L’Ajuntament de Girona ha posat punt final al primer gran bloc del cicle “Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys” amb un fòrum ciutadà que ha tingut lloc aquest vespre al Teatre Reparada Domènech del Centre Cívic Sant Narcís. De gener a març, han tingut lloc diferents activitats centrades en la reflexió sobre els reptes de futur del municipi. El segon bloc del cicle començarà la propera tardor i es focalitzarà a repassar la història del bimil·lenari de la fundació de la ciutat.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha obert l’acte d’avui amb una conferència en què s’han donat a conèixer algunes de les conclusions  sorgides del cicle de debat “Girona, any 2100” que es va dur a terme el passat mes de febrer i que va reunir diferents especialistes del món acadèmic i professional per tractar qüestions com la intel·ligència artificial, l’educació, el canvi demogràfic o els béns comuns.

“Les generacions que viuran l’any 2.100 ja han nascut i són entre nosaltres. Aquesta commemoració serveix per interpel·lar-nos com a ciutat al voltant de quins són els principals reptes de present i de futur que tenim”, ha subratllat l’alcalde, que ha afegit que “la realitat de Girona en el futur no es pot entendre sense la seva àrea urbana, que avui d’una manera o altra ja és la ciutat real. No podem pretendre construir la ciutat del 2.100 mirant només el nostre terme municipal i els seus límits territorials. La mobilitat, l’habitatge, la cultura, els serveis i els equipaments... ens els hem de plantejar en clau d’àrea urbana, a partir de la cooperació entre municipis, d’una governança compartida en què tindrem el repte de mantenir la idiosincràsia, la identitat pròpia de Girona, integrant, al mateix temps, accions, infraestructures i recursos amb els nostres pobles i ciutats veïnes, amb la voluntat de tenir més i millors serveis públics, un teixit productiu i econòmic més fort i preparat, una millor gestió de l’entorn i del territori, o el que és el mateix, que ens permeti viure millor”.

A continuació, ha estat el torn de sis representants del món associatiu de la ciutat, que han pres la paraula per parlar sobre la Girona del futur des de diferents àmbits. En primer lloc, ha intervingut el president de la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Girona, Roger Casero, des de l’àmbit associatiu i veïnal, qui ha ressaltat que “els barris no han de ser només un element de divisió territorial, sobretot han de guanyar pes i importància en la vertebració de la ciutat en clau de gestió dels recursos i serveis, planificació urbanística, participació ciutadana i cohesió social”. 

Seguidament, el director del grup MIFAS, president de la Federació Ecom i president del Clúster èxit, Albert Carbonell, des de l’àmbit de l’accessibilitat i la inclusió, ha remarcat que “la discapacitat no és un atribut, sinó que és l’entorn qui crea les barreres per a una veritable igualtat entre persones”.

La docent i formadora de docents Lluna Port, des de l’àmbit educatiu, ha centrat el seu discurs en si “la qüestió de les pantalles a les escoles ja no és només un tema educatiu sinó que s’ha convertit en un tema de salut pública” . 

A continuació, la vicepresidenta segona de la Cambra de Comerç de Girona, Lídia Vidal, des de l’àmbit econòmic; ha fet èmfasi en el fet que  “sempre hem treballat per tenir un turisme de qualitat, però també entenem que s’ha de saber regular adequadament” i que “tots sabem que el comerç de proximitat i de qualitat dona vida a la ciutat. Però, avui dia, no és fàcil aixecar la persiana cada dia”.

El director de Fundació SERGI,  Lluís Puigdemont, des de l’àmbit de l’acció social i la solidaritat, ha destacat que “cal avançar per aconseguir una Girona que sempre posi les persones en el centre, sobretot, per defensar la igualtat d'oportunitats, per l'accés als drets socials més bàsics i a l'estat del benestar, per la lluita en contra el racisme i tota mena de discriminació”.

I, per acabar,  la directora de la Fundació Emys i membre de l’Associació Catalana de la Comunicació Científica, Ivette Casadevall, des de l’àmbit de l’acció climàtica, ha manifestat que “Girona, com totes les ciutats del món, afronta el repte de transformar-se en un model de ciutat resilient, on la natura, l’aigua i l’energia es gestionin per garantir un futur sostenible i pròsper per a les generacions que vindran”.

Finalment, s’ha obert un espai de participació de la ciutadania, que ha pogut fer arribar a l’alcalde les seves preguntes o reflexions sobre els temes tractats o aquells que tenen a veure amb la Girona del futur. L’educació, la cultura, el civisme, la mobilitat, el medi ambient, l’habitatge, el comerç local o la gestió dels residus han protagonitzat les preguntes que ha fet arribar la ciutadania a l’equip de govern.  

L’acte d’avui, al qual han assistit una seixantena de persones, ha estat dinamitzat pel director de l’emissora de ràdio municipal Girona FM, Oriol Mas.