performance col·lectiva en clau lúdica i experimental per explicar el resultat de la seva recerca.

"8 serps i més" de Tura Sanglas

Del 29 de setembre a l’11 de novembre de 2022
Inauguració, dijous 29 de setembre a les 19 h
Centre Cultural La Mercè

 
L’exposició recull el procés de treball des dels primers esbossos fins al resultat final del projecte de gravat “Vuit serps” de Tura Sanglas, efectuat a La Mercè de Girona, el setembre, octubre i novembre de 2022; amb l’assessorament i ajuda del gravador Sebi Subirós de Lupusgràfic Edicions. Projecte realitzat gràcies a la beca de residència en gravat contemporani del Bòlit i l’EMA. 

El projecte “Vuit serps” consistia en l’elaboració d’una sèrie de 3 aiguaforts i la investigació i aplicació de la tècnica de xilografia japonesa d’afegir pols de mica a les estampes (shiro-kirazuri). 

L’exposició es titula “Vuit serps i més” perquè a les vuit serps que apareixen als tres gravats del projecte, s’hi afegeix un petit recull d’obres, moltes de les quals són representacions de serps o les evoquen en aspectes on ressona l’ànima d’aquest animal. 

La serp és, abans de tot, ambivalent. El poema de Baudelaire Himne a la bellesa, que encapçalava l’exposició a la Casa Elizalde on primerament es va presentar la sèrie de gravats, parla de l’ambivalència de significats i escau perfectament al sentit profund i inquietant de la serp: “Surts d’una gorga negra o davalles dels astres?”, pregunta; “Tant és”, conclou. 

Les qualitats de la serp són tan fortes i determinants, que quan s’intensifiquen, es fan essència, i quasi podríem parlar de serpitud. Les obres de Tura Sanglas ho mostren amb una gran força poètica: la serp és la unió del cel amb l’inframón en una mateixa alenada, és el moviment llampeguejant i fulgurant imprevisible, és la mirada buida que glaça; el seu cos molt prim i allargassat, privat d’extremitats com a càstig i, tanmateix, tan poderós, és la viva imatge de la força i l’energia. La serp és el traç sinuós del seu caminar, la serp és la seva mossegada mortal o molt dolorosa i paralitzant, però és també emblema de curació i salut; és la metonímia del món sencer que quan acaba recomença, és la mirada immòbil de tan veloç, és el riu que no para mai de fluir, és les corbes de nivell de l’ascens a la muntanya o d’enfonsament a la més ombrívola de les valls, és el nus indestriable i indeslliurable que només es pot desfer si es talla d’un fort cop sense cap mirament; és el mite de la caiguda i el poder d’autoregeneració a través de la muda de la pell, és la sequedat on és impossible la vida, o l’aigua-mirall del riu etern que davalla del cel. 

Tot això ho hem vist a les obres de la mostra, a les vuit entortolligades serps dels aiguaforts i a les altres: Les mans, Cercle, Rastre, El jardí de la poma, Nusos, Mirall, Eina, Mont, Esfera d’espines, Natura morta, El cel es fon a la vall, Llamp, Bosc i Camí. Aquesta peça, Camí, de l’any 2012, és la més antiga. És un collage en un dibuix sobre paper, d’una pell de serp. L’artista va topar-se fa anys amb una serp morta a la carretera, va recollir l’animal que tenia el cap molt malmès per l’atropellament i va obrir-li el ventre en tota la seva llargada per llevar-li la pell. Després aquesta pell la va sotmetre a un procés d’adobatge i assecat per poder-la conservar i utilitzar en alguna obra que aleshores desconeixia en què consistiria. Aquesta obra seria Camí, la primera i predecessora de totes les altres. 
Aquesta anècdota és un fet casual que no explica per si mateixa les obres que ara presenciem; les obres han anat sorgint de mica en mica seguint el procés creatiu imprevisible i indestriable de l’artista, molt lligat a tot el seu esdevenir vital. Al contrari, semblaria que aquestes peces tan intenses van necessitar generar, en una mena de fenomen de causalitat inversa –com una serp que es mossega la cua– un fet previ que les desencadenés, per poder aparèixer, per poder-se mostrar amb tota la seva presència, en aquest lloc i en aquest moment. 

©Fotografia de Carles Palacio/Bòlit

Poesia, reivindicació i memòria col·lectiva. Poetes catalans: 50 anys després

Dissabte 17 de setembre de 2022, a les 16.30 h

Pahissa del Marquet. Arts-Lletres-Natura
(Vall d'Horta) Sant Llorenç Savall
Tel. 693 504 713 | 937 141 362
Dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Diumenges de 10 a 14 h

Web

Projecció i debat. Amb la col·laboració amb Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona i Memorial Democràtic.

Presentació dels documentals a càrrec d'Ingrid Guardiola, directora del Bòlit i Ona Balló, realitzadora del documental Poetes.

• Poetes catalans, film de Pere Portabella, 1970 (on apareixen Gabriel Ferrater i Joan Oliver -Pere Quart-)
• Poetes, documental d’Ona Balló i Carles Torres, 2021
• Gosar poder, film d’Isaki Lacuesta, 2021

Aquests actes s'emmarquen en la celebració de l'Any Gabriel Ferrater, amb la col·laboració de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes).

Itinerari d’art urbà

Dijous 15 de setembre de 2022
A càrrec de Cultural Rizoma
De 18.30 a 20 h
Cal inscripció prèvia. 
https://www.girona.cat/agenda/cat/agenda_fitxa.php?id=31887&ta=age&jsback=1

La ruta d'art urbà a Girona és un itinerari que ens permet conèixer diferents intervencions que s'han dut a terme en el Festival Milestone. Abans del recorregut t’explicarem la història del grafit i l'art urbà per situar-te en l'actualitat. En el recorregut anirem descobrint els diferents artistes que n’han format part, les seves tècniques i possibles significats.

Ho organitza: Estació Espai Jove i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani.

Festival internacional d'art i paisatge a les Gavarres 2022

Cinquena edició del festival internacional Art & Gavarres

Del 3 de setembre al 30 de novembre de 2022

Girona: Idoia Cuesta, Jordi NN, Gentz del Valle, Núria Rion, Jofre Sebastian i Dimitri Xato, SP25 Arquitectura i Atelier 4
Celrà: Mohammed Er Rabahy, Pep Aymerich i Camille Santacreu
Cassà de la Selva: Pablo Paz, Idoia Lizeaga
Llagostera: Manel Bayo, Sergi Miquel i Ivan Forcadell
Madremanya: Mònica Campdepadrós, Víctor Masferrer 
Sant Martí Vell: Francesc Guillamet, Franc Aleu
Juià: Xevi Bayona, Paula Bruna 

Art & Gavarres és un festival que parteix de la idea que l’art pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge. Relacionem art i natura per donar a conèixer aquest espai natural protegit i posar-lo en valor.

Els artistes participants creen durant una setmana obres in situ amb materials naturals. Us convidem a visitar-nos i a descobrir aquestes intervencions artístiques efímeres, tot endinsant-vos a les Gavarres. Les obres són visitables fins que la mateixa natura, amb el pas del temps, les esborri.

Edició 2022
Als pobles que participen en l'Art & Gavarres d’enguany els unien camins històrics com l’antic camí d’Empúries a la banda empordanesa, un brancal secundari de la Via Augusta que anava des de Gerunda fins a Emporion, o l’antic camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols, a la vessant del Gironès.

Són camins que han quedat fora del trànsit principal per haver-se construït noves infraestructures en paral·lel, més amples i de traçat més recte, però dels quals encara resten trams que podem reconèixer o que mantenen, ni que sigui secundàriament, el seu ús.

Existents probablement ja en època ibera, aprofitats pels romans i també durant l’edat mitjana, els camins ens han fet arribar noves cultures i civilitzacions. Hi han circulat persones, animals, aliments, matèries primeres, productes manufacturats... Connectant l’interior amb el litoral, han facilitat l’agricultura, el comerç i l’economia d’aquestes terres.

La importància dels camins se’ns fa palesa també en l’actualitat. Malgrat les lliçons històriques i els avenços tecnològics, els camins segueixen sent les vies per on, tristament, entren els exèrcits invasors i per on s’escapen aquells que busquen refugi.

La condició humana
Víctor Masferrer

(Artista en residència al Bòlit en col·laboració amb el Festival)

La peça presentada per a l'Art & Gavarres té dos vessants: una com a instal·lació site specific a Madremanya i l'altra com a material audiovisual generat a partir d'aquesta instal·lació, exposat a Girona. Es crea així un doble moviment: extreure una imatge del paisatge per fer-ne una instal·lació física i transportar les imatges resultants a l'espai expositiu.

A Madremanya hi ha 2 instal·lacions amb banderes que estableixen un vincle entre elles, amb dos punts de vista i un espai a recórrer. Aquest espai correspon a la distància que hi ha entre les dues sales expositives on es mostren les peces: la Mercè i el Bòlit Pou Rodó. Així doncs, tant la instal·lació site specific com la mostra expositiva, tenen una correlació espacial, una mateixa distància a recórrer... amb camins molt diferents: un rural i un urbà.

El vídeo parteix de la sèrie de pintures que Magritte va realitzar sota el títol "La condició humana". Des de la invenció de la perspectiva, el quadre s'ha comparat a una finestra oberta. El quadre dins del quadre, passa a ser aquí la imatge dins del vídeo. Una imatge mòbil, sotmesa als atzars del vent, que disloca i fragmenta l'entorn immediat.

La fotografia, en canvi, divideix la imatge utilitzada per a la bandera en diverses imatges. La bandera es converteix en un mosaic d'imatges digitals que han estat revelades amb processos fotoquímics, escampades i enterrades a peu d'asta, a peu de bandera, durant dues setmanes.

El sòl és un teixit de relacions vives, que registra canvis en interacció amb el que passa a la superfície. Les fotografies funcionen com a suport físic per a documentar aquests canvis, en interacció directa amb el sòl, mitjançant una adaptació de la tècnica agrícola denominada "trampes d'arròs".

Les trampes d'arròs per a microorganismes és una tècnica agrícola que usa els midons de l'arròs com a "trampa" per "capturar" la flora microbiòtica d'un punt concret. Realitzant diverses captures podem tenir una "fotografia" dels habitants del subsòl. Com més varietat de biota edàfica, més riquesa d'interaccions i més saludable es considera el sòl. I, per tant, més varietat de colors podem trobar a la nostra trampa. Per contra, si per exemple a l'indret analitzat s'han fet servir o s'utilitzen fertilitzants o productes invasius, la flora edàfica disminueix molt. Això es tradueix en pocs colors o colors monocromàtics, que mostren la supervivència de determinats fongs, normalment considerats nocius o parasitaris.

Així doncs, la peça final, el que queda més enllà de la instal·lació a Madremanya, és el vídeo d'una bandera aèria, condicionada per un sol punt de vista: el de l'ull de la càmera; i una bandera subterrània, plantada als mateixos camps, que "fotografia" la realitat del subsòl, lligat a un determinat indret.

Fermentacions Especulatives

Cicle fermentacions especulatives

El cicle A+A 2022 versa sobre els conceptes de fermentacions i especulacions. Fermentacions de microorganismes catalitzadors d'estètiques, culturals i polítiques de gènere, ecològiques i poètiques centrades en la nova materialitat i el gir afectiu. I especulatives per formular preguntes sobre possibles modes de construir pensament crític per evitar l'etnocentrisme i el logocentrisme, d'una banda, i de l'altra, l'autocrítica i la desconstrucció infinita. L'objectiu del projecte és recuperar, encara que de manera parcial, analògica i simbòlica, la veu del lloc mitjançant les fonts documentals escrites, els relats orals i les experiències vivencials tingudes durant el període de residència.

El projecte contempla la relació de l'art amb l'entorn rural com un món viu, que combinat permet posar de manifest els coneixements relacionals amb què parla Donna Haraway, els principis participatius a l'art de Claire Bishop i l'estètica dialògica de Grant Kester, per trencar els límits establerts en les relacions binàries com són les nocions: humà i no humà, masculí-femení, rural-urbà... Aquestes reflexions teòriques permeten formular preguntes sobre possibles maneres de construir pensament crític, des dels principis de l'ecologia, el gènere i el pensament simbòlic.

El cicle Fermentacions Especulatives consta dels projectes processuals i performatius que deriven a les intervencions d'Olga Olivera-Tabeni «Pirinees. Arqueologia Viva» a la sala del Vi i Laia Ventayol - Joana Capella Buendia «Veu i tapa» a la Sal de l'Oli del 9 de juliol al 10 de setembre.
La segona fase del cicle és el 9 de juliol amb les accions participatives «Veu, veu, beu, bou, eu, eh, eh» de Laia Ventayol - Joana Capella Buendia i «Arqueologia Viva» d'Olga Olivera-Tabeni.
I la tercera fase és el 27 d'agost, on cada artista realitzarà una acció Laia Ventayol i Joana Capella Buendia «Tapa, apa, tap, pa, àpat, ah, ah» al centre ARBAR i Olga Olivera-Tabeni «Quaranta-nou dies portant una massa mare, un recorregut de Girona a Lleida i a la inversa» a la vinya del Clumet.

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Diputació de Girona i Ajuntament del Port de la Selva, I la Col·laboració de: Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, Institut d’Estudis Empordanesos, Associació de veïns de Sant Marçal, la Vall de Santa Creu, Vinyes dels Aspres i Llibreria Pròleg. 
Amb la col·laboració de: Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, Institut d’Estudis Empordanesos, Associació de veïns de Sant Marçal, la Vall de Santa Creu i Llibreria Pròleg.

Encontres Internacionals Art del Caminar i Geografies Relacionals

Del 5 al 9 de juliol de 2022

Caminar com a art i font de creativitat, com a estratègia de creació de comunitats i com actitud de viure el paisatge. La trobada aplegarà artistes, investigadors i estudiosos de tot el món que s’interessen en el caminar des de múltiples punts de vista: urbanisme, política, poètica, creació, societat i espiritualitat.
Les jornades tenen lloc entre Girona, Vic i Olot, itinerants, com el mateix caminar, i estaran travessades per la identitat local de tots els llocs per on passin.
Ho organitza la Nau Côclea, en col·laboració amb la Universitat de Vic, la Universitat de Girona, el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i l’Observatori del Paisatge.
La col·laboració amb el Bòlit consisteix en la següent activitat:

Art del caminar

Argamassa; emoció, lloc i substància
Jordi Mas Balado
Dimarts 5 de juliol, de 19 a 22 h
Punt de trobada: aiguabarreig del riu Ter amb l'Onyar, al final de la calçada. Darrere el pàrquing gratuït. La Copa 2.
Una experiència col·lectiva a la vora del riu Ter, on crearem conjuntament relats superposats i entrellaçats en despertar les subtileses dels llocs per on passem, estimulant la sensorialitat corporal i l'imaginari, tant l'individual com el del grup. 

Jordi Mas Balado  
Treballa les relacions entre cos, temps i paisatge amb l’objectiu de fer més plurals els significats de dansa i lloc. Col·labora amb activistes del paisatge i plataformes en defensa del territori amb la intenció de contribuir a crear un relat que interpreti un sentit nou del lloc. Ha desenvolupat projectes de llarga durada i li agrada participar amb els habitants i les ciudadanes allà on hi treballa.
 

Argamassa; emoció, lloc i substància

Dimarts 5 de juliol, a les 19 h
Amb Jordi Mas Balado

Una experiència col·lectiva a la vora del riu Ter, on crearem conjuntament relats superposats i entrellaçats en despertar les subtileses dels llocs per on passem, estimulant la sensorialitat corporal i l'imaginari, tant l'individual com el del grup. Jordi Mas Balado treballa les relacions entre cos, temps i paisatge amb l’objectiu de fer més plurals els significats de dansa i lloc. Col·labora amb activistes del paisatge i plataformes en defensa del territori.

Activitat organitzada en el marc dels Encontres Internacionals Art del Caminar i Geografies Relacionals. Trobades Internacionals Girona-Olot-Vic, 5-9 juliol 2022.

Agenda

Derivaccions

L’11 i el 12 de juny tindrà lloc a Girona el Punto della situazione n.7, titulat "Derivacciones". 
Punto della situazione és una sèrie de trobades sobre l’actualitat de la Internacional Situacionista (IS) organitzats per l’editor italià Roberto Massari des de 2014.
L’esdeveniment s’organitza en col·laboració amb el Museu d’Història de Girona, el Bòlit, Centre d’ART Contemporani. Girona i la Llibreria 22.

Dissabte 11 de juny, 10 h
Deriva amb Francesco Careri
Inscripcions: derivacciones@gmail.com
Els participants acompanyaran a Francesco Careri (autor de Walkscapes. El andar como pràctica estètica  per Gustavo Gili i co-fundador del grup Stalker) en una deriva, terme amb el qual els situacionistes definien l’exploració sistemàtica i organitzada de l’ambient urbà a través dels seus marges i els seus buits, aprofitant els esdeveniments i les trobades generats al llarg del camí.

Diumenge 12 de juny, 10 h
Obertura del Laberint
Refugi Antiaeri dels Jardins de la infància
Estrena d’un laberint inspirat en el projecte per la manifestació situacionista prevista a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam el 1959.
 

Diumenge 12 de juny, 16.30 
Xerrada
Jardins dels Alemanys
Entrada lliure
Conversa a l’entorn dels efectes i les reaccions suscitades per l’activitat en el marc de la visió situacionista d’una societat nòmada, lliure del treball i totalment dedicada al joc.
Amb Francesco Careri, Eduardo Subirats, Roberto Massari, Alessandro Scuro, pierre d.la, Francesco Deri, Lourdes Martínez, José Manuel Rojo, Miquel García, Miguel Ángel Ortiz Albero, José Sagasti i Jordi Murillo.