L’Ajuntament de Girona denominarà un espai del barri de Vila-roja amb el nom del sindicalista Pedro Montalbán Hernández (1923-2008). Es tracta de la placeta situada a l'encreuament de la pujada del Primer de Maig i el carrer de la Font. Aquesta tarda, a les 17.30 h, tindrà lloc la descoberta de la placa que comptarà amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; de la secretària general de Comissions Obreres, Belen López, i de diferents familiars de Pedro Montalbán. També hi assistiran els tinents d’alcaldia de l’Ajuntament de Girona Quim Ayats i Bartrina i Cristina Andreu Displas. 

"El nom de la placeta que avui inaugurem ens ha de servir per no oblidar, per reivindicar i per divulgar la importància de figures com la d’en Pedro, que des dels barris, a peu de fàbrica i a peu de carrer, van ser claus en la defensa dels drets socials i laborals i en la defensa de la vida digna en els barris populars", ha afirmat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar. 

La Comissió del Nomenclàtor de Girona i el Ple van aprovar el nom de placeta de Pedro Montalbán Hernández arran de la petició de Comissions Obreres i Esquerra. Es va assignar el nom en aquest espai de Vila-roja, ja que Montalbán va viure durant molts anys amb la seva família en aquest barri i sempre va col·laborar amb l'associació de veïns. 

Biografia

Pedro Montalbán Hernández va néixer a Alcúdia de Guadix, el 8 de novembre de 1923. Es va traslladar a Girona el 1945 on va començar a treballar en el sector de la construcció. El 1952 van venir a viure a la ciutat la seva dona i les dues filles. Vivien a Les Pedreres i, a partir de 1958, al barri de Vila-roja. 

El 1957 va començar a treballar a l’empresa Industrias Químicas y Tartáricas, SA. Va ser un dels impulsors de la vaga d'aquesta empresa el 1962 per demanar millores laborals i per aquest motiu va ser acomiadat. Conscient i preocupat per la desigualtat social i la injustícia, primer va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i després al Partit Comunista de Catalunya (PCC). 

Més tard va treballar a la SEAT de Girona, on va ser enllaç sindical per les Hermandades Obreras de Acción Católica (HOAC) i va donar suport a la fundació de les Comissions Obreres (CCOO), de les quals va ser membre de la Comissió Executiva de la Secció de Pensionistes i Jubilats de les Comarques Gironines conjuntament amb Àngel Serradell. Va participar en la vaga de la construcció del 1976 i va ser el primer obrer que es va acollir a l'amnistia laboral de 1977. Va morir a Girona el 4 de juny de 2008.