Itinerari per les Hortes de Santa Eugènia | Menja't Girona
Pla de sostenibilitat turística en destinació
Itinerari
Les Hortes de Santa Eugènia, de la història a l’actualitat
1. FORMACIÓ DE LES HORTES
Les primeres referències sobre la colonització agrària a la ciutat es remunten al segle X. El sistema de rec entre el Ter i els rius Onyar i Güell van permetre regar les primeres hortes. A causa del creixement demogràfic de la ciutat, l’espai de les hortes anava creixent. Va ser al segle XII quan es van formar les hortes de Santa Eugènia, Sant Pere, Pedrera i Verneda. Els clergues i abats tenien el dret directe sobre aquests terrenys, i cedien el domini a burgesos de la capital que, alhora, el cedien a altres persones que eren les que treballaven la terra.
Saber-ne més:
1. FORMACIÓN DE LAS HUERTAS
Las primeras referencias sobre la colonización agraria de la ciudad se remontan al siglo X. El sistema de riego entre el Ter y los ríos Onyar y Güell permitieron regar las primeras huertas. Debido al crecimiento demográfico de la ciudad, el espacio de las huertas fue creciendo. Fue en el siglo XII cuando se formaron las huertas de Santa Eugènia, Sant Pere, Pedrera y Verneda. Los clérigos y abades tenían el derecho directo sobre estos terrenos, y cedían el dominio a los burgueses de la capital que, al mismo tiempo, lo cedían a otras personas que eran las que trabajaban la tierra.
1. FORMATION DES POTAGERS
Les premières références sur la colonisation agricole dans la ville remontent au Xe siècle. Le système d’irrigation entre le Ter et les fleuves Onyar et Güell a permis d’arroser les premiers potagers. En raison de la croissance démographique de la ville, l’espace des potagers se développait peu à peu. C’est au XIIe siècle que les potagers de Santa Eugènia, Sant Pere, Pedrera i Verneda furent constitués. Les clercs et les abbés exerçaient un droit direct sur ces terres, et en cédaient le domaine aux bourgeois de la capitale qui, à leur tour, le cédaient à d’autres personnes qui se chargeaient de travailler la terre.
1. HOW THE GARDENS WERE FORMED
The earliest references to the agricultural colonization of the city date back to the 10th century. The irrigation system between the Ter, Onyar and Güell Rivers brought water to the first Vegetable Gardens. With the demographic growth of the city, they occupied an ever-growing area of land. In the 12th century, the Santa Eugènia, Sant Pere, Pedrera and Verneda Vegetable Gardens were formed. Clergymen and abbots had direct rights to these lands, and they transferred control to the bourgeoisie of the capital who then granted usage rights to those who worked the land.
2. AIGUAMOLLS, ESPAI RIBERENC
El fet que les Hortes estiguin a tocar del riu Ter fa que siguin un espai de gran valor ecològic. Per una banda, trobem el paisatge de les hortes i, per una altra, el parc fluvial de les Ribes del Ter. Tot plegat fa que sigui un espai catalogat per la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. A més, a prop del riu s’hi van recuperar dues basses que es nodreixen de l’aigua que arriba de la séquia després de regar les hortes i que fan la funció de filtre ecològic abans que l’aigua torni al riu.
Saber-ne més:
2. HUMEDALES, ESPACIO RIBEREÑO
El hecho de que las Huertas estén al lado del río Ter hace que sea un espacio de gran valor ecológico. Por una parte, encontramos el paisaje de huertos, y por otro lado, el parque fluvial de las Riberas del Ter. Todo ello hace que sea un espacio catalogado por la Red Natura 2000 de la Unión Europea. A todo ello se le añade que cerca del río se recuperaron dos balsas que se nutren del agua que llega de la acequia después de regar los huertos, y que hacen la función de filtro ecológico antes de que el agua vuelva al río.
2. LES AIGUAMOLLS, OU ZONE HUMIDE, UN ESPACE AU BORD DE LA RIVIÈRE
Comme les Potagers se trouvent à côté du fleuve Ter, cet espace présente une grande valeur écologique. D’un côté, on trouve le paysage des potagers et, de l’autre, le parc fluvial des Rives du Ter. L’ensemble constitue une zone classée Réseau européen Natura 2000. En outre, deux bassins ont été récupérés près de la rivière, alimentés par l’eau provenant du canal d’irrigation après avoir arrosé les potagers. Ils font office de filtre écologique avant que l’eau ne retourne à la rivière.
2. MARSHLANDS, A RIVERBANK TERRITORY
Their location alongside the Ter River make the Vegetable Gardens an area of major ecological value. On one hand, the landscape of the cultivable land and on the other, the Ter Riverbanks Fluvial Park. It all adds up to it being a space listed by the Natura 2000 Network of the European Union. What’s more, two ponds located near the river have been recovered. They are filled with the water from the irrigation channel after the gardens have been watered, and act as ecological filters before the water returns to the river.
3. HISTÒRIA DELS CULTIUS, UN PAISATGE DE MOSAIC
La producció de cultiu ha estat diversa al llarg dels segles. En època medieval s'hi podien trobar cebes, pastanagues, naps, cols i fruita fresca com cireres, préssecs, prunes, etc. Al segle XVIII apareixen testimonis del planter. Més tard, arribaren els productes heretats d'Amèrica com la patata, el blat de moro o la mongeta. Al segle XX apareixen dues novetats: les flors i les hortalisses. Tots aquests cultius es portaven fins a la plaça de les Cols, que actualment és la rambla de la Llibertat.
Saber-ne més:
3. HISTORIA DE LOS CULTIVOS, UN PAISAJE DE MOSAICO
La producción de cultivo ha sido diversa al largo de los siglos. En época medieval se podía encontrar cebollas, zanahorias, nabos, coles y fruta fresca como cerezas, melocotones, ciruelas etc. En el siglo XVIII aparecen testimonios del plantero. Más tarde, llegan los cultivos heredados de América como la patata, el maíz, o la judía. En el siglo XX aparecen dos novedades: las flores y las hortalizas. Todos estos productos se llevaban hasta la plaza de las Coles que actualmente es la Rambla Llibertat, donde se encuentra la Oficina de Turismo y el punto de inicio de la ruta.
3. HISTOIRE DES CULTURES, UN PAYSAGE DE MOSAÏQUE
La production de cultures a été diverse au fil des siècles. À l’époque médiévale, on pouvait y trouver oignons, carottes, navets, choux et fruits frais (cerises, pêches, prunes, etc.). Au XVIIIe siècle apparaissent des témoignages de pépinières. Plus tard, arriveront les cultures héritées des Amériques comme la pomme de terre, le maïs ou le haricot. Au XXe siècle, deux nouveautés apparaissent : les fleurs et les légumes verts. Toutes ces cultures étaient transportées jusqu’à la plaça de les Cols, qui correspond actuellement à la Rambla de la Llibertat, où se trouve l’Office du Tourisme et le point de départ du parcours.
3. HISTORY OF THE CROPS, A MOSAIC LANDSCAPE
Different crops have been grown here over the centuries. In medieval times, there were onions, carrots, turnips, cabbage, and fresh fruit such as cherries, peaches, plums, and more. There are records of the vegetable garden’s nursery dating to the 18th century. Later, plants brought from America such as potatoes, corn and beans would make their appearance. There were two new developments in the 20th century: flowers and garden vegetables. The harvested fruits and vegetables were brought to the Plaça de les Cols, now the site of the Rambla de la Llibertat, where the Tourism Office, and the starting point for the route, are located.
4. EVOLUCIÓ DE LA PROPIETAT
Fins a finals del segle XIX les Hortes de Santa Eugènia eren propietat d’un grup molt determinat, la catedral de Girona i el monestir de Sant Pere de Galligants. Progressivament, es va fragmentar entre famílies i el nombre de propietaris va anar creixent. Els feudals que posseïen aquestes terres, varen cedir a tercers part dels seus drets. Amb diferents lògiques i ritmes acabaria arribant fins avui dia. A principis del segle XXI l’objectiu d’aquest conreu comercial i professional canvia cap a un correu d’autoconsum i d’esbarjo.
Saber-ne més:
4. EVOLUCIÓN DE LA PROPIEDAD
Hasta finales del siglo XIX las Huertas de Santa Eugènia eran propiedad de un grupo muy determinado, la catedral de Girona y el monasterio de Sant Pere de Galligants. Progresivamente se fue fragmentando entre familias y el número de propietarios fue creciendo. Los feudales que poseían estas tierras, fueron cediendo a terceros parte de sus derechos. Con diferentes lógicas y ritmos, acabaría llegando hasta el día de hoy. A principios del siglo XXI el objetivo de este cultivo comercial y profesional cambia hacia un cultivo de autoconsumo y de ocio.
4. ÉVOLUTION DE LA PROPRIÉTÉ
Jusqu’à la fin du XIXe siècle, les Potagers de Santa Eugènia appartenaient à un groupe bien défini, la cathédrale de Gérone et le Monastère de Sant Pere de Galligants. Progressivement, ils ont été fragmentés entre familles et le nombre de propriétaires a augmenté au fil du temps. À l’époque féodale, ceux qui possédaient ces terres cédèrent une partie de leurs droits à des tiers. Suivant des logiques et des rythmes différents, ils finirent par arriver jusqu’à nos jours. Au début du XXIe siècle, l’objectif de cette culture commerciale et professionnelle se transforme en culture d’autoconsommation et de loisirs.
4. PROPERTY EVOLUTION
Until the end of the 19th century, the Santa Eugènia Vegetable Gardens belonged to a certain group of owners, the Girona Cathedral and the Sant Pere de Galligants Monastery. The property was gradually split among different families, and the number of owners grew. The feudal lords of these lands transferred some of their rights to other parties. Following different patterns and paces, the property has reached us as we find it today. In the early 21st century, the purpose of the Vegetable Gardens changed from commercial and professional farming to recreational gardening for the grower’s own consumption.
5. ELS MASOS
El concepte de mas està molt arrelat a les terres gironines. Es tracta d’un model d’explotació agrària de dimensió mitjana i amb la construcció d’una casa de camp (o masia). Antigament aquesta modalitat estava fora del perímetre de les hortes i s’agrupava a prop de l’església. Actualment la majoria han desaparegut. Els més destacables d’avui dia són Mas Batlle i la Torre de Millàs. El primer, convertit en un centre cívic, Can Ninetes, i al segon se’l coneix com a Cal Gras, situat al sud-est de les hortes.
Saber-ne més:
5. LAS MASÍAS
El concepto de masía está muy vinculado a las tierras gerundenses. Se trata de un modelo de explotación agraria de dimensión mediana y con la construcción de una casa de campo. Antiguamente esta modalidad estaba fuera del perímetro de las huertas y se agrupaba cerca de la iglesia. Actualmente la mayoría han desaparecido. Las más destacables de hoy en día son Mas Batlle y la Torre de Millàs. El primero convertido en un centro cívico, Can Ninetes, y al segundo se le conoce como Cal Gras, situado al sudeste de las huertas.
5. LES « MAS »
Le concept de mas est très enraciné dans les terres de la région de Gérone. Il s’agit d’un modèle d’exploitation agricole de dimension moyenne et avec la construction d’une maison de campagne (ou masia). Autrefois, ce système se situait en dehors du périmètre des potagers et était regroupé à côté de l’église. Actuellement la plupart ont disparu. Les plus notables à l’heure actuelle sont le Mas Batlle et la Torre de Millàs. Le premier, transformé en centre civique, Can Ninetes, et le deuxième connu sous le nom de Cal Gras, situé au Sud-Est des potagers.
5. “MASOS” (FARM ESTATES)
The concept of the mas farm estate is deeply ingrained in Girona culture. It is a model for a mid-size agricultural operation, articulated around the construction of a masia or farmhouse. Historically, this model of farm would be found outside the garden land, with the estate houses grouped near the church. Most of them are gone now. Today, the most noteworthy are Mas Batlle and Torre de Millàs. The former has been repurposed into the Can Ninetes Civic Center. The second is known as Cal Gras, and is located south-east of the Vegetable Gardens.
6. LA SÉQUIA MONAR
Antigament el rec era de propietat privada però amb els temps es va municipalitzar. La Séquia Monar, rec Comtal o encara Monar Reial, és un rec artificial alimentat per una desviació de les aigües del Ter que s’estén durant 6 km fins arribar al riu Onyar. És l’espina dorsal que ha fet possible i ha vertebrat el territori de les hortes, l’existència de les quals està estretament vinculada a la séquia i al seu flux d’aigua. També va estar molt vinculada al subministrament d’aigua per a la indústria.
Saber-ne més:
6. LA ACEQUIA MONAR
Antiguamente el riego era propiedad privada, pero con el tiempo se municipalizó. La acequia Monar, riego Comtal o aún Monar Real, es un riego artificial alimentado por una desviación de las aguas del Ter que se extiende durante 6 km hasta llegar al río Onyar. Es la columna vertebral que ha hecho posible y ha vertebrado el territorio de las huertas, la existencia de las cuales está estrechamente vinculada a la acequia y a su flujo de agua. También estuvo muy ligado al suministro de agua para la industria.
6. LA SÈQUIA MONAR
Autrefois, le canal d’irrigation constituait une propriété privée, mais avec le temps il est devenu propriété de la municipalité. La Séquia Monar (aussi appelée Rec Comtal ou encore Monar Reial), est un canal d’irrigation artificiel alimenté par une déviation des eaux du Ter qui s’étend sur 6 km avant de parvenir jusqu’au fleuve Onyar. C’est la colonne vertébrale qui a permis et a structuré le territoire des potagers, dont l’existence est étroitement liée au canal d’irrigation et à son flux d’eau. Il a également été fortement lié à l’approvisionnement en eau pour l’industrie.
6. THE MONAR IRRIGATION CANAL
This irrigation ditch was once privately owned. But in time, it became municipal property. The Monar irrigation channel, also known by the names of Comtal or even Monar Reial irrigation canal, is an artificial canal fed by a diversion of the Ter River. It runs for 6 km before emptying into the Onyar River. It is the backbone that makes these Vegetable Gardens possible. Their existence is closely linked to the ditch and the water flowing in it. The ditch has also played an important role in providing water for local industrial activity.
7. XARXA DE RECS
És d’origen medieval com la mateixa séquia. L’aigua del canal es desvia a través d’uns orificis, “ulls”, cap a una sèrie de recs. Aquest sistema de rec secundari es deriva en recs terciaris i són els que arriben finalment a les hortes, gràcies al desnivell. Els hortolans accedeixen lliurement a l’aigua.
Saber-ne més:
7. RED DE RIEGOS
Es de origen medieval como la misma acequia. El agua del canal de desvía a través de unos orificios, “ojos”, hacia una serie de riegos. Este sistema de riego secundario se deriva en riegos terciarios y son los que finalmente llegan a las huertas, gracias a su desnivel. Los hortelanos acceden libremente a su agua.
7. RÉSEAU D’IRRIGATION
Il date du Moyen-Âge, tout comme le canal d’irrigation. L’eau du canal est déviée par le biais d’orifices, des « yeux », vers une série de petits canaux d’irrigation. Ce système de canal d’irrigation secondaire est dérivé en canaux d’irrigation tertiaires, qui parviennent finalement jusqu’aux potagers, grâce au dénivelé. Les horticulteurs ont libre accès à l’eau.
7. IRRIGATION DITCH NETWORK
The network of ditches dates back to medieval times, just like the canals themselves. The water from the canal is diverted through a number of openings, known as “eyes”, into the ditches. This secondary irrigation system is then diverted into a third set of ditches, which then reach the gardens, flowing toward them on a downward gradient. Gardeners have free access to the water.
8. ELS MOLINS
El topònim de Monar prové de la deformació del terme molinar i ens adverteix de l’estreta vinculació que el canal ha tingut amb aquest tipus d’instal·lacions industrials. Al llarg del recorregut de la séquia tenim constància d’almenys una vintena de molins de diferents tipus: fariner, paperer, esmolador, entre d’altres. Anys després, es varen aprofitar les estructures per instal·lar les primeres fàbriques: metal·lúrgica i cotonera.
Saber-ne més:
8. LOS MOLINOS
El topónimo de Monar proviene de la deformación del término molinar y nos advierte de la estrecha vinculación que el canal ha tenido con este tipo de instalaciones industriales. A lo largo del recorrido de la acequia tenemos constancia de al menos una veintena de molinos de diferentes tipos: harinero, papelero, afilador, entre otros. Años después, se aprovecharon las estructuras para instalar las primeras fábricas: metalúrgica y textil.
8. LES MOULINS
Le toponyme de Monar provient de la déformation du terme molinar (zone de moulins) et nous signale le lien étroit du canal à l’époque avec ce type d’installations industrielles. Tout au long du parcours de la séquia (canal), nous avons connaissance d’au moins une vingtaine de moulins de différents types : à farine, à papier, à moudre, entre autres. Des années plus tard, on a profité des structures pour y installer les premières fabriques de métallurgie et de coton.
8. MILLS
The toponym “Monar” was derived from the term “molinar” (place of mills), and evokes the close association that the canal historically had with these industrial installations. On the route along the irrigation canal there used to be over 20 mills of different types; mills to make flour and paper, or grind grain, among others. Years later, these premises were reused to build the first factories: metal works and cotton mills.
9. LA INDÚSTRIA
La zona de Santa Eugènia, degut a la seva situació geogràfica, ha estat molt vinculada a l’activitat industrial, i per tant, a la séquia Monar. La presència de diversos molins a principis del segle XVII ens dona pistes del moviment industrial d’aquella època, seguit de la filatura de cotó que adquirí la família Marfà després d’uns anys. També destaquen les fàbriques farineres i empreses de metall mecàniques.
Saber-ne més:
9. LA INDUSTRIA
La zona de Santa Eugènia, debido a su situación geográfica, ha estado muy vinculada a la actividad industrial, y por tanto, a la acequia Monar. La presencia de diversos molinos a principios del siglo XVII nos da pistas del movimiento industrial de aquella época, seguido de la hilatura de algodón que adquirió la familia Marfà después de unos años. También destacan las fábricas harineras y empresas de metal mecánicas.
9. L’INDUSTRIE
La zone de Santa Eugènia, du fait de sa situation géographique, a été fortement liée à l’activité industrielle, et par conséquent, au canal de la séquia Monar. La présence de divers moulins au début du XVIIe siècle nous donne des indices du mouvement industriel de cette époque, suivi de la filature de coton, acquise par la famille Marfà au bout de quelques années. On y distingue également les usines de farine et les entreprises mécaniques de métal.
9. INDUSTRY
Thanks to its geographic location, the Santa Eugènia area has been closely linked to industrial activity, and consequently, with the Monar irrigation ditch. The presence of a number of mills in the early 17th century gives an idea of the industrial activity already underway at that time, followed by the cotton spinning mill that the Marfà family acquired some years later. Other significant examples were the flour mills and metal works.
10. URBANITZACIÓ
Fins al segle XIX, Santa Eugènia era un petit nucli conformat per diverses cases i masos entorn de l’església parroquial, envoltat de terres agrícoles. El creixement demogràfic va desencadenar un creixement urbanístic. El caràcter agrícola de l’espai s’anà diluint a mesura que augmentava la construcció d’habitatges i edificis de serveis. Diversos projectes permeteren urbanitzar hortes i terres de secà al barri de la Rodona, un nou barri travessat per la séquia Monar.
Saber-ne més:
10. URBANIZACIÓN
Hasta el siglo XIX, Santa Eugènia era un pequeño núcleo conformado por diversas casas y masías alrededor de la iglesia parroquial, rodeado de tierras agrícolas. El crecimiento demográfico desencadenó un crecimiento urbanístico. El carácter agrícola del espacio se fue diluyendo a medida que aumentaba la construcción de viviendas y edificios de servicios. Diversos proyectos permitieron urbanizar las huertas y las tierras de secano al barrio de la Rodona, un nuevo barrio por donde cruza la acequia Monar.
10. URBANISATION
Jusqu’au XIXe siècle, Santa Eugènia était un petit noyau constitué de quelques maisons et mas autour de l’église paroissiale, entouré de terres agricoles. La croissance démographique a déclenché une croissance urbaine. Le caractère agricole de l’espace s’est dilué au fur et à mesure que la construction de logements et de bâtiments de services augmentait. Plusieurs projets ont permis d’urbaniser les potagers et les terres sèches dans le quartier de la Rodona, nouveau quartier traversé par le canal de la séquia Monar.
10. URBAN DEVELOPMENT
Up until the 19th century, Santa Eugènia was a small ensemble of homes and farmhouses that had been built around the parish church, surrounded by farmland. But demographic growth triggered greater urban development. The territory began to lose its agricultural character as more buildings and service facilities went up. A number of projects allowed the urban development of garden and dry-farming lands in the Rodona district, a new neighborhood straddling the Monar irrigation ditch.
11. PLA GÜELL
El creixement urbanístic va produir-se en detriment d’algun espai d’hortes. Un clar exemple és la zona Güell entre el 1937 i el 1940. Aquest espai va ser hortícola fins al 1970, quan es van construir dos grans blocs que popularment es coneixen com els pisos de “La Caixa”; el desencadenament de diferents problemàtiques urbanístiques va fer que el barri creixés en densitat d’habitatges i de serveis de manera desordenada. La construcció de les places Prudenci Bertrana i Miquel del Palol van ser clau per crear un espai de trobada i per cohesionar el barri. Així doncs, el procés urbanístic va donar un caire diferent al pla de les hortes.
Saber-ne més:
11. PLANO GÜELL
El crecimiento urbanístico se produjo en detrimento de algún espacio de huertas. Un claro ejemplo es la zona Güell entre 1937 y 1940. Este espacio fue hortícola hasta finales de 1970, cuando se construyeron dos grandes bloques conocidos popularmente como los pisos de “La Caixa”; el desencadenamiento de diferentes problemáticas urbanísticas hizo que el barrio creciese en densidad de viviendas y de servicios de manera desordenada. La construcción de las plazas Prudenci Bertrana y Miquel de Palol fueron claves para crear un espacio de encuentro y para cohesionar el barrio. Así el proceso urbanístico dio un sentido diferente al plan de las huertas.
11. LE PLAN GÜELL
La croissance urbaine se produisit au détriment de quelques espaces de potagers. La zone Güell, entre 1937 et 1940, en est un bon exemple. Cet espace a été horticole jusqu’en 1970, date de la construction de deux grands blocs populairement appelés les « logements de La Caixa » ; le déclenchement de différentes problématiques urbaines a entraîné une croissance en densité de logements et de services de manière désordonnée. La construction des places Prudenci Bertrana et Miquel del Palol a été essentielle pour créer un espace de rencontre et pour structurer le quartier. Le processus urbain a donc donné à la plaine des potagers un aspect différent.
11. PLA GÜELL (GÜELL FLATLANDS)
Urban growth meant the sacrifice of lands that had been used for Vegetable Gardens. One clear example of this is the Güell area, between 1937 and 1940. This was cultivable land until 1970, when two large residential towers, popularly known as the “La Caixa” apartments, were erected. A series of different urban planning problems led to the neighborhood growing in housing density and services in a disorganized manner. The construction of Prudenci Bertrana and Miquel del Palol Squares were key steps to creating public gathering spaces that helped bring the neighborhood together. This urban development process gave the vegetable garden flatlands a new complexion.
12. LES CASES D’HORTA
Van tenir un pes fonamental en la producció local de verdures, fruita, planter i cereals. Els productes de les hortes es portaven a vendre al mercat, especialment al que es feia a la plaça del Mercat del Lleó. Bona part d’aquestes tasques s’han perdut ja que després de la jubilació d’aquests hortolans, ningú les va assumir. Algunes d’aquestes cases encara hi són amb funcions ben diferents, com Ca l’Escolà o Cal Gras. Altres, com Can Po Vell, s’han rehabilitat com a centre de formació professional i ocupacional.
Saber-ne més:
12. LAS CASAS DE HUERTA
Tuvieron un peso fundamental en la producción de verduras, fruta y cereales. Los productos de las huertas se llevaban a vender al mercado, especialmente en el que se hacía en la plaza del Mercado del Lleó. Gran parte de estas prácticas se han perdido después de la jubilación de los hortelanos, nadie las asumió. Algunas de estas casas aún están, pero con funciones muy diferentes, como por ejemplo Ca l’Escolà o Cal Gras. Otras, como Can Po Vell, se ha rehabilitado como centro de formación profesional y ocupacional.
12. LES MAISONS DES JARDINS POTAGERS
Elles ont joué un rôle essentiel dans la production locale de légumes verts, de fruits, de plants et de céréales. Les produits récoltés dans les jardins potagers étaient vendus sur le marché, en particulier celui qui avait lieu sur la plaça del Mercat del Lleó. Une bonne partie de ces tâches se sont perdues, car une fois que ces horticulteurs sont partis à la retraite, personne n’a pris le relais. Quelques-unes de ces maisons sont encore là, mais leurs fonctions sont bien différentes, notamment Ca l’Escolà ou Cal Gras. D’autres, comme Can Po Vell, ont été rénovées pour en faire un centre de formation professionnelle.
12. “CASES D’HORTA” (GARDEN HOUSES)
These houses played a fundamental role in the local production of fruits, vegetables, nursery plants and grain. The produce from the gardens was taken to be sold in the market, especially the one held in the Mercat del Lleó square. Many of these tasks have disappeared. Once those produce gardeners retired, there was no one to keep them up. A few houses, such as Ca l’Escolà or Cal Gras, are still standing and used for different purposes. Others, like Can Po Vell, have been renovated and are used as professional and vocational training centers.
13. ORGANITZACIÓ I PROTECCIÓ DEL TERRITORI
El 2005 s’implanta un pla especial de les Hortes per protegir els usos i valors de l’espai i custodiar-ne el patrimoni, així com aturar l’abandonament i deteriorament. També es crea la Plataforma en Defensa de les Hortes i Ribes del Ter. Actualment hi ha 600 parcel·les, la majoria de propietat privada i la resta de l’Ajuntament. Només el 10 % dels propietaris cultiven directament la seva horta. El 2008 es crea l’Associació d’Usuaris de les Hortes amb vocació de promoure’n l’ús social a través del lloguer.
Saber-ne més:
13. ORGANIZACIÓN Y PROTECCIÓN DEL TERRITORIO
En el 2005 se implanta un plan especial de las Huertas para proteger los usos y valores del espacio y custodiar el patrimonio, así como frenar el abandono y deterioro. También se crea la Plataforma en Defensa de las Huertas y la Ribera del Ter. Actualmente hay 600 parcelas, la mayoría de propiedad privada y el resto, del Ayuntamiento. Solo el 10% de los propietarios cultivan directamente su propia huerta. En el 2008 se crea la Asociación de Usuarios de las Huertas con vocación de promover su uso a través del alquiler.
13. ORGANISATION ET PROTECTION DU TERRITOIRE
En 2005, un plan spécial pour les Potagers a été mis en œuvre pour protéger les usages et les valeurs de l’espace et sauvegarder son patrimoine, ainsi que pour mettre fin à l’abandon et à la détérioration. On assiste aussi à la création de la Plate-forme de Défense des Potagers et des Rives du Ter. On compte actuellement 600 parcelles, dont une bonne partie appartient à des particuliers et le reste à la Mairie. Seulement 10 % des propriétaires cultivent directement leur potager. En 2008, l’Association des usagers des Potagers est créée en vue d’en promouvoir l’usage social par le biais de la location.
13. ORGANIZATION AND PROTECTION OF THE TERRITORY
In 2005, a special plan was implemented for the Gardens to protect the territory’s uses and assets, and preserve its heritage, while also stopping the abandonment and deterioration of this area. The Platform for the Defense of the Vegetable Gardens and Ter Riverbanks was also established. There are now 600 plots. Most are privately owned. Those that aren’t belong to the municipal government. Only 10% of the owners actually farm their own garden. In 2008, the Garden Users Association was created to promote the social use of the plots through rental agreements.
14. UN PASSEIG PER LES HORTES
Les Hortes de Santa Eugènia s’articulen a partir de diversos camins i corriols que conviden a perdre-s’hi. A banda de ser un espai de cultiu, és també un lloc de gran valor ecològic, ambiental, paisatgístic, estètic, cultural, sociològic i d’oci. Es tracta d’un espai variat amb diversitat d’elements contraposats.
Saber-ne més:
14. UN PASEO POR LAS HUERTAS
Las Huertas de Santa Eugènia se articulan a partir de diversos caminos y senderos que invitan a perderse. Además de ser un espacio de cultivo, es también un lugar de gran valor ecológico, ambiental, paisajístico, estético, cultural, sociológico y de ocio. Se trata de una zona variada de diversidad de elementos contrapuestos.
14. PROMENADE DANS LES POTAGERS
Les Potagers de Santa Eugènia s’articulent autour de divers chemins et sentiers qui invitent à s’y perdre. Ils constituent non seulement un espace de culture, mais aussi un endroit d’une grande valeur écologique, environnementale, paysagiste, esthétique, culturelle, sociologique et de loisirs. Il s’agit d’un espace varié composé d’une diversité d’éléments confrontés.
14. A WALK THROUGH THE GARDENS
Santa Eugènia Vegetable Gardens are articulated through a number of roads and pathways that invite visitors to pleasantly lose their way as they amble along. It’s more than just cultivable land; this area is also a major ecological, environmental, landscape, esthetic, cultural, sociological and leisure asset. It is a varied territory, with a broad diversity of counterbalancing elements.
15. LA GENT DE LES HORTES
Entre hortes públiques i privades es comptabilitzen unes 600 parcel·les. El perfil dels usuaris és molt heterogeni. Hi ha un nombre significatiu de persones nascudes a la ciutat, però d’arreu, procedent de les diferents onades migratòries que han configurat la població de Girona. Per residència, només un de cada deu usuaris viu al Barri de Santa Eugènia. És a dir, el projecte de les Hortes públiques abraça pràcticament tots els barris de la ciutat.
Saber-ne més:
15. LA GENTE DE LAS ‘HORTES’
Entre huertos públicos y privados se contabilizan unas 600 parcelas. El perfil de los usuarios es muy heterogéneo. Hay un número significativo de personas nacidas en la ciudad, pero procedentes de todas partes, fruto de las diferentes oleadas migratorias que han configurado la población de Girona. Por residencia, solo uno de cada diez usuarios vive en el Barrio de Santa Eugènia. Es decir, el proyecto de los Huertos públicos abarca prácticamente todos los barrios de la ciudad.
15. LES GENS DES JARDINS POTAGERS
Entre jardins potagers publics et privés, on compte environ 600 parcelles. Le profil des usagers est très hétérogène. Il y a un nombre significatif de personnes nées dans la ville, mais aussi venues de partout, issues des différentes vagues migratoires qui ont façonné la population de Gérone. En matière de résidence, seul un usager sur dix vit dans le quartier de Santa Eugènia. Autrement dit, le projet des Jardins Potagers Publics touche pratiquement tous les quartiers de la ville.
15. THE PEOPLE OF THE VEGETABLE GARDENS
Between public and private vegetable gardens, there are around 600 plots. The profile of users is highly heterogeneous. There is a significant number of people born in the city, but also people from all over, coming from the different waves of migration that have shaped Girona's population. In terms of residence, only one in ten users lives in the Santa Eugènia neighbourhood. In other words, the Public vegetable Gardens project reaches practically all the neighbourhoods of the city.
16. PORTES I PERÍMETRES
Per ubicar les Hortes direm que el sud de l’espai està limitat per la séquia Monar, que coincideix amb la façana urbana, i per tant, el batec social. Alhora és on trobem Can Ninetes i La Marfà. Al nord trobem la façana natural del riu Ter i els aiguamolls. A l’est trobem el Parador del Güell i a l’oest la façana agrícola.
Saber-ne més:
16. PUERTAS Y PERÍMETROS
Para ubicar las Huertas diremos que el sud del espacio está limitado por la acequia Monar, que coincide con la fachada urbana, y por tanto, el latido social. Al mismo tiempo, es donde encontramos la zona natural del río Ter y los humedales. Al este encontramos el Parador del Güell y al oeste la fachada agrícola.
16. PORTES ET PÉRIMÈTRES
Pour situer les Potagers, disons que le Sud de l’espace est délimité par le canal de la séquia Monar, qui coïncide avec la partie urbaine, et par conséquent, le rythme social. En même temps, c’est là que se trouvent Can Ninetes et La Marfà. Au Nord, on trouve la partie naturelle du fleuve Ter et les Aiguamolls (zones humides). À l’Est, on trouve le Parador del Güell et à l’Ouest la partie agricole.
16. GATES AND BOUNDARIES
Let’s situate the Vegetable Gardens. Their southern boundary is the Monar irrigation ditch, which runs along Girona’s first row of urban buildings, putting the Gardens in contact with the social pulse of the city. This is where you’ll find Can Ninetes and La Marfà. To the north, the natural border is the Ter River and the Marshlands. To the east, the Parador del Güell and to the west, the boundary is formed by agricultural land.
ENTREVISTA ANNA BURRASÓ
Entrevista Anna Burrassó, filla d’antics hortolans i veïna de Santa Eugènia.
ENTREVISTA ANNA BURRASÓ
Entrevista a Anna Burrassó, hija de antiguos hortelanos y vecina de Santa Eugènia.
ENTRETIEN ANNA BURRASÓ
Entretien avec Anna Burrassó, fille d'anciens jardiniers potagers et habitante de Santa Eugènia.
INTERVIEW ANNA BURRASÓ
Interview with Anna Burrassó, daughter of former allotment farmers and resident of Santa Eugènia.
ENTREVISTA PONÇ FELIU
La mirada de Ponç Feliu, biòleg i director del Parc Natural del Cap de Creus
ENTREVISTA PONÇ FELIU
La mirada de Ponç Feliu, biólogo y director del Parque Natural del Cap de Creus
ENTRETIEN PONÇ FELIU
Le regard de Ponç Feliu, biologiste et directeur du Parc Naturel du Cap de Creus.
INTERVIEW PONÇ FELIU
The perspective of Ponç Feliu, biologist and director of the Cap de Creus Natural Park.
Pla de recuperació, transformació i resiliència – Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
