Header: Educació

Educació

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L'Ajuntament de Girona bateja amb el nom de Maria Antònia Canals i Tolosa la plaça situada davant l'Institut Jaume Vicens Vives i l'escola Annexa-Joan Puigbert

La descoberta de la placa tindrà lloc aquesta tarda amb diferents parlaments i una batucada.

Imatges de la descoberta de placa

L'Ajuntament de Girona batejarà aquesta tarda (17.30 h) amb el nom de la mestra i matemàtica Maria Antònia Canals i Tolosa la plaça que hi ha davant l'Institut Jaume Vicens Vives i l'escola Annexa-Joan Puigbert. L'acte comptarà amb les intervencions de la regidora d'Hisenda i de Convivència i Seguretat de l'Ajuntament de Girona, Sílvia Aliu Gifre; el regidor d'Esports i Joventut, Àdam Bertran Martínez; la neboda de Maria Antònia Canals i Tolosa, Anna Canals; la secretària de la Xarxa de Dones de Girona, Piua Salvatella, i l'exrectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli. També hi assistiran altres regidors i regidores del consistori, així com familiars, companys i companyes i amics i amigues de la homenatjada. A més, prèviament hi haurà una batucada a càrrec dels alumnes de l'escola Annexa de Girona.

La proposta de posar el nom de Maria Antònia Canals i Tolosa a un espai públic de la ciutat va ser aprovat per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple arran d'una petició de Xarxa de Dones de Girona i la CUP - Crida per Girona. S'ha escollit aquesta plaça sense denominació, que es troba al costat de dos centres escolars de la ciutat, per la vinculació de Canals amb l'educació.

Biografia

Maria Antònia Canals i Tolosa (Barcelona, 15 de novembre de 1930 - Girona, 29 d'abril de 2022) es va graduar en Magisteri el 1950 i es va llicenciar en Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona  el 1953. Va ser cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i figura clau de la renovació pedagògica a Catalunya. En els seus inicis treballà a l'escola Virtèlia i al Liceu Francès, i més tard a l'escola Talitha, entre 1956 i 1962. Amb sis mestres més, el 1965 va fundar l'escola de mestres Rosa Sensat, que s'ha convertit en un referent clau de la pedagogia catalana. Posteriorment, va treballar en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Vic i a la Universitat de Girona (a partir de 1982).

Una vegada jubilada, el 2001 fou catedràtica emèrita a la Universitat de Girona, i el 2002 impulsà el Gabinet de Materials i Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (GAMAR). L'any 2014 va promoure el Centre d'Activitats i d'Àmbit de Reflexió per a l'Educació Matemàtica (CAAREM) de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Així mateix, va ser autora de nombroses publicacions sobre didàctica de les matemàtiques. Les més conegudes són Per una didàctica de la matemàtica a l'escola. I. Parvulari (1989), Vivir las matemáticas (2007) i Educación matemàtica (2009). La seva influència també ha estat notable en diferents grups de mestres, com Almosta i Perímetre (1992).

Tant la seva trajectòria professional com la seva implicació en el món de l'educació van motivar l'atorgament de diferents reconeixements, com la Medalla del Mèrit en el Treball (1986), el premi Mestres 68 (1994) i la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (2001). L'any 2006 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el 2009 amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona i el 2012 amb la Medalla d'honor de la Xarxa Vives d'Universitats. El juliol de 2021 la Universitat de Girona creà la Càtedra de Didàctica de les Matemàtiques Maria Antònia Canals. Actualment, custodia la seva biblioteca, formada per 500 volums, majoritàriament, sobre les matemàtiques i el seu ensenyament i aprenentatge.

Tornar