Residència Holly Slingsby (desembre 2016)

La pràctica de Holly Slingsby  se centra en la performance utilitzant accessoris, vestits i vídeo. Reinventa representacions de figures sagrades per explorar el seu impacte en la cultura contemporània. Les seves obres sovint prenen la forma de falsos miracles, ritus o cerimònies.

Slingsby (Regne Unit, 1983) va estudiar a l'Escola Ruskin de Dibuix i Belles Arts, a l'Universitat d'Oxford i a la Slade School of Art, Londres. Ha realitzat exposicions individuals a Tintype, Londres; DKUK, Londres i SHIFT, Londres.

El 2016 va rebre l'encàrrec de fer la nova obra de Kunst Vardo TV i Fermynwoods Contemporary Art.

Ha exposat i fet performances en museus i galeries internacionals, com Katzman Contemporary, Toronto; Spike Island, Bristol; Modern Art Oxford; Matt's Gallery; Pump House Gallery; el Museu Freud; Art Licks Weekend; l'ICA; i el Barbican, tot ells a Londres.

www.hollyslingsby.com

Degut al seu interès en la iconografia religiosa i mitològica, l'arquitectura medieval i l'art a Girona són particularment rellevants en la seva investigació. Durant la seva estada investigarà aquest imaginari pròpia de la ciutat i la performance final s'hi inspirarà.

Activitat dins el Festival FEM_16. Trobada Internacional de Dones Artistes d'Art d'Acció. En col·laboració amb l'Associació Gresol Art.

Residència Ilaria Cuccagna (octubre - novembre 2016)

Imago Girona

Imago és una paraula llatina que es pot traduir com retrat, imatge, aparició, somni, visió, imatge il·lusòria, conte o al·lucinació. Per a la residencia al Bòlit he volgut acostar-me a la ciutat de Girona a través del tema de la memòria.

Vull acostar-me a la ciutat i els seus habitants amb una actitud explorativa per tal de definir un retrat, el més versemblant possible, d'aquest lloc. Des d'aquests diàlegs amb la ciutat i la seva gent he constatat que la seva economia, basada sobre tot en el turisme, està contribuint al desenvolupament d'una història alterada respecte a la realitat.

Van naixent històries de personatges de fantasia, corroborats per mostres materials falses, creats només per afavorir i fer més interessants i divertides les visites turístiques a la ciutat.

En l'àmbit de la restauració arquitectònica també s'han permès intervencions poc respectuoses amb l'originalitat i l'antiguitat dels edificis històrics. En els darrers anys s'han privilegiat reconstruccions i restauracions de palaus antics segons principis d'idealització estilística, enlloc de mantenir les seves originalitats estètiques i funcionals.

Reflexionant sobre aquesta estranya actitud d'afavorir allò artificial, he anat cercant signes d'autenticitat dins els espais urbans (lletres i dibuixos gravats a les pedres amb les quals Girona va ser construïda)i naturals (plantes que creixen espontàniament en valls properes a la ciutat). Vull anar descobrint les marques d'un passat real, que poc a poc està desapareixent físicament i també de la memòria de les noves generacions. Tot aquest projecte s'elaborarà a partir de dibuixos, fotografies, sons i escultures.

Ilaria Cuccagna va néixer a Cesena el 1981. Ha estudiat escultura i fotografia a l'Acadèmia de Belles Arts d'Urbino i a la Facultat de Belles Arts de San Carlos, Universitat Politècnica de València. Des del 2008 col·labora amb tallers de fosa artística a Itàlia, Anglaterra i Suïssa contribuint a la realització de moltes obres escultòriques en bronze. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals, a Itàlia i a l'estranger. Viu i treballa a Como, Itàlia.

La seva residència és fruit de l'intercanvi amb el projecte Rad'Art, Associazione Artéco (Itàlia).

La investigació artística d'Ilaria Cuccagna explora els conceptes de memòria, procés i temporalitat servint-se d'un treball basat en l'observació i estudi que lentament van conquerint la seva pròpia forma física, barrejant-se amb la seva vida personal.

Els seus projectes prenen forma física a través de materials naturals i residus industrials que l'artista posa en un diàleg constant entre les seves diferents energies.

Les relacions que sorgeixen es concreten principalment en escultures o obres desenvolupades i realitzades in situ i que es configuren com el resultat d'accions acabades, processos iniciats i alteracions de la matèria. 

Residència Alex Hagen - Video Mapping (juliol-setembre 2016)

L'objectiu final del projecte és identificar l'algoritme de la proporció àuria, considerat pels grecs, i després per les investigacions modernes, com l'algoritme de la bellesa. S'ha desenvolupat en un entorn 3D combinant les seves capacitats amb diferents iteracions basades en les funcions matemàtiques incloses dins el seu programa 3D.

Els fotogrames que ha construït només seran la base per a projectar la investigació final que estarà formada per les diferents iteracions abans mencionades i amb els que tractarà d'acostar-se al públic o inclús a estudiants que hi puguin estar interessats.

A més, ha descobert que la combinació d'aquest algoritme amb altres "sorolls" o "desplaçaments" presents a la vida real i després convertits en fórmula, l'ajuden a obtenir quelcom que va més enllà de la iteració en si mateixa, i aconseguir amb això el que anomena un efecte processal basat en la malla.

Actualment, està acabant els vídeos que es projectaran als fotogrames de l'exhibició final.

Jo sóc un home de veritat, però ningú no em creu.

MEMÒRIA COL·LECTIVA és una paradoxa entre el Sistema Operatiu Windows i el Sistema politicosocial d'un país. L'estructura d'ambdós és similar en el seu funcionament de conducta, patrons, codis i en l'assimilació de programes dictats. L'home actual és percebut com una aplicació dissenyada pel sistema, al qual se li instal·la un model de pensament, un model de funcionament.

La peça és una memòria USB gegant connectada a la terra de la ciutat de Girona. Es tracta de compartir informació amb els seus habitants mitjançant projeccions sobre l'USB, que funciona com a pont de comunicació entre allò físic i allò il·lusori.

MEMÒRIA COL·LECTIVA simula una operació sobre un ordinador actual, manipulant les seves convencions, escanejant virus en la societat, compartint dades per tal de reinstal·lar l'imaginari social.

Rafael Triana (Cuba, 1988) va obtenir la beca de Video Mapping (en col·laboració amb el FIMG) el 2015 amb el projecte No SETUP, pero yo que va desenvolupar mitjançant una estada en residència a la ciutat durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2015.

El CaixaFòrum Girona acull el II Congrés Internacional de Llum i Mapping organitzat pel Festival Internacional de Mapping de Girona, un espai de debat i reflexió on conèixer el talent dels artistes del sector, descobrir les darreres innovacions i aprendre diferents tècniques. Un lloc d'intercanvi de coneixement i d'experiències, i un marc per establir vincles professionals.

El Congrés està destinat a professionals i estudiants del sector (artístics i tècnics) així com a tots els interessats en la matèria, des d'agències de publicitat, dissenyadors, escenògrafs, professionals de museus, del videoart, departaments turístics o de promoció econòmica d'ajuntaments, arquitectes, empreses, etc.

La projecció mapping és una tècnica àmpliament establerta. S'aplica a multitud de camps, tant en l'expressió artística com en usos comercials o turístics. S'utilitza sobre edificis o sobre rellotges, en escenografies d'òpera o espectacles de dansa, en instal·lacions interiors o sobre vegetació en exterior, en clubs de música i en galeries d'art. Les possibilitats que ofereix són cada cop majors, i el desenvolupament tecnològic obre portes fins feia un temps inimaginables.

Residència Arkadi Lavoie Lachapelle (maig-juliol 2016)

6hores 6minuts 6segons

Arkadi Lavoie Lachapelle (Mont-real, Canadà) és la guanyadora d'una residència de producció en arts visuals en col·laboració amb La Chambre Blanche del Quebec.

Arkadi Lavoie Lachapelle

Arkadi Lavoie Lachapelle va néixer el mateix any de la caiguda del mur de Berlín i de les manifestacions de Tian'anmen; va créixer en el camp quebequès del Canadà en el si d'una família de classe mitjana i avui dia treballa i viu a Montreal. Durant la seva trajectòria escolar i postuniversitària es va veure influïda pel moviment estudiantil quebequès del 2012, la tercera onada de feminisme i les maneres de pensar i creure d'algunes dones com Agnès Varda, Angela Davis, Annick de Souzenelle, Catherine Lavoie-Marcus, Edith Brunette, Emma-Kate Guimond, Erykah Badu, Esther Ferrer, Goliarda Sapienza, Hannah Arendt, Hélène Pedneault, Isabelle Stengers, Jeanne d'Arc, Joannie Boulais, Joséphine Bacon, Julie Trudel, Laci Green, Lúa Coderch, Marcelle Ferron, Margaret Atwood, Marina Tsvetaïeva, Michelle Lacombe, Simone Weil, Sylvie Cotton, Valérie Provost i Virginie Despentes.

Aventures artístiques

Des del 2010 els seus projectes, sovint anònims i clandestins, s'han realitzat tant al Canadà com en altres ciutats de Rússia i Europa. Està implicada en l'organització de diversos esdeveniments com ara el Festival de Montréal de Perfomance VIVA! Art action (com a membre del consell d'administració) o El dia sense cultura (La Journée sans culture).

L'art de la transformació

La seva pràctica de la performance com a art de transformació es manifesta en l'espai públic, en galeries, en conferències o en esdeveniments clandestins, cultivant així, la paradoxa del gest perfomatiu: un do enèrgic i trasnformador que pot a la vegada commocionar i trastornar l'ordre de les coses establertes, beneficiant el cos, l'esperit i el cor.

El projecte 666

Des del 2014, explora la temàtica del mal a partir de la seva representació plàstica i simbòlica, més enllà del vincle moral i binari (bé vs mal) en una obra perfomativa de 6 hores, 6 minuts i 6 segons de durada. Aquesta performance està realitzada en dues fases; una primera, que és la recollida d'objectes embolicats o empaquetats i una segona, que és la performance pròpiament dita. Una acció que li ha permès conèixer diverses comunitats i particulars a partir de la recol·lecta d'objectes que materialitzen el mal per a ells i elles.

Aquesta recollida, en alguns casos parteix de condicionants específics (número d'habitatge 666 i professors d'una escola) que permetent obrir la lectura dels objectes a partir de les seves diferents dimensions (material, afectiva i simbòlica) així com reflexionar en directe durant la performance sobre el seu origen i com modifica la interpretació dels objectes. Per exemple, el rol actiu de la superstició en el cas de les adreces 666, i el de la responsabilitat d'una persona respecte del seu rol de transmissor en el cas del context escolar. Com que els objectes són totalment desconeguts abans del seu desembalatge, la performance és un procés de descobriment simultani tant per al públic com per a l'artista al llarg de tota aquesta acció de llarga durada. Tot plegat genera una experiència similar al desembalatge dels regals de Nadal i de les celebracions en general. Una perspectiva irònica si es considera el contingut dels paquets com quelcom malèfic!

666, I versió a Toronto, mira'l aquí 

666, II versió a Laval, mira'l aquí 

666, III versió a Girona, mira'l aquí 

Recollida d'objectes

Com es materialitza el mal avui en dia? Què ens ve a la ment?
Quin objecte hauríeu de treure de casa vostra i encara no heu tret?

Trobo molt interessant aquest moment de transició, el de deixar quelcom o donar-ho. Un moment molt fort, alhora que fràgil. L'art de la performance és on tot pot passar. És un punt on allò mental, corpori i espiritual treballen per sincronitzar idea i intuïció, ja que la performance no és teatre, sinó que tot pot canviar en qualsevol moment! I s'ha de destensar l'organisme per donar espai a aquest procés.

El que necessito és un objecte que, per vosaltres, representi el mal i que estigui empaquetat de manera que no pugui veure'l. Un objecte que es convertirà en l'energia potencial indispensable per a la performance.

Hi ha dues maneres de donar-me l'objecte embolicat (abans del 15 de juny):
- En mà, enviant un correu electrònic arkadi@live.fr
- Deixant-lo a l'oficina de Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona

Amb moltes ganes i il·lusió que ens trobem a la recollida i a la performance!

El projecte Qui jouis-je? està fet a partir de centenars de preguntes escrites des del 2012 que parlen, entre d'altres temes, d'economia, amor, conflictes, sexe, inquietuds, feminismes, excel·lència, cabell, atzar, aixafaguitarres, inundacions, pell morta i poders màgics.

Escrites a sobre de les banderes i exposades en un lloc públic, les preguntes poètiques o pragmàtiques volen amb el vent i inicien, a vegades gràcies al lector, un procés de diàleg amb elles. La col·locació de la bandera no intenta vendre res a ningú, però si manifesta unes incerteses sobre les textures apassionants d'allò real, una realitat que experimenta cadascú des d'una perspectiva personal i col·lectiva.

La residencia al Bòlit em permet crear noves preguntes, experimentar-les al context de Girona i poder preparar l'edició d'un llibre il·lustrat que les inclourà.

Altres llocs on s'han pogut veure les preguntes:
Montréal: http://arkadilavoielachapelle.com/dare-dare
Baie-Comeau: http://arkadilavoielachapelle.com/horsaction

Residència Miguel Guzmán - Espacio Islàndia (abril 2016)

Miguel Guzmán Patro, treballa amb art, arquitectura i educació, i dirigeix l'Espacio Islandia, un projecte col·lectiu que va néixer a Madrid l'any 2011 i que és nòmade des de l'any 2013, que habita llocs i els transforma en espais de llibertat, a través d'accions i diàlegs amb estudiants i artistes de diverses edats, contextos i disciplines.

Del 12 al 24 d'abril serà a Girona com artista convidat pel Bòlit, i li agradaria que l'acompanyéssiu en el projecte Diàlegs dibuixats / Diari de residència al Bòlit, Girona.

www.espacioislandia.com
www.ciervosytrompetas.com

Diàlegs dibuixats/ Diari de residència al Bòlit, Girona

Què són els diàlegs dibuixats?
Converses amb tu, amb vosaltres, en les quals dibuixareu mentre parleu durant dues hores, temps suficient per acomodar-vos a l'espai i poder parlar sense pressa, còmodament.

On us trobareu?
Disposeu de l'espai de la torre del Centre Cultural la Mercè. També podeu proposar-li un altre lloc si ho preferiu, o, si sou un grup reduït, també podeu visitar-lo a l'apartament de residència, molt a prop del Bòlit_StNicolau i del Museu Arqueològic.

De què parlareu?
És difícil preveure-ho amb exactitud, però a ell li agradaria que parléssiu:

Del vostre dia a dia, anècdotes, imatges, records i desitjos, històries, reals o no, sobre espais que habitem o que volem habitar.
De llocs que recordeu que habiteu o visiteu diàriament, i que siguin significatius per vosaltres o de llocs que habita o visita i que són significatius per a ell.
D'alguns textos i objectes sorpresa que portarà a la seva maleta.

És necessari que vosaltres dibuixeu? Porteu material?
Ell dibuixarà, però us convida a que dibuixeu amb ell. Dibuixareu lliurement, com qui juga, escriu, cuina, sense donar-li importància al dibuix com a obra artística. Seran rastres senzills i espontanis, que poden incloure paraules i símbols, que acompanyin les vostres breus converses com si fossin una partitura o un mapa improvisat. Si voleu portar material de dibuix, endavant: un llapis i una maquineta seran suficients.

Què passarà amb aquests dibuixos?
Al final de la seva estada se celebrarà una sessió oberta (open studio) on podreu veure els dibuixos, que quedaran com a part de les empremtes de l'experiència compartida, com un diari d'aquesta residència oberta, que pot ser desenvolupada, continuada.

Quan us veieu?
Heu de triar un dia d'aquesta llista en horari de matí (12 a 14h ) o de tarda (17 a 19h): dimecres 13 d'abril, dijous 14 d'abril, divendres 15 d'abril, dilluns 18 d'abril, dimarts 19 d'abril o dimecres 20 d'abril.

Podeu portar acompanyant?
Sí, podeu venir amb qui vulgueu.

Què heu de fer per confirmar la vostra visita?
Només cal que ens escriviu un correu electrònic indicant la franja horària que preferiu, nom i ocupació a: info@espacioislandia.com amb còpia a bolit@ajgirona.cat

Miguel Guzmán, com a cloenda de la seva residència al Bòlit, obre al públic l'espai de treball on ha desenvolupat una sèrie de diàlegs dibuixats amb interlocutors amb els quals ha activat aquest projecte experimental. Guzmán ha habitat i transformat la torre del Centre Cultural la Mercè en un altre lloc possible, on espai i temps es dilueixen en un recorregut entre objectes trobats o desplaçats, paraules i silencis compartits, dibuixos que són l'únic registre de l'acció.

Us convidem a acompanyar-nos a la torre i compartir un darrer recorregut en el qual descobrirem algunes petjades i en deixarem d'altres que puguin ser el principi d'altres viatges possibles, de noves etapes d'aprenentatge compartit.

Residència Amanda Gutiérrez (febrer - març 2016)

Quan els edificis parlen: un projecte de narrativa col·lectiva

Amanda Gutiérrez (Mèxic, 1978. Viu i treballa a Chicago, EUA) és la guanyadora de la beca de residència al Bòlit del projecte ETAC.     

Aquest projecte té com a objectiu la creació de processos artístics de manera col·lectiva, partint d'experiències i projectes com és el cas de Pilsen Derivas, fundat a partir d'un taller d'anàlisi urbà, utilitzant la deriva com a principal eina. Així com a Mèxic DF, la meva ciutat natal, amb el projecte Poemas tonales de edificios, que té com a objectiu principal conèixer les capes històriques dels edificis i espais públics, per mitjà de narratives personals. El meu objectiu no és treballar individualment com a artista, sinó en col·laboració amb una comunitat pertanyent a l'espai en particular.

When the buildings speak: a collective narrative project [Quan els edificis parlen: un projecte de narrativa col·lectiva] pretén crear un diàleg amb entitats locals, col·lectius artístics, organitzacions sense ànim de lucre i persones individuals que estiguin interessats en el tema de la narrativa urbanística de la seva pròpia localitat. La conversa col·lectiva aspira a portar fets i elements importants per crear l'inici d'un projecte. Bàsicament centrat en la interacció històrica, social i econòmica entre edificis i la memòria dels seus habitants. El procés d'aquestes converses i la participació de la gent és el nucli central del projecte, ja que el diàleg conduirà a una intervenció pública en forma de projecte site specific, utilitzant el so i la història oral com a principals mitjans. En aquest sentit, habitar l'espai a través d'ones de so i la disseminació de les paraules. Idealment, aquesta intervenció sonora activarà una conversa extensa i consolidarà una veu col·lectiva, que mantindrà el diàleg, idealment fins després del termini de la residència o projecte.

Segueix el projecte aquí

Entrevista a Amanda Gutiérrez

Aquesta deriva planteja un recorregut on els assistents podran apreciar el paisatge sonor de les fronteres simbòliques que delimiten la ciutat de Girona. L'objectiu d'aquesta passejada és explorar la diversitat acústica que l'urbs acull de pol a pol, per mitjà de la psicogeografia. En aquest sentit, es planteja una experiència de grup que parteix d'un recorregut geogràfic que va des de la zona turística, fins als límits perifèrics de Girona.

La ruta acabarà amb el mapejat i la traducció significativa d'aquesta experiència, en relació amb el plànol social de la ciutat.

Aquesta deriva planteja un recorregut on els assistents podran observar la diversitat de dos barris immigrants de la ciutat de Girona, partint de les deixalles que trobaran en el seu entorn. Aquest recorregut començarà al Barri Vell i acabarà a la plaça de Santa Eugènia (Pl. del Barco). Aquesta deriva posarà èmfasi en les relacions històriques i contemporànies dels corrents migratoris que construeixen aquesta ciutat.

La passejada conclourà amb el mapejat de les experiències i la traducció significativa al plànol social, per mitjà de la psicogeografia aplicada a la ciutat de Girona.

L'itinerari sonor "Girona des de la muralla", conduït per Amanda Gutiérrez, és l'acte de cloenda de la proposta "Quan els edificis parlen: un projecte de narrativa collectiva", que ha estat desenvolupant les darreres setmanes gràcies a la beca de residència de l'ETAC (Espai Transfronterer d'Art Contemporani).

La passejada començarà amb una visita a l'espai de treball de l'artista situat a la torre del Centre Cultural La Mercè, continuarà amb un recorregut per la muralla de la ciutat i acabarà al Bòlit_StNicolau.

Aquest itinerari sonor està constituït per l'anàlisi de set conceptes: viatge, turisme, oferta cultural, urbanització (arquitectura), ciutat imaginària/real, migració i educació. Cada concepte tindrà una parada dins el recorregut de la muralla, prenent en consideració la seva relació cartogràfica amb els barris que s'estenen en l'horitzó. En aquest sentit, la passejada té com a objectiu utilitzar un espai de caràcter turístic com és la muralla, per analitzar de manera crítica la relació quotidiana amb els seus habitants, així com l'evolució de la ciutat.

Amanda Gutiérrez (Mèxic, 1978. Viu i treballa a Chicago, EUA) treballa els processos artístics de manera col·lectiva. En el cas de Girona, el projecte es va articular per mitjà de converses i caminades (derives) amb residents de Girona: gestors culturals, estudiants, jubilats, arquitectes, artistes, etc. Les converses es varen centrar en les opinions personals al voltant de la seva interacció històrica, social i econòmica amb la ciutat de Girona, en relació amb el desenvolupament del turisme cultural.

El procés d'aquestes converses i la participació dels residents ha estat el nucli central del projecte, i és aquest diàleg el que l'ha conduït a la creació d'aquest itinerari sonor, utilitzant la muralla com a observador del paisatge urbanístic de Girona. La narrativa d'aquesta seqüència sonora sorgirà de la creació d'un guió radiofònic utilitzant el so de camp i les opinions expressades pels entrevistats i s'emetrà des de diferents aparells de ràdio.