Vocabulari de Fires | Servei de dinamització lingüística del català
Vocabulari de Fires
Les Fires mot a mot
El Vocabulari de Fires és un recull de paraules i expressions que solem utilitzar durant les Fires de Sant Narcís. Hi trobareu les definicions d’actes, activitats i imatgeria festiva propis de la festa major de Girona, també les de mots d’ús comú en qualsevol altra fira o festa local.
Se us acut algun mot que només utilitzem per Fires? Quina paraula feu servir: firaire o firataire? Sabeu els noms dels gegants i les gegantes de Girona? Diuen que per Fires plouen mosques i capgrossos?
Amb aquest recull de paraules i expressions fareu vostres, més que mai, les Fires mot a mot...
- Ball de l'Àliga, capgrossos i gegants de la ciutat
Acte tradicional que es fa a la plaça del Vi un cop s'ha llegit el pregó i que consisteix en el ball de l'Àliga i altres figures de la imatgeria històrica de la ciutat.
- ballada de sardanes
f.
També anomenada audició, és una activitat tradicional amb la participació d'una cobla que interpreta sardanes per a ser ballades. Acostuma a durar unes dues hores aproximadament i sovint té lloc en places i carrers amb la participació oberta de tots aquells que vulguin incorporar-se per formar rotllanes tot puntejant. Quan hi participen dues cobles, rep el nom de ballada doble.
Font: portalsardanista.cat
- Balls de plaça
Acte que clou la cercavila inaugural i que se celebra just abans de la lectura del pregó i que consisteix en els balls de la imatgeria festiva de Girona per part de les diferents colles de cultura popular de la ciutat.
- barraques
f. pl.
Espai de la Copa on s'organitzen concerts populars i s'instal·len bars d'entitats de la ciutat que ofereixen begudes i entrepans.
Nota: En el context d'una fira, la paraula barraca designa una caseta com les que serveixen d'abric als firaires o venedors i venedores.
- broqueta moruna
f.
Broqueta de carn adobada.
Font: Termcat
Nota: Broqueta moruna ha estat popularment coneguda com a pinxo moruno, forma que prové del castellà. Salvador Garcia-Arbós parla d'aquesta menja: "Hi ha un consens general que el menjar de Fires és un menjar de carrer. Street food, en diuen ara. Per Fires es van menjar els primers frànkfurts amb mostassa i els primers pinxos morunos." (Garcia-Arbòs, S., Girona. Menjars de Fires, Ed. Ajuntament de Girona, 2021)
- Bruixa de la Catedral
Figura inspirada en la llegenda de la Bruixa de la Catedral, que es va convertir en gàrgola a causa de les seves malifetes. Cada any el dia del pregó de Fires, abans que comenci la gran festa de la ciutat es desperta per aturar la disbauxa. És l'esparriot de la Fal·lera Gironina, és a dir, és l'encarregada d'obrir pas als gegants i a la resta de la colla amb la seva escombra.
Joc Anem a Fires!
Fa molts anys, als homes i les dones que feien de firaires els anomenaven firataires i, cap als anys cinquanta del segle passat a les Fires de Sant Narcís, l’entrepà de frànkfurt es va convertir en una novetat que tothom volia tastar. Per sort, l’essència de les Fires no ha canviat gaire i per això moltes de les paraules que es deien encara perduren. Se t’acut algun mot que només utilitzem per Fires?
Gira el full i descobreix algunes de les paraules més característiques de la festa major de Girona.
Bones Fires de Sant Narcís i, compte!, no deixis escapar cap mosca...
