f. pl.

Atracció de fira consistent en uns gronxadors penjats en una estructura giratòria, en els quals les persones que hi pugen s'envolen quan l'atracció es posa en marxa.

Nota: També es coneixen popularment com les voladores.

Les bitlles catalanes són un esport tradicional català que consisteix en llançar uns bitllots (bitlles petites) contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de tombar-les. Actualment el practiquen unes 2.000 persones a tot Catalunya, on hi ha més d'un centenar de clubs. El campionat de bitlles catalanes se celebra a la Copa.

f.

Concert en què es canten cançons anomenades havaneres. Generalment s'interpreten amb dues o més veus i un acompanyament instrumental de guitarra, acordió i/o contrabaix.

Nota: Les havaneres són danses i cançons de ritme lent, d'aire crioll antillà, segons el DIEC2.

m.

Figura de la cultura popular, amb un cap gros fet de cartó, que sol acompanyar els gegants en els balls i les cercaviles.

Font: Termcat

Nota: Els capgrossos de Girona són: Esquivamosques, Fraret, Merdisser, Mercader, Ballester, Ciutadà, Avi Tata, Pericota, Beneta de la Força, Argentera, Marieta de les Cols, Nena, Galderic, Lira, Dana, Xispa, Llibrerenga, Eugènia, Tomàs i Dimoni. Per saber-ne més consulteu: girona.cat/dinamitzacio/imatgeria i fal-leragironina.cat/cat/cercavila/capgrossos.html

f.

Figura de dona de la cultura popular, amb un cap gros, que sol acompanyar els gegants en els balls i les cercaviles.

Nota: Les capgrosses de Girona són la Pericota, la Beneta de la Força, l'Argentera, la Marieta de les Cols, la Nena, la Dana i l'Eugènia. Per saber-ne més consulteu: girona.cat/dinamitzacio/imatgeria i fal-leragironina.cat/cat/cercavila/capgrossos.html

Obra guanyadora del concurs de cartells de les Fires de Sant Narcís que se celebra cada any per escollir la imatge de les Fires de Sant Narcís.

f.

Atracció de fira consistent en un circuit tancat en què les persones que hi entren troben personatges terrorífics i efectes que provoquen ensurts.

Nota: També es coneix com a túnel de la por.

f.

Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base pàl·lida.

Font: DIEC2

Nota: A les parades de castanyes, s'hi poden comprar paperines amb aquest fruit torrat.

m. i f.

Persona que torra i ven castanyes pels carrers.

Font: DIEC2

Acte que clou les Festes de Sant Narcís amb un espectacle de focs d'artifici al parc de les Ribes del Ter i que acaba amb una gran traca final.

Acte organitzat pels Marrecs de Salt que consisteix en la celebració d'uns petits castells el dia anterior a la diada castellera.

m. pl.

Atracció infantil de fira consistent en diversos elements per a seure-hi, sovint amb formes d'animals o de vehicles i de vegades amb moviment autònom, que estan instal·lats sobre una única plataforma giratòria accionada mecànicament.

Font: Termcat

Nota: Descartem caballitus o carrusel per anomenar aquesta atracció.

f.

Acte de recórrer els carrers del poble amb la música abans de començar una funció o una festa.

Font: DIEC2

Nota: La festa major de Girona s'inicia amb quatre cercaviles que surten de diferents punts de la ciutat i es troben a la plaça Catalunya. Per saber-ne més consulteu l'entrada Passejada de capgrossos.

m.

Nom popular amb què es coneix la Fira de Mostres (consulteu-ne l'entrada).

f.

Beguda fermentada preparada a partir de cereals germinats, especialment ordi, i aromatitzada amb llúpol.

Font: DIEC2

Nota: Birra és una paraula d'ús popular que prové de l'italià, per designar la cervesa. A barraques podem sentir tant un terme, cervesa, com l'altre, birra.

m.

Local, fix o ambulant, amb grades circulars per als espectadors i un espai circular al mig on s'executen exercicis eqüestres, acrobàtics, etc.

Font: DIEC2

Nota: Per Fires de Sant Narcís se sol s'instal·lar com a mínim un circ a la ciutat. És un costum prou arrelat anar amb la mainada al circ per Fires.

f.

Conjunt d'instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l'exterior, especialment el que toca sardanes.

Font: DIEC2

f.

Conjunt organitzat de castellers sota un mateix nom, un mateix color de camisa i dirigits per un cap de colla.

Font: DIEC2

f.

Una colla gegantera o colla de geganters és una agrupació de persones que tenen custòdia dels gegants i els porten a les cercaviles i festes majors. La colla reuneix els geganters, siguin portadors, músics o acompanyants.

Font: Viquipèdia

m.

Sessió en què hom executa un cert nombre de peces de cant o de música instrumental.

Font: DIEC2

Acte popular organitzat per la Comissió de la Copa que consisteix en una menjada popular d'arrossos cuinats per diferents entitats de l'espai de la Copa.

Concurs de la creació artística de la imatge de les Fires de Sant Narcís, que s'utilitza com a cartell i en els elements de difusió i comunicació pública de les Fires.

Concurs en què la gent ha d'escriure uns versots que es llegeixen durant l'espectacle de la Drakofarra.

m.

Joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d'artifici de dracs, de diables i d'altres personatges fantàstics.

Font: DIEC2

Espectacle de foc que recorre els carrers del Barri Vell i que és un dels actes més multitudinaris de les Fires. Es va fer per primer cop l'any 1988, any de fundació dels Diables de l'Onyar. El punt final del recorregut és a la Copa i se celebra el segon dissabte de Fires.

Petit espectacle de foc a càrrec dels Trons de l'Onyar, la colla infantil dels Diables de l'Onyar. El punt final del recorregut és a la Copa i se celebra el segon dissabte de Fires.

m.

Llaminadura gran amb forma de núvol composta de filaments de sucre generalment acolorit embolicats al voltant d'un bastonet, que serveix per a subjectar-la.

Font: Termcat

Nota: Haureu sentit anomenar aquesta llepolia de diverses maneres. També es pot dir sucre filat.

f.

Pasta feta amb una barreja fluida de farina, llet o aigua, i ous, que, en coure's, pren una forma prima i arrodonida, i se sol servir enrotllada o doblegada amb un farciment dolç o salat.

Font: Optimot

m.

Beguda alcohòlica composta per una barreja d'una altra beguda alcohòlica, generalment rom, i una beguda refrescant, generalment cola. En català, la denominació cubata pertany a un registre col·loquial.

Font: Termcat

f.

Atracció de fires en què cada participant fa avançar la figura d'un genet sobre un camell, fent punteria amb unes boles de fusta a uns forats amb puntuació diversa. Com més alta és la puntuació aconseguida amb les boles, més ràpid avança el camell. Qui guanya la cursa obté un premi.

Acte popular que consisteix en fer un taller de construcció de rutlles i una cursa amb aquests cèrcols. Se celebra al carrer de la Rutlla.