«Petromasculinitats »

El concepte de Petromasculinitats és molt ampli i s’estén a través d’un complex entramat de connexions i correspondències. Ens ho trobem quotidianament a través del paisatge sonor de les nostres ciutats, als anuncis televisius, quan agafem un transport, però també a nivell global quan parlem de sobirania energètica o de capitalisme fòssil. El petroli no només representa la base de l’anomenat “capitalisme fòssil”, sinó que també ha contribuït històricament a crear una sèrie d’identitats i imaginaris eminentment masculins que molt sovint es tradueixen en manifestacions i pràctiques de caràcter autoritari. Exposició emmarcada en el Festival Vilapensa 2024.

«Més lloc per a la fosca. Una lectura ecocrítica de Solitud»

La ficció ni es crea ni es destrueix, es transforma.

Solitud reflecteix la tensió d'una lluita somorta per redefinir el relat de la natura. L'exposició «Més lloc per a la fosca» proposa una lectura ecocrítica de la novel·la i estableix un diàleg entre l'univers mític, literari i visual, creat per Víctor Català/Caterina Albert i artistes contemporànies de diferents disciplines. A banda d'explorar altres aspectes de la natura a Solitud, part del contingut de l'exposició posa el focus en l'imaginari gòtic lligat al folklore i a la idea del sublim -la natura més feréstega-, des d'on l'autora qüestiona les "idees velles" que engrillonen les subalternitats de la dona i la natura. 

Per a Caterina Albert, la investigació ficcional era un eix vital. I no hi ha cap altra ficció més engolidora, més inabastable, que la de la natura. Hem mirat d'explicar-la a través de mites i d'hipòtesis científiques, que hem revisat i desconstruït incansablement. Hi hem dedicat segles d'esforços analítics i sintètics. Però la (resta de la) natura sempre s'acaba rebel·lant contra les lleis que li anem descobrint. Ens entestem a desxifrar-la -traduir allò que ens permet en xifres i jocs de xifres-, recrear-la, arbitrar-la, però una mena de sornegueria còsmica plana sobre nosaltres. Sovint ens acaba contradient encara un altre cop. Tampoc no sabem ben bé què fer-ne, d'aquesta mà de xifres. Al final, sempre guanya el verb. El relat que lliga fórmules i hipòtesis, fets més o menys (im)probables i fantasia. Som física. Som química. Som biologia. Som matèria mesurable, radiografiable, però si hi ha una força que tingui la capacitat d'acabar capgirant -encara que sigui temporalment- "la realitat" és la fantasia. 

       Som ficció

En aquest període de la història de la Terra conviuen el moment àlgid de l'esclat tecnològic i científic -del domini de la natura- i una crisi ecològica que travessa les tres capes de la biosfera. Apoteosi i destrucció. Des que vam passar de ser éssers únicament sintents a ser sapiens que part de la nostra supervivència depèn de saber llegir el món. Però l'entropia -el desordre- de la ficciosfera no para de créixer. Les lectures són cada cop més feixugues. L'esforç analític que se'ns demana és gegantí. Tot són lectures i relectures. Tot és descodificar i codificar. Aprendre a llegir múltiples llenguatges. Trobar la lectura adequada. La ficció justa. I, com diu Donna Haraway, en aquest joc de lectures, ens hi va la supervivència.

       Som ficció, però -abans- som natura

*L'exposició «Més lloc per a la fosca» forma part d'un projecte transversal d'investigació i creació i és una coproducció del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, el Museu de la Vida Rural i el Museu de l'Escala.