La defensora ha vingut detectant respecte de la taxa d’escombraries, que no es permet el prorrateig quan hi ha supòsits de baixa per cessament de l’activitat o canvis de titularitat, i que aquesta taxa és de cobrament únic i anual, segons les ordenances fiscals. 

Considera que un local que està desocupat o sense activitat no pot generar una taxa d’escombraries i que s’hauria de fer un prorrateig per mesos i no cobrar la taxa íntegra a principis d’any, perquè això perjudica especialment als propietaris que a més de perdre els ingressos d’un lloguer es veuen obligats a assumir igualment el cost anual de la taxa de residus. 

L’Ajuntament ha desestimat les peticions de prorrateig en aquests casos, en aplicació del que preveu l’article 6 de les ordenances fiscals que estableixen que aquesta taxa s’acredita el primer dia de l’exercici i que en cas de baixa o canvi de titular, no hi ha dret al prorrateig de la quota. 

Respecte del que diuen les ordenances certament no es discuteix que aquesta taxa sigui de recepció obligatòria, però sí que és veritat que el fet d’haver de pagar la totalitat de la taxa sense possibilitat de prorrateig, és una solució injusta i discriminatòria respecte al que es fa en els casos d’habitatges particulars, en els que s’admet com a mínim el pagament trimestral. 

En el cas del titular d’una activitat, en el moment que aquesta es dona de baixa, deixa d’haver-hi benefici per la prestació del servei, no hi ha receptor del benefici i, per tant, desapareix el subjecte passiu que, segons el que diu l’article 3 de l’ordenança fiscal que regula aquesta taxa “són subjectes passius d’aquesta taxa les persones (...) que resultin beneficiades per la prestació del servei”.

Sembla clar que si no hi ha benefici, si les persones que es consideren subjectes passius no estan beneficiades per la prestació del servei- que seria el cas quan no hi ha activitat i no es generen residus- no hi hauria d’haver obligació de pagament.

En aquells casos que el propietari ve obligat a pagar la taxa d’escombraries quan ha perdut el llogater del local on es feia l’activitat, i, per tant, no hi ha cap generació de residus, es veu doblement perjudicat perquè veu minvats els seus ingressos a causa del cessament del lloguer i a més, no rep cap benefici per la prestació del servei. 

Cal tenir en compte per exemple, que la mateixa ordenança preveu beneficis fiscals en supòsits diversos -article 5-  de manera que es podria considerar establir nous supòsits en aquells casos de cessament o pèrdua de l’activitat.

Atès que existeixen raons de justícia, proporcionalitat i equitat, atès que les situacions que es produeixen amb els lloguers de locals de negoci o d’activitats, especialment en aquests temps de pandèmia i de crisi econòmica períodes en els quals molts propietaris han vist disminuïts els seus ingressos, perquè molts negocis han tancat o els propietaris han hagut de rebaixar els lloguers, i atès que, en canvi, aquesta disminució no s’ha vist, però, reflectida a la taxa d’escombraries, la Defensora de la Ciutadania formula D’OFICI la següent:

RECOMANACIÓ