Una de les queixes més freqüents que entren a l’Oficina de la Defensora és en relació a les multes derivades d’infraccions de l’Ordenança Municipal de Circulació.

Les ciutadanes i els ciutadans sovint es troben que davant la denúncia dels agents no poden aportar proves de fets negatius o no poden demostrar fets que servirien per destruir la presumpció de veracitat de la qual gaudeixen els agents de l’autoritat. 

La Policia Local gaudeix d’aquesta presumpció, sense la qual no podria exercir les seves funcions, però no podem oblidar que hi ha sempre un possible marge d’error en la seva actuació. En aquest sentit doncs moltes vegades a la ciutadania en general li serà molt difícil demostrar aquest error, perquè li serà impossible aportar prova en contra: per exemple de si en el moment que es va retirar el vehicle la senyal temporal de prohibició era o no visible; de si trepitjava o no una ratlla groga o si podia arribar a impedir el pas de vehicles, etc.

Recordem que sempre que hi ha una actuació de la grua que retira un vehicle es documenta amb imatges precisament per deixar constància de l’estat de conservació del vehicle al moment de ser retirat, per si posteriorment hi hagués alguna reclamació per danys. 

L’article 88 del RDL 6/2015 Text Refòs de la Ley de Tráfico, Circulación de Vehículos y Seguridad Vial, de 30 d’octubre, diu que les denúncies dels agents de l’autoritat competents tenen valor probatori, però també que s’han de recollir tots aquells indicis que puguin ajudar a corroborar els fets denunciats:

Artículo 88. Valor probatorio de las denuncias de los agentes de la autoridad encargados de la vigilancia del tráfico, en el ejercicio de las funciones que tienen encomendadas.
Las denuncias formuladas por los agentes de la autoridad encargados de la vigilancia del tráfico en el ejercicio de las funciones que tienen encomendadas tendrán valor probatorio, salvo prueba en contrario, de los hechos denunciados, de la identidad de quienes los hubieran cometido y, en su caso, de la notificación de la denuncia, sin perjuicio del deber de aquéllos de aportar todos los elementos probatorios que sean posibles sobre el hecho denunciado.

Aquesta Defensora no posa en dubte la presumpció de veracitat de la que gaudeixen els agents, ni el contingut de l’article 88 en relació al valor de les denuncies que formulen, però considera que es deixa de banda el darrer paràgraf d’aquest article, i s’obvia massa sovint el deure que tenen els agents denunciants d’aportar tots els elements de prova possibles, com a garantia pel ciutadà denunciat i de la mateixa actuació dels agents. Reforçar doncs la seva actuació amb mitjans que tecnològicament estan al seu abast –captació d’imatges bàsicament- ajudaria, en primer lloc, a dotar de majors garanties la seva actuació, reduint el marge d’error, i també suposaria una major garantia a la ciutadania, per exercir el seu dret de defensa a l’hora de recórrer les sancions, o fins i tot podria reduir el nombre de recursos davant determinades evidències que no deixarien marge d’error.

Finalment i també en relació a aquest darrer punt sobre les al·legacions i recursos que els ciutadans poden interposar contra les sancions per infracció de les OMC , recordar també que massa sovint han de presentar els recursos sense haver vist l’expedient, o bé han de demanar la suspensió del termini perquè se’ls en doni vista, el que allarga innecessàriament els terminis.

L’article 24 de la CE garanteix el dret a la defensa i a un procediment amb totes les garanties perquè no es produeixi en cap cas indefensió. És obvi que en qualsevol procediment administratiu i màxim si es tracta d’un procediment sancionador s’ha de garantir que el ciutadà pugui exercir el seu dret a defensa per mitjà dels recursos corresponents amb totes les garanties, i una d’elles es precisament el coneixement de totes i cadascuna de les actuacions que consten a l’expedient. Per tant s’ha de garantir a la ciutadania que, dins el termini en què se li notifica una sanció i disposa d’un mes per fer recurs, se li notifiqui també el contingut de l’expedient en la seva integritat, i se li posi a disposició per qualsevol dels mitjans dels quals actualment disposa l’administració.  

Ateses totes aquestes consideracions, i atès que aquesta Defensora considera que la forma com s’actua en relació a les denúncies per multes i a les notificacions de les sancions no garanteixen de forma plena el dret a la defensa de la ciutadania, dret fonamental d’especial protecció de l’article 24 de la CE, formulo la següent:
 

RECOMANACIÓ