L’Ajuntament de Girona ha proposat un nou reglament dels pressupostos participatius, síntesi de totes les opinions i idees recollides en el procés obert per reformar-los. Algunes de les novetats són que el sistema es realitzarà almenys un cop per mandat, que es dividirà el municipi en unitats territorials que podran incloure diferents barris i que les propostes es treballaran en tallers oberts a tota la ciutadania. 

El nou reglament té per objectiu que la selecció dels projectes sigui més participada per al conjunt d'entitats i ciutadania i que l’execució posterior sigui més senzilla. La proposta es portarà a votació en el Ple municipal del pròxim dilluns, dia 12 de desembre, per poder-ne fer l’aprovació inicial. 

“L’objectiu principal de la nova normativa és resoldre les problemàtiques i les carències identificades durant la fase de diagnosi del procés participatiu obert per reformar els pressupostos participatius de la ciutat de Girona. Les conclusions més importants extretes d’aquest procés conduïen cap a un nou model inclusiu, que incentivi l’elaboració de propostes conjuntes, en un nombre més reduït i competitiu, i que prevegi espais oberts on aquestes propostes puguin ser treballades amb més temps entre entitats, ciutadania i personal municipal. Tot un conjunt d’idees que hem recollit en aquest nou reglament”, afirma el regidor de Participació de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés. 

Amb la nova normativa els pressupostos participatius es realitzaran almenys un cop per mandat, en comptes de fer-se de forma anual, per tenir marge per poder executar les propostes. A més, el municipi es dividirà en unitats territorials, i no per barris. Cada unitat estarà formada per diferents barris amb l’objectiu de fraccionar la ciutat en 8 o 9 sectors màxim. En cada edició dels pressupostos participatius es concretarà aquesta divisió, així com la quantitat econòmica, el calendari d’execució, l’organització dels tallers i el funcionament de la votació, entre d’altres.

Les propostes d’inversions que la ciutadania faci arribar hauran de fer referència a un dels tres àmbits establerts. Un d’ells és Ciutat Verda, on s’inclouen projectes per fomentar la protecció dels espais naturals i espais verds, i la promoció de l’eficiència energètica, la bona gestió de l’aigua o la reducció de la contaminació. Un altre àmbit és Ciutat Viva, amb idees per promoure el lleure, la cultura, l’esport i una ciutat activa. I, per últim, es podran fer propostes sobre Ciutat Transformadora, és a dir, que tinguin per objectiu millorar o crear noves infraestructures per a l’espai públic de la ciutat o l’aplicació de noves tecnologies.

Una altra de les novetats és que totes les propostes presentades es traslladaran i es concretaran en tallers presencials de debat ciutadà oberts a tothom, amb l’objectiu que les que es portin a valoració tècnica i econòmica es construeixin a partir de la deliberació conjunta i passin de ser propostes individuals a propostes col·lectives. De cada taller en podran sortir un màxim de dues propostes que passaran a la següent fase, que tant podran fer referència a la unitat territorial concreta com a la ciutat en general. 

A partir d’ara tindran dret a vot totes les persones majors de 16 anys empadronades a la ciutat de Girona per fomentar d’aquesta manera la cultura participativa de les persones joves. Fins ara només podien votar els majors de 18 anys. 

El seguiment de la implementació de les propostes es realitzarà de forma participada. Es convocarà un espai de trobada per convidar a la ciutadania a participar en el seguiment de l’execució dels projectes. 

“Aquest reglament és l’oportunitat que volem posar a l’abast d’entitats i associacions per participar i plantejar possibilitats de debat amb visió de barri i també de ciutat, amb l’objectiu de destinar recursos a projectes de millora del conjunt de Girona”, explica la regidora de Ciutadania i Dinamització del Territori del consistori, M. Àngels Cedacers i Hervàs.

El procés de reforma

El procés de revisió dels pressupostos participatius va començar a principis del 2020 amb l’objectiu de reformar el reglament actual davant el canvi produït a la societat en relació amb les polítiques de participació ciutadana. La primera fase va ser la d’anàlisi documental a partir de la recollida de totes les propostes de millora. Seguidament, a partir d’un conveni de col·laboració amb la Universitat de Girona, el catedràtic de Ciència Política Quim Brugué va realitzar quasi 40 entrevistes a diverses persones que han format part dels pressupostos participats dels barris durant aquests anys, i a partir d’aquestes va redactar l’informe de diagnosi.

Tot seguit, es va utilitzar una plataforma web de participació per obrir la fase de debat. Amb aquesta eina es van recollir 33 propostes de millora del procés dels pressupostos participats, realitzades tant per part d’algunes entitats veïnals com de la ciutadania en general, sobre els principals temes de debat extrets de l’esmentat informe de diagnosi. 

La darrera fase d'aquest procés participatiu va consistir en la realització de tres taules de treball virtuals formades per una trentena de persones participants entre entitats, ciutadania, grups polítics i altres agents socials. Les principals conclusions a les quals es va arribar amb aquest treball conjunt realitzat durant tot el procés participatiu van servir de punt de partida per a la consulta pública que posteriorment es va realitzar.

Les propostes concretes que es van presentar en el marc de tot aquest procés participatiu han servit per definir el nou escenari dels pressupostos participatius de Girona per als propers anys.