Naixement 

• Arnau Obiols i Perejaume
  Cap a les deus: una conferència cantada 
  8 de gener de 2021 
  Arnau Obiols, al seu treball Tost, s’inspira en el riu, en els boscos, les valls, els moixons i tot allò que ha arrelat i ressonat a les muntanyes del Pirineu lleidatà. Per la seva banda, Perejaume va escriure Oïsme a partir del Pirineu verdaguerià. Tots dos han començat una recerca conjunta a partir de l’imaginari fluvial i mostraran al Bòlit una primera part d’aquesta investigació creativa que culminarà el 2023.
• Josep Maria Oliveras
  Arquitectures de l’aigua (2003)
  Fotografia
  “(Des del món, des del més endins de l’aigua, de l’ésser i les coses i les hores) cap a la forma, cap al recer de l’origen, a la mirada impossible, miratge del mot, de l’aire. Rere els colors ocults en llum, al més endins de l’ull, de l’aigua. Inventar el paisatge en el temps. Les rutes de l’ombra. I saber-hi tot l’aire del món, geografies. El riu i la pedra. I l’horitzó de totes les ribes.” Víctor Sunyol a Arquitectures de l’aigua (Museu de l’Aigua de Salt, 2003)

  Curs, la deriva

• Pere Noguera
  Mapa d’Espanya (1979)
  L’any 1979, Noguera du a terme una sèrie de dos mapes d’Espanya i dos d’Europa. Enfangar o recobrir de fang un territori suposa una forma d’esborrar les categories administratives i polítiques derivades de l’ordre humà: aquests mapes esdevenen així noves representacions territorials pautades per l’atzar. Els criteris i les decisions polítiques que quarteren territoris i vides mostren la seva aleatorietat amb un simple bany de terra.
• Jordi Isern
  Deriva (2012)
  Aquesta acció neix en una reunió de l’Associació d’Artistes Plàstics de Girona en la qual es debatia la crisi de les sales d’exposició de la ciutat. Isern va proposar una exposició col·lectiva d’obres flotant pel riu Onyar. La idea no va ser ben acollida, però es va quedar a la seva retina com una imatge poderosament poètica. Descobreix que, degut a la poca fondària del riu, no pot utilitzar una barca per arrossegar les obres i haurà de fer-ho ell mateix. Una acció concebuda a partir d’una imatge lírica es torna, doncs, una imatge eminentment èpica.
• Associació Milfulles
  Les hortes i els nervis fluvials, una cartografia imaginada (2021)
  El territori ens parla a través dels qui l’habiten, però també a través dels camins de pas, de les sínies, dels safaretjos, dels atermenaments, i de les restes d’un passat que segueix incidint sobre el present. Aquesta cartografia vital de vida al voltant de la séquia Monar, és a dir, de les hortes, deveses i marges del Ter de Salt i Girona —feta amb la complicitat i participació dels hortolans i hortolanes de la zona— no pretén ser un estudi exhaustiu del territori, sinó una memòria vivencial, sense ordre cronològic que barreja passat, present i futurs imaginats.
• Enric Ansesa
  Autoretrat d’un riu (1981)
  Remuntatge de la peça original Autoretrat d’un riu que contenia els bruts d’una filmació de l’aigua del riu Onyar i de les façanes de les seves cases, tot emulant els diferents moviments artístics de les avantguardes com l’impressionisme o el puntillisme, entre d’altres. Després d’aquest viatge sensorial pel riu, es va fer la proposta de pintar les façanes, projecte que va veure la llum el 1983-84 i que constitueix l’emblemàtica imatge de Girona. La peça documenta discursivament i materialment les seqüeles del pas del temps. 

  Fluïdesa

• Anna Dot
  Deixar-te córrer (2021)
  Pel poble maori de Nova Zelanda, el riu Whanganui és un ancestre, un membre més de la seva comunitat al qual respecten i cuiden. És per això que, el 2017, els maoris van aconseguir un acord amb el govern segons el qual el riu pot disposar d'uns representants legals a les corts que vetllin pels seus drets i els defensin. Seria possible aconseguir el mateix per a un riu com el Ter? Dot parteix d'aquesta pregunta per descobrir les percepcions històriques que s'han tingut al voltant del Ter, així com els límits ideològics del sistema judicial en les seves relacions amb el medi ambient.

  Sedimentació

• Jordi Mitjà
  A contracorrent, promeses i contradiccions d'un esquinç temporal (2021)
  Passera (2021)
  La capacitat sorneguera dels rius —jaciments en moviment perpetu— els vincula als relats del món. El riu et retorna, de sobte, alguna part del passat i et toca, irremeiablement, lidiar amb aquell fragment de temps esborrat. El projecte tracta d'això, de l'intent de sumar algunes capes de sentit per desdibuixar el relat que el riu ens mostra i apropar-lo al desig col·lectiu.

  Desembocadura

• Christophe Farnarier
  Au bord du fleuve (2021)
  Siddhartha arriba a la vora del riu, desesperat, esgotat, a punt per morir. Però el riu el torna a la vida i li demostra que el temps no existeix. 

  Invasió

• Job Ramos
  La Fina i els crancs (2021)
  Procés de recerca artística en el qual se superposen estratègies de treball pròpies de l’antropologia visual i les intervencions site-specific. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi d’una problemàtica concreta, situada. Fer un seguiment d’un grup de biòlegs i experts que treballen per evitar l'extinció del cranc de riu europeu davant l'amenaça d'una espècie invasora, el cranc americà. I analitzar, a partir d'aquest cas d'estudi, les relacions que s'estableixen entre naturaleses humanes i no humanes. 

  Inundació

• Laura Ginès
  Avinguda (2021)
  La troballa atzarosa d'unes diapositives en un arxiu familiar, en què apareix una colla de capgrossos al peu de les escales de la catedral, ens porten riu amunt fins a les inundacions de 1962. Els sis caps de cartó retratats, al costat dels rostres perplexos d'infants de fa sis dècades, es van malmetre per l'aigua i l'any següent se'n van estrenar de nous. A partir de les imatges d'aquests personatges del folklore, la peça reflexiona sobre les petites o grans desfetes culturals que també pot provocar l'avinguda de l'aigua.
• Víctor Masferrer, Eva Cau
  rámlah (2012)
  rámlah: mot àrab que significa areny o sorral i que adaptat al català ha derivat en rambla. “rámlah és una creació artística concebuda com un procés de caire etnogràfic i sociològic, tot i que alhora el defuig. Malgrat que remet a una època històrica concreta, no es tracta de la il·lustració visual d’un esdeveniment. L’aigua es presenta com a brollador de vida, però sobretot esdevé una advertència metafòrica en el sentit que, amb el seu fluir, palesa l’escolament del temps i al seu torn remet al potencial destructor de les forces de la natura.” (Jordi Font Agulló)