Benvolgut alumnat, professorat i famílies...

Qui diu que el llenguatge no sexista i inclusiu atempta contra l’economia del llenguatge? Intentarem  trencar amb aquesta idea.

L’economia del llenguatge és un dels arguments més utilitzats en els debats lingüístics quan es parla del llenguatge inclusiu i, sobretot, dels desdoblaments. Sovint es presenta l’economia del llenguatge com si fos el pilar fonamental sobre el qual s’estructura la nostra llengua. Ara bé, si aquest principi fos una llei a complir, ens expressaríem amb sons mínims i, en canvi, podem trobar moltes situacions de la nostra vida quotidiana en què donem més pes a altres criteris com els de justícia —per tal d’incloure la diversitat de persones— o per aconseguir una major expressivitat. La negació és un clar exemple de com l’economia del llenguatge no és un principi que sempre preval quan parlem:

L’ús de barres, només puntualment!

Si heu arribat fins aquí, haureu comprovat com el llenguatge no sexista i inclusiu és tot un món per descobrir que va molt més enllà d’utilitzar formes dobles i barres. Aquesta darrera fórmula ens permet estalviar espai en un document, però el seu ús hauria d’estar restringit i només convindria utilitzar-lo en textos breus i esquemàtics com títols, impresos, notes, gràfics, relació de llocs de treball, ofertes de feina, concursos, oposicions o formularis: 

Atenció! Elimineu les barres dels textos que hagin de ser llegits en veu alta, sobretot dels discursos.

Abans de tancar la pestanya del butlletí, us convidem a redactar aquesta frase sense utilitzar les dobles formes.
Qui ho vol provar?

Cal informar, atendre i orientar els ciutadans, les ciutadanes, els proveïdors, les proveïdores, els concessionaris i les concessionàries de l’Administració...

La solució la trobareu en el proper butlletí.