Ciutat amigable amb les persones grans | Gent gran i accessibilitat
Girona, ciutat amigable i inclusiva amb la gent gran
QUÈ ÉS UNA CIUTAT AMIGA AMB LES PERSONES GRANS DE LA XARXA DE CIUTATS AMIGABLES DE L'OMS?
El lloc on viuen les persones determina com envelliran. Els incentius i les barreres que modifiquen les oportunitats, les decisions i el comportament i la mateixa experiència d’envellir.
Els entorns amigables amb les persones grans, estan dissenyats per atendre les necessitats de la gran diversitat de persones grans, promoure la seva salut, autonomia, inclusió i contribucions en totes les esferes de la vida comunitària, respectar les seves decisions i opcions d’estil de vida i anticipar i respondre amb flexibilitat a les necessitats i preferències relacionades amb l’envelliment.
L’any 2007, es va publicar la guia Ciutats globals amigables amb la gent gran, que va servir de marc per al seu desenvolupament a escala local. En resposta a les sol·licituds d’ajut, l'OMS va crear la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones grans (2010). La xarxa ha experimentat un creixement sostingut i avui dia connecta ciutats de tot el món amb la visió comuna de fer de les seves comunitats llocs adequats per envellir. La xarxa actua localment amb el propòsit d’estimular la plena participació de les persones grans a la vida comunitària i propiciar un envelliment saludable i actiu.
L’any 2019, l'OMS va elaborar una proposta per la dècada en favor de l’envelliment saludable, en consonància amb els ODS i l’Agenda 2030. El pla va ser aprovat pels estats membres en l’Assemblea Mundial de la Salut (2020) i l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar la Dècada de l’Envelliment Saludable (2021-2030), el 14 de desembre de 2020.
Els àmbits d’actuació prioritaris a la Dècada de l’Envelliment Saludable són:
- Canviar la Imatge social de l’Envelliment
- Facilitar la Contribució a la societat de les Persones grans
- Promoure una Atenció d’acord amb les necessitats de cada persona
L’Edatisme fa referència a com pensem, com sentim i com actuem envers les altres persones o envers nosaltres mateixos per motius d’edat. Quan parlem de persones grans, moltes vegades ho fem amb estereotips, prejudicis i discriminació envers elles. La discriminació per motius d’edat, és un problema d’abast mundial que té greus efectes en la població afectada, tant pel que fa a la salut física com de salut mental. Les conseqüències d’aquest fenomen, de fet, representen un gran cost per a les economies mundials.
Les persones grans, malgrat que no estan dins del món productiu, continuen sent persones amb voluntats, interessos i coneixements. Són persones actives i amb opinió. Les persones grans d’avui dia, manifesten la voluntat de no ser invisibles, es valoren més del que abans es valoraven les persones de més edat, volen decidir sobre la seva pròpia vida i no dependre del que decideixen els altres. Volen continuar formant part de la comunitat, demanen una participació activa i contínua en les qüestions socials, econòmiques, culturals, espirituals i cíviques. Volen ser escoltades, volen sentir-se útils, volen sentir-se reconegudes pel que han aportat i pel que aporten, volen retornar el que han rebut, i participar activament en la comunitat on viuen. Per a elles, tot això, és la font del sentit de la vida.
La missió de la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans és:
- Inspirar el canvi demostrant el que es pot fer i com es pot fer
- Connectar ciutats i comunitats per intercanviar informació, coneixements i experiències
- Donar suport a les ciutats i comunitats per trobar solucions adequades, innovadores i basades en l’evidència.
El desenvolupament de ciutats i comunitats amigables amb les persones grans és una estratègia d’aplicació de les mesures previstes a escala local en la Dècada de l’Envelliment Saludable. Aquestes ciutats i comunitat treballen per ser llocs millor perquè hi visquin les persones grans, ajudar a abordar l’edatisme, donar atenció centrada en la persona, integrar millor l’atenció de la salut i l’assistència social a nivell comunitari, coordinar les cures i donar suport als diferents entorns, entitats i persones cuidadores. Les comunitats amigables amb les persones grans permeten a les persones gran viure més temps a les seves llars i comunitats.
Per evitar que cap persona es quedi enrere, les mesures han de ser inclusives. L’entorn físic i social, les tradicions culturals i les normes socials afecten les persones de forma diferent a causa de factors com el gènere, l’origen ètnic, l’orientació sexual, el nivell educatiu o la discapacitat.
Fomentar l’envelliment saludable requereix mesures en molts sectors (salut, cures a llarg termini, transport, habitatge, treball, protecció social, informació i comunicació, a diferents nivells de govern i per part de múltiples actors (persones grans i les entitats que les representen, la societat civil, el món professional i l’acadèmic, els mitjans de comunicació, etc.)
Quins beneficis aporta una ciutat amiga amb les persones grans ?
La inversió en polítiques o infraestructures destinades a la creació de ciutats amigables amb les persones grans, habilita a aquestes a envellir de forma digna i segura, a decidir a on volen fer-ho i a continuar amb el seu desenvolupament personal i professional, participar de la vida comunitària i conservar la seva autonomia. Però també aportarà beneficis directes a tota la població: millor accés al transport i als edificis públics, tecnologies d’ajut, eliminació de barreres arquitectòniques, etc. La majoria de mesures poden facilitar la inclusió i la participació de totes les persones, sobretot a les persones amb discapacitat i a les famílies amb criatures.
Que significa ser membre de la Xarxa de Ciutats Amigables amb les Persones Grans?
Ser membre de la xarxa reflecteix el compromís de les ciutats les comunitats de convertir-se en millors llocs per envellir seguint les orientacions de l'OMS, que inclouen involucrar i comprendre les necessitats de la població que es fa gran; avaluar i fer seguiment de la seva condició d’amigable amb l’envelliment i treballar en col·laboració amb les persones grans i diversos sectors per crear entorns físics i socials amigables amb les persones d’edat avançada.
Formar part de la xarxa també és un compromís per intercanviar amb altres ciutats i comunitats les experiències, les fites i els ensenyaments que s’extreuen.
Segons les dades de l’IDESCAT, consultades l'any 2025, i que fan referència al 2023, la ciutat de Girona té una població total de 104.038 habitants. 14.572 dels quals pertanyen al grup d’edat d’entre 65 a 84 anys; i 2.817 habitants tenen o sobrepassen els 85 anys d'edat. Així, el 16,7% de la població gironina l'any 2023, pertanyia a la tercera edat, superant el 15,14% que ocupa el grup de persones entre 0 i 14 anys, és a dir, hi ha més persones grans que persones joves.
Durant els últims anys hi ha hagut molts canvis en la nostra realitat social:
- S’ha incrementat progressivament l’esperança de vida i les persones viuen molts més anys sobretot en societats benestants. Les persones han pres consciència de la importància de cuidar-se i de promoure la seva salut i això fa, entre altres coses, que visquin més anys amb més qualitat de vida.
- S’ha produït i encara es produeix una extraordinària revolució tecnològica, ara també amb la incorporació de la intel·ligència artificial, que ha portat millores a la pràctica de la medicina, i també en l’àmbit de l’atenció a domicili, i en l’àmbit de la gestió, tant en els serveis, com en les administracions i les entitats financeres.
- La incorporació massiva de la dona a la vida sociolaboral, que ha portat, entre altres coses, a enfortir més les dones, a organitzar la gestió de parella i de la vida familiar de manera diferent, a reivindicar-se i mostrar-se millor com un actiu important en la família i la comunitat.
- Els diferents moviments poblacionals que s’han produït en el nostre territori han contribuït a incrementar enormement la diversitat de la població. Així, actualment hi ha persones que hi han nascut i viscut sempre i que s’han fet grans aquí. També hi ha persones que varen venir als anys 50 i 60 d’altres llocs del territori espanyol a treballar aquí i que s’han fet grans aquí. A més, hi ha persones de l’Europa central, en un sentit ampli, que inicialment venien a estiuejar aquí i que quan han envellit s’hi ha quedat. Tenim persones llatinoamericanes grans que per raons de reagrupament familiar han vingut a envellir aquí i en molts casos treballen en el sector de les cures informals. També hi ha persones provinents del nord i centre d’Àfrica, que han vingut a treballar aquí en el sector de la construcció, de l’agricultura, de la gestió forestal, de l’hostaleria i dels serveis, que han envellit aquí. En els últims anys, a més, també han arribat, sobretot dels països de l’Europa de l’Est, persones que fugien de les guerres i de la persecució política, i que ara estan envellint aquí.
Així, el nombre de persones grans creix al mateix temps que canvien les seves característiques personals i socials, presenten noves històries i formes de vida, nous significats, diverses vivències viscudes al llarg de la vida, nous interessos, noves inquietuds. I, és clar, les seves opinions i objectius difereixen bastant dels que formaven aquest grup de població fa unes dècades.
A conseqüència de tants canvis, tenim uns serveis i una imatge social de les persones grans i del que necessiten totalment desencaixada. Cal fer un gran esforç per veure i entendre els canvis que necessitem fer per a construir comunitats que compleixin millor amb el deure de respectar els drets que totes les persones que les componen tenen de viure amb dignitat i amb benestar.
Xarxa Mundial de Ciutat Amigables amb les Persones Grans
El mes de febrer de 2025, Girona ha entrat a formar part de la Xarxa de Ciutats Amigables amb les persones grans de l'OMS. Una ciutat amiga amb les persones grans és aquella que disposa de polítiques, serveis i estructures que permetin a les persones grans envellir amb la millor qualitat de vida possible. Ha de facilitar que les persones grans visquin de forma digna i segura, que tinguin una bona salut, que puguin participar de forma plena en la societat i puguin complir els seus deures amb la comunitat, ha de respectar i garantir els seus drets i ha de garantir el dret fonamental a viure de manera independent en comunitat.
Font: Pilar Monreal-Bosch (2025). L'Envelliment com una nova oportunitat per trobar sentit a la vida. Escrit per la Taula de reflexió i debat: "Canvi demogràfic: Immigració i envelliment". Jornades Girona 2100. Ajuntament de Girona
Pilar Monreal-Bosch (2024). Presentació del Projecte Girona, ciutat amiga i inclusiva amb les persones grans (2024-2026). Universitat de Girona-Ajuntament de Girona.
