El projecte de Pla de barris del Pont Major que ha elaborat l’Ajuntament de Girona preveu la reforma integral del sector a partir d’una quinzena d’eixos i accions estratègiques que es divideixen en transformacions físiques, iniciatives per a la transició ecològica i accions sociocomunitàries. En total, es preveu una inversió de prop de 25 milions d’euros. El document s’ha presentat a la convocatòria de Pla de barris de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta proposta vol ser un instrument per a la millora urbana, ambiental i social capaç de crear un sentit de la comunitat i un projecte compartit perquè sigui un barri on viure i arrelar, evitant que la població resident hagi de marxar. La voluntat és que el Pont Major esdevingui un nou pol d’atracció per a la ciutat, alhora que es redueixi la segregació territorial i es reverteixin les condicions urbanes precàries.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha explicat aquest matí els trets més destacats del projecte, al costat del tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font Domènech, i de la tinenta d’aclaldia i regidora de Servei a les Persones, Núria Riquelme Zurita.

“El Pont Major és Girona i Girona ha de ser el Pont Major. Aquest barri és la gran transformació pendent del nord de la ciutat i volem que aquesta sigui una realitat en els propers anys posant l'habitatge, la ciutat amable, l'equitat i el medi ambient com a pilars de la mateixa”, ha subratllat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

Dins del bloc de transformacions físiques, cal destacar la rehabilitació integral del parc d’habitatges existent; la revitalització de l’espai públic a través de l’arranjament de voreres, arbrat, enllumenat i mobiliari urbà; la millora i la construcció de nous equipaments comunitaris, i l’impuls dels sectors de planejament pendents.

En aquest àmbit, s’ha previst una actuació emblemàtica als pisos de l'Obra Sindical del Hogar i a les cases entremitgeres del nord del barri, així com la redacció d'un projecte de rehabilitació integral per a millorar l'eficiència energètica dels “pisos verds”. A més, s’actuarà a l'espai públic de Pont Major per guanyar un nou eix cívic i ciutadà amb més espai per caminar i una millor infraestructura per a la bicicleta i el transport públic, per tal que el passeig de Sant Joan Bosco i el carrer del Pont Major recuperin el caràcter estructurant de "carrer major" que tenien fins fa alguns anys.

En relació amb els nous equipaments comunitaris, es vol crear un nou espai que no sigui només per al barri sinó que suposi un nou atractiu per als veïns i veïnes de la resta de la ciutat. Aquest equipament ha de cobrir una doble vessant: d’una banda, esdevenir un espai jove per poder dinamitzar els joves del barri i que tinguin un espai de trobada i acollida i, per altra banda, ser el que s’ha anomenat com a Casa de les Lletres, un espai centrat en la lectoescriptura, que es converteixi en un espai educatiu i cultural de primer ordre.

“L’objectiu principal de tot aquest projecte és que la gent visqui millor, des del nucli més íntim que és dins de la llar fins a l’espai més ampli i comunitari que serien els carrers o les places. Per això, el Pla de barris del Pont Major vol incidir tant en temes de rehabilitació, accessibilitat i eficiència energètica dels habitatges i dels edificis com en temes d’espai públic, com la millora de les voreres, la integració dels espais naturals i del riu i la connexió dels dos pols del barri”, ha explicat el tinent d’alcaldia i regidor Sergi Font Domènech.

En el bloc de les iniciatives per a la transició ecològica, cal posar èmfasi en la creació d’un eix verd vianant en el carrer del Portlligat, entre l’Institut Narcís Xifra i la plaça de l’Om; el manteniment de les zones verdes, reaprofitament alimentari i reutilització d’electrodomèstics i eines a través de la creació d’un espai social; la millora de la freqüència del transport públic i la connexió amb l’Hospital Josep Trueta i el CAP Sarrià de Ter, i la creació d’un nou pulmó verd per al Pont Major i per a la ciutat, amb espais jugables i horts comunitaris.

En aquest sentit, es proposa l’adquisició i gestió ambiental de la Devesa del Pont Major, en coordinació amb el Consorci del Ter, per crear-hi zones humides temporals per afavorir espècies com amfibis i invertebrats, aconseguir una millora ecològica per a recuperar hàbitats potencials i fer-ne una adequada gestió de flora i control d'espècies invasores. Es farà una millora dels itineraris i de la senyalització dels camins.

Pel que fa a les accions sociocomunitàries, es farà una intervenció comunitària a places, carrers i espai col·lectius per contribuir a la relació social i la convivència; es treballarà per aplicar noves mesures per a la conciliació de la vida familiar i laboral i per enfortir els hàbits saludables i les relacions socials; es portaran a terme accions per promoure la parentalitat positiva en l’entorn individual i comunitari; s’impulsarà l’Espai Jove Pont Major, adreçat a joves d’entre 15 i 25 anys, a partir de la consolidació i dimensionament de l’actual punt jove del barri; es farà un acompanyament integral als estudiants i a les seves famílies, i es fomentarà la inserció laboral i de desenvolupament econòmic al barri, a través d’un projecte innovador de proximitat promogut per un equip interdisciplinari del Servei Municipal d'Ocupació que connectarà les necessitats i oportunitats del territori amb el dispositiu de ciutat.

“Un projecte ambiciós com aquest pot generar un impacte estructural i profund, i ser realment transformador per al barri. Hem escoltat les preocupacions i demandes dels veïns, hem conegut de prop el seu dia a dia i els problemes que afronten. Podem dir que la majoria d’aquestes necessitats queden recollides en aquest projecte”, ha assegurat la regidora Núria Riquelme Zurita.

El conjunt de les actuacions previstes s’han pressupostat en 24,9 milions d’euros, dels quals estaria previst que, en el marc del Pla de Barris, l’Ajuntament n’assumís 8,8; la Generalitat de Catalunya, 12,4, i que els 3,7 milions d’euros restants se sufraguessin a partir de subvencions autonòmiques, el Plan Estatal de la Vivienda o aportacions de privats.