Projecte orenetes i falciots | Sostenibilitat
Projecte orenetes i falciots
Pel coneixement i conservació de la població d'orenetes i falciots de la ciutat de Girona
En l'ecosistema urbà hi trobem espècies animals protegides que aprofiten ràfecs, teulades, escletxes, jardins i forats dels edificis per a buscar recer o construir els seus nius. Una d'aquestes espècies són les orenetes que estan protegides a nivell autonòmic pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del "Patrimoni natural i de la biodiversitat". Les dues espècies d'oreneta que trobem a les ciutats són beneficioses per la seva dieta insectívora. Malgrat això, les seves colònies als edificis sovint originen conflictes de salubritat deguts bàsicament als seus excrements. La presència d'aquests ocells a les ciutats està relacionada amb la seva biologia reproductora, ja que requereixen edificis per construir els seus nius.
L'any 2005 des de l'Ajuntament de Girona i seguint com a model el "Projecte Oreneta de Barcelona" iniciat l'any 2004, s'impulsà el "Projecte Oreneta de Girona". Actualment a nivell autonòmic l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) i des del 2007 està desenvolupant amb una xarxa de voluntaris el seguiment de les poblacions d'orenetes de pobles i ciutats de Catalunya (Projecte orenetes).
L'objectiu del "Projecte oreneta" de Girona és, per una banda, fer un cens d'orenetes a la ciutat i per l'altra fomentar la protecció dels nius existents i reforçar la població a partir de la col·locació puntual de nius artificials. Per aconseguir aquest objectius es fa precís:
- Censar la població d'orenetes de la ciutat de Girona integrant les dades en un sistema d'informació geogràfica, destinat al seguiment i gestió de les seves poblacions.
- Intervenir a les zones problemàtiques que en determinats indrets generen les colònies d'oreneta (per deposicions, enderrocaments d'edificis, rehabilitació de façanes, etc.), proposant solucions que no comprometin la conservació de l'espècie ni el benestar dels ciutadans.
- Informar i sensibilitzar a la població sobre diferents aspectes sobre la biologia i identificació de les orenetes, per conscienciar els propietaris dels edificis on hi ha nius perquè no els malmetin, i per obtenir informació procedent de veïns i veïnes sobre la ubicació de nius, especialment de la oreneta vulgar (Hirundo rustica).
Molta gent confon les orenetes amb uns altres ocells típics del cel de la nostra ciutat, els falciots. A Girona hi cria el falciot negre (Apus apus), que a diferència de les orenetes té tot el seu cos negre, tret d'una petita taca blanca a la gola, i no construeix nius de fang, sinó que cria en forats d'edificis.
Oreneta cua-blanca
L'oreneta cua-blanca construeix el seu niu en raconades de ràfecs, sortints i altres estructures similars de les façanes d'edificis. Es tracta d'un niu arrodonit i gairebé tancat, amb una petita obertura a la part superior, fet de petites boles de fang lligades amb petites fibres vegetals. Per dins està cobert de plomes i restes vegetals.
Aquestes orenetes formen colònies que poden arribar a comptar amb vàries desenes de nius. Comencen a criar a finals de maig. Les femelles ponen de 4 a 6 ous que incuben ambdós progenitors durant uns 14 dies. Els pollets comencen a volar entre 19 i 24 dies de l'eclosió de l'ou.
Oreneta vulgar
L'oreneta vulgar instal·la els seus nius a indrets més arrecerats com ara coberts, golfes, patis interiors, forats d'escala, garatges o magatzems. Té forma de tassa i està fet de petites boles de fang barrejades amb fibres vegetals. Si pot, l'oreneta vulgar construeix el niu recolzant-lo a la base de petits sortints de les bigues o parets. Comencen a criar a finals de maig. Les femelles ponen de 4 a 6 ous que incuben durant uns 14 dies. Els pollets comencen a volar als 24 dies després de l'eclosió de l'ou.
Per a la localització de nius d'oreneta vulgar es fa necessària la participació dels ciutadans i ciutadanes, ja que aquesta espècie cria a l'interior d'edificis i no és possible localitzar-los des del carrer.
En ocasions, les colònies d'oreneta són font de conflicte en determinats edificis. Cal tenir en compte que les orenetes estan protegides per la legislació autonòmica, i que no es poden malmetre els seus nius sense autorització del servei de protecció de la fauna de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, existeixen diverses solucions per aquests problemes, que no comporten la destrucció dels nius.
Galanthus
Institut Català d'Ornitologia
Orenetes.cat
