Header: Acció Climàtica

Acció Climàtica

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona redueix la quantitat d’algues del riu Onyar per evitar pudors davant el tancament de la sèquia Monar

L’assecatge del canal durant uns dos mesos comportarà una reducció de l’aigua del riu Onyar, en el seu pas pel Barri Vell.

Imatge dels treballs al riu Onyar

L’Ajuntament de Girona ha començat a treure algues del riu Onyar davant les obres que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) farà a la sèquia Monar i que obligaran a tancar el canal durant uns dos mesos, a partir del 3 d’octubre. Aquests treballs consisteixen a refer els desperfectes que el temporal Glòria va causar al parc d’aigües braves de la Pilastra, a Salt. L’assecatge de la sèquia, que desemboca a l’Onyar a l’alçada del pont de Pedra, comportarà que el tram del riu que transcorre pel Barri Vell quedi pràcticament sec. És per aquest motiu que el consistori ha començat a reduir la matèria orgànica del riu amb l’objectiu d’evitar les pudors que pugui ocasionar el tancament del canal. 

“Tot l’any fem una gestió activa de l’Onyar seguint criteris ambientals i paisatgístics per tal de potenciar-ne els elements naturals i a la vegada integrar el riu en l’entorn. Amb les obres que es faran les properes setmanes, ens hem volgut avançar i deixar el riu a punt davant aquesta circumstància excepcional, perquè tingui les mínimes afectacions possibles al medi”, ha afirmat el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés.

Aquesta setmana s’ha reduït la quantitat d’algues que creixen al centre de la llera per tal de millorar l’aspecte del riu i evitar que els flotants hi quedin enganxats. El riu Onyar porta de mitjana 0,5m³/s i juntament amb la sèquia Monar, que en porta 3m³/s, fa que el tram del Barri Vell porti aigua de costat a costat. Un cop es redueixi l’aigua del riu, s’inspeccionarà el fons de la llera i es trauran manualment els residus que es puguin detectar.

Els treballs van a càrrec de l’empresa UTE Social Jardinera Girona 2020, composta per la Fundació Mas Xirgu i Drissa, encarregada del servei de manteniment i neteja dels rius i rieres, espais verds i periurbans. Actualment, s’estan modificant lleugerament els criteris de manteniment del medi natural per seguir el “Pla de conservació i manteniment dels rius urbans de Girona”. Aquest pla estableix no només netejar i reduir riscos, sinó millorar alhora la funcionalitat dels rius com a corredors naturals, potenciar la biodiversitat i sumar esforços per a una ciutat més sostenible.

Amb l’aplicació del nou pla es potencien diferents accions com comptar amb una bona estructura de la vegetació de ribera, fet que contribueix a una millor adaptació davant les avingudes, i evita arrossegaments i que els ponts quedin obstruïts. També es treballa en la creació d’hàbitats, ja que una vegetació de ribera ben desenvolupada contribueix a assolir un equilibri del sistema i, per tant, plagues com el mosquit tigre queden esmorteïdes i es poden controlar millor. Alhora es busca dotar de més verd la ciutat per millorar la qualitat de vida de les persones. 

Durant l’any s’executen diferents accions de manteniment dels rius per a la millora de l’ecosistema urbà i la lluita contra el canvi climàtic. Una d’elles és l’eliminació d’espècies exòtiques invasores, les quals impedeixen la creació de boscos de ribera autòctons més resilients a episodis extrems com el temporal Glòria. Les principals espècies invasores que hi ha a la ciutat són la canya (Arundo donax), l’ailant (Ailanthus altíssima) i la robínia (Robinia pseudoacacia).

Pel que fa als treballs forestals, es realitzen podes, tales de peus d’arbres morts i es retiren els taps que es generen a la llera, així com es fan desbrossades selectives. Els troncs d’arbres morts sense risc i la fusta morta a terra es manté per a la creació d’hàbitat pels animals com els ocells, els insectes o els amfibis.

També es protegeixen les espècies vegetals d’interès, es mantenen els rebrots i es creen zones de refugi sense desbrossar. Alhora es planta vegetació autòctona en clots i es protegeixen els marges dels rius aprofitant material de tales i desbrossades. L’objectiu és millorar la qualitat de l’aigua. 

Tornar