Header: Esports

Esports

Ruta de navegació

Publicador de continguts

Martí Ayats presenta el treball sobre els inicis del futbol femení a les comarques gironines, guanyador de la Beca dels Premis Carles Rahola 2022

La investigació del periodista esportiu i historiador ha posat al descobert que la irrupció d’equips femenins de futbol a Girona va viure una efervescència entre els anys 1970 i 1972.

Imatge de la roda de premsa amb, d’esquerra a dreta, el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Jordi Grau; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i l’autor del treball, Martí Ayats.

L’Ajuntament de Girona ha presentat aquest matí el treball “Els inicis del futbol femení a les comarques gironines. Una lluita per la reivindicació de la igualtat de drets en la pràctica esportiva (1970-1972)” del periodista esportiu i historiador Martí Ayats. Es tracta del projecte guanyador de la Beca dels Premis Carles Rahola 2022, creada pel consistori gironí el 2015 per tal de fomentar la recerca històrica en el periodisme gironí i promoure la investigació sobre la comunicació local i comarcal.
 
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Jordi Grau, i l’autor del treball, Martí Ayats, han presentat el treball que més endavant es convertirà en un llibre. “Els inicis del futbol femení era un tema que faltava per estudiar a les comarques gironines. El periodisme i les institucions han d’empènyer a transformar la societat i precisament aquesta recerca ajuda a fer-ho i també a tenir clar d’on venim. És important saber que l’auge del futbol femení no va néixer ahir, sinó que hi havia dones fa 50 anys que estaven intentant que el futbol femení fos un esport tan digne com el masculí”, ha afirmat l’alcalde Lluc Salellas i Vilar, que ha afegit que “ens estem acostant a la 10a edició de la beca i aquest és un bon moment per pensar com aquest projecte pot tenir més força i generar més interès en els propers anys”.   
 
El treball de Martí Ayats posa al descobert que la irrupció d’equips femenins de futbol a les comarques gironines va viure una efervescència entre els anys 1970 i 1972, en ple tardofranquisme. La investigació ha constatat la creació de, com a mínim, una vintena d’equips. Aquesta irrupció es produeix en un context molt determinat, que l’autor defineix gràficament com uns anys xarnera. El periodista ha contextualitzat el moment explicant que a partir dels anys 60, Catalunya i l’Estat espanyol eren l’escenari de canvis en l’àmbit econòmic i social. A escala econòmica es produeix un creixement lligat al turisme i a l’entrada de capital estranger, entre altres factors, que obliga el règim a fer concessions i a ser més permeable si vol mantenir i augmentar aquestes fonts d’ingressos procedents de l’exterior. S’implementen canvis legislatius i paral·lelament apareix un nou model d’oci, que té com a via de penetració principal el turisme. Una part important de la població s’hi mostra receptiva i aprofita aquestes escletxes per conquerir nous espais i més llibertat.
 
Per altra banda, el futbol, un esport tradicionalment considerat inapropiat per a la dona pel franquisme, s’havia consolidat com un fenomen que gaudia d’una altíssima popularitat alimentada pel règim, i tenia un alt grau de seguiment entre la població. Sobre aquesta base, i gràcies a la nova conjuntura social i econòmica, s’obre la possibilitat a moltes dones de fer el pas de convertir-se en jugadores. Les seves motivacions són heterogènies, segons ha explicat l’autor. Hi conflueixen dones i noies (moltes molt joves) que ho enfoquen com l’oportunitat de viure una nova experiència. D’altres s’hi impliquen perquè els agradava l’esport, ja el practicaven amb els seus germans al carrer o amb els nens al pati de l’escola, i veuen l’oportunitat de fer-ho de manera reglada i estructurada. També hi ha les que s’hi sumen per reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones, al costat de les que ho veuen com un canal més per socialitzar o de les que s’hi animen perquè l’afició al futbol estava molt arrelada en l’àmbit familiar. 
 
El treball exposa que els catalitzadors d’aquest creixement van sorgir de la iniciativa privada, majoritàriament clubs amb equips masculins que hi van contribuir amb entrenadors, infraestructura i logística. Entre aquestes entitats, Ayats ha destacat el paper de referents com el CD Banyoles, el primer equip femení que es va formar a les comarques gironines, i la Selecció de l’Alt Empordà (que es va convertir posteriorment en l’UD Figueres), que és un exemple d’autogestió per part d’un grup de dones que van assumir fins i tot rols que eren hegemònicament vinculats a figures masculines, com ara els càrrecs d’entrenador o massatgista. Algunes empreses, vist l’èxit de públic inicial, també van optar per patrocinar alguns d’aquests equips.
 
Aquesta aposta per la promoció del futbol femení va topar amb nombroses i fortes traves que li van suposar una prova d’estrès massa dura, ha detallat Ayats. Un dels principals obstacles va ser la falta de reconeixement oficial per part de les institucions governamentals i federatives, malgrat els intents dels clubs per demostrar la seva seriositat, amb realitats com la disputa del campionat oficiós de Catalunya (1971-1972). Sense el suport de les institucions i davant la impossibilitat d’obtenir l’oficialitat (que no va arribar fins al 1980), un cop passat l’impacte de la novetat que va atraure públic, als clubs els va costar molt  encarar els obstacles als quals havien de fer front. 
 
Entres els diferents impediments, el periodista esportiu ha destacat l’oposició, al marge de les institucions, de bona part de la societat conservadora i tradicional, que s’aferrava a mantenir els valors del model femení imposats pel franquisme. Un model que propugnava que hi havia espais prohibits per la dona, entre ells el futbol, ja que consideraven que era un esport que s’allunyava del paradigma de feminitat i que era una pràctica reservada a l’home, argumentant una suposada debilitat física de la població femenina i unes preteses possibles afectacions a la maternitat. “Aquesta pressió social, exercida també des de la premsa, i l'existència d’un discurs mèdic que justificava aquesta discriminació van ser algunes de les causes que van provocar que moltes de les jugadores abandonessin. Un abandonament que van deixar molts equips amb una situació precària pel que fa a efectius, fet que va contribuir a la dissolució de molts d’ells arran del cansament de les jugadores que es van mantenir fermes”, ha conclòs Martí Ayats.  
 
La Beca dels Premis Carles Rahola és organitzada per l’Ajuntament de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta subvenció és de caràcter anual i està dotada amb un total de 3.000 euros. Té com a objectiu fomentar la recerca i promoure la investigació sobre la comunicació local i comarcal i la història del periodisme en l'àmbit de les comarques gironines.

El periodista Martí Ayats va guanyar en la categoria professional en l’edició 2021-2022, quan es van presentar un total de tres projectes. El jurat va acordar atorgar-li el premi perquè cobria un buit existent, ja que pràcticament no hi ha recerca o investigació feta sobre els orígens del futbol femení, i perquè plantejava una metodologia interessant i diversa, ja que combina tres tècniques: l’hemerogràfica, l’anàlisi de continguts i les fonts orals.

Tornar