Header: Oficina Municipal d'Habitatge (OMH)

Oficina Municipal d'Habitatge (OMH)

Guia per buscar i trobar pis: 2n Modalitats d’accés | Oficina Municipal d'Habitatge (OMH)

Guia per buscar i trobar pis

2n - Modalitats d’accés i tinença d’habitatges

Què és l'habitatge de protecció oficial?

L’habitatge de protecció oficial (HPO) és aquell habitatge a preu limitat que generalment està subvencionat per l’administració pública. L’objectiu d’aquest tipus d’habitatge és afavorir l’accés a un habitatge a uns preus més assequibles a població que d’altra manera tindria moltes dificultats per fer-ho. 

Les promocions d’habitatges de protecció oficial poden ser promogudes per l’administració pública o per agents privats. Les promocions públiques solen estar anunciades als webs de les oficines d’habitatge, però per les privades no hi ha un portal específic, seran les pròpies immobiliàries qui t’informaran que l’habitatge pel qual t’estàs interessant és de protecció oficial.

Més informació

#TIP: Encara que ara mateix no hagis vist cap habitatge de protecció oficial disponible que t’interessi et recomanem que et donis d’alta com a sol·licitant (recorda que un cop l’any hauràs de renovar aquesta inscripció) i així ja ho tindràs fet per quan trobis un habitatge que t’encaixi.

Què són les borses d'habitatge?

És un servei de mediació totalment gratuït que té per objectiu posar en contacte persones que busquen un pis per llogar i propietaris de pisos buits que volen posar-los de lloguer. 

L’administració pública actua d’intermediària entre el propietari i el llogater, s’ocupa de formalització i seguiment dels contractes i ofereix a les dues parts unes condicions i garanties molt més avantatjoses que les que es poden trobar en el mercat de lloguer. 

Més informació

Altres formules de lloguer: compartir pis

No tothom pot fer front al pagament d’un lloguer sencer d’un habitatge. Compartir pis s’ha convertit en una de les opcions més factibles i econòmiques per emancipar-se. 

El lloguer parcial:

La propietat d’un habitatge lloga una habitació d’aquest habitatge. Així doncs, durant el temps de vigència del contracte de lloguer d’habitació, el llogater conviu amb la persona propietària. 
En un mateix habitatge hi pot haver més d’un contracte de lloguer parcial.

El sotsarrendament: 

El llogater principal d’un habitatge lloga, amb el consentiment previ i per escrit de la part propietària, una part d’aquest habitatge a un altre llogater (que passa a ser el sotsarrendatari). D’aquesta manera coexisteixen dos contractes en un mateix habitatge: el que té la propietat amb la persona llogatera i el que té la persona llogatera amb tu (sotsarrendatari). Si la part propietària no dóna el seu consentiment per escrit, el contracte de sotsarrendament no té validesa. 

És recomanable que a l’hora de formalitzar aquests tipus de contactes es faci per escrit per establir les condicions del lloguer i els drets i obligacions a què s’ha de fer front i així evitar futurs malentesos. En el moment de pactar el contracte has de tenir en compte:

  • Quin serà l’espai de l’habitatge del qual podràs gaudir lliurement, aquest s’ha d’identificar correctament al document contractual.
  • Quins són els espais comuns que es compartiran amb la persona propietària, la persona llogatera o altres persones que tinguin un lloguer parcial en el mateix habitatge.
  • Establir quines seran les despeses que hauràs d’assumir (pot ser que hagis de compartir les despeses de llum, aigua, gas, internet… amb els companys o companyes de pis). 
  • Fixar la durada del contracte. Data d’inici i de rescissió (en el cas de sotsarrendament, si l’acord de sotsarrendament té una durada inferior a la del contracte de lloguer, s’ha d’especificar en l’acord, si no, es donarà per extingit quan s’acabi el contracte que la persona llogatera té amb la part propietària). 
  • El preu a pagar per habitació o la suma dels diferents contractes de sotsarrendament no podrà ser mai superior al que paga la persona llogatera per l’arrendament de tot l’habitatge. 

Habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Aquest model alternatiu d’accés i tinença a l’habitatge té dues característiques bàsiques que el diferencien d’altres tipus d’habitatge cooperatiu: la propietat col·lectiva i el dret d’ús.

La cooperativa sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida. No és possible, doncs, transformar el model per obtenir habitatges de propietat privada. La propietat col·lectiva evita l’especulació, ja que impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. A la vegada permet i fomenta la participació de les persones sòcies de la cooperativa, que en són també propietàries, a diferència d’un model en que la propietat és pública.

Els habitatges es consideren un bé d’ús i les persones sòcies de la cooperativa poden gaudir-ne indefinidament o per un període molt llarg. Requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals que deriven dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament del projecte d’habitatge cooperatiu, i no de la situació del mercat immobiliari.

Com la cessió d’ús s’estableix per un període de temps indefinit, les persones sòcies de la cooperativa hi poden viure al llarg de tota la vida. Això permet disposar d’un habitatge estable on desenvolupar un projecte de vida propi a llarg termini amb vincles al territori.

En projectes en què la propietat del sòl o l’edifici no és de la cooperativa, el període de la cessió d’ús pot estar limitat. En cas dels solars públics cedits amb dret de superfície el període és generalment de 75 anys.

Font: https://sostrecivic.coop/com-funciona-model-cessio-us/

Altres opcions

Compartir pis amb gent gran: Girona conviu

Una alternativa que existeix per emancipar-te de forma més econòmica és compartir habitatge amb una persona de més de 65 anys. 

Aquest projecte està obert a persones majors de 65 anys, que viuen soles i tenen ganes de tenir companys i companyes de pis i viure noves experiències que ofereixen habitacions en règim de lloguer en condicions més avantatjoses que les de mercat a persones menors de 35 anys que siguin estudiants a la ciutat de Girona.

El programa Girona conviu dóna resposta a la problemàtica de la soledat sobretot en edats més avançades. A través de la convivència Intergeneracional es fomenta la solidaritat, el coneixement i l’ajuda mútua entre les dues generacions. 

El programa està adreçat a persones joves menors de 35 anys que estiguin estudiant a la ciutat de Girona i vulguin viure l’experiència d’un intercanvi generacional. 

Si t’interessa formar part d’aquesta iniciativa i compartir habitatge amb una persona major de 65 anys pots escriure un correu a omh@ajgirona.cat

Residències d'estudiants

Si necessites allotjament per un temps determinat i per motius d’estudi, pots llogar un allotjament en una residència universitària o d’estudiants. 

Molt a prop del campus de la Universitat de Girona (UdG), hi ha la RESIDÈNCIA CAMPUS MONTILIVI I HABITATGES UNIVERSITARIS UNIHABIT que ofereixen habitatges de lloguer que permeten als estudiants poder viure i estudiar sense necessitat de desplaçaments diaris. 

A part, la UdG disposa, per una banda, del GIRONA HOUSING, servei de reserves basat en una borsa d’allotjament que posa en contacte la comunitat universitària amb particulars, i per l’altra, el SERVEI D’ALLOTJAMENT UNIVERSITARI (SAU) que és un espai virtual on publicar ofertes i demandes d’allotjament. 

www.udg.edu
allotjament@udg.edu

Fora de l’espai universitari, trobem altres opcions privades d’allotjament per a estudiants a la ciutat.

Hostatgeria i albergs de joventut 

Masoveries urbanes

El nom prové de l’antiga tradició de la masoveria en el camp, però trasllada a la ciutat. 
Com la resta de fórmules de lloguer, la masoveria urbana pretén donar resposta a les necessitats d’habitatge d’una part de la població i alhora reduir el nombre d’habitatges buits que hi ha a les ciutats. Ara bé, l’estratègia és diferent. En aquest cas l’habitatge a llogar no es troba en condicions òptimes i cal fer-hi reformes o millores que no afecten l’estructura de l’habitatge.

Per aquest motiu les persones propietàries, per un lloguer baix o simbòlic, cedeixen el dret d’ús i gaudi de l’habitatge, pel termini de temps que s’acordi entre les parts, perquè els llogaters o masovers facin les obres de rehabilitació i manteniment i n’assumeixin el cost. 

El resultat és que el masover té un lloc per viure i el propietari veu com el seu habitatge és rehabilitat i no es devalua. En el sistema de masoveria el lloguer pot ser pagat totalment o parcialment amb millores i manteniment de l’habitatge; a més reformes assumides pel llogater, menys pagament monetari. 

Tot i que el concepte de masoveria urbana està definit a legalment per la Llei de dret a l’habitatge, dur a la pràctica aquesta fórmula de lloguer és complicat.

#TIP: Sigui quina sigui la modalitat per la qual accedeixes i vius a un habitatge és molt recomanable disposar sempre d’un document contractual entre tu i la persona que et lloga l’habitatge on es defineixin tots els acords.