L’Ajuntament de Girona, mitjançant l’Arxiu Municipal de la ciutat, rebrà el fons Lluís Maria de Puig i Olivé. L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, presidirà l’acte de donació avui, a les 19 h, a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament. L’acte comptarà amb l’assistència de la família de Lluís Maria de Puig i la participació de Joaquim Albareda i Salvadó, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, que farà la glossa de Lluís Maria de Puig com a historiador.

La dona i les filles de Lluís Maria de Puig i Olivé, M. Loreto Bosch i Dalmau, Laura de Puig i Bosch i Helena de Puig i Bosch, com a propietàries del fons documental del polític i historiador gironí, han decidit cedir aquesta documentació a l’Arxiu Municipal de Girona que, reconeixent el seu valor històric i cultural, es compromet a fer-ne un tractament arxivístic adequat, a conservar-lo i a posar-lo a disposició dels investigadors i la ciutadania en general.

El fons consta de la documentació política i acadèmica generada per Lluís Maria de Puig al llarg de la seva vida (predomina el període 1980-2012), a més d’altre tipus de documentació de caire personal i una col·lecció de fotografies. El volum total és de 23,2 metres lineals de documentació distribuïda en 232 capses. Entre la documentació política, hi ha la generada pels diferents organismes en els quals va ocupar algun càrrec: Congrés dels Diputats, Consell d’Europa, Assemblea de l’Europa Occidental i Senat, a més de la documentació relacionada amb la seva militància al PSC. Pel que fa a la documentació generada com a historiador, destaca fonamentalment la relacionada amb la seva activitat docent a la universitat així com els articles i monografies.

Biografia

Lluís Maria de Puig i Olivé (Bàscara, 29 de juliol de 1945 - Girona, 12 de desembre de 2012) fou un polític i historiador català.

Va cursar la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1975. Entre 1975 i 1977 viatjà a París, on va iniciar els seus estudis de doctorat a la EPHE de la Sorbona i va combinar-los amb la seva feina a Edicions Catalanes de París (fou un dels encarregats de la liquidació i trasllat de l’editorial a Barcelona). En aquest període a París, va establir amistat amb Josep Tarradellas i diversos personatges de l’exili i de la lluita antifranquista que es trobaven a França. A partir de 1977 va exercir de professor d’Història Contemporània en el Col·legi Universitari de Girona i a la UAB. Com a historiador, Lluís Maria de Puig se centrà en els estudis de l’època napoleònica seguint els passos de Carles Rahola, del qual publicà la biografia, Carles Rahola. Un ciutadà de Catalunya (1979). Els últims anys de la dècada dels 70 va publicar diversos llibres i articles d’història, entre els quals destaquen Girona Francesa, 1812-1814 (1976) i Tomàs Puig: Catalanisme i afrancesament, amb el qual va obtenir el premi Nicolau d’Olwer l’any 1976.

Paral·lelament a la seva carrera de professor i historiador, Lluís Maria de Puig va militar a Convergència Socialista (partit escindit del Moviment Socialista de Catalunya) i va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya. L’any 1977 fou nomenat secretari del PSC de les comarques de Girona i dos anys més tard, el 1979, va ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona, càrrec que ocupà durant 32 anys, ja que fou reelegit en 6 ocasions més fins al 2004. Aquell any fou escollit senador fins al 2011.

L’acció política de Lluís Maria de Puig no es va reduir a l’àmbit espanyol. De 1983 a 2011 fou designat membre de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa (PACE). En aquesta institució va ocupar els càrrecs de president de la Subcomissió de la Carta Social (1984-1989), vicepresident de la Comissió d’Educació i Cultura, membre de la Comissió Política, cap de la delegació espanyola (1993-1997 i 2004-2008) i president de la cambra (2008-2010). La seva tasca en aquest organisme es va centrar, sobretot, en la defensa de les minories a Europa i de les seves llengües. Gràcies a la vindicació de la minoria aromanesa, l’any 1998 el nomenaren Doctor Honoris Causa per la universitat de Constança.

La seva experiència en el Consell d’Europa va facilitar-li que fos nomenat membre de la Unió Europea Occidental (UEO), de la qual fou president de l’Assemblea des de l’any 1997 fins al 2000.

Compaginant la seva activitat en els organismes europeus, Lluís Maria de Puig seguí ocupant càrrecs en el PSC i va ser designat membre de l’Executiva entre els anys 1986 i 1999, així com president de la Federació de Girona del 1997 al 2000. L’any 2001 es va fer càrrec de la presidència de la Fundació Ernest Lluch i participà en altres fundacions com EUREM o l’Institut Alexandre Cirici.

Els últims anys de la seva vida Lluís Maria de Puig va reprendre la redacció de llibres sobre temàtica napoleònica amb Girona, guerra i absolutisme (2006) i La constitució de Batlle i Jover (2007).