Header: Bòlit

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona

Web provisional | Bòlit

Pàgina web provisional.

Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona (fitxa + presentació)

Bòlit, Centre d'Art Contemporani

Dades de contacte:
Plaça del Pou Rodó, 7-9
17004 GIRONA
+ 34 972 427 627
info@bolit.cat

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabtes: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges i festius: 11 a 14 h

Xarxes: Bòlit

Fitxa - Bòlit_StNicolau

Bòlit_StNicolau

Dades de contacte:
Plaça de Santa Llúcia, 1
17007 GIRONA

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabte: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge i festius: 11 a 14 h    

Fitxa - Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dades de contacte:
Plaça de la Llibertat, 1
17004 GIRONA

Horari d'obertura:
De dilluns a divendres de 9 a 19 h
Dissabtes de 9 a 14 h i de 15 a 19 h
Diumenges i festius de 9 a 14 h

Ruta de navegació

Itineràncies 2022 | Bòlit

Itineràncies 2022

BIENNAL 2064


Roc Albalat, Clara Boj i Diego Díaz, María Cañas, Col·lectiu Estampa, Nuria Giménez Lorang, Jorge Luis Marzo, Júlia Montilla, Àngela Novo, Roc Parés, Arturo fito Rodríguez

19.11.2022 – 12.02.2023

Comissaris: Roc Albalat, Jorge Luis Marzo i Arturo fito Rodríguez, membres del col·lectiu Àngela Novo
Inauguració: divendres 18 de novembre, 19 h

Biennal 2064 és una exposició sobre els oracles en l’era de l’anomenada intel·ligència artificial. Si els dispositius digitals acumulen tantes dades és per projectar tota mena de pronòstics de futur. És la funció dels algoritmes, que han pres el relleu dels antics oracles. Els nous auguris, però, tenen tots els punts per complir-se: quan prediuen el futur, descarten del present tot allò que no el fa possible. Alhora, editen el passat per ajustar-lo a la predicció que han fet. Mitjançant aquestes lògiques, la predicció ha esdevingut una eina per refinar les possibilitats del que pot ser viscut i pensat en el futur.
Això té lloc ara mateix, a l’empara de les societats de la urgència on no hi ha temps, el present s’empetiteix i només queda l’esperança del futur. La predicció sorgeix com la força capaç de tornar a expandir el temps, de tornar-lo a recuperar, però també revela i ens permet veure què passa amb la memòria en un règim de dades en el qual les imatges dipositàries de la vida s’han fet vidents i  diuen coses que no sabem.

Vet aquí algunes d’aquestes noves sibil·les. En consultar-les sobre la passada Biennal 2064, el gran esdeveniment de l’art immersiu, van acabar parlant d’obres oblidades, de sinergies marginals, de visions descartades al llarg de quaranta anys. Són esquerdes, com les accions de Kriska Li als anys trenta, els fets de la sonda Voyager, l’anarcronisme, els corrents psíquics dels quaranta, els AIconostàsics… experiments destinats a malmetre l’auguri, a interrompre la predicció, a desertar del futur. Molts d’aquests corrents van coincidir en l’assumpció que el pronòstic també és capaç de desactivar l’auguri —un altre dels efectes de la ruptura del temps causal generat per les tecnologies cronopolítiques. Si un model és capaç de suggerir l’aparició d’una amenaça, també pot propiciar l’aparició de falsos positius: demostracions polèmiques que posin en solfa el determinisme de la predicció.

Una coproducció del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona, La Virreina. Centre de la Imatge i el Centre de Cultura del Carme, València

Més informació
https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca/exposicions/biennal-2064/618

Dins i Fora. Transitar entre l'espai públic i privat

Bòlit Mentor 2021/2022


Curadora: Montserrat Moliner
Artistes: Paula Clay, Aleix Font, Helena Roig i Nicolás Saganías

Del 22 d'octubre al 27 de novembre de 2022
A la Casa de la Paraula, Santa Coloma de Farners
Inauguració: dissabte, 22 d'octubre, a les 12 h

L'exposició “Dins i fora. Transitar entre l'espai públic i privat”, recull el procés desenvolupat per les artistes Aleix Font, Helena Roig, Nicolas Saganias i Paula Clay en els instituts Carles Rahola de Girona, Castell d'Estela d'Amer, Santiago Sobrequés de Girona i Josep Brugulat de Banyoles, dins del programa educatiu Bòlit Mentor 2021/2022.

El projecte posa el punt d'atenció en la relació que estableixen els i les estudiants, que han participat, amb l'espai públic, tant físic com digital, i reflexiona sobre com se situa l'individu dins d'una societat, posant en evidència que les normes de convivència no estan actualitzades als temps complexos que vivim, que succeeix en el fet de transitar del dins i el fora, com es genera aquest trànsit i sota quines normes escrites (contracte social), i costums no escrites, ens relacionem.

D'aquesta manera, els artistes han treballat a les aules, des del muralisme, la fotografia documental, l'art electrònic i sonor, i l'art tèxtil, generant un itinerari de peces per visibilitzar la necessitat d'evidenciar com els i les estudiants se senten part o no de les decisions que es prenen davant d'una cadena d'esdeveniments determinada. Per mostrar com entenen el seu entorn més immediat de relacions, raonant com operen i com ens marquen habitar i transitar per aquests espais, tot generant un debat sobre el valor del col·lectiu i la importància dels joves en la construcció de la societat. Destriar el trànsit entre el dins i el fora està cobert de matisos que en la majoria de les ocasions no sabem discernir ni percebre.

Aquesta exposició és una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i La Casa de la Paraula.

Si no vols pols no vinguis a l’era

nyamnyam (Mieres)

Col·laboració amb una de les jornades del cicle – Itinerància de l’exposició ‘Cap a les deus. Una gramàtica fluvial’.

El cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ es consolida en la seva tercera edició i es converteix en una cita imprescindible per als amants de la creació contemporània, el bon menjar i l’acció comunitària. Entre els mesos de maig i agost el mas que el col·lectiu nyamnyam té a Mieres (la Garrotxa) s’omple de propostes artístiques i dona espai i veu a multitud d’artistes de diverses disciplines.

Cadascun dels artistes participants realitzarà una residència de creació a Mieres, de manera que totes les propostes aniran vinculades al mas i al territori, en un format que s’adapta al lloc, amb l’espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic. Aquesta pràctica en context és el que fa realment irrepetible aquest cicle.

La programació s’estructura al voltant d’una jornada que permet passar el dia gaudint de diverses propostes transdisciplinars, mostres escèniques, vermut a l’era amb els artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, presentacions de publicacions, dinar a l’aire lliure, i un munt de propostes diferents que completen totes les jornades.

26 d’agost

Compra d’entrades 
Cotxa - Laia Estruch. Arts en viu

Orelles voladores - Nilo Gallego. Recorregut sonor
Vermut-conversa amb els artistes
Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals)

Diversión obligatoria - Júlia Barbany. Arts en viu

Itinerància de l'exposició Cap a les deus, una gramàtica fluvial produïda pel Bòlit:

  • Deixar-te córrer - Anna Dot
  • A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera - Jordi Mitjà
  • A la intempèrie - Job Ramos

Conversa oberta entre Laia Estruch, Job Ramos, Jordi Mitjà i Ingrid Guardiola, directora del Bòlit.

Exposició oberta durant tota la festa major de Mieres (del 26 al 28 d’Agost a les tardes)

Jornada en col·laboració amb l'Antic Teatre i El Bòlit-Centre d'art Contemporani de Girona.

Cotxa és una cançó de 25 minuts que pren la forma de les tonades de les cançons de camp vinculades a la crida de l’aigua i de les veus dels ocells que viuen a la Garrotxa. La cançó parla de la vida d’una noia al camp en què Laia Estruch experimenta els límits de la improvisació de la veu i prova d’establir un diàleg amb les dones d’aigua tot desenterrant tons ancestrals i fent variacions vocals intentant imitar les veus dels ocells per a trobar veus intermitges, entre la veu humana i la veu animal. www.laiaestruch.com

Orelles voladores. En Nilo Gallego escriu: 'Ha estat molt difícil prendre aquesta decisió degut a la importància i les grans expectatives que es tenien per a aquesta trobada. Després d'avaluar tota la situació juntament amb l'organització de nyamnyam i l'ajuntament, hem decidit que era el més assenyat arran dels infortunis que van precedir avui dia. Fins a l'instant que estic escrivint i publicant aquest text, el meu equipatge amb tot l'equipament tècnic, inclosa la gravadora TetsuoMK2, segueix sense aparèixer. Vam fer tot el possible amb el personal de l'aeroport de Mèxic i França, però no hi havia solució. Per tant, ens plantegem realitzar la residència de creació fent enregistraments de camp, edició, manipulació i difusió sonora sense aparells físics. Disculpin l'atreviment, ens veiem allà...'
www.tea-tron.com/nilogallego

Diversión obligatoria es troba en un espai oníric en el qual l’humor s’ha trencat. L’estructura de l’acudit s’ha vist alterada i les paraules, sons i moviments experimenten espasmes irregulars. La broma, el truc, l’acrobàcia... s’interrompen i queden suspeses en un estat liminal entre el que ha estat i el que hauria d’haver estat... En aquest món fantasmagòric una actriu lluita per recuperar la lucidesa del seu cos. https://juliabarbany.hotglue.me/

Cap a les deus. Una gramàtica fluvial és una exposició produïda pel Bòlit, Centre d'art Contemporani de Girona, que itinera a Mieres amb una versió reduïda de la seva formalització presentada al Bòlit la tardor passada. En aquesta ocasió es presenten les peces d'Anna Dot, Jordi Mitjà i Job Ramos:

'Girona és un assentament urbà molt influït per la seva fisonomia fluvial, determinat pel pas de quatre rius. El riu ens convida a relacionar-nos ecològicament amb el territori, però també serveix com a espai de creació de metàfores que ens poden ser una eina molt necessària des del punt de vista conceptual, creatiu o vital. Una deu és una font subterrània, és d’on neix el riu i, com a tal, és un principi. Tornar a les deus és tornar allà, al rovell de l’ou, a l’ull del Ter. Tornar a les deus és remuntar el riu, convertir l’espai i el temps en quelcom reversible, fer d’allò que davalla una ascensió o, com a mínim, un diàleg, una alteració del curs natural de les coses mentre es treballa a partir del curs de les coses. El riu, com la memòria, s’estratifica; té les seves derives que fan i desfan el camí a batzegades, sense pautes; són un flux que de vegades s’esprimatxa o es desborda. La desterritorialització i la reterritorialització són accions que no li són alienes.' Més informació

Deixar-te córrer. Proposta expositiva d’Anna Dot. Pel poble maori de Nova Zelanda, el riu Whanganui és un ancestre, un membre més de la seva comunitat al qual respecten i cuiden. És per això que, el 2017, els maoris van aconseguir un acord amb el govern segons el qual el riu pot disposar d’uns re-presentants legals a les corts que vetllin pels seus drets i els defensin. Seria possible aconseguir el mateix per a un riu com el Ter? Anna Dot parteix d’aquesta pregunta per descobrir les percepcions històriques que s’han tingut al voltant del Ter, així com els límits ideològics del sistema judicial en les seves relacions amb el medi ambient. Primer assaig per a l’elaboració d’una proposta legislativa que defensi el reconeixement de la personalitat jurídica del riu Ter. El vídeo recorre diferents trams del curs del riu Ter en paral·lel a la veu que llegeix la proposta legislativa elaborada. Per a aquesta exposició, es presenta el video i una sèrie de correspondències que Anna Dot està fent arribar a l’espai nyamnyam desde París, on segueix desenvolupant aquest projecte al voltant del riu Sena. www.annadot.net

A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera de Jordi Mitjà. La capacitat sorneguera dels rius —jaciments en moviment perpetu— els vincula als relats del món. El riu et retorna, de sobte, alguna part del passat i et toca, irremeiablement, lidiar amb aquell fragment de temps esborrat. El projecte tracta d’això, de l’intent de sumar algunes capes de sentit per desdibuixar el relat que el riu ens mostra i apropar-lo al desig col·lectiu. www.jordimitja.com

A la intempèrie de Job Ramos. Procés de recerca artística en el qual se superposen estratègies de treball pròpies de l’antropologia visual i les intervencions site-specific. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi d’una problemàtica concreta, situada. Fer un seguiment d’un grup de biòlegs i experts que treballen per evitar l’extinció del cranc de riu europeu davant l’amenaça d’una espècie invasora, el cranc americà. I analitzar, a partir d’aquest cas d’estudi, les relacions que s’estableixen entre naturaleses humanes i no humanes. www.jobramos.net

Més informació     Crònica de la conversa oberta

IX Lliçons Haas: L'Escrita, una lliçó de Perejaume

Divendres 10 de juny, 12.30 h
Dipòsit de les Aigües (UPF - Campus de la Ciutadella), accés pel Jardí de les Aigües
(C/ Ramon Turró, 2 08005 Barcelona)

Perejaume dedica al Dipòsit de les Aigües de la UPF un text sobre el riu Escrita, on aigua i lletra es pensen plegades. Aquesta activitat forma part d’una investigació en procés, el primer capítol de la qual es va poder veure el mes de gener al Bòlit. 

L'Associació d'Amics de la Biblioteca Haas i el Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra organitzen i es complauen d'anunciar les IX Lliçons Haas, nova edició del col·loqui acadèmic-artístic que reuneix periòdicament artistes, investigadors i públic interessat en les arts, la literatura, la religió i els moviments culturals contemporanis.

El divendres 10 de juny del 2022, la novena edició de les Lliçons Haas consistirà en un acte celebrat al Dipòsit de les Aigües, biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra al campus de la Ciutadella. L'artista Perejaume pronunciarà la lliçó L'Escrita, acompanyat per Sílvia Bel, Arnau Obiols, Neus Borrell i Sergi Castellà, i oferirà a la cèlebre biblioteca de la UPF, antiga torre d'aigües modernista, un text creat específicament per a l'ocasió, en què aigua i lletra, riu i escriptura, es pensen plegades.

La lliçó de Perejaume és possible gràcies a la 2022 Javier & Marta Villavecchia Fellowship que atorga anualment l'Associació d'Amics de la Biblioteca Haas, i s'integra en el cicle d'activitats del Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània, que vol reunir artistes i científics per aprofundir en l'element creatiu i interpretatiu comú a les arts i el pensament.

Les Lliçons Haas reten homenatge a l'eminent germanista i estudiós de la mística Alois M. Haas (Universitat de Zuric), que ha llegat una part molt important de la seva biblioteca personal a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus estudis han obert camí per a l'estudi del pensament i l'espiritualitat contemporanis en relació amb les arts i les tradicions místiques d'Orient i d'Occident.

Entremig de moltes

Exposició d'Anna Vilamú i Albert Gironès
Sala Fortuny
Centre de lectura de Reus
Del 2 de juny al 3 de juliol de 2022

Anna Vilamú Bosch (Vic, 1995) i Albert Gironès (Valls, 1995) treballen conjuntament des de fa més de cinc anys en diversos projectes que tenen com a denominadors comuns el desplaçament del seu lloc habitual de treball i la relació amb els nous entorns que això comporta, i els vincles amb els relats i els elements que no encaixen del tot amb la “normalitat”.

En l’exposició de la sala Fortuny del Centre de Lectura, els dos artistes presenten Un inganno tira l’altro, una peça que exemplifica aquesta manera de treballar. És un projecte desenvolupat en residència a Rad’Art Project (en intercanvi amb el Bòlit), a San Romano di Mercato Saraceno, un petit poble Italià on la parella d’artistes va detectar la presència de set cercles retallats en un camp de conreu i va buscar-ne l’explicació a través de les històries i teories dispars que la gent del poble explicava, com si es tractés d’una investigació de fets paranormals.

De fet, el fet més o menys estrany o paranormal apareix en les demés obres que formen «Entremig de moltes», com en els dos projectes de Gironès: Seguint els contabrontus, que fa referència als monstres que habiten la muntanya de Miramar (Alt Camp) i que va ser presentada el 2017 amb la col·laboració de Vilamú; i Aquella vez que vimos luces en el cielo, resultat d’un treball de camp al poble de Pradena del Rincón (Madrid), que vincula mutacions genètiques, aparicions extraterrestres i la història del municipi. En una de les peces més recents del tàndem, Era un cos però eren molts, reapareix l’element de ciència ficció com a marc contextual on situar reflexions sobre l’individu i la comunitat, alhora que ens donen eines per a crear el nostre propi relat centrat en el comportament vegetal i la relació d’aquest amb allò que ens sembla estrany i aliè a com pensem la vida des de la mirada antropocèntrica.

El treball de Gironès i Vilamú ajuda a reflexionar sobre la necessitat humana de produir pensament simbòlic, però també convida a repensar el nostre lloc en l’univers, en un món entremig de molts, com a espècie enmig de moltes o com a individus entre comunitats, i a acabar prenent consciència dels nostres processos vitals, interns, socials i simbiòtics.