m.

Pastisset rodó fet de massapà.

Font: DIEC2

Nota: No podem deixar d'associar les Fires de Sant Narcís amb els panellets per la coincidència temporal amb la festivitat de Tots Sants, dia en què tradicionalment es mengen aquests pastissets. Salvador Garcia-Arbós ho explica així al llibre Girona. Menjars de Fires, Ed. Ajuntament de Girona, 2021: "Les postres de Fires també són totèmiques: els panellets, comprats a la pastisseria o fets a casa, són a la boca de tothom, fins i tot dels que tenen avorrit el massapà.

f.

Lloc on s'exposen mercaderies a la vista de qui compra a terra, en un taulell, en un aparador, etc.

Nota: A la fira trobem parades de castanyes, joguines, llaminadures, etc.

f.

Parada de venda ambulant on es torren castanyes i es couen moniatos.

f.

Parada de venda ambulant on es venen joguines i galindaines.

f.

Parada de venda ambulant on es venen diferents tipus de llaminadures: gominoles, pomes de caramel, cotó fluix de sucre, talls de coco, garapinyades, etc.

Nota: Salvador Garcia-Arbós comenta en relació amb les menges i llaminadures que es venen per Fires: "Per Fires encara fascinen el cotó de sucre, la poma amb caramel, la fruita seca garapinyada, els xurros, les patates de xurrer, el coco, els tramussos i les xufles." (Div. autors, Girona. Menjars de Fires, Ajuntament de Girona, 2021)

El parc de la Devesa és situat a la zona nord-oest de la ciutat, entre els rius Güell, Onyar i Ter. Té una extensió de prop de quaranta hectàrees i és format per una arbreda de plàtans, ordenadament disposats, a l'interior del qual es troben grans espais lliures: els jardins francesos (o del Roserar), el passeig central, i l'antic camp de Mart.

Font: Viquipèdia

Nota: Malgrat que les Fires de Sant Narcís se celebren en diferents llocs de la ciutat, podríem dir que el parc de la Devesa és un dels centres neuràlgics d'aquesta celebració, ja que en una bona part del seu perímetre s'hi instal·len les parades i atraccions i la Fira de Mostres. A més, està ubicat al costat de la Copa, on hi ha les barraques, un altre lloc emblemàtic d'aquesta celebració.

Quatre cercaviles surten de difrents punts de la ciutat: la Baba Babarota (parc de Vista Alegre); la Fal·lera Gironina (plaça de Miquel Santaló); els Gegants de Santa Eugènia de Ter (plaça de l'U d'Octubre de 2017), i els Gegants de l'Esquerra del Ter i Caixa de Trons (plaça de la Independència), i es troben a la plaça de Catalunya per anar a la plaça del Vi.

f. pl.

Patates llescades fines i fregides en oli que podem adquirir en una xurreria. També es coneixen com a patates xips.

Nota: "Les patates del vermut són rosses, però ni són com les que fem fer a casa ni les fem a casa. Per això, en diem patates rosses de xurrer, xurreria o patates rosses de bossa i les anem a comprar." (Salvador Garcia-Arbós, Girona. Menjars de Fires, Ed. Ajuntament de Girona, 2021)

m.

Atracció gran de fira que consisteix en un grup de seients en forma de pèndol que gira sobre el seu eix i es balanceja fins a posar de cap per avall les persones que hi pugen.

Al barri de Sant Narcís, per celebrar les Fires de Girona, es fa la tradicional Penjada de mosques que consisteix en adornar la façana del centre cívic del barri amb una mosca de quasi dos metres. S'amenitza la festa amb una cercavila i un taller infantil de pintar mosques. Aquest acte està organitzat per l'AV Sant Narcís (juntament amb l'Esplai de Sant Narcís, el Casal la Patuleia i l'Ajuntament de Girona).

Dita en què s'enumeren les fires de tres grans ciutats de les comarques gironines com a cites ineludibles.

Dita que remarca el paper clau que van tenir les mosques de sant Narcís, segons explica la llegenda, per vèncer les tropes franceses i foragitar-les.

Narcís Comadira explica d'aquesta manera l'activitat que es vivia a la botiga familiar el dia de Tots Sants: "Tot Sants tornava a ser per als forasters. Tots els pobles dels voltants venien a Fires. Es firaven i anaven a les fires, a les atraccions. Era el dia gran de la botiga." (Div. autors, Anar a Fires. Mirades creuades (I), Ajuntament de Girona, 2017)

f.

Parada de fira que consisteix en un circuit d'aigua on suren uns ànecs de plàstic que duen una anella al llom o al cap. La mainada ha de pescar-los amb una canya amb un ganxo al capdavall. Segons el nombre d'ànecs pescats, reben un premi que sol ser una joguina.

Acte que se celebra durant el Pregó de festa major a la plaça del Vi que consisteix en llençar milers de paperets amb imatges de les mosques de Sant Narcís i els capgrossos de la ciutat.

f.

Llepolia que consisteix en una poma recoberta per una capa solidificada de sucre de color vermell i enfilada en un bastonet.

Nota: També és coneguda com a poma de fira o poma vermella de sucre.

Significa enganyar-lo.

Font: DCVB

m.

Discurs pronunciat en públic en ocasió d'una festa o d'una celebració, que anima la gent a participar-hi.

Font: DIEC2

Acte que dona el tret de sortida de la festa major de Girona. Consisteix en un discurs pronunciat en públic per part d'una personalitat o representants d'una entitat proposats per l'alcaldessa o l'alcalde, al balcó d'autoritats de l'Ajuntament de Girona, amb la finalitat d'anirmar la gent a participar-hi.

Activitat organitzada pels Marrecs de Salt, des de l'any 1997, que consisteix en pujar un pilar de quatre caminat pels noranta graons de l'escalinata de la catedral. Se celebra l'1 de novembre.