Header: Bòlit

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona

Web provisional | Bòlit

Pàgina web provisional.

Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona (fitxa + presentació)

Bòlit, Centre d'Art Contemporani

Dades de contacte:
Plaça del Pou Rodó, 7-9
17004 GIRONA
+ 34 972 427 627
bolit@ajgirona.cat

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabtes: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges i festius: 11 a 14 h

Xarxes: Bòlit

Fitxa - Bòlit_StNicolau

Bòlit_StNicolau

Dades de contacte:
Plaça de Santa Llúcia, 1
17007 GIRONA

Horari d'obertura:
Dimecres: 10 a 14 h
Dijous i divendres: 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Dissabte: 11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenge i festius: 11 a 14 h    

Fitxa - Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar

Dades de contacte:
Rambla de la Llibertat, 1
17004 GIRONA

Horari d'obertura:
De dilluns a divendres de 9 a 19 h
Dissabtes de 9 a 19 h
Diumenges i festius de 9 a 14 h

Ruta de navegació

Itineràncies 2024 | Bòlit

Itineràncies 2024

«Petromasculinitats »

Cabosanroque, Andrés Hispano & Félix Pérez-Hita, Cara Daggett 
Comissariat: Arnau Horta

Del 23 de març al 21 d'abril de 2024
Inauguració, dissabte 23 de març a les 19 h

El concepte de Petromasculinitats és molt ampli i s’estén a través d’un complex entramat de connexions i correspondències. Ens ho trobem quotidianament a través del paisatge sonor de les nostres ciutats, als anuncis televisius, quan agafem un transport, però també a nivell global quan parlem de sobirania energètica o de capitalisme fòssil. El petroli no només representa la base de l’anomenat “capitalisme fòssil”, sinó que també ha contribuït històricament a crear una sèrie d’identitats i imaginaris eminentment masculins que molt sovint es tradueixen en manifestacions i pràctiques de caràcter autoritari. Exposició emmarcada en el Festival Vilapensa 2024.

«Més lloc per a la fosca. Una lectura ecocrítica de Solitud»


Maddi Barber, Pilar Codony, Mireia Coromina, Alba G. Corral, Alba Lombardía i Carles Viarnès

Del 20 d'abril al 9 de juny de 2024
Inauguració, dissabte 20 d'abril a les 19 h.
Museu de l'Escala.
Comissària: Elvira Prado-Fabregat

La ficció ni es crea ni es destrueix, es transforma.

Solitud reflecteix la tensió d'una lluita somorta per redefinir el relat de la natura. L'exposició «Més lloc per a la fosca» proposa una lectura ecocrítica de la novel·la i estableix un diàleg entre l'univers mític, literari i visual, creat per Víctor Català/Caterina Albert i artistes contemporànies de diferents disciplines. A banda d'explorar altres aspectes de la natura a Solitud, part del contingut de l'exposició posa el focus en l'imaginari gòtic lligat al folklore i a la idea del sublim -la natura més feréstega-, des d'on l'autora qüestiona les "idees velles" que engrillonen les subalternitats de la dona i la natura. 

Per a Caterina Albert, la investigació ficcional era un eix vital. I no hi ha cap altra ficció més engolidora, més inabastable, que la de la natura. Hem mirat d'explicar-la a través de mites i d'hipòtesis científiques, que hem revisat i desconstruït incansablement. Hi hem dedicat segles d'esforços analítics i sintètics. Però la (resta de la) natura sempre s'acaba rebel·lant contra les lleis que li anem descobrint. Ens entestem a desxifrar-la -traduir allò que ens permet en xifres i jocs de xifres-, recrear-la, arbitrar-la, però una mena de sornegueria còsmica plana sobre nosaltres. Sovint ens acaba contradient encara un altre cop. Tampoc no sabem ben bé què fer-ne, d'aquesta mà de xifres. Al final, sempre guanya el verb. El relat que lliga fórmules i hipòtesis, fets més o menys (im)probables i fantasia. Som física. Som química. Som biologia. Som matèria mesurable, radiografiable, però si hi ha una força que tingui la capacitat d'acabar capgirant -encara que sigui temporalment- "la realitat" és la fantasia. 

       Som ficció

En aquest període de la història de la Terra conviuen el moment àlgid de l'esclat tecnològic i científic -del domini de la natura- i una crisi ecològica que travessa les tres capes de la biosfera. Apoteosi i destrucció. Des que vam passar de ser éssers únicament sintents a ser sapiens que part de la nostra supervivència depèn de saber llegir el món. Però l'entropia -el desordre- de la ficciosfera no para de créixer. Les lectures són cada cop més feixugues. L'esforç analític que se'ns demana és gegantí. Tot són lectures i relectures. Tot és descodificar i codificar. Aprendre a llegir múltiples llenguatges. Trobar la lectura adequada. La ficció justa. I, com diu Donna Haraway, en aquest joc de lectures, ens hi va la supervivència.

       Som ficció, però -abans- som natura

*L'exposició «Més lloc per a la fosca» forma part d'un projecte transversal d'investigació i creació i és una coproducció del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona, el Museu de la Vida Rural i el Museu de l'Escala.