La 5a edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress, celebrada durant tres dies al Palau de Fires de Girona, ha evidenciat, entre d’altres conclusions, que a curt termini els residus deixaran de ser anònims i d’aquesta manera es pagarà en funció del que es generi a partir de sistemes de recollida amb identificació que funcionen amb èxit a d’altres països i que s’aniran implantant a la resta de l’Estat durant els propers anys. El porta a porta, contenidors tancats amb un xip o un model mixt són algunes de les tècniques que del 18 al 20 d’abril han presentat ponents procedents de diversos punts del continent. Experiències que s’han combinat amb debats i taules rodones que han comptat amb la participació de testimonis d’un àmbit més proper. Amb una directriu europea que marca que a partir del 2025 el percentatge de reciclatge dels residus municipals haurà de créixer de manera notable respecte l’actual, es planteja un repte pel que fa a l’aparició de noves taxes, la protecció de dades dels usuaris i la implicació dels ciutadans. La darrera jornada del congrés ha situat el seu focus d’atenció en les oportunitats i reptes conductuals pel que fa a aquests sistemes amb identificació. Les experiències en primera persona de representants d’Estocolm (Suècia), els Països Baixos i les regions de Bihor (Romania) i Hertfordshire (Anglaterra) han sigut les protagonistes d’un dia que s’ha tancat amb una xerrada a càrrec de Marta Romo, experta en neurociència, que ha fet reflexionar als assistents amb dinàmiques i pautes a tenir en consideració perquè el cos accepti qualsevol canvi a la vida. 

L’assistència total durant tres dies ha sigut de 1.700 persones i s’ha superat d’aquesta manera el rècord establert l’any passat. El congrés ha reunit una trentena d’expositors i diversos testimonis de ciutats i regions internacionals, així com també d’àmbit estatal i català com ara Madrid, Girona, Tarragona, Manlleu, Cardedeu i Usurbil i la comarca d’Urola Erdia al País Basc. Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona, en fa una valoració molt positiva: “Ha tornat a quedar demostrar que el #wasteinprogress cada any es supera i està arribant a uns estàndards d’altíssima qualitat. És un esdeveniment esperat entre el sector, amb una alta participació i que genera un important impacte econòmic a la ciutat. Amb una temàtica ajustada al context actual i una selecció de ponents molt treballada, ha permès tornar a aportar solucions als reptes que tenen a dia d’avui els ajuntaments, que veuen en el nostre fòrum el lloc on poder conèixer de primera mà experiències de referència en matèria de residus”.

Eines i accions per canviar els hàbits de les persones

La tercera jornada ha servit per abordar tot allò relacionat amb les reticències que generen les implantacions d’aquests nous models de recollida de residus, exposant les estratègies que cal aplicar per minimitzar les pors dels usuaris i administracions. La psicologia conductual s’ha convertit en un dels conceptes estrella del dia i n’han parlat els neerlandesos Luuk Bos i Anne Claudia Lanting, psicòleg i Teamlead Sostenible de D&B, respectivament. La seva ponència ha reflectit la necessitat de seguir una sèrie de pautes per canviar el comportament de les persones, en aquest cas amb l’objectiu de dur a terme un determinat sistema de recollida de residus que xoca amb els hàbits i les rutines arrelades al llarg de les últimes dècades. Perquè la societat es mostri oberta als canvis, han explicat que cal abordar tres punts clau: “S’ha de permetre a l’usuari una certa autonomia i no obligar-lo a fer quelcom d’entrada perquè si no es tancarà en banda i es generarà una evident reticència. També s’han d’oferir garanties que fer servir aquests models de gestió de residus té un impacte directe, com ara mostrar que gràcies a separar la resta orgànica es pot fer gas verd perquè funcionin els autobusos. Si hi ha dubtes, arriba llavors la resistència. I l’ésser humà és bastant gandul i tendeix a conservar la energia, pel que canviar d’hàbits no és fàcil i llavors apareix la incapacitat de fer-ho. Aquí és on s’han d’implicar les administracions i autoritats locals, mostrant fins a on es vol arribar i ajudant el ciutadà, de mica en mica”. 

Per implicar la societat de manera directa en el reciclatge, a la regió anglesa de Hertfordshire existeix l’organització “Waste Aware”, que té una gran trajectòria en campanyes de comunicació amb el propòsit d’augmentar la participació ciutadana. Helena Jackson, la seva coordinadora, ha aprofitat l’altaveu del #wasteinprogress per admetre, d’entrada, que “no és fàcil convèncer a la gent” quan del que es tracta és de canviar d’hàbits, però que malgrat aquesta suposada primera barrera s’han dut a terme una sèrie d’accions que han corroborat que “la majoria de gent vol ajudar a millorar el medi ambient”. Igualment, Jackson ha manifestat que “una cosa és que hi hagi predisposició i una altra, que s’aconsegueixi tirar endavant per assolir uns objectius. Es tracta d’aprofitar aquest entusiasme de les persones. Com? Intentem ser molt clars, engrescant els ciutadans i portant-los cap al nostre terreny amb iniciatives i campanyes divertides, cridaneres”. Amb el suport del govern local, per exemple, es va convidar a tota una comunitat a un esmorzar per treballar la separació de la resta orgànica, preguntant directament a cadascú com ho faria i explicant quines serien les conseqüències de les seves accions. S’han creat marques cridaneres amb dissenyadors coneguts i a les xarxes s’han penjat fotografies de “persones reals” per demostrar que tota la societat hi pot estar implicada. “Tu mateix, el teu veí o aquell pare o mare de l’escola dels teus fills”, ha detallat, per “fer-ho més proper”. Tampoc ha faltat la informació porta per porta o l’organització de xerrades i trobades per arribar a sectors més amplis de població.   

Els casos d’Estocolm (Suècia) i Salacea (Romania)

Dues de les ponències internacionals d’avui han servit per explicar casos d’implantació de nous mètodes de recollida de residus amb identificació i quina ha sigut la reacció de la població. La localitat romanesa de Salacea va ser la primera de la regió de Bihor que va iniciar un sistema porta a porta identificat. “La gent primer va tenir por. Perquè no entenia molt bé què s’havia de fer i perquè ningú volia ser sancionat si no actuava correctament”, han reconegut Pásztai Zoltán i Horváth Béla. El representant en ecologia i medi ambient de Bihor i l’alcalde de Salacea, respectivament, han explicat que a partir d’una forta campanya d’educació i divulgació la confiança i el compromís de la població han anat a l’alça. “Abans tots els residus anaven en un únic contenidor. Ara en tenim de més petits i fraccionats. Vam informar a la gent que volíem crear un món millor i que si algú ho feia malament, no se’ls penalitzaria sinó que se’ls explicaria com fer-ho correctament”. A partir d’aquí, la millora ha sigut evident: “Només un 10 per cent dels usuaris va mostrar els seus dubtes, però els vam acabar dient que si volien conservar els contenidors grossos haurien de pagar el doble i aquí es va acabar el problema”. Considerat com un “procés” en constant evolució, en un any les xifres són molt positives perquè “tothom ha vist que aquesta és la solució i també els polítics, que estan implicats. A Salacea i Bihor la recollida selectiva és d’un 65% dels residus i en d’altres zones del país, del 45 o 50%”.

Una excel·lent acceptació ha rebut el nou model de recollida de residus en una àrea d’Estocolm (Suècia) que comprèn uns 3.000 habitatges. Per evitar les congestions de trànsit, fer fora els camions, eliminar la contaminació acústica, minimitzar les emissions i convertir-lo en un espai més segur, es disposa d’un sistema híbrid, amb una recollida per aspiració soterrada i també pneumàtica. El mètode funciona amb tecnologia RFID que serveix per recollir dades i informació dels usuaris i, alhora, permet millorar els seus comportaments a partir de comentaris sobre les seves accions. N’ha parlat Henrik Siepelmeyer (doctorant, màster i llicenciat a la Universitat de UiA i KHT Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm) i Lars-Olov Andersson (director tècnic i responsable de recollida de residus pneumàtics SVOA). “No és un sistema del tot nou, es fa a d’altres llocs de Suècia i a més països, però tot i així sempre pot representar una novetat per aquells que no el coneixen. Ens hem trobat una molt bona acollida. La societat té una elevada consciència ambiental i des del primer moment ha existit la voluntat de reduir l’evident problema amb el trànsit”. Aquesta tècnica, a part de reduir l’espai que ocupa al carrer, no genera mala olor i fa a tothom partícip. “Tots comparteixen el mateix sistema i disposem del càlcul de la quantitat de residus que llança cada unitat familiar. Una informació que es pot consultar. La teva i la del veí, per exemple, així que cadascú coneix quin és el seu comportament i els d’aquells qui conviuen amb ell”. Amb el detall d’aquestes dades, després es poden organitzar intervencions per millorar els hàbits de recollida de la gent i incorporar noves normes socials.      

Cinc edicions del #wasteinprogress

El #wasteinprogress, que avui ha tancat la seva cinquena edició, va néixer el 2017 amb l’objectiu de reunir a Girona empreses i administracions d’arreu de l’Estat per compartir experiències al voltant de la gestió de residus i la voluntat de millorar les ciutats i el futur dels seus habitants a partir de la posada en comú d’experiències sobre una temàtica concreta. Amb el pas dels anys s’ha convertit en un fòrum de referència estatal en matèria de gestió de residus municipals. D’entrada es van posar al damunt de la taula els diferents models d’èxit de les grans ciutats, comptant amb la participació de 410 administracions i 21 empreses especialitzades. Una xifra que va augmentar el 2018, quan el fil conductor va ser la gestió de residus en regions i municipis turístics i grans esdeveniments. La tendència va continuar a l’alça, amb 560 administracions i 24 empreses especialitzades el 2019, en què es va parlar sobre el pagament per generació i tecnologia. Després de dos anys de parèntesi per la pandèmia del coronavirus, el 2022 el congrés va celebrar la seva quarta edició amb rècord d’assistència (1.500 persones), fins a 620 administracions i 25 empreses especialitzades. L’orgànica com a element clau en els nous models de recollida selectiva en va ser el seu tema principal.