Residències 2026 | Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona
Centre d'Art Contemporani. Girona
Bòlit Residència Girona Creativa 2026
Si no vols pols no vinguis a l’era (maig – juny 2026)
Jornada 2, dissabte 13 de juny de 10 a 18 h Espai nyamnyam
‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ és un cicle emmarcat en les pràctiques artístiques contemporànies a cura d’Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez (nyamnyam), amb una programació pública i transgeneracional de maig a agost de 2026.
Luca Calderó, Aitor Climent, Azucena Momo, Stéphanie Janaina, Anna Jornet i Aleix Plademunt, Valeria Mata, Núria Lloansi i Pièrre Perres, Quim Packard, Inés Sybille, Carme Torrent i Ferran Fages, Aldo Urbano i Norma Pérez són el protagonistes de la setena edició.
Cada artista realitza una residència de creació a Mieres que expandeix el treball intern del cicle a tot l'any. Així, totes les propostes estan vinculades al context (humà i no humà) en un format que s’adapta al lloc, amb l’Espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic.
La programació s’estructura al voltant d’una jornada amb dinar inclòs que permet passar el dia gaudint de diverses propostes transdisciplinars com mostres escèniques, vermut a l’era amb els artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, projecció de pel·lícules, dinar a l’aire lliure, i un munt de propostes diferents que completen cadascuna de les jornades.
El Bòlit col·labora en l’edició de 2026 amb el suport a les residències d’Aitor Climent i Azucena Momo.
barder
Aitor Climent Barba
barder és una proposta que cerca recollir, interpretar i confrontar les diferents percepcions que es tenen del bosc de la Baixa Garrotxa dels habitants que si relacionen prenent el barder com a eix narratiu. Un assaig visual que tracta les maneres com veiem els canvis del bosc en plena crisi climàtica des de modes de vida contemporanis amb el barder com a matèria de recerca i experimentació plàstica.
Aitor Climent és artista visual interessat en els coneixements i memòria derivats del diàleg entre les societats i els elements del de l’entorn. Reflexiona entorn la noció de Natura, nuclis de població i espais de trànsit. Contempla la praxi artística situada en, des de i amb el territori, evitant l’extractivisme de determinats llocs i dels seus habitants. Percep la dimensió material i tècnica com una part indissociable de la conceptual i de vital importància. Així doncs, pretén generar espais didàctics on compartir maneres de fer que acompanyin els espais expositius on mostrar les peces. Es dedica a la docència a secundària i intenta crear una simbiosi entre ambdues professions.
Camins salvatges
Azucena Momo - cia. Irregulars
Camins salvatges és una invitació a caminar, a descobrir el món en primera persona. El so actua com a guia i ressona pel territori, com un camí sense nom ni senyal, una veu animal que ens anima a seguir endavant. Un viatge que recorre la solitud i la vulnerabilitat, però també la força de la comunitat i la relació amb la vida que ens envolta. Inspirades per les trobades amb dones pastores del Pirineu us proposem una coreografia col·lectiva que té el paisatge com a protagonista.
Creadora multidisciplinària, apassionada pel cos, l’art del caminar, l’ecologia i les accions participatives, Azucena Momo ha impulsat nombrosos projectes de dansa i poesia a l’espai públic amb la companyia Irregulars. El seu interès per l’oralitat i la fusió de disciplines l’ha portat també a explorar formats sonors i documentals.
Martina Rogers (Setembre 2026)
Que la terra et sigui lleu
Residència a l’Escola Municipal d’Art de Girona (La Mercè)
Que la terra et sigui lleu és un projecte d’instal·lació que articula ceràmica, cos i imatge en moviment per explorar la mort com a procés de transformació. La proposta consisteix en la creació d’un aixovar funerari contemporani format per diferents objectes ceràmics. Mitjançant la recuperació del sentit màgic de l’art, l’obra convida a un diàleg entre el fang, el cos i allò invisible.
Martina Rogers ha esta la guanyadora de la convocatòria de residència en ceràmica contemporània que organitzen el Bòlit i l’Escola Municipal d’Art de La Mercè. La residència tindrà lloc de l’1 de setembre al 2 d’octubre de 2026.
Martina Rogers Manzano (La Floresta, Barcelona, 1988)és llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. A través del joc i la connexió amb la naturalesa convida a obrir la percepció per captar l’invisible. Amb les mans com a eina principal, fusiona diverses tècniques plàstiques, com el dibuix, el gravat, la ceràmica i l’animació. Animista i recol·lectora, se sent fascinada per la matèria i l’ànima de totes les coses.
Els seus interessos se centren en la similitud entre la materialitat del cos humà i el fang, l’art funerari ceràmic, la simbologia a través dels animals i els vegetals o l’art màgic. Ha exposat a espais com la Fundació Joan Miró, La Virreina Centre de la Imatge, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran i el Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. Actualment està preparant una exposició al Centre d’Art La Panera de Lleida.
En l’àmbit audiovisual, ha participat amb films experimentals en festivals com la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, Festival Brots, l’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona i la Mostra de Films de Dones.
Dins de l’àmbit de la mediació artística, participa com a artista en l’edició 2026 del Bòlit Mentor (Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona) en el projecte comissariat per Núria Nia. Ha participat en els projectes de mediació artística «Escola en residència» al CCCB; el programa d’innovació educativa araArt a l’Escola Guillem de Montgrí amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí; «Segona residència», coproduït pel Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, l’Associació Cultural La Volta i Les Bernardes, i el programa EN RESIDÈNCIA de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), apropant la creació contemporània a adolescents.
Compagina la pràctica artística amb el disseny i la facilitació de tallers artístics per a persones de totes les edats en institucions com el CCCB, la Filmoteca de Catalunya, el Terracotta Museu de Ceràmica i el Punto y Raya Festival.
