Vocabulari de Fires | Servei de dinamització lingüística del català
Vocabulari de Fires
Les Fires mot a mot
El Vocabulari de Fires és un recull de paraules i expressions que solem utilitzar durant les Fires de Sant Narcís. Hi trobareu les definicions d’actes, activitats i imatgeria festiva propis de la festa major de Girona, també les de mots d’ús comú en qualsevol altra fira o festa local.
Se us acut algun mot que només utilitzem per Fires? Quina paraula feu servir: firaire o firataire? Sabeu els noms dels gegants i les gegantes de Girona? Diuen que per Fires plouen mosques i capgrossos?
Amb aquest recull de paraules i expressions fareu vostres, més que mai, les Fires mot a mot...
- la Copa
Espai entre el passeig de Canalejas, a l'inici del qual hi ha l'element escultural anomenat la Copa del 1924, i el parc de la Devesa on s'instal·len les barraques.
- llaminadura
f.
Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.
Font: DIEC2
Nota: En català també podem dir-ne llepolia o llamí. A Optimot trobem aquest aclariment: "Per fer referència al tipus de llaminadura que és un caramel de consistència gomosa obtingut de solucions concentrades de sucre o de sucres als quals s'incorporen gomes o altres gelificants, les denominacions adequades en català són gominola, caramel de goma, goma o pastilla de goma".
- Llegenda de Sant Narcís i les mosques
El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i el 1808.
Font: Viquipèdia
- llit elàstic
m.
Lona subjecta a una estructura metàl·lica rectangular per mitjà d'unes molles que donen elasticitat a la superfície de salt, sobre la qual les persones boten.
Nota: A les Fires, hi trobem atraccions amb llits elàstics, generalment destinats a la mainada.
- lluminàries
f. pl.
Llums que es posen a les finestres, als balcons, als carrers, etc., en senyal de festa.
Font: DIEC2
Nota: Pius Pujadas esmenta en diverses ocasions en el seu llibre Trenta cares, trenta creus i una de canto, CCG edicions- Fundació Valvi (2009), les lluminàries en època de Fires de Sant Narcís, durant els anys quaranta i cinquanta.
Joc Anem a Fires!
Fa molts anys, als homes i les dones que feien de firaires els anomenaven firataires i, cap als anys cinquanta del segle passat a les Fires de Sant Narcís, l’entrepà de frànkfurt es va convertir en una novetat que tothom volia tastar. Per sort, l’essència de les Fires no ha canviat gaire i per això moltes de les paraules que es deien encara perduren. Se t’acut algun mot que només utilitzem per Fires?
Gira el full i descobreix algunes de les paraules més característiques de la festa major de Girona.
Bones Fires de Sant Narcís i, compte!, no deixis escapar cap mosca...
