Mentre hi siguem

Azucena MOMO

Converses de Safareig és una acció artística comunitària impulsada per Salut Mental Catalunya que recupera els safareigs públics com a espais de trobada, memòria i suport mutu i que es desplega en 25 municipis amb la participació de més de 80 agents i més de 250 persones.

A partir de processos de mediació artística participativa, amb la implicació de persones amb experiència pròpia i familiars, entitats socials i culturals i agents comunitaris, el projecte vol generar converses significatives sobre la soledat no desitjada i l'aïllament social, reforçar el teixit comunitari i reduir l'estigma en salut mental. La iniciativa neix amb voluntat de generar reflexió i reforçar el moviment en salut mental a escala de país, a partir d'un marc compartit i replicable als diferents municipis.

El desplegament d'aquesta acció a Banyoles s'ha fet a través de la mediació artística d'Azucena Momo i d'un grup de participants del Centre El Puig del Consell Comarcal.

Mentre hi siguem és una instal·lació site-specific creada col·lectivament pel grup, a partir de l'observació de l'espai, els seus sons i els fluxos de persones, així com de la memòria vinculada al safareig i als recs que travessen la ciutat. El procés ha fet emergir diferents maneres de percebre la plaça: com un espai que ha perdut part de la vida social que havia tingut i, alhora, com un lloc de pausa i tranquil·litat amb noves possibilitats de relació. L'aigua ha actuat com a fil conductor i ha activat records relacionats amb les dones que antigament hi anaven a rentar i amb el safareig com a espai de socialització. Les converses espontànies amb les persones que hi passen donen lloc a un conjunt d'imatges de les seves mans, enteses com una forma de presència més que d'identitat, que construiran una intervenció efímera al mateix safareig.

Converses de Safareig és una iniciativa impulsada i coordinada per Salut Mental Catalunya amb el suport de la Diputació de Girona. El desplegament territorial a la demarcació de Girona compta amb la coordinació de l'Associació Família i Salut Mental Girona i amb la participació activa del Centre El Puig del Consell Comarcal Pla de l'Estany i de l'artista Azucena Momo. La iniciativa compta també amb l'aval i l'acompanyament del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona, de la Taula de Salut Mental del Pla de l'Estany i del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. L'Ajuntament de Banyoles hi col·labora facilitant els recursos i mitjans necessaris per a la presentació de la instal·lació.

Salut Mental Catalunya és un moviment social de representació atenció i suport a les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies i entorn que té 30 anys d'història. La Federació SMC compta amb més de 90 entitats associades a tot Catalunya, formades per persones amb experiència pròpia en salut mental, les seves famílies i entorn, i professionals.

Azucena Momo és una artista multidisciplinària i investigadora interessada en les relacions entre cos, espai públic i comunitat. La seva pràctica artística es basa en la dansa contemporània, la performance, la poesia i l'art de caminar, explorant formes de creació que connecten les arts vives amb els territoris que habitem.

L'any 2019 funda Irregulars, una plataforma de creació des d'on desenvolupa projectes transdisciplinaris i participatius en espais públics i no convencionals. Les seves creacions investiguen la relació entre cos i territori, les formes de convivència i la possibilitat d'imaginar altres maneres d'habitar el món.

Més informació

Un dit de gel (Retrat del l’artista crepuscular al Port de la Selva)

De Carles Congost

Un dit de gel (Retrat de l'artista crepuscular al Port de la Selva) pren el llenguatge cinematogràfic com a vehicle per sintetitzar una sèrie de conceptes relacionats amb la noció d'estiueig des d'un punt de vista autobiogràfic. A través d'una mirada reflexiva però carregada d'ironia, la proposta abandona l'estereotip turístic i s'endinsa en les experiències emocionals i vivencials del propi artista en relació a l'entorn i al paisatge del Port de la Selva, amb l'objectiu de construir, finalment, una analogia entre aquestes experiències  i la seva realitat en el món de l'art.

L'artista, interpretat per l'actiu Judit Martín, apareix duent a terme alguns dels típics rituals de l'estiuejant i és presentat com una nota al marge, algú de difícil encaix amb les dinàmiques i la sensualitat associades a aquesta època de l'any. Mitjançant l'esment reiterat de les seves patologies i fòbies, el personatge enceta una reflexió sobre la continuïtat de les vivències humanes davant les transformacions del temps.

La pel·lícula mostra, en paral·lel, l'enigmàtica interacció que aquest manté amb un jove antagonista, interpretat per l'actor Oriol Valls, generant un contrast nostàlgic entre el passat i la realitat present, alhora que aborda temàtiques de transformació i pèrdua que ressonen profundament en la complexitat de l'experiència humana.

Carles Congost (Olot, 1970) és un artista visual amb una trajectòria reconeguda tant a Catalunya com a nivell internacional. Al llarg de més de dues dècades, la seva obra ha estat presentada en museus, centres d'art i festivals de referència, destacant per la seva capacitat de desenvolupar nous llenguatges en l'àmbit audiovisual.

La seva obra es caracteritza per la combinació de disciplines i imaginaris diversos: vídeo, fotografia, dibuix i instal·lació es barregen en referències a la música, la moda, la publicitat i el videoclip. Amb aquests recursos, Congost construeix relats híbrids que reflexionen, amb ironia i sensibilitat, sobre la construcció de la identitat, els estereotips socials i els imaginaris col·lectius.

El projecte cinematogràfic Un dit de gel (Retrat de l'artista crepuscular al Port de la Selva) és una iniciativa d'ARBAR, Centre d'Art i Cultura, que es coprodueix amb el Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.

D'una banda, el Centre d'Art i Cultura ARBAR promou la producció de projectes culturals ubicats al territori, és a dir, a la Vall de Santa Creu i El Port de la Selva i, de l'altra, el Bòlit impulsa la realització de noves produccions artístiques en col·laboració amb institucions i espais independents de les comarques de Girona.

Més informació

Art & Gavarres

Rebrollar

Rebrollar és el fil conductor de la 9a edició del festival Art & Gavarres i neix del vaivé que governa els cicles de la terra. Després de la duresa de la sequera, el paisatge esclata en verd gràcies a la pluja.

Lluny d’una lectura bucòlica o tranquil·litzadora, aquest rebrollar s’entén com una expressió de resistència: el paisatge s’activa, creix i s’enforteix aprofitant el moment, conscient que l’equilibri és fràgil i que el pèndol climàtic tornarà a oscil·lar cap a l’aridesa.

En aquest context, l’art esdevé testimoni d’aquesta metamorfosi constant. Les obres dialoguen amb un paisatge que no promet permanència, sinó transformació; que no busca estabilitat, sinó capacitat d’adaptació. Rebrollar és, així, una invitació a observar com la natura resisteix, es regenera i recupera enmig d’un clima canviant.

Art & Gavarres és un festival que parteix de la idea que l’art pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge. Relacionem art i natura per donar a conèixer aquest espai natural protegit i posar-lo en valor. Els artistes participants creen durant una setmana obres in situ amb materials naturals.

Més informació

Un museu fora del museu

Un museu fora del museu proposa treure obres de la Col·lecció i de l’Arxiu del MACBA fora del museu per tal de presentar-les en llocs d’interacció social i buscar relacions diferents i de proximitat. La sala d’espera d’un dentista, una pastisseria, els vestidors d’un camp de futbol, un tanatori o el despatx d’un alcalde són possibles localitzacions d’aquest projecte, que es duu a terme des del MACBA i la xarxa SPEAV (Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya) com a part de la celebració dels 30 anys del museu.

La tria d’obres i de materials s’ha fet tenint en compte les localitzacions seleccionades, en col·laboració amb els centres d’art i equipaments de Catalunya i en diàleg amb el MACBA. Es tracta d’ oferir distàncies curtes per a l’art i contextos singulars per a les obres, en un àmbit d’actuació que comprèn tot el territori.

Un museu fora del museu planteja la idea d’un museu múltiple que es dibuixa entorn d’una comunitat de veus. “El” museu passa a ser “un” museu que vol potenciar el diàleg i la interacció amb l’objectiu de suscitar mirades més enllà de les habituals. On comença i on acaba la idea de museu? Qui en defineix el contingut i el continent? Amb quines eines ens acostem a l’art contemporani? Quin tipus d’interacció amb l’art és possible? Aquest seguit de preguntes forma part d’un projecte expositiu estès en l’espai i en el temps, construït a partir d’un contínuum de petits moments.

Amb Un museu fora del museu s’investiga la possibilitat de mostrar art contemporani en espais que, a priori, no s’han pensat per acollir treballs artístics. Tan bon punt les obres abandonen la seguretat del museu, les persones que conformen aquests espais es converteixen en el “públic”, al qual s’afegeixen totes aquelles que s’hi apropen amb curiositat per observar i descobrir maneres de fer des de l’art.

L’exposició també permet obrir un debat, des de l’experiència artística, sobre qüestions que afecten l’accessibilitat d’espais públics i privats: qui pot entrar en un vestidor d’un equipament esportiu? Quins espais d’un ajuntament són visitables? Quins són els moments d’espera i contemplació que ofereixen un dentista o un centre de salut? Podem estar visitant un museu al mateix temps que comprem verdures en un mercat?

Fora del context museístic, les obres de la Col·lecció MACBA esdevenen un element públic de proximitat, una possibilitat poètica o fins i tot un element desestabilitzador dins d’una realitat programada; però també una invitació a imaginar noves maneres de relacionar-nos amb l’art i amb la vida.

Un projecte comissariat per Martí Manen.

Kazaaa Nord/Sud

Intercanvi Bòlit - Museu de Ceret

Kazaaa Nord/Sud és un projecte d'intercanvi entre la Catalunya Nord i la província de Girona, amb el suport d'un microfinançament europeu del CD66. És una proposta que vol fer circular, posar en contacte i donar visibilitat al treball d'artistes, responsables d'institucions i agents culturals a banda i banda de la frontera.

Institucions d'ambdós països seleccionen tres artistes que es troben tant al seu propi territori com al del centre agermanat. Les trobades, en format de presentació, es succeiran durant la primera meitat de 2026. Finalment, hi haurà una trobada comuna, en un espai independent de Perpinyà que aplegarà tots els artistes i actors participants i, posteriorment, es publicarà una edició en paper que reculli el testimoni de totes les contribucions.

El Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona hi participa amb els artistes Aleix Font, Elena Garrigolas i Martina Rogers en intercanvi amb el Musée de Céret que presentarà els treballs de Nicolas Daubanes, Nicolas Cussac i Léa Ducos.

D'altres institucions que hi participen son Arbar, Centre d'Art i Cultura (La Vall de la Santa Creu), Les Antípodes (Agullana), el Musée de Colliure (Cotlliure) i la Galerie des Hospices (Canet de Rosselló).

Assemblea dels caminants 2026

L’Assemblea dels Caminants és una iniciativa coproduïda pel Centre de Creació Contemporània Nau Côclea (Camallera) i el Centre d’Art et Photographie Lumière d’Encre (Céret), en el marc del projecte HO1, cofinançat pel programa Interreg POCTEFA (EsCat) i amb la col·laboració del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona.

L’Assemblea dels Caminants és una trobada articulada pel moviment, l’atenció i la recerca compartida. El 9 de maig, el programa s’obre amb una jornada pública a Salt (Girona), organitzada pel Centre de Creació Contemporània Nau Côclea, que reuneix artistes, investigadors i pràctiques que treballen en la intersecció entre caminar, territori i pensament relacional.

Al centre de la jornada hi ha la presència de Tim Ingold, un dels antropòlegs que més ha contribuït a replantejar la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn. El seu treball qüestiona la idea del món com a escenari de l’acció humana i proposa entendre’l com un camp de relacions en el qual estem immersos des del principi, movent-nos, percebent i pensant amb ell.

La seva conferència, The Valley and the Stream, ofereix una entrada clara al marc conceptual que sosté l’Assemblea dels Caminants: caminar no com a mètode d’observació, sinó com a forma de pensament; l’entorn no com a objecte, sinó com a procés viu; i els rius no com a entitats fixes, sinó com a formes en transformació contínua que ens configuren i que nosaltres també transformem.

Tot i que el pensament d’Ingold ha estat àmpliament llegit i compartit en diversos contextos, les ocasions per trobar-lo en un espai situat, obert i orientat a la pràctica no són habituals. Aquesta trobada construeix precisament aquest tipus d’espai.

A la tarda, aquestes idees es despleguen en dues línies de treball paral·leles. D’una banda, una visita a les Hortes de Salt, un espai agroecològic i comunitari on l’aigua, l’ús del sòl i les formes de governança col·lectiva estan profundament entrellaçades. De l’altra, una sessió de treball de camp experimental centrada en la producció d’imatges, les geografies coproduïdes i les pràctiques contracartogràfiques.

Més que il·lustrar una teoria, aquestes activitats la posen en joc. Proposen un desplaçament: de parlar sobre el territori a implicar-s’hi directament, a través del cos, l’atenció i l’experiència compartida. La jornada es tancarà amb una performance participativa en el marc del Festival L’Inevitable, obrint una nova capa d’exploració col·lectiva.

Més informació