Girona rebrà més de 3 milions d’euros a través dels fons europeus Next Generation per incorporar la natura a la trama urbana gràcies al projecte GironNat, que ha presentat l’Ajuntament de Girona amb el suport de la Universitat de Girona i entitats dedicades a la conservació ambiental. El projecte recull una estratègia transversal que busca donar un gir de 180º a la ciutat, convertint-la en una població més verda, resilient al canvi climàtic, saludable, i social i ambientalment justa fent un gir cap a la naturalesa, la resiliència, la salut preventiva, la transformació social i econòmica, i la innovació. Les accions proposades incideixen positivament en conceptes o espais tan diversos com els parcs urbans i periurbans, els centres escolars, la divulgació dels espais naturals, l’alimentació o la flora i la fauna, i busquen beneficiar la totalitat de la població. Amb l’aplicació del projecte, Girona es convertiria en un referent en innovació i renaturalització urbana.

El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés; el vicerector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, i el president de l'Associació la Sorellona com a soci local del projecte, Quim Pou, han explicat el projecte aquesta tarda en roda de premsa. A l’acte també hi han assistit altres entitats participants en la iniciativa. La proposta ha estat acceptada per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico de l’Estat, essent el projecte amb major puntuació de les més de 100 ciutats espanyoles que van sol·licitar la subvenció. Està previst que, en poques setmanes, hi hagi la resolució definitiva de la candidatura per part de l’Estat i de la Unió Europea.

GiroNat pretén ser un projecte compartit de ciutat, perdurable en el temps i demostratiu, que impulsi la biodiversitat i la infraestructura ecològica com a elements vertebradors del canvi que es vol dur a terme a Girona. La transformació urbana que es proposa aniria lligada amb els reptes i oportunitats que afronta el municipi com a ciutat mediterrània, universitària i educadora, socialment diversa, fluvial i propera a la naturalesa.

“Avui presentem un projecte volgudament transversal, heterogeni i enfocat al benefici de la ciutat i de la ciutadania. Hi hem dedicat esforços i es nota en el resultat, que va merèixer un excel·lent en la valoració de la convocatòria. Volem una ciutat més saludable, que aporti una millor qualitat de vida a tothom qui hi viu, una ciutat que ens protegeixi dels fenòmens naturals i que alhora ens apropi al medi natural, i és el que hem procurat plasmar en la proposta”, ha destacat el regidor de Sostenibilitat del consistori, Martí Terés. 

Precisament la transversalitat i la cooperació són dos dels punts forts del projecte. D’una banda, perquè compta amb la participació de diverses entitats en la redacció i posterior execució de les accions proposades. D’altra banda, perquè preveu involucrar la ciutadania en aquest procés de renaturalització de la ciutat, fomentant un apoderament de l’espai públic per part dels gironins i gironines. Concretament, formen part de GiroNat l’Associació La Sorellona, la Universitat de Girona, l’Associació Xarxa per la Conservació de la Natura, l'ONG SEO Birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia) i la Fundació Institut Català per la Recerca de l’Aigua (ICRA).

En aquest sentit, el president de l'Associació la Sorellona, Quim Pou, ha ressaltat “la participació del tercer sector en el projecte, que permetrà millorar el rendiment i eficiència de les accions”. Pou ha recalcat que estan “contents que la proposta inclogui mesures de participació, que facilitaran la implementació i l'èxit de les actuacions” i ha recordat que “Girona és una ciutat avantatjada per la proximitat de la natura, però hi ha punts de millora, que hem plasmat en el projecte”. 

Per la seva banda, el vicerector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, ha qualificat el projecte d’“especial”. “Ho és per diversos motius, principalment perquè agrupa les característiques que volem, un projecte que neix de les necessitats del territori, que dona valor al coneixement de forma conjunta amb l'entorn, tant administració, com ciutadania i entitats. Una altra singularitat és que compta amb diversos grups de recerca d'àmbits diferents, multidisciplinar. La Universitat està més que satisfeta d'haver aconseguit aquest projecte. Hi aportarem coneixement, i esperem que sigui una mostra més de col·laboració entre el territori, que enforteixi el concepte de suma de capacitats”, ha explicat Calbó.

El cost del projecte ascendeix fins als 3.203.507,14 euros, dels quals 1.381.537,51 els assumiria l’Ajuntament de Girona i, la resta, aniria a càrrec dels socis participants. Del total del pressupost, el 95 % provindria del Fons Next Generation. El període d’execució de les actuacions és fins al desembre del 2025.

Les accions a dur a terme es divideixen en vuit objectius específics, organitzats en tres eixos. El primer, l’estratègia i planificació (709.033,79 euros), permetrà definir l’estat inicial de la biodiversitat i de la infraestructura verda i blava de Girona; enumerar els reptes, objectius i compromisos acordats en aquests àmbits, i concretar les accions per desenvolupar en matèria de planificació, gestió i manteniment en un termini de 10 anys. També inclou plans específics d’infraestructura verda, d’infraestructura blava, i de planificació de la gestió d’espècies exòtiques invasores, com a eines prèvies de suport per a la presa de decisions.

El segon eix correspon a la implementació d’accions al territori (2.637.340,12 euros). En aquest apartat és on es llisten les deu propostes que tindran una aplicació directa i visible a la ciutat. Concretament. La iniciativa preveu millorar l’estat ecològic dels rius de la ciutat i els seus ecosistemes mitjançant, per exemple, la construcció d’escales per a peixos; crear i naturalitzar les basses de la ciutat, conservant-ne i potenciant-ne la biodiversitat i augmentant la seva funció social i educativa; millorar la biodiversitat urbana en espais públics i també privats, fomentant la transformació de balcons, terrasses o jardins particulars; reduir l’impacte tant de la flora exòtica invasora com de la fauna amb operacions de control intensiu planificades, i construir nous espais comunitaris d’agricultura urbana, així com ampliar els que formen part del projecte Menja’t Sant Narcís. També es preveu instal·lar aules exteriors d’aprenentatge, obertes a la ciutadania i a les escoles, per a l'observació i descoberta de l’entorn natural.

Dins d’aquest mateix eix destaquen tres projectes més pel seu caràcter innovador i el seu impacte en la ciutat. Un consisteix en la posada en marxa d’una prova pilot per renovar els jardins de les Pedreres aplicant criteris de promoció de la biodiversitat, permeabilitat i recuperació d’aigües, fent-lo resilient als efectes del canvi climàtic. Les estratègies i solucions es proposaran a través d’un procés participatiu i tot plegat servirà d’exemple de bones pràctiques i d’espai demostratiu sobre solucions per a la renaturalització.

L’altre se centrarà en la construcció d’una paret verda en una de les façanes del Centre Cívic Sant Narcís. Es tracta d’un projecte innovador per la connexió que estableix entre aigua i agricultura, ja que permetrà tractar les aigües grises de l’equipament i, al mateix temps, reutilitzar-les per regar els horts urbans comunitaris del barri. També es fomentarà la creació de cobertes vegetals en edificis privats, fent divulgació d’aquesta opció i oferint assessorament tècnic a les persones propietaris que s’hi intentessin.

L’últim d’aquests projectes destacats és el que preveu introduir la natura en alguns patis escolars de la ciutat, fent els espais més oberts i verds, incloent-hi espècies autòctones d’arbrat més resistents o apropant els animals a l’alumnat.

Finalment, en l’eix de les accions transversals (853.526,52 euros) està previst dur a terme un pla de governabilitat i participació, que coordini tots els agents implicats i garanteixi un funcionament participatiu, transversal i innovador; un pla de comunicació i sensibilització, per donar a conèixer el projecte i sensibilitzar la ciutadania en el valor de la natura i el respecte per l’entorn natural, i un pla de medició i seguiment d’indicadors, que faciliti el control d’aspectes com l’evolució de la biodiversitat o la percepció de millora del benestar.