L'Ajuntament de Girona ha proposat fer un front comú per l'habitatge als municipis que conformen l'àrea urbana de la ciutat. Aquest matí s'han reunit a l’Estació Espai Jove representants de diversos d’aquests consistoris i d’entitats supramunicipals, com la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Gironès, per treballar de forma conjunta dins de l’última fase del procés d’elaboració del Pla Local d’Habitatge de Girona. 

Concretament, han assistit a la reunió el vicealcalde de Girona i diputat d'Habitatge de la Diputació de Girona, Quim Ayats; l’alcalde de Sant Julià de Ramis i vicepresident primer del Consell Comarcal del Gironès, Marc Puigtió; l’alcaldessa de Vilablareix, Maite Tixis; l’alcalde de Bescanó, Xavier Vinyoles; l’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula; l’alcaldessa de Riudellots de la Selva; el regidor de Territori de l’Ajuntament de Salt, Alex Barceló; la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Girona, Annabel Moya, i el regidor de Riudellots de la Selva, Josep Lluís Santamaria.

El vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, ha assenyalat que “l'objectiu d'avui és fer un front comú pel dret a l'habitatge perquè la situació actual ens ho exigeix i és la nostra responsabilitat. Treballem per donar resposta a les necessitats en habitatge de forma conjunta amb tota l’àrea urbana i de forma solidària. Treballar en xarxa en dona molta força i més èxit d’efectivitat per donar solucions a reptes globals. Cap gironí ni gironina s’ha de veure obligat a marxar de Girona per no poder assumir el preu de l’habitatge”.

Per la seva banda, la regidora d’Habitatge i Joventut de l’Ajuntament, Annabel Moya, ha remarcat que “ens hem d'acostumar a treballar cada cop més en xarxa entre diferents municipis per complir els objectius i identificar les oportunitats de treball. Els reptes actuals i complexos com l'habitatge els hem d’entomar de forma conjunta”.

La diagnosi del Pla Local d’Habitatge de Girona posa de manifest que en els últims anys s’han observat canvis en la configuració de la població i els problemes relacionats amb l’habitatge que evidencien la necessitat de dur a terme accions i polítiques coordinades entre els municipis de l’àrea. 
Per exemple, s'ha constatat que Girona manté un rol de centralitat important tant per la població com per l'activitat econòmica però s'ha vist que els fluxos de població entre Girona i els municipis del seu entorn mostren una tendència cap a la suburbanització que es podria veure aguditzada a causa del potencial de creixement urbanístic previst en aquests municipis i que més del 93% del potencial urbanístic de l’àrea urbana de Girona se situa fora del municipis. A més, la població de Girona ha crescut menys que la població de la seva àrea urbana i alguns municipis de l’entorn han vist augmentar el nombre d'habitants en més del 30% (Celrà, Fornells de la Selva i Quart) o en un 20% (Aiguaviva, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter).

El document i compromisos d’actuació que resultin d’aquesta jornada es retornaran a la Taula de Coordinació pel Dret a l’Habitatge.