La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de la que Girona és signatària, declara el dret dels col·lectius i dels ciutadans i ciutadanes més vulnerables a gaudir de mesures específiques de protecció; que els transports públics han de ser accessibles a tothom; que les ciutats han d’adoptar polítiques de suport a la població més vulnerable; que han d’adoptar totes les mesures indispensables per facilitat la integració de tots els ciutadans, sigui quina sigui la causa de la seva vulnerabilitat, i el dret a un transport públic accessible a tothom, amb  l'obligació de fer efectiu aquest dret. 

Aquesta oficina ha rebut diverses queixes referides a la mala praxi dels conductors de TMG en la prestació del servei de transport públic quan es tracta de persones grans o amb dificultats de mobilitat, i denuncien un tracte discriminatori cap a aquest col·lectiu de ciutadans.

Les actuacions que han estat objecte de denúncia i d’estudi per part d’aquesta defensora són les següents:

1. La disconformitat amb la resposta que l’Ajuntament ha donat a alguna d’aquestes queixes, que prioritza la rapidesa i eficàcia del servei en detriment dels drets d’aquest col·lectiu de ciutadans.
2. La negativa dels conductors a treure la rampa per facilitar que la gent gran pugi o baixi del bus,  llevat que es tracti de persones amb cadira de rodes  o altres elements ortopèdics que  ho exigeixin. 
3. La manca d’adequació de moltes parades, que  no disposen de la plataforma que facilita la parada i la inclinació del bus sense necessitat d’haver de maniobrar per apropar-se a la vorera.
4. L’actitud dels/ les xofers, que la majoria de vegades es neguen a apropar-se a la vorera i a inclinar el bus -en els llocs on no hi ha la plataforma- perquè perden molt temps, obligant la gent gran a baixar a la calçada mateixa, amb les dificultats lògiques per l’alçada a superar si el bus no s’inclina, i la inseguretat que els comporta no poder baixar directament a la vorera. 
5. La priorització de l’eficàcia del servei i la puntualitat, a la vista de l’increment d’usuaris i les seves exigències.

Aquesta defensora va sol·licitar a TMG que informés respecte de la situació que exposen alguns dels usuaris, i es confirma que hi ha situacions en que es prioritza l’eficàcia del servei en detriment del col·lectiu de gent gran, en els  termes següents:

No totes les parades estan adaptades amb les plataformes que permeten l’aturada del bus sense haver d’acostar-se a la vorera i poder inclinar-lo per facilitar-ne el descens. Cal adaptar moltes parades perquè falta espai, tot i que s’està millorant per racionalitzar les parades, fer-les més grans i poder adaptar-les.

Hi ha parades que estan adaptades, però, tot i així, a vegades hi ha vehicles mal aparcats que en fan mal ús i que provoquen que l’autobús no s’hi pugui aproximar.

Hi ha conductors de bus que no s’aproximen a la vorera quan podrien fer-ho. 
Les instruccions que donen als conductors de TMG és que cal anar a poc a poc, prioritzant la seguretat, i que han d’acostar el bus a la vorera i inclinar-lo i, si cal, estendre la plataforma. Que és cert també, que els busos no poden estar esperant que la gent s’assegui, i per tant de vegades el bus pot arrencar quan algú encara no ha segut. 

TMG diu que prioritzen la seguretat, però que això, de vegades, fa que juntament amb el retard  habitual per la gent que hi puja, els conductors en surtin malparats perquè la gent es queixa, tot i que s’estan fent accions per escurçar línies i que els busos no vagin amb retard. 

A la vista de les queixes i de les explicacions de TMG  aquesta defensora formula les següents consideracions: 

Que tots els ciutadans i ciutadanes de Girona tenen dret a gaudir d’un transport públic en condicions de seguretat i d’igualtat. En aquest sentit, és cert que el transport públic s’ha anat adaptant per complir amb les exigències d’accessibilitat, però encara queden coses per fer, com l’adaptació de totes les parades que encara no disposen de plataforma. 

Que malgrat que TMG afirma que les instruccions que tenen els conductors són les d’acostar-se a la vorera  i inclinar el bus, el cert és que en massa ocasions els conductors es volen estalviar aquesta maniobra i fan baixar les persones a la calçada, perquè no volen perdre temps, amb el risc i la dificultat que comporta per la gent gran i les persones amb dificultats de mobilitat.

Que d’un temps ençà, i especialment després de  tot el canvi que va suposar la pandèmia i de l’acceleració dels processos tecnològics -des de l’administració fins a la banca- els grans oblidats, i especialment perjudicats per aquests nous models, han estat les persones grans.

Això en el transport públic ja es va traduir en la impossibilitat de pagar amb diners en metàl·lic si no es disposava de targeta de transport o de targeta de crèdit, el que ja va provocar que algun conductor intransigent impedís l’accés al bus a persones grans usuàries ocasionals que no disposaven de cap altre mitjà de pagament que no fos moneda de curs legal. Com ja va dir aquesta defensora, som davant una nova forma de discriminació que no s’ha revertit, sempre en pro de l’eficiència i rapidesa del servei. 

La mala praxi que ha quedat exposada respecte a com es porta a terme el servei  de transport públic del bus de TMG, afecta de nou un col·lectiu que -no ho oblidem- cada dia serà més nombrós, i a qui sembla que ens hem assignat el dret de trepitjar-lo en pro de l’eficàcia d’un servei públic del qual ells també en són usuaris, sobretot en major freqüència en determinades franges horàries que s’haurien de tenir en compte.

Per tots aquests motius, i en aplicació dels continguts de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, així com dels drets fonamentals a la igualtat, a la no discriminació, a la igualtat de tracte i del dret a gaudir d’un transport públic en les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, formulo D’OFICI la següent: 

RECOMANACIÓ