Residència Lluis Martínez (novembre - desembre 2021)

Paisatges (episodi II)

El projecte es planteja com un reflex de l'impacte humà sobre la natura, en forma d'instal·lació acústica. Aquesta consistirà a disposar a l'espai les cintes contenidors de les gravacions de cinc peces inspirades en cinc dels espais protegits de Girona. Aquestes cintes, que queden repartides per la sala són intervingudes amb materials abrasius, aconseguint una lenta desaparició del so.

La desintegració progressiva de les cintes d'àudio mitjançant el procés de desmonetització pretén evidenciar la degradació constant que pateixen els paisatges protegits de Girona, conseqüència directa del seu ús social persistent.

La intenció d'aquest exercici és poder prendre consciència de la il·lusió temporal en què vivim. El so d'unes cintes sotmeses a altes dosis de fricció triga unes vuit hores a desaparèixer del tot. L'únic propòsit o motivació que algú pot trobar a l'escolta ininterrompuda de cinc peces en bucle durant vuit hores és entrar en un estat més profund que faci de la reflexió algo físic i no mental. L'oportunitat de sentir com el so s'esvaeix incesablement de la mateixa manera que ho fan els espais naturals que tant diem estimar.

Lluís Martínez Fenollar (Amposta, 2000) s'inicia en la música a l'escola La Lira Ampostina i s'enamora del so a partir de l'exposició incessant a grans obres sonores que es viu a sa casa. Després d'una ESO difícil i un batxillerat un pèl accidentat, troba un breu consol al Taller de Músics, a Barcelona, on no hi passa més de sis mesos. Als 19 anys torna a intentar-ho, marxant a Àustria per cursar els estudis de trompeta a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz. Aquesta vegada, s'enamora de les classes de composició amb Johannes Berauer i s'hi queda dos cursos, fins que decideix trencar amb l'acadèmia per dedicar-se exclusivament a la creació. Autodidacta per imposició i necessitat, s'ha dedicat des de llavors a la creació d'espais sonors tant per a obres de teatre, com per a sales i exposicions de museus. En paral·lel, desenvolupa el seu projecte personal, basat en la construcció de narratives sòniques a partir d'un estudi de situacions que evoquen una manifestació particular sobre el tuacte de la condició humana. La seva mirada es converteix en so, generant una sèrie d'obres que bé es poden relacionar amb l'original com poden actuar de manera totalment independent. La bellesa de l'exercici resideix en la subjectivitat de l'acte mateix, per la infinitat d'interpretacions possibles, implícita en l'arquitectura pròpia del desenvolupament narratiu.

Lluís Martínez ha estat guanyador de la convocatòria d'intercanvi amb Lo Pati. Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.

"Descuideu els nens i ens destruirem a nosaltres mateixos. Existim a present només en la mesura que posem la nostra fe en el futur." (Leviatan, Paul Auster)

Lluís Martínez revisa sònicament el concepte de pregària
Dissabte 11 de desembre de 2021, de 10 a 20h
Cisterna del Museu d'Història de Girona (Pujada de Sant Feliu 2)
Instal·lació sonora
Entrada lliure

Residència Irena Visa (novembre - desembre 2021)

Ha plogut o han regat

"Ha plogut o han regat" és un projecte artístic que s'inicia en l'observació d'un terra moll. Aquest terra moll és un indici del que he passat abans, i pot tenir un origen natural o artificial. Seguint aquesta premissa, em fixo en altres fenòmens naturals per alterar-ne els indicis i qüestionar les hipòtesis que fem quan observem el nostre entorn natural.

Durant la residència a les Terres em proposo observar les particularitats del paisatge Ebrenc i intervenir-lo per crear deslocalitzacions d'indicis característics d'aquest entorn. Per a fer-ho comptaré amb la col·laboració de l'escola d'arts d'Amposta ESARDI.

També durant aquest temps estic desenvolupant una publicació titulada "Twentysix casetes del Delta", un homenatge a la publicació d'Edward Ruscha "Twenty six gasoline stations",  i un petit projecte fotogràfic que retrata Balada (on resideixo) com si fós una població de la costa del Carib. 

IRENA (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estudiat Arts Aplicades a l'Escultura a l'Escola La Llotja i ha cursat el Màster en Producció i Recerca artística de la Universitat de Barcelona en la línia d'investigació. Els seus treballs s'han pogut veure a la Fundació Miró, a l'Espai Bòlit, a la Galeria dels Àngels, al Centre d'Art Santa Mònica, al MAC Mataró, al festival GREC o la Casa de Cultura de Girona, entre d'altres. Ha rebut beques de creació de Sala d'Art Jove i de la Fundació Guasch Coranty i ha estat finalista als premis Miquel Casablancas 2020.

Els seus últims projectes "Fer veure" (2019), "Això no és res" (2020) i "Res a veure" (2021), formen part d'una trilogia de treballs que reflexionen sobre els processos de legitimació de l'arqueologia i el seu paral·lelisme amb l'art contemporani. 

irenavisa.com

Irena Visa és l'artista guanyadora de la convocatòria d'intercanvi amb Lo Pati. Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.

Residència Aitor Climent a Rad'Art (octubre - novembre 2021)

Habitar el trajecte

Registre de successos en les zones de trànsit de l'entorn immediat

L'experiència de la residència a Rad'Art s'està centrant en reflexionar i crear a, amb i des del collinare romagnese, l'entorn immediat del centre. La pràctica emprada és l'acte de caminar i deambular pels turons, camins, camps i boscos. Durant els recorreguts es destaquen les particularitats del territori no amb la mirada paisatgística sinó amb l'atenció als símbols significatius presents.

Documentant aquests petits símbols, junt amb el dietari de viatge i determinats mapes es vol generar un relat vivencial de les rutes entorn San Romano, Linaro i Piavola.

Aitor Climent (1995, Banyoles) és graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El seu treball es centra en el diàleg amb i des del territori.

Ha participat en exposicions col·lectives i ha organitzat tallers principalment a Girona i Barcelona. Ha participat en residències artístiques a Larrés (Aragó) i Aizpute (Letònia).

Climent ha estat el guanyador de la convocatòria d'intercanvi amb Rad'Art Project (Itàlia).

Residència Chris Yan (octubre - novembre 2021)

GIRONAscape

Christian Mastroianni (Chris Yan)
www.gironascape.com

El projecte consisteix en la creació d'un mapa sonor de la ciutat de Girona, recollint i arxivant el paisatge sonor de diferents punts de la ciutat, mitjançant la tècnica dels enregistraments de camp. L'objectiu és enregistrar el paisatge acústic únic de diversos llocs de la ciutat per captar la pròpia identitat sonora de la ciutat, viva i canviant per l'inexorable pas del temps.

Aquesta primera operació, a més de ser el punt culminant del procés creatiu, també assentarà les bases d'una pàgina web amb funció d'Arxiu-Memòria Sonora de la ciutat, per esdevenir una eina per entendre el paisatge sonor actual i com a testimoni acústic i científic per a futures generacions i estudis. Aquest mapa sonor -i la web en si mateixa- s'actualitzaran contínuament durant tot el període de residència i s'enriquirà gradualment amb fotos i vídeos de documentació relativa als llocs registrats.

La majoria dels enregistraments es faran mitjançant la tècnica binaural, un sistema d'enregistrament i de reproducció de so que intenta imitar les condicions auditives humanes, reproduint un espai sonor tridimensional, que proporciona un efecte sonor-immersiu a l'espectador (per tal d'aconseguir aquest efecte, s'haurà d'escoltar amb auriculars).

Chris Yan ha treballa en la realització de mapes sonors a altres ciutats italianes com: Florència, l'illa del Liri, Nàpols, Roccaraso, Vignola, Bologna, Cervia, Ceseantico, Civitella, Forlimpopoli, Selbagnone, Santa Sofia, Campigna, etc.

Christian Mastroianni (Tívoli, 1987), és un artista sonor compositor i enregistrador de camp. Començà la seva carrera artística com a baixista i multiinstrumentista, fins que el 2009 s'interessà  per la música electrònica i adoptà el nom artístic Chris Yan.

Des d'ençà l'artista ha treballat en múltiples projectes i col·laboracions: des de la col·lecció de paisatges sonors passant per enregistraments de camp, passant per música per a imatges, narracions sonores per a obres de ràdio i instal·lacions específiques per a llocs i actuacions en directe. Totes aquestes accions amb especial interès i dedicació a la música electroacústica i la seva pròpia investigació sonora.

La seva investigació actual se centra en la relació entre so-objecte-soroll, tant en directe com a l'estudi utilitza micròfons de contacte, hidròfons i sensors, cintes magnètiques; manipulant el so directe i pregravat mitjançant un sintetitzador modular.

Actualment es dedica a l'ampliació del seu arxiu de memòria sonora d'enregistraments de camp i a la promoció del nou àlbum Blasé.

Mastroianni és el guanyador de la convocatòria d'intercanvi amb Rad'Art Project (Itàlia).

Residència Tura Sanglas (setembre - octubre 2021)

Vuit serps

Surts de l'abisme o véns d'aquest cel insondable?
[...]
Surts d'una gorga negra o davalles dels astres?

Es pregunta Baudelaire al seu Himne a la Bellesa. "Tant és", conclou.

Fa temps que estic realitzant un projecte que està composat per diverses peces fetes amb tècniques diferents. Es tracta d'un projecte multidisciplinari (escultura, pintura, dibuix, instal·lació...) que gira entorn de la idea de bellesa. Neix dels versos citats de Baudelaire.

Amb aquesta residència, voldria ampliar el projecte fent una sèrie d'aiguaforts de gran format.

La serp apareix al projecte com a ésser bell que alhora té un què monstruós i terrible i que podria provenir d'aquesta "gorga negra".

Tura Sanglas Sanz (Ordis, 1992). Viu la infantesa i l'adolescència a l'Empordà, on va estudiar en una escola rural. I, ara, encara hi té un peu, però viu a Barcelona. L'aprenentatge artístic l'ha fet a l'institut Alexandre Deulofeu de Figueres, a casa amb la seva mare pintora (Carme Sanglas) i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (màster de producció i recerca artística). Va fer una estada a la Universitat de l'Oest d'Anglaterra, a Bristol. L'interessen materials i objectes de tota mena i tècniques diverses. A partir d'aquí comença a desplegar el seu treball artístic. Ha guanyat diversos premis i exposat a diferents sales arreu de Catalunya i en alguna col·lectiva en ciutats europees.

Tura Sanglas és la guanyadora de l'edició 2021 de la beca en gravat contemporani, organitzada en col·laboració amb l'Escola Municipal d'Art de Girona.

Residència Sofia Giménez (juliol 2021)

Arxiu Dis·funcional, imatges per a una revolta contra la violència simbòlica

Arxiu Dis·funcional, imatges per a una revolta contra la violència simbòlica, és un projecte de recerca de temàtica anticapacitista i mirada transfeminista, que analitza les representacions de la discapacitat i / o la diversitat funcional a l'estat espanyol durant els segles XX i XXI.

El projecte es presenta com un espai, fins ara digital, on pensar, comprendre i qüestionar allò semiòtic de les imatges per a d'aquesta manera, poder reconèixer les imatges generades al servei de les estructures de poder, en contraposició a aquelles que qüestionen aquestes mateixes estructures, els seus discursos i imaginaris hegemònics.

(Ara es troba a la residència del Bòlit treballant en la formalització d'aquesta investigació per a un format expositiu obrint d'aquesta manera una via d'intercanvi i de possibles esdevenirs futurs).

sofia giménez aka SOFYA96 (Saragossa, 1996) és graduada en Belles Arts (UB) per la Universitat de Barcelona i la Universität der Künste Berlín (UdK).

Desenvolupa el seu treball a partir de diversos modes de producció artística a causa de l'habilitat que percep en ells per repensar la realitat i fins i tot per subvertir-la. La seva pràctica multidisciplinar d'enfocament crític, transfeminista i interseccional, s'entrellaça inevitablement amb els activismes i l'experiència encarnada.

Ha participat en exposicions col·lectives i projectes culturals a Barcelona i Berlín, finalista de la 5a edició de les beques d'intercanvi entre Hangar i la Casa de Velázquez, actualment ultima el projecte col·lectiu que va ser seleccionat en el marc de la convocatòria Lánzate con Harinera.

Residència Beatriz Aísa (juny 2021)

Festival internacional d'art i paisatge Art i Gavarres

En residència de recerca per a la seva intervenció al Festival Internacional Art i Gavarres 2021, el projecte indaga les geografies immaterials de l'espai proposat a la Vall de Sant Daniel. Geografies de la memòria, la identitat i l'imaginari col·lectiu d'aquest entorn, que s'intueixen a través dels elements patrimonials, els diferents usos al llarg de la història i, sobre tot, el sentir i habitar dels seus veïns i usuaris. Sorgiran una sèrie d'imatges que seran reproduïdes sobre fulles d'arbres que creixen en aquest espai, mitjançant la tècnica de la clorotipia, establint un nou vincle entre la memòria del lloc i la natura.

Beatriz Aísa (Alemanya 1976) es geògrafa i artista visual, resident al Pirineu aragonès. Especialment interessada en la conformació de l'imaginari en àrees de muntanya, el seu treball gira entorn a les relacions entre el territori, la cartografia, i la imatge. La materialitat de la fotografia és el centre del seu interès plàstic, mitjançant l'ús de processos fotogràfics sense càmera, i la intervenció de les seves fotografies amb d'altres tècniques como el brodat, o la realització de llibres d'artista i instal·lacions. Ha participat en diferents residencies d'artista tant a Espanya com a França (Espacio Portalet Bel Ordinaire espace d'art contemporain de Pau, Bienal de Arte contemporáneo Huesca-Tarbes, Château de Seix, Muretes de Arte en Betorz), exposant el seu treball en diferents espais a totes dues bandes de la frontera.  

Crida a la col·laboració:
Per al desenvolupament d'una intervenció per al Festival internacional d'art i paisatge Art i Gavarres 2021, l'artista Beatriz Aísa fa una crida a veïns, habitants i usuaris de l'espai verd de la Vall de Sant Daniel que vulguin col·laborar amb la seva imatge. Indagant en els diferents usos d'aquest espai, l'obra consistirà en una sèrie de retrats que es reproduiran sobre fulles d'arbres que creixen a la Vall, mitjançant la tècnica de la clorotipia, establint un nou vincle entre la memòria del lloc i la natura. 

Si vols ser part de l'obra, vine divendres 25 de 18 a 20h, o dissabte 26 de 10 a 13h, a la Font d'en Pericot.  

Residència Francesc Serra Vila (Maig 2021)

Sortim a passejar?

SORTIM A PASSEJAR? és la resposta artística de Francesc Serra Vila a la crisi provocada per la covid-19; l'artista interdisciplinari, que treballa en la intersecció entre arts escèniques i instal·lacions, presenta al festival Inund'ART una performance de format íntim especialment dissenyada per a persones que estan confinades. A través d'una vídeo-trucada, en Francesc apropa el carrer a cada un dels participants; ell només és el vehicle amb el qual cada participant podrà visitar racons de Girona, anar a l'encontre de persones, recordar, o simplement, deixar-se sorprendre.  

Durant el mes de maig,  estarà en residència artística a Girona desenvolupant el projecte amb residents del Centre Geriàtric Maria Gay. Durant el festival (del 28 de Maig al 13 de Juny), l'artista obre la proposta per què altres persones que estan confinades hi puguin prendre part; si tu ets una d'aquestes persones i hi vols participar, o coneixes algú a qui li podria interessar, no dubtis a contactar: sortimapassejar@outlook.com 613 008 925​

Nascut a Aiguafreda, en Francesc és llicenciat en arquitectura a Barcelona i escenografia a Londres. Des de 2013 el seu treball s'ha presentat a Barcelona, Madrid (LAJUAN gallery), Londres (London Festival of Architecture, RichMix, Hackney Showroom), Birmingham (BE Festival 2019, 2020), Swansea (Volcano Theatre), Cardiff (ArcadeCardiff art gallery),  Brusel·les (La Bellone - Maison du spectacle), World Stage Design (Cardiff 2013 i Tapei 2017) i a la Quadrianal de Praga (2015 i 2019).  

Residència en col·laboració amb el festival Inund'Art.

Residència Martine Viale (Gener 2021)

En la meva pràctica artística, intento permetre que cada moment es converteixi en una oportunitat per connectar i integrar accions quotidianes en accions artístiques i viceversa.

Durant la meva estada a Girona, tinc la intenció de crear un nou treball performàtic basat en el potencial d'intimitat entre allò personal i allò col·lectiu. En aquests difícils moments estic reflexionant sobre la interconnexió entre espais personals i espais compartits i com mantenir accions significatives de forma constant en un entorn canviant.

A través d'itineraris diaris, inclosos gestos subtils per tota la ciutat de Girona, vull crear un mapa sensitiu que connecti presència, memòria, història, convivència, significat, distància, silenci i territori.

Martine Viale és una artista d'art d'acció. El seu treball, contextual i site-specific, està ancorat en una pràctica de la presència. Treballant regularment a l'espai públic i en llocs insòlits que poden facilitar imprevisibles trobades amb transeünts, busca crear un espai obert en què les interaccions diàries puguin esdevenir estratègies de l'art. Intentant subratllar les possibilitats artístiques que s'amaguen en la quotidianitat, desenvolupa situacions efímeres i subtils que reflexionen sobre espais d'interval. Li interessa especialment tot allò relacionat amb el territori, les fronteres i els espais desplaçats.

Nascuda a Montreal, Canadà, viu i treballa a Perpinyà, França. Des del 1999, el seu treball ha estat presentat en diversos festivals, galeries i contextos site-specific de Canadà, Brasil, Israel, Polònia, Xipre, els Estats Units, Bretanya, França, Bèlgica, Sèrbia, Filipines, Japó, Escòcia, Espanya, Ucraïna i Dinamarca.

També ha impartit diversos tallers d'art de performance a Mont-real (Studio 303; La Centrale galerie powerhouse), Chicago (Defibrillator Performance Art Gallery) així com a França (Frac Lorraine, Metz; Le Quartz scène nationale de Brest), Bèlgica (La Cambre, Brussel·les), Ucraïna (School of Performance, Lviv) i Espanya (Acción! Mad18, Madrid).

https://martineviale.wordpress.com

Residència Max Wyse (Gener 2021)

M'interessen aquells llocs on la natura passa pel filtre de la imaginació humana, on la pedra i les plantes encarnen les nostres aspiracions, ideals i somnis més estranys.

Girona sempre m'ha semblat una ciutat nascuda d'aquest somni, una ciutat destinada a generar treballs mentals en lloc de servir com a simple dormitori per als seus ciutadans. Ofereix una visió dels seus misteris alhora que ens convida a penetrar-los més per la conjunció del desig i l'esforç. Els jardins de Girona són un escenari perfecte per a aquesta exploració, que es fa millor a peu i per instint. Així, El jardí de l'àngel servirà de punt de partida per a una investigació personal destinada a descobrir els subtils substrats històrics i imaginaris de la ciutat de Girona, tal com els percebo, que traduiré en una petita sèrie de dibuixos sobre paper que s'agruparà amb imatges i artefactes que es troben formant una instal·lació de paret en dues dimensions.

Nascut el 1974 al Canadà, Max Wyse viu i treballa a Perpinyà. Autodidacta, actua en els camps del dibuix, el collage i la pintura sota plexiglàs, tècnica que ha estat perfeccionant durant els darrers vint anys. La seva obra s'ha presentat a tot Canadà, sobretot a Montreal, Vancouver i Toronto, així com a París i Nova York. Les seves obres formen part de diverses col·leccions privades i públiques, inclosa la del Museu regional de Rimouski i el préstec d'obres d'art del Museu nacional de belles arts del Québec. Ha rebut diverses subvencions del Conseil des arts et des lettres du Québec i del Canada Arts for Arts. La seva obra també apareix en textos i publicacions sobre pintura contemporània, Carte blanche, V2 Painting, The Magenta Foundation, Sold / Sold, Regard sur la collection et le marché de l'art, Les éditions Esse, HB no2, edition HB.

www.maxwyseart.com