L’Ajuntament de Girona impulsa el projecte “Girona, ciutat amigable, inclusiva i cuidadora amb les persones grans”, una iniciativa estratègica que té com a objectiu adaptar la ciutat a l’envelliment de la població i millorar la qualitat de vida de les persones grans. Una de les tasques ha estat elaborar una diagnosi de ciutat per tal de dotar el municipi d’una eina d’anàlisi participativa i basada en la visió de les persones grans i el sector que permeti orientar l’elaboració del futur Pla d’Acció municipal.

El document ha estat elaborat pel Grup de Recerca en Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona, coordinat per la doctora Pili Monreal i amb la participació de l’investigador doctor Lluís Prats, a partir d’una metodologia mixta que combina dades quantitatives i qualitatives.

“Aquest pla ha de permetre que la gent gran envelleixi a casa amb qualitat de vida i amb tots els serveis i suports que necessita al seu barri. L’envelliment no és un problema, sinó una etapa vital que exigeix adaptar els serveis, els espais i les formes de convivència. El nostre compromís és impulsar actuacions immediates que millorin la seva vida avui mateix, i planificar les transformacions dels entorns i serveis que fan falta a mitjà termini, tenint en compte les necessitats de cada barri perquè tothom pugui viure i gaudir de Girona amb dignitat i plenitud”, ha destacat la regidora de Ciutat que Cuida, Gemma Martínez Villagrasa.

“Amb l’estudi fet a Girona, partim del reconeixement i la defensa dels drets que tenen les persones grans per recollir la informació i poder fer el diagnòstic de la situació actual. Les noves generacions de persones grans estan més conscienciades dels seus drets i reivindiquen un altre paper d’elles a la societat. Volen també ser i sentir-se protagonistes de la vida a la ciutat”, ha subratllat la doctora Pili Monreal.

La diagnosi analitza diferents dimensions establertes per l’Organització Mundial de la Salut i exposa diferents millores. Pel que fa als espais públics i als edificis, l’estudi evidencia la necessitat de millorar l’accessibilitat universal, incrementar la presència de zones verdes i espais confortables , ampliar la disponibilitat de lavabos públics i bancs adaptats, així com reforçar l’enllumenat, l’urbanisme de proximitat i les mesures d’adaptació al canvi climàtic. També es detecta una percepció d’inseguretat per voreres irregulars.

En l’àmbit del transport, la diagnosi assenyala mancances en l’oferta de taxis adaptats i identifica aspectes millorables en els itineraris, les freqüències i la conducció del transport públic urbà. Alhora, es posen en relleu conflictes de convivència amb bicicletes i patinets.

Quant a l’habitatge, l’estudi constata una voluntat majoritària de les persones grans de continuar vivint a casa seva el màxim temps possible. En aquest sentit, es recull una demanda creixent de serveis d’atenció domiciliària, d’assessorament municipal especialitzat i del desenvolupament de diferents tipus d’habitatges amb convivències diverses i compartides.

La soledat no desitjada emergeix com un dels reptes centrals identificats a la diagnosi. Les persones participants expressen la necessitat de reforçar els vincles socials i de promoure una vida comunitària més activa als barris, amb espais i activitats que afavoreixin la relació, la participació i el suport mutu. Els centres cívics i les biblioteques apareixen com equipaments de barri molt ben valorats.

En relació amb la comunicació i la informació, la diagnosi recull la percepció que molts tràmits municipals són lents i complexos, especialment en un context de digitalització. En aquest sentit, es posa de manifest la importància de garantir una atenció presencial i de proximitat, així com de disposar d’un canal únic, clar i accessible d’informació per a les persones grans.

En l’àmbit dels serveis socials i de salut, l’estudi destaca la demanda de més atenció presencial, una millor coordinació entre els diferents professionals i serveis, la necessitat de combatre l’edatisme en l’atenció, i la millora de l’accessibilitat lingüística per garantir una atenció equitativa i de qualitat a tota la població gran.

Finalment, es desprèn de la diagnosi que cal actuar en l’acompanyament al final de vida, donant informació, atenent les diferències culturals i reformulant els rituals funeraris. És per aquest motiu que s’ha incorporat al projecte el Programa Ciutat que cuida, un estudi pilot que es portarà a terme al barri de Montilivi.

Metodologia

L’estudi s’ha desenvolupat mitjançant una metodologia participativa i transversal que ha inclòs 390 qüestionaris a residents i persones usuàries de la ciutat, 17 grups focals, 16 entrevistes a persones grans i a membres del grup consultor i una comparativa específica entre persones amb i sense discapacitat. Aquest treball ha permès identificar barreres reals per a la vida independent, així com diferències significatives segons barris i perfils de població.

El projecte compta amb la col·laboració d’un grup motor, format per l’Ajuntament de Girona, la UdG, el Consell Municipal de la gent gran, MIFAS, Support i Fundació Espai Caixa. També hi ha el grup estratègic format per persones de mirada llarga que proposen accions a fer i el grup consultor format per persones que coneixen la realitat i ajuden a aterrar les accions plantejades.

Cap a un Pla d’Acció compartit

A partir dels resultats de la diagnosi, es proposa avançar cap a un Pla d’Acció concret, compartit i gradual, amb mesures classificades a curt, mitjà i llarg termini. Les accions s’organitzen en quatre nivells d’intervenció. En primer lloc, es plantegen actuacions simples i immediates per millorar el dia a dia de les persones grans, especialment en l’accessibilitat, l’espai públic i la informació. En segon lloc, es promouen accions co-dissenyades amb la ciutadania i els agents del territori, orientades a reforçar la vida comunitària i la millora dels serveis als barris. En un tercer nivell, s’impulsen accions de sensibilització per combatre l’edatisme, promoure una mobilitat respectuosa i garantir una digitalització inclusiva. Finalment, el Pla incorpora accions de transformació a llarg termini que impliquen canvis estructurals en el model de ciutat i de serveis, amb una mirada integral i de proximitat.

Pròxims passos

En els mesos vinents es duran a terme sessions de treball als centres cívics dels barris, trobades amb entitats i serveis de proximitat, treball amb el grup estratègic, entrevistes amb el grup consultor i tècnics municipals, amb la previsió de presentar el Pla d’Acció a finals d’any.

Aquest projecte s’emmarca en la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i en l’estratègia de la Dècada de l’Envelliment Saludable 2021–2030. En aquest context, el febrer de 2025 Girona va ser formalment admesa com a ciutat membre de la Xarxa, reforçant el compromís del govern municipal amb un model de ciutat més accessible, inclusiva i cuidadora.