La legislació actual específica que la durada del lloguer és, com a mínim, de cinc anys si el llogater és persona física o set anys si és persona jurídica.

En el cas que arribi la data final del lloguer, al cap de cinc anys si és persona física o set anys si és persona jurídica com a mínim, i que cap de les dues parts no comuniqui la voluntat de finalitzar-lo amb almenys quatre mesos d’antelació en el cas del propietari, o dos mesos en cas del llogater, el contracte es prorrogarà obligatòriament per terminis anuals fins un màxim de tres anys més.

No és procedent la pròrroga obligatòria del contracte si, un cop transcorregut el primer any de durada, el propietari comunica al llogater que necessita l’habitatge com a habitatge habitual o per als seus familiars de primer grau i consti expressament al contracte de lloguer.

La renda és la quantitat que el llogater ha de pagar al propietari i que ha de ser pactada per totes dues parts en el contracte.

Durant la vigència del contracte, la renda només podrà ser actualitzada pel propietari o pel llogater en la data en què es compleixi cada any de vigència del contracte, en els termes pactats per les parts. A falta de pacte exprés, no s'aplicarà actualització de rendes als contractes.

L'actualització es regirà pel que s'acordi entre el llogater i el propietari. Si no hi ha acord, es farà de conformitat amb la variació experimentada per l'índex de la garantia de competitivitat (IGC), prenent com a mes de referència per a l'actualització el que correspongui a l'últim índex que estigués publicat en la data d'actualització del contracte.

Tingues en compte que pot ser que hi hagi una limitació a l’aplicació d’aquest índex. Per exemple, a partir del març de 2022 i fins al 31 de desembre de 2022 el màxim que es podrà apujar el preu de la renda (A no ser que es pacti una altra cosa) és un 2% del preu.

Actualment, els preus de lloguer es troben limitats per l'Índex de referència de preus de lloguer, un indicador del preu màxim de lloguer ubicat en una zona i amb unes característiques definides. 

Per a més informació sobre la regulació dels lloguers prem AQUÍ.

D'acord amb la Llei de lloguers urbans, és obligatori dipositar una fiança a l'INCASÒL. Aquest tràmit el fa la persona propietària de l’immoble.

En el moment de signar un contracte de lloguer, el llogater ha de dipositar una fiança en metàl·lic equivalent a un mes de renda, que li serà retornada quan finalitzi el contracte, excepte si hi ha incompliment d'alguna clàusula del contracte. Durant els primers cinc anys del contracte no s'actualitza la fiança.

Aquesta fiança és un import equivalent a:

• La renda d'un mes si l'habitatge es considera domicili habitual.
• La renda de dos mesos en el cas d'un habitatge per a un altre ús o per habitatges moblats.

La fiança serveix per respondre, un cop finalitzat el contracte, de qualsevol dany o desperfecte causat a l'habitatge o al seu contingut. Si aquest no és el cas, la fiança ha de ser tornada al llogater quan abandoni l'habitatge en el període màxim d’un mes des de la signatura de la rescissió del contracte i entrega de claus.

En el moment de deixar un habitatge i entregar les claus és molt important que us trobeu amb el propietari a l’habitatge i ho repasseu tot. Aquells desperfectes causats per un mal ús que s’observi que cal reparar i que el seu cost serà descomptat de l’import de la fiança han de quedar per escrit al moment de fer l’entrega de claus. També és recomanable fer fotos de tot. 
Tot allò que es descompti de la fiança s’ha d’acreditar amb factures. No es pot descomptar res que no tingui una despesa acreditable associada.

La part llogatera és qui paga les despeses corrents dels subministraments de la llar. 

Les despeses de comunitat, les despeses extraordinàries i tributs i impostos sobre l’habitatge (IBI, escombraries, etc.) van a càrrec del propietari si no s’indica el contrari en el contracte. Si s’ha pactat per escrit, correspondrà a la part llogatera pagar-les.

Pel que fa a les obres, si la part llogatera vol fer obres de millora, necessita el consentiment per escrit de la part propietària (que podrà augmentar la renda), excepte si es tracta d’adaptar-lo a les necessitats de persones amb discapacitat. 

Aquestes obres i les petites reparacions degudes al desgast diari de l’habitatge aniran a càrrec de la part llogatera. 

Durant el primer període del contracte (5 anys si la propietat és persona física i 7 anys si és persona jurídica), la part propietària no podrà cobrar cap quantitat a la part llogatera en concepte d’obres. La part propietària té l’obligació de fer totes les reparacions necessàries perquè l’habitatge es mantingui en condicions d’habitabilitat. En el cas que els desperfectes siguin causats per la part llogatera, llavors és aquesta part qui les ha d’assumir.