Orígens

Històricament, les dones sempre han ocupat un paper secundari a les decisions politicosocials, invisibilitzades pels homes. La història de les dones, és la història de la lluita, del reconeixement de drets i de la recerca de la llibertat.

La primera declaració registrada de dones com a col·lectiu es remunta al 1848, quan a Nova York, Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott van congregar un munt de persones a Seneca Falls. Es van manifestar davant la prohibició per poder participar en una convenció contra l'esclavitud, ja que fins al moment havien estat excloses sistemàticament de molts espais de decisió de la política institucional.

En el context de la Revolució Industrial, les dones, històricament relegades, a causa de la divisió sexual del treball, a les tasques de l’àmbit reproductiu, s’incorporen també a l’àmbit productiu, al treball assalariat, en moltes ocasions en condicions laborals extremadament precàries. Tanmateix, aquest fet no les va eximir de continuar sent les úniques responsables del treball de cures i de la llar. D’aquesta manera, les dones de classe treballadora eren doblement explotades perquè entomaven la jornada laboral i les tasques productives i reproductives, les quals no eren ni reconegudes ni valorades.

L'any 1857 és una altra data significativa en aquesta lluita. Sota el lema "Pa i Roses" milers de treballadores tèxtils van decidir manifestar-se, tot exigint un canvi en les condicions infrahumanes de treball, una equiparació en horaris i salari, respecte als homes, i l’abolició del treball infantil.

Catalunya no va estar exempta d'aquesta lluita i l'any 1881, 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van organitzar una vaga, per reclamar condicions de treball millors.

A Europa, l’any 1910, sota la defensa i militància de Clara Zetkin i Rosa Luxemburg, es va celebrar la Segona Conferència internacional de dones socialistes a Copenhaguen, on més de 100 dones de 17 països diferents van decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Un any més tard, va produir-se un dels fets més bàrbars en la història de les dones. El 25 de març de 1911 es va incendiar la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist Co. de Nova York. Un incendi en el qual van morir 123 dones i 23 homes; la majoria d'elles eren joves immigrants d'entre 14 i 23 anys. Fins al moment les treballadores d’aquesta empresa havien estat treballant 52 hores a la setmana, amb un salari d’entre 7 i 12 dòlars l’hora.  Moltes d’elles van quedar atrapades dins la fàbrica en el moment de l’incendi degut a la dinàmica de seguretat de l’empresa. Arran d’aquest sinistre es va canviar la legislació per la modificació de les normes de seguretat laborals dels Estats Units, i va crear-se el Sindicat Internacional de dones treballadores tèxtils. 

Més endavant, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), les dones russes, davant la massacre dels combatents del seu país, sota el lema "Pa i Pau" van declarar-se en vaga. Va ser tanta la pressió rebuda per part d'aquestes dones, que el tsar va haver d'abdicar i el govern provisional rus va atorgar el dret a vot a les dones. Segons el calendari gregorià, era el 8 de març.
Malgrat totes aquestes reivindicacions, l’ONU no va reconèixer aquest dia com a Dia Internacional de la Dona fins al 1975.

Fa més de cent cinquanta anys, doncs, que les dones batallen per superar la problemàtica de gènere. Reclamen tenir més veu i presència a l'espai públic i privat, perquè siguin escoltades les seves propostes i necessitats, es manifesten per trencar la divisió sexual del treball, alhora que reivindiquen que es reconegui i es valori la seva participació en l’àmbit productiu i reproductiu, tot combatent les violències masclistes... lluitant, així, per una vida que sigui digna de ser viscuda.

Els feminismes no són, per tant, un tema embrionari; són la continuació d'aquesta lluita que busca continuar vencent les barreres imposades pel sistema capitalista i patriarcal, i per honrar la memòria d'aquelles que van donar la seva vida per ser allò que encara avui, per alguns, sembla un despropòsit: una dona lliure i reconeguda.