La 4a edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress, de Girona, ha donat el tret de sortida aquest dimecres i s’allargarà fins divendres dia 20 de maig a Fira de Girona. L’esdeveniment ha comptat, en la seva primera jornada, amb diferents casos d’èxit mundial sobre experiències en la recollida de residus a Bèrgam, Brescia, Milà i Cagliari (Itàlia) i Copenhaguen (Dinamarca). En l’àmbit estatal, avui hi ha pres part Pamplona, Barcelona i Lleida. La distribució gratuïta de bosses biodegradables, la recollida porta a porta, els contenidors tancats, bosses codificades i un sistema que premia o sanciona els ajuntaments són mètodes que han explicat els diferents ponents. El certamen, que bat el seu rècord d’assistents (450 assistents al dia, el màxim dels permesos), s’ha inaugurat amb la presència, entre altres, de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, Martí Terés, regidor de Sostenibilitat i Participació de l’Ajuntament de Girona; Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya; Lluís Amat, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Ángel Hervella, director de Gestió Local i Autonòmica a Ecoembes i Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona. Tots han coincidit en què cal treballar “per una economia circular en la fracció orgànica”.

Marta Madrenas ha destacat que “l'èxit d'aquesta edició ens consolida a Girona com a referent en la gestió de residus, com a punt de trobada internacional per a tot el sector. A més, ens acosta les experiències de moltes altres ciutats i regions, i ens permet agafar idees per avançar en la recollida d'orgànica, un dels reptes que tenim avui com a societat. La qualitat i quantitat d'assistents demostren que la creació de la fira va ser un encert, i ara l'objectiu és plantejar nous horitzons que siguin cada vegada més ambiciosos”.

Anna Barnadas ha explicat que “la fracció orgànica té un recorregut diferents si va a un abocador o es treballa per una economia circular. Apostem per una orgànica que esdevingui un recurs molt valuós, com a compost, però també com a productora de biogàs. La recollida selectiva ha de ser d’alta eficiència; ser sostenible no és una opció, sinó una obligació. El #wasteinprogress té tot el sentit del món perquè té una part expositiva, d’intercanvi i interacció entre tots els sectors”.

Lluís Amat coincideix que “cal avançar cap a una economia circular i ser innovadors. S’ha avançat molt en la recollida selectiva, però no n’hi ha prou. Europa ens ha fixat uns objectius molt ambiciosos i estimulants. Al #wasteinprogess hi donem suport i hi estem compromesos, permet debatre, compartir, treballar plegats i posar en comú coneixement que ens permetrà millorar en els diferents tipus de recollida i qui sap si crear-ne de nous”.

Martí Terés ha destacat que “a Girona estem en un moment de canvi; tenim diferents iniciatives, hem implantat el porta a porta i, juntament amb els contenidors intel·ligents, ens ha de permetre augmentar el percentatge (de recollida). El 2021 estàvem al 53%, a prop del 55% que demana la Unió Europea per al 2025. Desenvoluparem un nou centre de tractament de residus amb una inversió superior als 45 milions d’euros que ens permetrà gestionar la fracció orgànica. El #wasteinprogress és una oportunitat única per conèixer de primera mà les pràctiques d’altres indrets”.

Ángel Hervella ha subratllat que “Girona i Catalunya estan a l’avantguarda en la recollida selectiva. Hem d’accelerar la transició cap a una economia circular, la nova llei estatal té un marc ambiciós i exigent. El #wasteinprogress és un fòrum de diàleg, imprescindible, i permet intercanviar coneixements i bones pràctiques en un moment transcendental com l’actual”.

Milà, exemple del porta a porta en una gran ciutat

El públic, procedent de Catalunya i de la resta de l’Estat, principalment, ha conegut avui els primers casos d’un congrés enfocat en el paper de la fracció orgànica en els nous models de recollida de residus. El cas de Copenhaguen (Dinamarca) l’ha descrit Line Brogaard, enginyera i cap de projecte al Departament Tècnic i Ambiental de l’Ajuntament de Copenhaguen. Es tracta d’una capital de referència en polítiques socials i ambientals que des del 2015 està desenvolupant una estratègia pròpia amb aportació comunitària per arribar a l’objectiu de recollida selectiva de la fracció orgànica els propers anys. Brogaard ha explicat que “el 2017 vam instaurar un sistema de gestió de la fracció orgànica, però tenim potencial per seguir millorant; estem en un 43% i veiem que es pot augmentar. A Dinamarca recollim els residus als patis interiors, no ho fem al carrer com en altres zona d’Europa. Les cases unifamiliars, que representen el 10%, tenen els seus propis contenidors de totes les fraccions, mentre que als  pisos es comparteixen els contenidors”. També ha destacat que “una de les claus de l’èxit és que distribuïm, de forma gratuïta, bosses biodegradables per la fracció orgànica. Els ciutadans l'utilitzen perquè és una bossa verda i veuen que és una forma neta de reciclar material orgànica que després pot acabar a l’agricultura”.

El model d’Itàlia s’ha dividit en dos. Per un costat, els casos de Bèrgam (120.000 habitants) i Brescia (200.000 h.), que combinen models diferents de recollida, porta a porta integral i recollida d’orgànica i resta amb contenidors amb control d’accés. Hi han intervingut Gianluca Conforti, enginyer i responsable del control i anàlisi de l'execució i gestió de contractes del grup Aprica/A2A/AMSA, i Francesco Vitali, Relacions internacionals i comercial del mateix grup. “A Brescia apostem pel porta a porta -en plàstic, vidre i paper-, i en la recollida al carrer amb contenidor intel·ligent de la fracció resta i orgànica; i a Bèrgam hem introduït porta a porta amb pagament per generació i bosses compostables codificades que ens està funcionant molt bé. Són casos molt ben estudiats que ens han permès arribar al 73% (Brescia) i 77% (Bèrgam) de recollida selectiva”. També han fet referència a Milà (1,4 milions d’habitants), “que demostra ser un gran exemple que la recollida porta a porta a una gran ciutat no és impossible. Si es fa bé pot tenir resultats molt bons malgrat ser una metròpoli”.

I, per l’altre costat, Cagliari, una capital turística mediterrània amb un model de recollida porta a porta amb resultats superiors al 70% de recollida selectiva que ha permès implantar un pagament per generació domèstica i comercial des de 2021. Alessandro Guarracino, regidor d’Innovació Tecnològica, Medi Ambient i Polítiques Marítimes de l’Ajuntament de Cagliari, ha explicat al costat de l’enginyer Andrea Cossu que “a Cagliari hem introduït un ‘sistema de tributació puntual segons si es separa bé o no’ i, a la regió de Sadenya, un ‘sistema de premis i tributacions’ pels ajuntaments que compleixen o no respecten les normes establertes pel reciclatge. A Cagliari es va introduir el porta a porta el 2019 i s’ha passat del 30 al 73%. I Sardenya ha passat, del 2004 al 2022, de ser de les últimes regions en percentatge de reciclatge a ser la segona que més ho fa”. Amb aquest sistema de qui recicla bé paga menys, els ajuntaments poden tenir una bonificació de la taxa d’entre el 25 i el 75%.

En l’àmbit estatal, Pamplona hi pren part com a primera capital de l’Estat d’alta densitat amb resultats consolidats del model de recollida amb contenidors amb control d’accés i identificació. Carmen Lainez, Directora de l’Àrea de Residus de la Mancomunidad de la Comarca de Pamplona, és la representant navarrera al #wasteinprogress. Carlos Vázquez, Director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de Barcelona, explica el cas de Barcelona, més concretament el del barri de Sant Andreu Comtal. La ciutat està compromesa i és capdavantera en polítiques ambientals i amb experiències recents han assolit resultats de recollida d’orgànica per damunt dels objectius de la Directiva pel 2035. I Lleida participa al fòrum com a ciutat en procés de replantejament del model de recollida per assolir els objectius europeus. Està duent a terme una prova pilot amb recollida de la fracció orgànica porta a porta i una altra, en un barri d’alta densitat, amb recollida porta a porta de les fraccions seques i l’orgànica amb contenidors amb control d’accés.

Aquest divendres, debat amb la presència de representants europeus, estatals i autonòmics

Durant el congrés hi ha ponències, debats i taules rodones amb representants de la gestió de residus i de medi ambient de la Comissió Europea, del Ministeri espanyol i de la Generalitat de Catalunya, entre altres. Demà dijous s’explicaran els casos de grans regions com Enschede (Holanda), Flandes (Bèlgica), Swansea (Gal·les) i també es mostraran els models de Pontevedra i de la comarca del Gironès, entre altres. El divendres, i com a novetat d’aquesta quarta edició, el Fòrum es tancarà amb una jornada de debat estratègic amb la presència de representants europeus, estatals i autonòmics. Per primera vegada assistiran al #wasteinrprogress representants de la Comissió Europea i del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que acompanyaran al director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire. També participaran els directors generals de les àrees de medi ambient de les diverses comunitats autònomes de l’estat que tindran l’oportunitat d’exposar la seva visió de futur del sector i els compromisos adoptats fins el moment.

Ponències d’experiències d’èxit internacional 

El 2017, el #wasteinprogress va tractar la gestió de residus a les grans ciutats, el 2018 en els municipis turístics i grans esdeveniments, el 2019 la tecnologia associada a la millora de la recollida selectiva i del pagament per generació, i ara sobre la recollida de l’orgànica. El fòrum està consolidat com a congrés de referencia en matèria de gestió de residus per a empreses i administracions. Aquest any reuneix experiències d’èxit en els àmbits internacional i estatal per analitzar els seus resultats, fomentar el debat i crear coneixement amb l’objectiu de definir una visió de futur compartida i eficient. Combinarà diferents formats per aconseguir una visió sencera sobre els residus orgànics, garantint dinamisme i aprofundint en tots els aspectes relacionats amb la implantació i la recollida. També es ressaltarà els incentius que poden motivar un canvi de percepció i d’hàbits per la separació en origen, les estratègies més efectives per la prevenció del malbaratament alimentari o la manera d’assolir consensos polítics i socials adaptats a la realitat territorial, social i econòmica.

Els progressos en matèria de gestió de residus en ocasions es veuen limitats per les campanyes polítiques, per això és necessari arribar a consensos i grans acords que permetin a les institucions locals, regionals i autonòmiques avançar cap a models de recollida que permetin aconseguir els objectius marcats per Europa i fer front a la crisi de materials i l’emergència climàtica.

Al llarg de la jornada, s’intercalaran presentacions de les principals novetats i solucions de les empreses participants en el Fòrum, en l’espai Innovation Lab, que es consolida com referència i motor de transformació del sector. Com en les edicions anteriors, l’espai B2B donarà l’oportunitat de fer reunions privades amb tots els ponents i aprofundir en les experiències potencialment exportables, amb l’objectiu de crear sinergies entre territoris i agents.

La implantació de noves estratègies de recollida de la fracció orgànica adaptades a les característiques urbanístiques i socials, l’eficiència dels diferents models i l’aplicació de sistemes fiscals basats en el pagament per generació seran alguns dels temes dels Talk for 70%, els espais de debat del #wasteinprogress.

Font: www.comunica.cat i Fira de Girona