Girona va acollir ahir l’acte de presentació de l’informe acadèmic que dona el tret de sortida al Pacte Nacional per la Llengua i que porta per títol “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”. El vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, va obrir el torn de paraula a la trobada celebrada a l’Auditori Josep Irla de la seu Generalitat de Girona. També hi van intervenir la subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinachs; la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, i l’acadèmic Miquel Àngel Pradilla. En aquest document, elaborat per un equip d’experts de reconeguda trajectòria, s’explica el diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i és el punt de partida per iniciar un procés participatiu obert a les entitats, forces polítiques, organitzacions i la ciutadania. 

Fins al juny, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitza-ran, juntament amb altres institucions i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. L’objectiu  és transmetre la informació sobre l’estat de la llengua a les entitats principals de cada territori, per tal d’animar-les a organitzar actes (debats, conferències...) al voltant de la llengua i estendre el debat públic sobre el català.

Tothom qui vulgui podrà col·laborar a través del procés obert a la participació ciutadana a través del web: pacteperlallengua.gencat.cat.

La previsió és que a la tardor s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Amb aquest procés del Pacte Nacional per la Llengua es pretén incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. 

Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

Font: Govern.cat