L’Ajuntament de Girona i La Sorellona recuperaran 24 basses de la ciutat, entre les quals destaca la bassa circular dels aiguamolls de les hortes de Santa Eugènia. L’objectiu és millorar l’estat de conservació d’aquests punts d’aigua a través de la gestió de les espècies invasores que provoquen la pèrdua de la biodiversitat de la zona, entre altres mesures. A més, es crearan 20 basses per tal de recuperar la infraestructura blava de la ciutat i augmentar la connexió entre els diferents espais naturals.

Aquest matí, el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot i Cantalosella, i el president de La Sorellona, Quim Pou, han presentat les mesures que s’engloben dins el projecte GiroNat de renaturalització de la ciutat. "El GiroNat és un projecte transversal i participatiu que compta amb diferents entitats i que recau en la renaturalització de la ciutat de Girona per diferents barris i amb diferents actuacions al carrer, escoles o entorn natural. Aquestes actuacions donaran una transformació urbana i social a Girona de manera gradual els propers anys, un objectiu imprescindible per guanyar resiliència davant de la crisi climàtica que vivim”, ha afirmat el regidor Sergi Cot.

Una de les actuacions principals és la recuperació de la bassa circular dels aiguamolls de les hortes de Santa Eugènia. En aquest punt es poden observar diverses espècies d’aus aquàtiques, tortugues d’aigua autòctones, amfibis i altres espècies singulars. Aquesta zona humida, però, pateix principalment una elevada densitat d’espècies exòtiques. Aquestes, principalment peixos, quelonis i decàpodes, han desequilibrat l’ecosistema aquàtic i impedeixen l’establiment i la reproducció de la fauna aquàtica autòctona. 

“Aquesta massa d’aigua urbana que forma part dels aiguamolls de les hortes de Santa Eugènia és una de les basses més grans de la ciutat que, des de la seva creació, fa uns 30 anys, té un problema que impedeix l’establiment d’espècies autòctones i una adequada recuperació ecològica. Estem parlant de la presència i la proliferació d’espècies exòtiques. És per aquest motiu que hem començat a buidar la bassa per retirar les espècies invasores i tornar les autòctones al medi”, ha explicat el president de La Sorellona, Quim Pou. 

La via d’entrada principal de les espècies exòtiques és el reg que alimenta la bassa, actualment sec. Aprofitant aquesta situació, s’ha instal·lat un filtre de sorres al final del reg i a l’entrada d’aigua de la bassa, amb l’objectiu d’impedir l’entrada de peixos exòtics. Un cop el reg es reactivi, aquest nou dispositiu permet l’entrada d’aigua, però impedeix l’entrada d’espècies invasores a la bassa. 

Després d’aplicar aquesta solució, ara s’està fent una actuació de control de les espècies al·lòctones en aquesta massa d’aigua. S’ha començat a buidar la bassa per poder capturar les espècies exòtiques i així millorar l’estat de conservació d’aquest hàbitat aquàtic que es troba inclòs en la Xarxa Natura 2000.

La major part d’espècies exòtiques que han colonitzat la bassa són peixos. Per tant, la millor opció per aconseguir erradicar-los és mitjançant el buidatge de l’aigua. S’ha escollit dur a terme la mesura a l’hivern perquè tant quelonis com decàpodes estan inactius, ja que són de sang freda i les temperatures a l’hivern són baixes, i aquest fet en facilita la captura. 

Avui ha començat el buidatge de la bassa amb motobombes, que durarà fins divendres. Paral·lelament, s’aniran fent pesques successives amb equips de pesca elèctrica i amb nanses. Es rescataran les possibles espècies autòctones que hi puguin aparèixer i es tornaran al riu Ter. La bassa romandrà seca durant uns mesos, per tal d’augmentar les possibilitats d’èxit per a l’erradicació de les espècies invasores.
 
En concret, a les basses s’han detectat un mínim de 7 espècies exòtiques de peixos (Lepomis gibbosus, Gambusia holbrooki, Phoxinus sp., Carassius auratus, Cyprinus carpio, Rutilus rutilus i Luciobarbus graellsii), 3 espècies de quelonis exòtics (Trachemys scripta, Mauremys sinensis i Pseudemys nelsoni) i 1 espècie de decàpode (Procambarus clarkii).

Pel que fa a la resta de basses de la ciutat, tant les naturals com les urbanes, es duran a terme diferents actuacions de recuperació. En aquests punts, principalment, es plantarà vegetació, es crearan refugis per a la fauna, s’impermeabilitzaran les basses perquè no perdin aigua i es crearan rampes per amfibis i altra fauna que pot caure accidentalment a la bassa (com eriçons o petits mamífers). 

D’altra banda, està previst crear 20 basses repartides per diferents punts de la ciutat. En aquests moments, s’està estudiant els possibles llocs on es podrien ubicar. Cal tenir en compte, que ja se n’ha creat una de nova al costat de la Torre de Taialà. 

El projecte GiroNat compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.