Art del caminar i geografies relacionals

II Trobades Internacionals Walking Art and Relational Geographies. Transhumàncies, nomadismes i migracions.

1 - 4 de juliol, Girona

Els éssers vius, en una estratègia adaptativa a les condicions ambientals, s’han hagut de moure en un moment o altre. En aquest ampli inventari de vida trobem les migracions d’animals, la transhumància dels pastors, les migracions de comunitats humanes (fugides, exilis, migracions voluntàries i imaginaris migratoris), sistemes de vida nòmades (pràcticament desapareguts al nostre món) i exploracions territorials. Per a les Trobades Walking Arts and Relational Geographies Encounters 2024, proposem explorar tots aquests moviments, les seves diferències i les seves similituds, a la recerca del que tenim en comú els humans amb altres éssers vius.

ESPAIS, un fenomen artístic. Una travessa per l’art contemporani a Catalunya (1987-2010)

Museu d’Història de Girona i Bòlit_PouRodó

Del 12 de maig al 22 de setembre de 2024
Comissària, Glòria Picazo

El projecte Espais. Centre d’Art Contemporani va néixer el 1987 a Girona, amb un doble objectiu: ampliar i administrar la col·lecció artística que estava sota la direcció de la fundació impulsada per l’empresari Jordi Vidal Boris, i dinamitzar l’art contemporani a la ciutat de Girona (i de manera extensiva) a la resta del territori català. L’any 1997 ESPAIS es convertí en la Fundació Privada ESPAIS, tot seguint les seves activitats en aquesta seu, fins que l’any 2001 traslladà el seu espai expositiu i tots els seus serveis al carrer del Pou Rodó, 7-9. L’any 2008 la Fundació tancà portes, tot i que després hi va haver un curt període de reobertura amb gestió de Bonart/Ricard Planas. La Fundació Privada Espais va tancar definitivament l’abril del 2010, pocs mesos abans de la mort del seu fundador. En la actualitat aquest espai del carrer del Pou Rodó és la seu del Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona.

L’any 2017 l’Ajuntament de Girona adquirí el seu llegat, després d’uns anys d’haver-lo custodiat. Arxius, el fons documental, catàlegs, llibres, revistes i una important col·lecció d’obres d’art avui forma part del fons municipal. Amb la voluntat de donar a conèixer la diversitat dels seus fons, el Museu d’Història de Girona presenta una exposició que mostra la ingent tasca desenvolupada per la Fundació Espais durant dues dècades. El seu paper fou molt rellevant en l’àmbit expositiu, però potser encara més ho fou per la seva dedicació a la història i la crítica d’art, donant veu a tota una generació de crítics d’art catalans i de la resta de l’Estat.

Durant el període expositiu, al Bòlit_PouRodó es podrà veure l’enregistrament realitzat amb motiu de la inauguració, tot mostrant unes imatges de les activitats que hi van tenir lloc amb motiu de la inauguració, entre les quals va destacar una projecció a l’exterior de l’obra Wartwar de Francesc Abad. L’espai arquitectònic recuperarà protagonisme tot rememorant com va ser aquesta segona seu d’ESPAIS. Aquesta projecció s’acompanyarà de l’interactiu original de Francesc Abad.

Més informació

Això al poble no li agradarà

El festival d'arts vives a comarques gironines

Del 30 de maig al 2 de juny de 2024
Olot, Mieres, Porqueres, Banyoles, Girona, Celrà, Lloret de Mar, La Jonquera, Pontós i Figueres

La segona edició d’Això al poble no li agradarà vol consolidar-se com a punt de trobada entre públics i creació contemporània. Un espai capaç de generar noves formes de relació entre els espectadors i espectadores i aquelles pràctiques artístiques contemporànies que dialoguen amb el context. 

És un festival fora del marc convencional que, gràcies al treball col·lectiu, vol qüestionar la realitat per transformar-la i per això presenta una programació singular per acostar la creació contemporània a tothom.

El festival, que inclou peces de sala i carrer, s’ha construït en base a una governança compartida, com a espai de reflexió, treball i intercanvi entre artistes, responsables de programació i gestió cultural a través de llenguatges diversos. Proposa un desplaçament del pol cultural, un exercici de reterritorialització que posa en valor la creació híbrida connectant artistes, espais i públics. 

La programació del festival també inclou els ‘Disseminats’, propostes artístiques al territori de les comarques gironines que se sumen al programa del festival per proximitat de dates i afinitat en els continguts.

www.aixoalpoblenoliagradara.cat

Si no vols pols no vinguis a l'era

Espai nyamnyam (Mieres)

31 de maig, 9 de juny, 13 de juliol i 23 d’agost
Més informació i entrades: http://nyamnyam.net/sinovolspols/

El cicle “Si no vols pols no vinguis a l’era” es consolida en la seva quarta edició i es converteix en una cita imprescindible per als amants de la creació contemporània, el bon menjar i l’acció comunitària. Entre els mesos de maig i agost el mas que el col·lectiu nyamnyam té a Mieres (la Garrotxa) s’omple de propostes artístiques i va donar espai i veu a multitud d’artistes de diverses disciplines. Cadascun dels artistes participants realitza una residència de creació a Mieres, de manera que totes les propostes van estar vinculades al mas i al territori, en un format que s’adapta al lloc, amb l’espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic. 

Aquesta pràctica en context és el que fa realment irrepetible aquest cicle. La programació s’estructura al voltant d’una jornada que permet passar el dia gaudint de diverses propostes transdisciplinars, mostres escèniques, vermut a l’era amb els artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, presentacions de publicacions, dinar a l’aire lliure... 

Per a l’edició del 2024 la protagonista serà Marta Azparren, autora de Cine Ciego, que farà una residència a l’espai nyamnyam de Mieres el juny i presentarà una performance al Bòlit l’octubre del 2024.

Cine ciego és un projecte multidisciplinar que investiga la relació entre els canvis de règim escòpics, estètics i polítics amb la interrupció del fluxe d’imatges, en concret la imatge sense imatge. Des del quadrat negre de Malevich fins al BlackOut Tuesday d’Instagram, s’analitza de quina manera és necessària la monocromia, el buit o la pausa per canviar el registre de les imatges de l’esdeveniment en la sobreexposició vírica actual i com l’absència d’imatge torna a l’espectador emancipat una consciència cap a l’acció. Es tracta, a més a més, de mostrar com una certa dosi de ceguesa participa en cadascuna de les fases de l’experiència estètica: la poiesis (creació), aiesthesis (recepció) i katharsis (reacció).

Marta Azparren és artista visual. Es mou entre el cinema experimental, la performance i el dibuix. El seu treball sol ocupar-se en l'activitat artística atenent a les connexions entre creadora, espectadora, obra i maquinària interna de la mediació i l'exhibició. La mirada es centra a més cap al no visual en el visual, el descartat, el que no succeeix. Les seves propostes audiovisuals es dirigeixen cap al cinema expandit, el spoken cinema o la videoinstal·lació. Recentment ha publicat l'assaig "Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes" sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge.

nyamnyam.net/sinovolspols