Working performances

Working performances de Ramon Guimarães és un projecte editorial que recull més de tres dècades de treball performatiu (1989-2020). El llibre consta d’una introducció amb textos de curadors que han programat accions de Guimarães: Àlex Brahim, Joan Casellas, Franco de Toledo, Olivier Collet/Jérôme Lefaure i Marta Pol Rigau; una recopilació completa de les 101 performances realitzades (amb descripcions per a la seva reactivació, documentació fotogràfica i un codi QR que permet accedir als vídeos) i, finalment, els 101 cal·ligrames que complementen conceptualment cada performance.

ACCIONS/ RE-ENACTMENT

LICK THE GLASS (2017)

Performer: Ivan Segura Riol
Durada: 10 minuts
Acció participativa en què la indumentària i el so juguen un rol central, juntament amb el moviment i la meditació constant del performer. La mel esdevé element clau per parlar de la incomunicació entre artista i públic.

UNVEILING THE BRIDE (2018)

Performer: Camila Escamilla Maisner
Durada: 15 minuts
Acció interactiva en què el públic esdevé el suport de la tela d’aranya generada pel performer durant el desvelament.

ACCIÓ

ECONOMIA PERFORMATIVA- El valor no radica

Performer: Ramon Guimarães
Durada: 20 minuts
Aquesta acció proposa mirar el diner d’una altra manera: no com a eina d’intercanvi, sinó com a símbol, com a relat col·lectiu, fins i tot com a fetitxe. La subhasta és l’escenari on el valor es construeix i es posa en joc. Cada puja no és només una oferta, sinó un gest de poder, un intent de marcar territori dins la lògica competitiva del capital. Allò que s’adquireix no és només un objecte, sinó el reconeixement d’haver imposat una xifra als altres. En aquest ritual, la violència del mercat es fa visible: la relació es transforma en jerarquia i exclusió. I llavors, què en queda, de la relació?

Ramon Guimarães entrellaça vida i obra en una narrativa artística que, més enllà de les convencions, desafia les normes i explora les complexitats de la identitat en el context social a través del llenguatge de l'art d'acció. Amb un enfocament multidisciplinari, les seves accions, unes vegades combatives i altres poètiques, actuen com a eines per desencadenar diàlegs provocatius i desafiar les percepcions convencionals. Al centre de la seva pràctica artística hi ha la construcció d'identitats fluides i dissidents allunyades de concepcions binàries.

Ha presentat els seus treballs performàtics al MACBA, Arts Santa Mònica i homesession a Barcelona; la LaBoral a Gijón; Matadero a Madrid; ARBAR i La mugacaula a Girona, i Aire a Santiago de Compostela, entre d’altres. La seva obra forma part de les col·leccions de la Fundació Vilacasas, el col·leccionista Franco de Toledo, homesession, ARBAR, l’Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, la Fundació Joan Brossa i MACBA.

Més informació

Art&Gavarres

Art&Gavarres

A l’Espai natural protegit de les Gavarres hi creixen un terç de les suredes catalanes, que representen prop de la meitat dels boscos d’alzines sureres protegides del país.

El suro, paraula que localment anomena tant l’arbre com el material que aquest genera, és el motiu inspirador de les intervencions artístiques de l’Art & Gavarres 2025.

Com a material són fascinants les seves qualitats de lleugeresa, aïllament, flexibilitat i durabilitat, així com ho són la capacitat regenerativa i la resiliència davant de catàstrofes naturals de l’espècie.

Hem proposat als artistes dialogar literalment o conceptualment amb l’arbre generador d’aquest material tan especial i amb l’ecosistema que l'acull.

Les propostes es concreten en la ubicació d’obres d’artistes en suredes o en sureres destacades, en treballs que utilitzen el suro com a material principal o que prenen les característiques del suro com a font d’inspiració teòrica.

El festival no només busca posar en valor aquest ecosistema i aquest material sinó també reflexionar sobre com els recursos naturals poden arribar a transformar profundament la realitat socioeconòmica i urbanística d’un territori.

Més informació

«La línia de la superfície»

Jonàs Forchini

Aquesta exposició forma part del projecte educatiu Bòlit Mentor que consisteix en residències creatives dels artistes Aitor Climent, Jonàs Forchini i Ona Trepat als instituts de secundària Josep Brugulat de Banyoles, Carles Rahola i Santiago Sobrequés de Girona i compta amb el la mentoria i comissariat de Glòria Polls.

El programa, on l'alumnat hi té un paper protagonista, culmina amb una doble exposició al Bòlit i al Museu Darder durant els mesos de maig i juny del 2025. Mentre que el projecte general indaga en la noció de "marge", La línia de la superfície de Forchini és una investigació sobre els marges submarins de l'Estany de Banyoles.

La línia de la superfície, barrera física que separa el món terrestre de l'aquàtic, és un projecte d'observació i creació compartida, al voltant de la documentació del paisatge subaquàtic de l'estany de Banyoles.

La proposta s'ha materialitzat en diverses sessions de treball on ha submergit  l'alumnat de l'institut Brugulat en un procés de fotografia participativa que ha aconseguit documentar l'estat de l'aigua de l'Estany de Banyoles. En el treball a l'aula i en diverses sortides a l'Estany varen sorgir diferents preguntes: Com podem generar fotografies d'un espai del qual no arribem a ser del tot conscients de la seva configuració? Com arribar a legislar la mirada a l'aparell fotogràfic per tal de tenir accés a un món essencialment "estrany" i desconegut?

Malgrat els fracassos tècnics provocats per  les condicions desfavorables dels diferents estats de l'aigua alterats pels períodes estacionals, poc a poc van anar apareixent els primers indicis tangibles al voltant d'un registre subaquàtic, que es podrien considerar imatges visuals inèdites del fons de l'estany. Racons situats als marges d'un territori, a priori freqüentat i quotidià, però que no arribem a veure o més aviat no volem veure.

En aquest cas, el gest de submergir l'aparell fotogràfic amb les mans va acabar donant com a resultat una recopilació d'imatges híbrides d'un paisatge submergit  recollides conjuntament amb els estudiants. Amb les limitacions físiques i tècniques a l'hora de posicionar la mirada per sota la superfície de l'aigua, aquestes experiències han resultat ser una font de possibilitats per estimular, ja no només els impulsos creatius, sinó  també aprendre a deixar-se cegar per les possibilitats de la no visibilitat.

En un moment on el món en el que vivim es va tornant cada vegada més tèrbol, Forchini ha volgut que els i les estudiants es familiaritzessin amb l'experiència de mirar, per poder interpretar problemàtiques del present i del futur.

El projecte de Forchini compta amb la col·laboració del Bòlit,  l'Ajuntament de Banyoles, el Museu Darder i l'institut Josep Brugulat.

Més informació

«Paisatge. Pols d'argila»

Pere Noguera

Pere Lloberas, en el pròleg de La Bisbal en la història i el record, afirmava que la identitat bisbalenca està profundament influenciada pel paisatge. Un llegat intangible -potser forjat pel clima, les pedres o els colors del territori- que, transmès generació rere generació, ha modelat una identitat particular, pròpia dels habitants del rodal. Una manera de ser i de fer compartida que, avui, és posada a prova per la globalització i la uniformització cultural.

Per contrarestar-ho, només ens queda exercitar la memòria col·lectiva; necessitem recordar constantment d'on venim i qui som per tal de mantenir i afermar el nostre sentit de pertinença. I en una població com la Bisbal, on la majoria dels seus habitants han crescut envoltats pel fum de les xemeneies i les olors de la terra i la fusta dels antics obradors i fàbriques de ceràmica, l'art de Pere Noguera esdevé una eina poderosa per aprofundir en aquesta identitat. A través d'un material tan arrelat a la nostra història com és l'argila, la seva obra ceràmica ens convida a redescobrir qui som i d'on venim, a partir de la creació d'un llenguatge expressiu capaç d'articular reflexions profundes sobre el temps, la memòria i el territori.

Influenciat per l'arte povera, el seu art reivindica l'ús de materials humils i tècniques senzilles per generar un llenguatge d'alt valor conceptual i poètic. Predisposat pel seu entorn més immediat, estableix un diàleg entre tradició i contemporaneïtat, projectant-se cap al futur sense perdre el vincle amb el passat, explorant els límits entre art i artesania, entre allò popular i allò sofisticat, i qüestionant els marges establerts.

Per al Museu, poder programar l'exposició "Paisatge. Pols d'argila" representa una gran oportunitat i una doble satisfacció. Oportunitat per reafirmar el nostre compromís amb l'art contemporani i els seus protagonistes i, de retruc, fer confiança en la creativitat de la ciutat i en els seus actors culturals. I satisfacció, per acollir no només l'obra d'un artista clau en la ceràmica catalana actual, sinó també per l'estreta relació que Noguera ha tingut amb el Museu, que va dirigir entre 1996 i 2007, i al qual va fer una donació de la seva obra artística -amb peces tant paradigmàtiques com la sèrie conceptual sobre el càntir o les instal·lacions "De la sordesa del laberint" i "Jardí de rajoles", a més de la seva col·lecció personal d'atuells tradicionals de la Bisbal i utillatge de producció.

En temps de canvis accelerats, l'art de Noguera esdevé un testimoni de la nostra identitat i una resposta a la necessitat de preservar les arrels. Com deia Modest Prats a Homilies de Medinyà: "Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, clavades en una terra concreta". I l'obra de Pere Noguera és, en essència, el reflex d'aquest sentiment: una connexió profunda amb el paisatge i la identitat, preservats a través de la seva mirada artística.

Més informació

«Tot allò repetit ocupa un lloc únic»

Pere Noguera

La Fundació Vila Casas, la Filmoteca de Catalunya, el Terracotta Museu i el Bòlit. Centre d'Art Contemporani de Girona impulsen un «Any Pere Noguera» amb exposicions a Barcelona, Girona, Palafrugell i la Bisbal d’Empordà. Enguany, diverses institucions culturals del país homenatjaran Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941), un dels grans exponents de l’art conceptual a Catalunya. 

Autor d’una extensa carrera, ha sabut recollir i donar nova veu a la tradició plàstica del país i ha estat pioner en el desenvolupament de les arts conceptuals. Enguany, la Fundació Vila Casas se suma al reconeixement que li tributen diverses entitats i presenta al Museu Can Mario dues grans instal·lacions inserides a la col·lecció permanent que ens fan reflexionar sobre la nostra percepció del món i ens fan prendre consciència al voltant de temes tan d’actualitat com la societat de consum i el nostre vincle amb l’entorn. Tot això des d’una pràctica artística activa centrada en l’objecte i la materialitat, però alhora amb una gran càrrega conceptual que, malgrat la seva severitat, deixa lloc per a la diversió i la ironia. Aquestes dues obres veuen la llum després de molts anys a l’ombra, a fi de ser part d’aquest sentit homenatge a tota una llarga trajectòria.

Pere Noguera és un manipulador de la realitat. Juga, combina, interpreta i reinterpreta el seu entorn més immediat per fer-lo perceptible, llegible i, fins i tot, més profund. De la mateixa manera que les mans del terrissaire converteixen el fang informe en un objecte rotund i definit, Noguera manipula la realitat –aparentment clara– per mutar-ne l’aparença i el sentit més enllà de les convencions socials acceptades per tothom. 

Més informació