L’Ajuntament de Girona ha participat aquest matí en l’acte en defensa de la sobirania local i contra la judicialització de la gestió pública de l'aigua organitzat a Terrassa per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMEAP). L’objectiu de la trobada, en què hi han assistit diversos municipis i ens locals afectats, era el de donar suport a un manifest conjunt, i fer valer la sobirania local, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública.

Durant l’acte, el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, ha defensat remunicipalització de l’aigua i ha condemnat la judicialització de tot aquest procés. “Tenim el ferm convenciment que l'aigua és un bé públic i el seu accés és un dret humà que cal garantir, per això crèiem que cal apartar els interessos dels que han demostrat que aquest no és el seu objectiu. Si volen judicialitzar la gestió de l'aigua, han de saber que no se'n sortiran. Les remunicipalitzacions són un procés irreversible i amb actes com el d'avui ho volem deixar clar”, ha explicat. 

Terés també ha denunciat la política de la por amb què s’està tractant aquest tema: “Hi ha empreses concessionàries que han tingut dècades per fer inversions a les que s'havien compromès i que no han tirat endavant per maximitzar el seu benefici. En el nostre cas, aquests incompliments ens han portat a finalitzar el contracte, i ara ens trobem que ens ho recorren tot davant el contenciós administratiu. L'objectiu és clar, intentar ofegar-nos i fer-nos por amb maniobres jurídiques que ens facin desistir del nostre objectiu de transitar cap a la gestió pública directa, però no ho aconseguiran”. 

A Catalunya, cada cop són més els municipis i ens locals que han decidit que la millor forma de prestar el servei d’aigua, al seu territori, era la gestió 100% pública. Però en resposta a aquest moviment, s’està donant una creixent judicialització d’aquests processos. Al voltant de 40 municipis i ens locals que els darrers anys havien iniciat processos de recuperació de la gestió directa, des del propi municipi o per mitjà de fórmules mancomunades, han vist com la seva voluntat política de disposar d’una gestió pública ha estat portada als tribunals pels operadors privats.

Tot i que són els ajuntaments i ens locals els que tenen la competència per decidir quin és el model de gestió que més se’ls escau, els operadors privats no estan assumint que cada cop més la tendència sigui la gestió pública, i estan recorrent i impugnant sistemàticament les decisions dels governs locals, grans o petits: des de contenciosos administratius a querelles penals, passant per la impugnació de consultes ciutadanes o denunciant a personal municipal.

A més de l’Ajuntament de Girona, estaven convidats a l’acte els ajuntaments d’Arenys de Munt, Badalona, Balenyà, Barberà del Vallès, Barcelona, Bellpuig, Campdevànol, Camprodon, Cerdanyola, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, El Brull, El Prat de Llobregat, Figaró-Montmany, La Bisbal d’Empordà, La Palma de Cervelló, Llanars, Llinars del Vallès, Maçanet de la Selva, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olèrdola, Olost, Ripollet, Salt, St. Adrià de Besòs, St. Boi de Llobregat, St. Cugat del Vallès, Sta. Coloma de Cervelló, Sta. Coloma de Gramenet, St. Feliu de Buixalleu, St. Feliu de Llobregat, St. Hilari Sacalm, St. Julià de Vilatorta, St. Llorenç d’Hortons, St. Vicenç de Torelló, Sarrià de Ter, Terrassa, Torelló, Tremp i Vila-rodona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i el Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya.